Entrades etiquetades ‘país valencià’

El mapa, el mapa!!!

// juliol 16th, 2008 // 3 comentaris » // Política

La vida és com un examen en el que no has estudiat: creus que ho saps tot sobre ell… fins que te’l tornen corregit.

Alejandro Cifuentes

M’ha semblant interessant, i com que està publicat amb llicència CC, reproduïsc ací el Mail Obert d’avui de Vicent Partal.

La publicació de les balances fiscals dibuixa un mapa de l’estat ben significatiu i concret. Hi ha el País Basc i Navarra a banda, fora i tots dos junts, en el règim foral. Hi ha Madrid demostrant la seua inesgotable enginyeria financera fins aconseguir que un dels càlculs la faça aparèixer com la més solidària. En l’altre, però, no ho aconsegueix i queda justament per sota del bloc de les tres ‘autonomies’ que van del bracet, juntes i unides, com les més espoliades. Hi ha les Illes, Catalunya i el País Valencià. El mapa! El mapa! El mapa!!!

Ep! I hi ha els altres. Retirem Madrid, que tots sabem com va, i si en quedem fora nosaltres tres i els bascos, dos, ens podem preguntar: l’Espanya no plural què és en realitat? I ara ja ens ho podem preguntar amb les dades d’ells i tot, no oblidem aquest detall. Una resposta òbvia a la vista de les dades és que som al davant d’un conjunt de territoris fortament subsidiats, que reclamen dosis molt elevades de ‘solidaritat’ dels altres per a funcionar, dècades després de posar-se en marxa el sistema.

Hi ha qui creurà o voldrà creure que som davant d’una simple curiositat, d’una anècdota, d’una coincidència. Però és que tenim davant un tres de tres, les tres en línia, seguides, unides i sense cap fractura entre elles: les Illes, Catalunya i el País Valencià. La consistència i la unanimitat amb les quals es repeteix el mapa i les posicions, i l’ordre amb les Illes al capdavant! Com a mínim hauria de fer pensar, ens hauria de fer pensar a tots. Els matisos ja els discutirem un altre dia. Avui hi ha prou amb mirar el mapa per entendre millor de què va tot plegat.

Ara cadascú que pense el que vulga.

Torna TV3?
... no m'ho crec fins que no ho veja

// maig 29th, 2008 // 2 comentaris » // Llengua

La superstició duu mala sort

Raymond Smullyan

Ja fa temps que vaig escriure TV3 s’ha acabat.

Des d’aquell moment, moltes han sigut les notícies que han aparegut als mitjans de comunicació (sobretot Vilaweb) al respecte del famós acord de reciprocitat que havien de pactar ambdues Generalitats, amb els consellers Tresseras (G de Catalunya) i Rambla (G Valenciana).

Ahir vaig veure, sorprés, una notícia de Vilaweb que informava que l’acord estava ja tancat. Sincerament, em va semblar massa optimista. Només una hora després, van publicar una altra noticia rectificant lleugerament la notícia anterior: l’acord estava prop.

Com que no havia vist cap altra notícia a cap lloc, ni entrades a blogs, ni res d’això, no m’ho acabava de creure. I fa no res, faig una ullada a la premsa del dia, i em trobe amb aquest titular del diari Público:

TV3 se volverá a ver en todo el País Valenciano

No només m’ha alegrat veure la notícia en si, sinó que el fet que es referisquen al País Valencià amb eixa denominació i no amb altres que s’estan fent famoses últimament (“la Comunitat” a seques en molts periòdics) m’ha alegrat quasi més encara.

De tota manera, fins que no arribe el dia que pose la tele a ma casa i veja TV3, no m’ho creuré.

seguirem informant…

No ens alimenten les molles…

// abril 22nd, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Miniposts, Política

Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.

Laurent Gasser

Dijous passat vaig anar al concert que va fer Feliu Ventura a la Universitat d’Alacant.

El concert estava organitzat pel SEPC, en un cicle on Feliu, juntament amb el grup Naia, han recorregut les principals universitats del País (Blai ja va parlar del que van fer a la Universitat de València).

Concert de Feliu Ventura a la UA

Vam anar Héctor i jo, i allí ens vam trobar amb amics com Pau, Miquel “el Roig” (que era dels organitzadors), i David (dolçainer de Mugroman).

