El Racó de Xavi

Matrimoni homosexual, constitucional

// novembre 6th, 2012 // 1 comentari // Política

Després de set anys i 22.442 bodes, els magistrats del Tribunal Constitucional han decidit que la modificació de la llei del Codi Civil que va aprovar ZP en la seua primera legislatura (coneguda com la Llei del matrimoni homosexual) és constitucional. El recurs que va presentar el PP a eixa llei i que, en cas d’haver prosperat, haguera barrat la felicitat d’eixes 24.442 parelles, s’ha desestimat per 8 vots a 3.

D’aquest fet es poden traure diverses conclusions, segons la meua opinió.

• Totes les persones som iguals davant la llei (almenys pel que respecta als matrimonis). No importa si eres home o dona, i si estimes un home o una dona; si els dos voleu, podeu casar-se i dir-li matrimoni sense que ningú vos diga que això no és un matrimoni.
• La justícia espanyola és lamentable. 7 anys per resoldre un recurs a una llei tan significativa! Però que fan durant tot el dia els senyors magistrats per a tardar set anys en decidir això?
• El PP ha fet el ridícul. Ja d’entrada, no hauria d’haver presentat el recurs: una cosa és estar en contra (votar en contra al Congrés i al Senat), i l’altra és dir que la llei és anticonstitucional. Però si van cometre l’error de presentar-lo, han tingut 7 anys per retirar-lo i no ho han fet! Amb quina cara els homosexuals del PP (que n’hi han), i sobre tot aquells que s’han casat, poden continuar militant en un partit que no els tracta com a iguals a la resta de ciutadans?
• La Constitució Espanyola és una merda. Si resulta que hi ha hagut 3 jutges que, d’acord amb el text de la Constitució, creuen que el matrimoni homosexual és inconstitucional, és que la Constitució Espanyola està totalment antiquada. I evidentment, no només en això: monarquia, prioritat de l’home en la successió dinàstica, relació Esglèsia-Estat, etc.

I tot i que aquestes conclusions són personals, sembla que no sóc l’únic que pensa això…

Es diu matrimoni. I a qui no ho entenga, es diu homofòbia. #amaresconstitucional

— Carlos Villodres (@vicarlos) November 6, 2012

Mireu si la constitució espanyola és moderna, que 3 jutges del TC consideren que el matrimoni homosexual és inconstitucional. #dosPedres

— Miquel Simon (@miquelsi) November 6, 2012

Indignació absoluta

// juliol 12th, 2012 // 4 comentaris » // Política

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina, i també després d’haver llegit l’article de Ferran Suay anomenat Partit Piròman.

De pensar q en algun lloc hi ha algú, com jo, mirant el foc, però en el seu cas alegrant-se’n per la malifeta, m’aborrone… #focalamarina

— Belén Ivars (@berlem) juliol 9, 2012

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiques, diputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

Obama, Europa i la justícia social

// setembre 20th, 2011 // 3 comentaris » // Política

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Francisco Camps ja no és Molt Honorable

// juliol 20th, 2011 // 2 comentaris » // Política

El títol és clar: Francisco Camps ja no és Molt Honorable.

El que jo no tinc tan clar és si ho ha sigut alguna vegada. Almenys fa temps que no ho sembla, i les notícies que s’han anat coneixent al llarg del dia de hui no han fet més que confirmar-ho.

A primera hora del matí es coneixia que Campos, ex-vicepresident, confessava la seva culpabilitat. Poques hores després, Betoret també ho feia, però la premsa deia que Ricardo Costa es resistia a acceptar que havia estat subornat, per por a arribar al judici per finançament ilegal del partit amb antecedents penals, cosa que l’enviaria a presó en cas de resultar condemnat. I si tots 4 processats no acceptaven la culpabilitat, el judici es produiria, pel que no servia de res.

Vora migdia, la premsa anunciava que Costa acceptaria una vegada ho haguera fet Camps, i fins i tot s’ha anunciat que el ja ex-president aniria al TSJ a les 14.00h. Però finalment no ha acudit, i ha programat una compareixença davant els mitjans de comunicació per a les 17.00h.

Tot i la censura (tant TVE com LasProvincias han afirmat que la personal de la Generalitat els ha impedit retransmetre-ho en directe), al final ens hem assabentat: en una declaració on Camps no parava de riure de manera nerviosa, dient frases grandiloqüents (dimiteix per Rajoy i per Espanya, nyas coca!), reafirmant la seva innocència i la dels altres tres processats (ningú li havia dit que Campos i Betoret han declarat que són culpables per suborn???)

El que és evident és que el panorama polític valencià ha canviat molt després de les últimes eleccions: JJ Ripoll, ex-president de la Diputació d’Alacant i implicat en el Cas Brugal, ha deixat pas a Luisa Pastor – alcaldesa de Sant Vicent – del Raspeig; Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló i implicat en un fum de judicis, ha sigut substituit pel regidor de Castelló Javier Moliner; l’ex-presidenta de les Corts Milagrosa Martinez, i l’ex-secretari general, Ricardo Costa, ja no tenen càrrecs de responsabilitat a les Corts… i Francisco Camps ha dimitit. Fins i tot l’organigrama ha desaparegut de la web del PPCV (ací una captura de la web sense l’organigrama, que la caché de Google encara mostra).

