Entrades etiquetades ‘Política’

La crisi no afecta a tots per igual

// juny 22nd, 2010 // 3 comentaris » // Personal, Política

Que la crisi no està afectant igual a tots és evident. Les classes més desafavorides pateixen les conseqüències d’una crisi, financera primer i de model econòmic i estructural després, generada per altres.

Així, la crisi financera va ser per culpa del risc excessiu a què es van sotmetre les grans corporacions financeres, donant préstecs a un fum de gent que sabien que no els podia tornar, posant en perill l’estabilitat de tot el sistema financer, fins que els Estats i els bancs centrals van haver d’intervindre i rescatar algunes entitats i endeutar-se per salvar-los. Al mateix temps, a l’estat espanyol la bombolla immobiliària va esclatar, enviant a l’atur a un grapat de gent, mentre les grans (i no tan grans) constructores s’havien fet d’or en els últims anys guanyat autèntiques barbaritats per les cases que feien – des de Poceros i Fadeses, fins als constructors del terreno.

I ara (bé, des de ja fa mesos) toca pagar les conseqüències. Després d’un primer intent de reactivar l’economia amb el “Plan E” de Zapatero (construir poliesportius, renovar voreres,… això és canviar el model productiu???) o el “Plan Confianza” de Camps (del que millor no parlarem) ara és l’hora de retalls en despesa pública.

S’han anunciat retalls en inversions estatals, autonòmiques i locals, en sous de funcionaris (que s’afegeixen a la enorme pèrdua de poder adquisitiu dels últims anys), en ajudes a la investigació o a la promoció del valencià (que no destacava precisament per ser excessiva), en l’assignació pressupostaria per a les bandes i a les escoles de música, i un llarguíssim etcétera.

Però com he dit abans, açò no ens afecta a tots. Estem farts de veure a la tele en programes com “¿Quién vive ahí?” o “Mujeres ricas” de laSexta, “Callejeros” de Cuatro o “Comando Actualidad” de la 1 a gent que no s’avergoneix de dir que té cases de milions d’euros, que es gasta milers i milers d’euros en botelles de xampany per a tirar-se’l per damunt o menjant angules, comprant-se peces de roba de luxe o semblants. I, evidentment, també molesta veure el que els costa als polítics aplicar-se a ells mateixa allò que decreten per als seus subordinats (rebaixes de sou, etc), o despeses més que dubtoses per l’actual situació.

Però arriba un moment en lliges una xicoteta notícia, que resulta insignificant en quant al valor de la despesa, però que fa que rebentes. Un moment en que creus que açò se’n passa, i que s’hauria de fer alguna cosa al respecte. Un moment en el que creus que no hi ha dret.

I es que l’Ajuntament de Valencià ha demanat pressupostos per a pagar-los a la Fallera Major i a la seva Cort d’Honor un creuer per la Mediterrània, amb un pressupost de 32.000€ + IVA. Van a gastar-se més de 6 milions de les antigues pessetes en pagar-los un viatge a les falleres, mentre retallen tot tipus d’inversions!!!

Vacances pagades amb diners públics? Realment lamentable.

Curs polític…

// octubre 4th, 2008 // No hi ha comentaris » // Política

[...] Aquests dies ens han inflat els nassos amb allò del curs polític. Que si l’inici del curs polític, que si l’actual curs polítics, que si en aquest curs polític… quin curs? Però hi ha polítics? Açò no va per legislatures de quatre anys? [...] arribem a la conclusió que els nostres polítics treballen de manera obligada al voltant de sis mesos a l’any. La resta del temps ho fan optativament. Perquè si estem, com diuen ells, en un nou curs polític, aleshores els polítics que són, mestres o alumnes?

Vicent i Gandulf, a L’eufemisme i l’estalvi

Estat de l'Estat i frases fetes

// juny 9th, 2008 // 1 comentari // Cites, Personal

Dissabte passat Robert va vindre a sopar a ma casa. Fins que es va fer hora de sopar, vam estar tirats al sofà, sense poder moure. Quin estrés!

Com normalment sempre que sopem, acabem volent arreglar el món, queixant-nos del sistema i dels polítics que el controlen… Però després vam anar a sopar, i després de festa un ratet al Tallarina.

Tot açò ve per una frase que he llegit al Diccitionari de Víctor Pàmies

Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.

James Joyce

Els nous pressupostos de l'Estat…

// setembre 23rd, 2007 // 1 comentari // Política

Dimecres que ve naix un nou periòdic d’àmbit estatal, Público, del grup Mediapro (productora de la Sexta). No sóc massa fan de la premsa escrita, però la veritat és que este periòdic pot ser diferent. I ho dic perquè fa temps que seguisc el bloc del seu director Ignacio Escolar (Escolar.net).

I la veritat es que el bloc m’agrada. Dona gust veure com a Espanya hi ha gent que no només està a favor de polítiques progressistes i socials, denunciant el partit de la dreta/oposició quan cal, sinó que també ho fan denunciant el de l’esquerra/govern quan s’ho mereix.

I ahir va escriure una entrada molt interessant respecte als pressupostos de l’Estat. No és una cosa que faça molt a sovint, això de “reproduir” articles d’altres blocs, però crec que aquest val la pena.

L’ajuda de 2.500 euros per als pares de xiquets nascuts enguany ja està en els pressupostos. Si es paga a partir de l’anunci de Zapatero en el Congrés, des del 3 de juliol, costarà 1.200 milions d’euros. Si s’amplia a gener, eixirà per 600 milions més.

El pla per al lloguer que ha anunciat Carme Chacón aquesta setmana, eixa subvenció que permetrà a milers de joves anar-se de casa, està pressupostada en 784 milions d’euros.

El cost anual d’ampliar la cobertura sanitària pública perquè el dentista estiga a l’abast de tots els xiquets és d’uns 400 milions d’euros. El ministre Bernat Soria està estudiant millorar la proposta perquè també empare als ancians, embarassades i discapacitats. En qualsevol cas, no superarà els 1.000 milions d’euros.

La nova rebaixa fiscal que anuncie el Govern ens estalviarà enguany 2.300 milions en la declaració de la renda. El fons de la Seguretat Social creixerà en 6.000 milions d’euros. És la garantia de les pensions.

Molts diners? Depèn. També invertim 10.795 milions d’euros en 87 nous avions de combat. És curiós: d’aqueixa despesa no s’ha queixat ningú.

Increïble, però cert.