Com no podia ser d’altra manera, vam arribar tard (que voleu, Héctor i jo junts…) i no vam veure el concert de Naia. Va ser una llàstima, perquè tenia ganes de veure’ls. Però si que vam arribar per veure el principi (i tot el que va seguir) del concert de Feliu.

L’havia vist ja dues vegades: a Benissa junt amb Llach en la gira Que no s’apague la llum i també ací a Benissa el dia de la inauguració del Casal Cultural – ACPV. El primer dia, amb tota l’orquestra de Llach, i la segona vegada només amb el seu amic Borja Penalba a la guitarra.

Dijous era més de l’estil del segon concert, encara que havien incorporat una nova guitarra (elèctrica i acústica, segons la cançó). Però em va agradar molt més. L’ambient del concert era molt bo, es sentia una d’eixes sensacions que només se senten en moments especials, en concerts especials.

Va ser curtet (almenys m’ho va semblar), però molt bo. Cada vegada m’agrada més Feliu Ventura. I és una llàstima que la merda de classe política que tenim (tots, no se’n salva ni un) al nostre país no facen més coses per promocionar la nostra música, la música dels nostres cantants.

I per acabar, un trosset de vídeo que vaig gravar al concert. Però abans, una frase que va dir Feliu, amb molta ironia, i que em va fer molta gràcia.

La mar és molt important per a nosaltres [els valencians]. Però el vent encara és més important. Perquè, sense vent,… … no hi ha copa amèrica.

I ara el vídeo.

seguirem informant…
Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m’agrada, sobre tot perquè expressa d’una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m’hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d’escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d’Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s’haurà de canviar, si més no perquè llegir dels grans sempre és bo.

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per cert, el poema el vaig trobar a un blog que no coneixia, i que sembla que està mort (o almenys en coma: no actualitzat des de 2006): De calories i plaer.

Qui vol dir alguna cosa i no sap com expressar-la amb claredat (parlem del fet de parlar, no d’escriure), serà com si no diguera res, i qui parla de manera confusa, potser és que no té clar què vol dir.

Joan Francesc Mira
Per als que no sabeu que són els fils de subscripció (feed, RSS, …), Benjamí fa una bona explicació en aquesta entrada.

Durant molt de temps vaig utilitzar Bloglines com a plataforma des d’on llegir els blogs que tenia sindicats (després d’un suggeriment de Joanba). Al principi, tot era un afegir blogs nous, com si d’una competició es tractara.

Però, com era previsible, la quantitat de feeds va començar pujar com l’espuma, i vaig optar per, de tant en tant, anar esborrant-ne algun (normalment per a sentir-me millor després d’haver-ne afegit uns quants). L’etapa Bloglines va acabar amb 124 blogs sindicats.

Més tard vaig passar a utilitzar el Google Reader (després d’haver-ho intentat prèviament sense èxit) i la mecànica era la mateixa: de tant en tant afegia algun blog nou i molt de tant en tant n’esborrava algun.

Açò generava un lent però constant augment de les subscripcions, fins que la cosa em va resultar ja alarmant. No recorde ara la quantitat, però segur que superava de llarg els 150.

En eixe moment arriba la primera fase de neteja: gràcies a les estadístiques que proporciona el Google Reader, vaig ser capaç d’esborrar un bon grapat de blogs que rarament s’actualitzaven, i també un altre grapat dels quals gairebé mai llegia res del que deien.

En esta primera neteja, que es va fer en diverses fases, la quantitat de blogs sindicats va tornar a baixar, però el descens es va veure compensat ben prompte amb noves incorporacions que, per contra, si que s’actualitzaven sovint. Com es sol dir, era fugir del foc per caure a les brases. Tenia menys blogs, sí, però amb un total de més apunts interessants.

I és eixa paraula la realment important: interessants. Interessants per què? Per què un dia, el mateix autor, va escriure alguna cosa que valia la pena? Per què així sóc el primer en enterar-me de les funcionalitats que tindrà el proper Google el-que-siga Beta? Per què estaré al dia de tot el que passa per la blogosfera? I tot això és realment interessant?

La resposta: per a mi, NO.

I va començar l’operació “Neteja del Google Reader 2.0”. En aquesta ocasió, els motius per esborrar eren distints. Millor dit, era només un.

Per què / Per a què collons vull jo saber el que diu XXX ?

Si era capaç de trobar una resposta immediata (encara que valia una resposta xorra, com “perquè si!”) a “la pregunta”, el blog continuava sindicat.