Personalment haguera preferit que el PP fera com a les Illes Balears: llevar a tots els imputats per casos de corrupció de les seves llistes, i presentar-se a les últimes eleccions nets.

Però més val tard que mai.

Però l’era Camps ja s’ha acabat, i més val així. I pel que sembla serà Alberto Fabra, actual alcalde de Castelló, el nou Molt Honorable. No el coneixem massa, i crec que sempre s’ha de donar un vot de confiança als governants, pel que sincerament li desitje molta sort a Fabra. La necessitarà, tal i com està la situació econòmica i social del País Valencià.

Font de Mora dimissió

// maig 31st, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

No és la primera vegada que parle d’ell, però ara ja si que és insuperable. El Conseller Font de Mora vol eliminar la línia en valencià de les escoles. Font de Mora, dimiteix!!!

Més informació

• Font de Mora quita la línea en valenciano. Información, 31/05/2011
• Escola Valenciana: “Suprimir les línies en valencià és un atac al plurilingüisme i a l’ensenyament de qualitat”. Escola Valenciana, 30/05/2011
• El consell pretén eliminar la línia en valencià a l’ensenyament. Vilaweb, 30/05/2001
• Morera llama “traidores” a Camps i Font de Mora por “eliminar” la línea en valenciano. El Mundo, 30/05/2011
• ACPV denuncia la política antivalenciana del President Camps i el Conseller Font de Mora. ACPV, 30/05/2011

Indigna’t i VOTA

// maig 20th, 2011 // 1 comentari // Política

Censurar, per Jesús Puig

// març 23rd, 2011 // 2 comentaris » // Política

Un article interessant de Jesús Puig al Levante.

22/03/2011 – Levante-EMV

Censurar

Censurar és el verb de moda a casa nostra que el PP indígena conjuga en passat i en present; i si no hi posem remei, en futur també. Censuren els termes «català» i «País Valencià» als llibres de text, censuren les fotografies del MuVIM, censuren l’educació sexual en ESO, censuren TV3, censuren explicar quant ha cobrat Calatrava, i censuren fins i tot la presència del candidat de Compromís a alcalde de València, Joan Ribó, al sopar institucional la nit de la plantada.

I com que la dita diu que si no vols caldo te n’hauràs de prendre dues tasses, la segona ració en falles la serveix la misteriosa desaparició d’un cartell a la falla Convent Jerusalem; on, sota un Rajoy convertit en au, figurava la llegenda: «Ocell de mal averany, especialitzat en cataclismes, desastres, etc… que culpa de tot els altres, deixa el seu excrement i desapareix». Direu que és una anècdota —la desaparició del rètol, dic— però il·lustra un fet ben substantiu: que el verb (censurar) s’ha fet carn i habita en cada racó de la nostra geografia. Tan obscena és la voluntat d’amagar la realitat a fi de perllongar-se en el poder, que ni respecten l’esperit crític i sarcàstic sense censura que constitueix l’essència de les falles des de la reinstauració de la democràcia. Sí, sí, ja sé que no estem en dictadura, però això no lleva que la mordassa perdure, i cada cop de forma menys subtil. I d´ací, vetar, reprendre, limitar, restringir i controlar: sinònims de «censurar», verb que evoca un substantiu d’infausta memòria: censura.

I així van, censurant: gerundi rotund que ha adquirit caràcter d’epidèmia. I la cosa pot empitjorar, tot i que algun lector ha creuat els dits dissimuladament. Sí, vostè, amic, el del pul·lòver gris estil Evo Morales, que l’he vist. En fi, que per si n’eren pocs —els casos denunciats— aviat parirà la iaia. I no ho dic com a resultat de cap anàlisi polític. Se’n dedueix de la profunda naturalesa antidemocràtica del PP que patim. Com a la faula de l’escorpí, no poden evitar-ho: és el seu caràcter.

Jesús Puig

Alcaldes sense dignitat

// març 15th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

“En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[...]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

Camps, impresentable

// gener 14th, 2011 // 3 comentaris » // Política

És ben sabut per tots que la feina dels periodistes és cada vegada més difícil. Els principals partits de l’estat, PP i PSOE, poques vegades fan rodes de premsa de tota la vida (el periodista pregunta i el polític respon), i han passat a fer pseudo-rodes de premsa on, per exemple, no s’admeten preguntes dels periodistes, o directament envien els videos o declaracions per escrit ja editats als mitjans de comunicació.

Amb açò, qui perd, és la democràcia. Els ciutadans mereixem saber què fan els polítics perquè, entre d’altres coses, som els ciutadans qui paguem els sous dels polítics. I no diuen que qui paga mana? Doncs si jo pague (el salari dels regidors, alcaldes, diputats, consellers, ministres, presidents,…) vull saber què, per què, com, on i quan fan el que fan amb els meus diners. No crec que siga massa demanar, no?