D’aquesta manera he aconseguit baixar a 68 els blogs sindicats, dels quals almenys 20 me’ls cepillaré (com Guerra l’estatut català) en la Neteja 2.1.

El millor de tot? Que poc a poc, tal i com vaig fer amb el correu, menys quantitat de coses = més, millor i més facil organització. Una cosa que a mi em fa molta falta.

Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.

Joan Francesc Mira

M’han passat l’enllaç a un video del youtube, que m’ha deixat al·lucinat. Es tracta d’un vídeo que ha fet una xica de Benissa, Patri Ortolà (que, per cert, no sé qui és), que presenta de la següent manera:

al meu poble diuen que “a qui no té faena deu li’n dóna”… el cas és que jo si que tinc feina, però… ací va, després de dues setmanes d’haver-lo fet m’he decidit.

I ací va el vídeo en qüestió. Mereix ser tafanejat, “meneame”nat, i fins i tot, “digg”at. 😀

[youtube]http://youtube.com/watch?v=RvLCNauxQRw[/youtube]

Comentar el codi és com netejar el bany; ningú vol fer-ho, però el resultat sempre és una experiència més agradable per a un mateixa i per als seus convidats.

Ryan Campbell

La setmana passada va vindre a la Universitat Ferran Torrent a presentar el seu últim llibre, Només socis. En el llibre, reapareixen un bon grapat de personatges de novel·les anteriors: de la trilogia política valenciana (Lloris, el president del València), de la novel·la negra (Butxana), els de gràcies per la propina (els germans Josep i Ferran Torres)…

La veritat és que és un llibre que pinta molt bé. Si vos interessa, hi ha una entrevista que li fan els de Vilaweb, molt bona. També un vídeo on comença a llegir la novel·la.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LxRNxMai0X8[/youtube]

El Ferran Torrent és un dels escriptors que més m’agraden: em vaig llegir Societat Límitada i Espècies protegides en un no-res, i la d’Un negre amb un saxo també és boníssima.

I com que m’agrada, vull tindre la bibliografía prou completa d’ell. I a mesura que vaja llegint (o rellegint) els llibres, faré una entrada de cadascun d’ells. De moment, vaig marcant els que tinc, he llegit però no tinc i els que ni tinc ni he llegit.

  • No emprenyeu el comissari, 1984
  • Penja els guants, Butxana, 1985
  • Un negre amb un saxo, 1987
  • Cavall i Rei, 1989
  • L’any de l’embotit, 1992
  • Gràcies per la propina, 1994
  • La mirada del tafur, 1997
  • Semental, estimat Butxana, 1997
  • L’illa de l’holandés, 1999
  • Cambres d’acer inoxidable, 2000
  • Societat limitada, 2002
  • Espècies protegides, 2004
  • La vida en l’abisme, 2004
  • Judici final, 2006
  • Només socis, 2008

Sobra dir que si algú vol fer-me un regal, i decideix comprar-me algun llibre dels que estan marcats en roig o blau, li estaré molt agraït 😉

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.

Ovidi Montllor

Només socis…
... té bona pinta.

// abril 21st, 2008 // 2 comentaris » // Lectura, Llengua

Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.

Laurent Gasser

Dijous passat vaig anar al concert que va fer Feliu Ventura a la Universitat d’Alacant.

El concert estava organitzat pel SEPC, en un cicle on Feliu, juntament amb el grup Naia, han recorregut les principals universitats del País (Blai ja va parlar del que van fer a la Universitat de València).

Concert de Feliu Ventura a la UA

Vam anar Héctor i jo, i allí ens vam trobar amb amics com Pau, Miquel “el Roig” (que era dels organitzadors), i David (dolçainer de Mugroman).

Com no podia ser d’altra manera, vam arribar tard (que voleu, Héctor i jo junts…) i no vam veure el concert de Naia. Va ser una llàstima, perquè tenia ganes de veure’ls. Però si que vam arribar per veure el principi (i tot el que va seguir) del concert de Feliu.

L’havia vist ja dues vegades: a Benissa junt amb Llach en la gira Que no s’apague la llum i també ací a Benissa el dia de la inauguració del Casal Cultural – ACPV. El primer dia, amb tota l’orquestra de Llach, i la segona vegada només amb el seu amic Borja Penalba a la guitarra.

Dijous era més de l’estil del segon concert, encara que havien incorporat una nova guitarra (elèctrica i acústica, segons la cançó). Però em va agradar molt més. L’ambient del concert era molt bo, es sentia una d’eixes sensacions que només se senten en moments especials, en concerts especials.

Va ser curtet (almenys m’ho va semblar), però molt bo. Cada vegada m’agrada més Feliu Ventura. I és una llàstima que la merda de classe política que tenim (tots, no se’n salva ni un) al nostre país no facen més coses per promocionar la nostra música, la música dels nostres cantants.

I per acabar, un trosset de vídeo que vaig gravar al concert. Però abans, una frase que va dir Feliu, amb molta ironia, i que em va fer molta gràcia.

La mar és molt important per a nosaltres [els valencians]. Però el vent encara és més important. Perquè, sense vent,… … no hi ha copa amèrica.

I ara el vídeo.

seguirem informant…
Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m’agrada, sobre tot perquè expressa d’una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m’hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d’escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d’Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s’haurà de canviar, si més no perquè llegir dels grans sempre és bo.

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per cert, el poema el vaig trobar a un blog que no coneixia, i que sembla que està mort (o almenys en coma: no actualitzat des de 2006): De calories i plaer.

Qui vol dir alguna cosa i no sap com expressar-la amb claredat (parlem del fet de parlar, no d’escriure), serà com si no diguera res, i qui parla de manera confusa, potser és que no té clar què vol dir.

Joan Francesc Mira
Per als que no sabeu que són els fils de subscripció (feed, RSS, …), Benjamí fa una bona explicació en aquesta entrada.

Durant molt de temps vaig utilitzar Bloglines com a plataforma des d’on llegir els blogs que tenia sindicats (després d’un suggeriment de Joanba). Al principi, tot era un afegir blogs nous, com si d’una competició es tractara.

Però, com era previsible, la quantitat de feeds va començar pujar com l’espuma, i vaig optar per, de tant en tant, anar esborrant-ne algun (normalment per a sentir-me millor després d’haver-ne afegit uns quants). L’etapa Bloglines va acabar amb 124 blogs sindicats.

Més tard vaig passar a utilitzar el Google Reader (després d’haver-ho intentat prèviament sense èxit) i la mecànica era la mateixa: de tant en tant afegia algun blog nou i molt de tant en tant n’esborrava algun.

Açò generava un lent però constant augment de les subscripcions, fins que la cosa em va resultar ja alarmant. No recorde ara la quantitat, però segur que superava de llarg els 150.

En eixe moment arriba la primera fase de neteja: gràcies a les estadístiques que proporciona el Google Reader, vaig ser capaç d’esborrar un bon grapat de blogs que rarament s’actualitzaven, i també un altre grapat dels quals gairebé mai llegia res del que deien.

En esta primera neteja, que es va fer en diverses fases, la quantitat de blogs sindicats va tornar a baixar, però el descens es va veure compensat ben prompte amb noves incorporacions que, per contra, si que s’actualitzaven sovint. Com es sol dir, era fugir del foc per caure a les brases. Tenia menys blogs, sí, però amb un total de més apunts interessants.

I és eixa paraula la realment important: interessants. Interessants per què? Per què un dia, el mateix autor, va escriure alguna cosa que valia la pena? Per què així sóc el primer en enterar-me de les funcionalitats que tindrà el proper Google el-que-siga Beta? Per què estaré al dia de tot el que passa per la blogosfera? I tot això és realment interessant?

La resposta: per a mi, NO.

I va començar l’operació “Neteja del Google Reader 2.0”. En aquesta ocasió, els motius per esborrar eren distints. Millor dit, era només un.

Per què / Per a què collons vull jo saber el que diu XXX ?

Si era capaç de trobar una resposta immediata (encara que valia una resposta xorra, com “perquè si!”) a “la pregunta”, el blog continuava sindicat.

D’aquesta manera he aconseguit baixar a 68 els blogs sindicats, dels quals almenys 20 me’ls cepillaré (com Guerra l’estatut català) en la Neteja 2.1.

El millor de tot? Que poc a poc, tal i com vaig fer amb el correu, menys quantitat de coses = més, millor i més facil organització. Una cosa que a mi em fa molta falta.

Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.