Però, com he dit abans, la síndrome de he venido a hablar de mi libro, per la qual els polítics diuen que no és el moment de parlar de certes coses, o que ací estan per a parlar d’algunes altres, és cada vegada més comuna, i s’està convertint en una epidèmia, com podem veure en diversos exemples. Però quan penses que mai es pot arribar a més, sempre apareix algú que supera als demés (i, en aquest cas, també a ell mateix), i pareix que ens vulga fer passar a tots per subnormals.

En aquesta ocasió, el “Molt Honorable” President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, es trobava a Brussel·les amb una quantitat important de ministres, presidents regionals, consellers, empresaris,… reclamant a la UE la priorització del corredor mediterrani. I quan un periodista de Público li va preguntar per dues coses (el seu judici per suborn [cohecho en castellà, que sona més light] i la sortida d’Àlvarez Cascos del PP), en lloc de dir “no estem ací per parlar d’això” o qualsevol cosa a les que ens té acostumats, diu textualment “me parece muy interesante su pregunta” i després comença a parlar, durant 5 minuts, del corredor mediterrani. Com pot tindre la cara tan dura?

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Actualitzat: També hi ha video, per si algú no s’ho creu

Retallades

// setembre 22nd, 2010 // 2 comentaris » // Música, Personal, Política

Hem d’assumir (seria d’idiotes no fer-ho) que ens trobem en una situació molt difícil, molt més del que es preveia al principi de la crisi. El que va començar com una crisi financera mundial unida a una immobiliària a l’estat, ha anat derivant en un macro-crisi estructural, d’on res ni ningú es salva (nota: quan dic ningú no és ningú ningú: els rics no entren en aquest joc, ells sempre guanyen).

És evident que el model “productiu” que tenim no és sostenible (bàsicament, perquè no produïm res, només fem xalets un darrere d’un altre), i que canviar açò costarà molts anys i esforços, i que per a fer-ho ens hem d’ajustar la corretja, reduint despesa pública i/o augmentant la pressió fiscal.

Però tot no es acceptable i comprensible. Cal retallar despeses, i prioritzar algunes inversions (bàsiques com la sanitat i l’educació) per damunt d’altres que no són de primera necessitat (encara que si importants) com la promoció cultural. Però açò no dóna permís als nostres governants a fer el que els done la gana, tallar i retallar on vulguen, i seguir beneficiant als amics de sempre.

L’Escola de Música de Benissa ha patit una millora semblant a la de la Banda durant els darrers anys, i això es nota en la qualitat musical dels xiquets. Quan jo vaig entrar a la banda, gairebé ningú no anava al conservatori. Ara per poder entrar a la banda has d’estar fent el Grau Mitjà al conservatori, directament. I això és, en part, gràcies a la millor preparació que reben els xiquets a l’Escola Municipal. I per a una bona preparació fan falta diners.

Manifest "Més que música"

I ací és on arriba el problema. L’any passat la subvenció que donava la Conselleria de Cultura a l’Escola de Música era d’uns 33.500€, i la resta anava a càrrec de les arques municipals. Però clar, “estem en crisi”. I així, el Consell (de Camps, Cotino, Sánchez de León, Font de Mora, Blasco i companyia) han decidit que les ajudes a la música no aprofiten per a res. Que l’educació musical dels xiquets valencians és un malbaratament de recursos. I han retallat una mitjana d’un 55% les ajudes a les Escoles de Música per a aquest any, de vora 4,5 milions d’euros a poc més de 2 milions. I què vol dir això traduït al nostre poble? Que enguany, l’escola de Benissa, compta amb només 14.300€ per part de la Conselleria (un 58% menys). I, com sempre, la resta a pagar-ho l’Ajuntament. El problema vindrà si, com no seria d’estranyar, no puguera continuar mantenint l’Escola de Música d’ací a un o dos anys. Què fem? Tanquem la paradeta?

I encara va i resulta que durant el mes d’agost eixien en premsa un grapat de notícies sobre un conveni de la Generalitat amb Air Nostrum. I a canvi de què els avions de la companyia aèria porten la famosa palmereta apegada, la Generalitat pagarà 13 milions d’euros. De veres eixos 13 milions d’euros no hagueren pogut utilitzar-se millor per evitar aquestes retallades en la cultura i l’educació dels nostres xiquets? O per a ajudes als dependents? O per a millorar la moooolt deficient sanitat pública? O les condicions de l’escola pública? No, millor donar-li’ls a uns que segur que són amics seus.

Air Nostrum - Comunitat Valenciana

PD: Blai Server ja havia dit pràcticament tot açò, i segurament millor. De fet, va ser després de llegir el seu article i el comunicat de la Regidoria de Cultura que vaig decidir que tenia que escampar-ho. Que es sàpiga. Perquè encara tornaran a guanyar.