Joan Francesc Mira

M’han passat l’enllaç a un video del youtube, que m’ha deixat al·lucinat. Es tracta d’un vídeo que ha fet una xica de Benissa, Patri Ortolà (que, per cert, no sé qui és), que presenta de la següent manera:

al meu poble diuen que “a qui no té faena deu li’n dóna”… el cas és que jo si que tinc feina, però… ací va, després de dues setmanes d’haver-lo fet m’he decidit.

I ací va el vídeo en qüestió. Mereix ser tafanejat, “meneame”nat, i fins i tot, “digg”at. 😀

[youtube]http://youtube.com/watch?v=RvLCNauxQRw[/youtube]

Comentar el codi és com netejar el bany; ningú vol fer-ho, però el resultat sempre és una experiència més agradable per a un mateixa i per als seus convidats.

Ryan Campbell

La setmana passada va vindre a la Universitat Ferran Torrent a presentar el seu últim llibre, Només socis. En el llibre, reapareixen un bon grapat de personatges de novel·les anteriors: de la trilogia política valenciana (Lloris, el president del València), de la novel·la negra (Butxana), els de gràcies per la propina (els germans Josep i Ferran Torres)…

La veritat és que és un llibre que pinta molt bé. Si vos interessa, hi ha una entrevista que li fan els de Vilaweb, molt bona. També un vídeo on comença a llegir la novel·la.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LxRNxMai0X8[/youtube]

El Ferran Torrent és un dels escriptors que més m’agraden: em vaig llegir Societat Límitada i Espècies protegides en un no-res, i la d’Un negre amb un saxo també és boníssima.

I com que m’agrada, vull tindre la bibliografía prou completa d’ell. I a mesura que vaja llegint (o rellegint) els llibres, faré una entrada de cadascun d’ells. De moment, vaig marcant els que tinc, he llegit però no tinc i els que ni tinc ni he llegit.

  • No emprenyeu el comissari, 1984
  • Penja els guants, Butxana, 1985
  • Un negre amb un saxo, 1987
  • Cavall i Rei, 1989
  • L’any de l’embotit, 1992
  • Gràcies per la propina, 1994
  • La mirada del tafur, 1997
  • Semental, estimat Butxana, 1997
  • L’illa de l’holandés, 1999
  • Cambres d’acer inoxidable, 2000
  • Societat limitada, 2002
  • Espècies protegides, 2004
  • La vida en l’abisme, 2004
  • Judici final, 2006
  • Només socis, 2008

Sobra dir que si algú vol fer-me un regal, i decideix comprar-me algun llibre dels que estan marcats en roig o blau, li estaré molt agraït 😉

Eleccions 2007
El futur és nostre

// maig 11th, 2007 // 1 comentari // Política

Xavi IvarsSi vols saber una miqueta més sobre mi, estàs en el lloc indicat.

El meu nom complet és Xavier Ivars i Ribes, i sóc de Benissa, un poble de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Estudiant i treballant…

Després d’estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Iborra, a Benissa, vaig començar la carrera d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat d’Alacant l’any 2001, anant-me’n a viure a Sant Vicent del Raspeig. Durant 5 anys vaig viure allí, coneixent a molt bons amics, i aprenent molt.

Després d’un any de nou al poble, treballant a Connecta Front-Back, i mentre començava amb el doctorat Aplicacions de la Informàtica, vaig tornar a la Universitat, concretament al Taller Digital, com a programador. I després d’un altre any, vaig entrar com a Tècnic Superior del Projecte SCABD al Grup Transducens del DLSI. En aquest context vaig presentar la meva tesina sobre models de paraules. Poc després, i fins a març de 2012, vaig estar com a Tècnic d’un altre projecte, ara europeu, i també relacionat amb les Biblioteques Digitals: el Projecte IMPACT.

El maig de 2012 me’n vaig vindre a Barcelona a  treballar a Vistaprint, on actualment estic com a Senior Software Engineer.

Targeta de presentació - Xavi IvarsUn poc “friki”…

La meva afició a tot allò relacionat amb Internet i la resta de tecnologies de la informació i la comunicació està relacionada amb allò que he estudiat, però també amb la inquietud de donar a conèixer el meu poble a tot el món. Amb eixa intenció vaig començar a treballar junt a Joanba a Infobenissa, un portal informatiu de la localitat. També, durant la carrera, vaig fer algunes pàgines web per a empreses, (per a traure’m algun duret, que sempre fa falta)

Música i festes…

Una altra de les meues aficions és la música. Des de ben menut m’ha agradat, i actualment toque l’oboè a la Banda de Música del poble, i el saxo a la Xaranga la Morralla. També he tocat en algunes ocasions la dolçaina, instrument típic valencià, a la Colla Pere Bigot.

També sóc membre de la Filà Califes des que vaig nàixer: vaig eixir per primera vegada a l’entrada de Moros i Cristians del meu poble el juny de 1983, amb només 3 mesos.

Parlant de tot…

També en l’àmbit tecnològic, però també lingüístic, forme part des d’octubre de 2004 de Softcatalà, associació sense ànim de lucre que es dedica a localitzar (traduir i adaptar) programari al català, i també la seua “filial” valencianaSoftvalencià.

La meua tasca actual es concentra en el manteniment de les eines lingüístiques (traductor i corrector), gestió web i de les xarxes socials, i després un poc de tot: traducció d’alguna cosa quan fa falta, suport al desenvolupament del Catalanitzador, etc. En el passat, vaig estar centrat principalment en traduccions a l’entorn Mozilla: Firefox, Thunderbird i extensions.

Jo per la web…

Com a bon informàtic, tinc compte et totes les webs en les que es pot 🙂 Aci van alguns enllaços als principals perfils

Facebook – TwitterPerfil de Google – Instagram

Si vols saber alguna cosa més de mi, pots utilitzar la pàgina de contacte 😉
Aquest matí, quan m’he alçat, m’he quedat flipat.

M’havien telefonat (per ser sincers, m’ha despertat el telèfon). Em cridaven de la Universitat, de part del DLSI, del grup d’investigació GPLSI, i volien plantejar-me una cosa.

Estan treballant en un projecte d’Extracció d’Informació, i pel que sembla han obtingut resultats força esperançadors. Tant, que una gran empresa de la branca( no diré quina… va, sí que ho diré: Google Logo 😉 ) els ha proposat encentar un projecte en comú.

Per això necessiten becaris, tant a la Universitat com al Google. I ací és on entre jo: m’han proposat com a un dels possibles becaris per treballar al Google Campus, la seu que té l’empresa a Mountain View, als Estats Units. En principi, el projecte seria per a 10 mesos, prorrogables en 6 més, però qui sap!

Ja ho va dir el del Levante, en l’entrevista que ens van fer per a Infobenissa: que tremole Google!!!

Actualització (29-12-06): Algú s’ho havia cregut? 😛
Aquesta pàgina és un recull de cites, frases cèlebres, refranys, que he anat recopilant a poc a poc de molts llocs distints (altres pàgines i blocs de la xarxa, xarrades d’algun amic, …). Moltes d’elles són anònimes; altres, de gent molt famosa/prestigiosa/important/coneguda (Einstein, Asimov, Fuster,…), i altres de gent més propera a mi: es tracta de frases que, en un moment donat, han dit alguns amics. Aquestes, sense dubte, mereixerien una pàgina especial.

I potser la tinguen 😉

Més endavant, intentaré posar-les en categories, per estructurar la pàgina d’alguna manera.

  • “La vida és una contradicció: "separat" s'escriu tot junt, i "tot junt" s'escriu separat.”
    Anònim
  • “Mai t'arrepentisques d'allò que has fet, sinó del que mai t'has atrevit a fer.”
    Anònim
  • “Pots ser allò que tu vulgues; només hi ha un obstacle: tu mateix.”
    Anònim
  • “La documentació en el "software" és com el sexe: quan és bona i abundant, de categoria; quan n'hi ha poca i roïna, és millor que res.”
    Gabe Helou
  • “Empty your mind. Be formless, shapeless. Like water. You put water into a bottle and it becomes the bottle. You put in a teapot, it becomes the teapot. Water can flow, or it can crash.

    Be water, my friend!”
    Bruce Lee
  • “Les coses simples haurien de ser simples, i les coses complexes haurien de ser possibles”
    Alan Kay
  • “A menys que les coses simples siguen realment simples, les coses complexes esdevenen impossibles”
    Alan Kay
  • “Pots ser allò que desitges; només hi ha un obstacle: tu mateix”
    Anònim
  • “L'amor és un poema de pells, on el sexe és l'accent d'un senzill llenguatge”
    Lluís Llach
  • “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”
    Ovidi Montllor
  • “Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur.”
    Albert Einstein
  • “Tots som molt ignorants. El que ocorre és que no tots ignorem les mateixes coses.”
    Albert Einstein
  • “El món no està amenaçat per les persones dolentes, sinó per aquells que permeten la maldat.”
    Albert Einstein
  • “La vida es tot alló que et va passant, mentre intentes fer altres plans”
    John Lennon
  • “Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres.”
    George Orwell
  • “Quan Bush resa, Déu es tapa les orelles.”
    Adolfo Pérez Esquivel
  • “Perdem la meitat de la vida en decidir com hem de passar l'altra meitat”
    Anònim
  • “Disfruta avuí, és més tard del que creus.”
    proverbi xinés
  • “Dues coses m'admiren: la inteŀligència de les bèsties i la bestiesa dels homes.”
    T. Bernard
  • “De totes les aberracions sexuals, la més singular potser sigui la castitat.”
    R. de Goncourt
  • “Si els que parlen de mi sabessin exactament el que jo penso d’ells, encara parlarien pitjor.”
    Sacha Guitry
  • “Si vius tots els dies com si fóra l'últim, algun dia tindràs raó”
    Steve Jobs
  • “Si poses un milió de mones a escriure en un milió de teclats, és possible que un d'ells escriga un programa en Java. La resta, escriuran programes en Perl.”
    Anònim
  • “No hi ha enigmes. Si un problema pot plantejar-se, també pot resoldre's.”
    Ludwig Wittgenstein
  • “La millor manera de predir el futur és inventant-lo.”
    Alan Kay
  • “Si no saps per on vas, torna per a saber d'on vens.”
    Proverbi africà
  • “Odie els dilluns”
    Garfield
  • “Si a les persones els posaren tants entrebancs com als ordinadors per a considerar-los intel·ligents, el 90% de la humanitat seria considerada estúpida”
    Isaac Asimov
  • “Mai subestimeu l'ample de banda d'una camioneta plena de cintes que va a tota velocitat per la carretera.”
    Andrew S.Tanenbaum
  • “L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona.”
    Aristòtil (384 AC - 322 AC)
  • “La malaltia de l'ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància.”
    Amos Bronson Alcott (1799-1888)
  • “No n'hi ha prou amb saber, també s'ha d'aplicar. No és suficient voler, també s'ha de fer.”
    Johann Wolfgang Goethe (1749-1832)
  • “La veritat existeix. Només s'inventa la mentida.”
    Georges Braque (1882-1963)
  • “A en Antoni Gaudí el va matar un tramvia, la seva obra “La sagrada família” la matarà un tren d’alta velocitat.”
    Jaume Costa Puig
  • “No et subestimes, sempre hi haurà altres que ho faran per tu.”
    Joseph Prescott
  • “Si la tauromàquia és cultura, el canibalisme és gastronomia.”
    Anònim
  • “Si som nacionalistes, és perquè ens obliguen”
    Joan Fuster
  • “Si la meva teoria de la relativitat és exacta, els alemanys diran que sóc alemany, i els francesos que sóc ciutadà del món. En canvi, si no ho és, els francesos diran que sóc alemany, i els alemanys, que sóc jueu.”
    Albert Einstein
  • “Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges”
    Àngel Martínez, "Marto"
  • “Passem molt més temps a la feina que a casa; per tant, equivoque’s de parella però no de feina.”
    la Vanguàrdia, 11/12/2007
  • “No es proposeu coses que mai canviareu, i canvieu coses que no es proposaríeu”
    Orxater
  • “Por qué no funciona mi detector?

    Porque no has empleado el sentido arácnido”
    Jaime
  • “- D'on vens?
    - Segons els demòcrates, del mono.”
    House
  • “- Per a que aprofita l'Internet Explorer?
    - Per a descarregar el Firefox.”
    Anònim
  • “Una nació és el desig de molts de portar a terme grans projectes tots junts.”
    Marcel Rioux
  • “El software i les catedrals s’assemblen molt. Primer els construïm, i després preguem.”
    Anònim
  • “Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.”
    Laurent Gasser
  • “Qui que no siga un cretí s’agrada a si mateix?”
    Joan F. Mira
  • “Els catalans i els valencians (com deia Winston Churchill dels americans i els anglesos) som dos pobles separats per la mateixa llengua.”
    Joan F. Mira
  • “Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.”
    Joan F. Mira
  • “Sovint m’agradaria tornar a ser creient: era tan confortable!”
    Joan F. Mira
  • “El perdó cau com pluja fina sobre la terra. És dues vegades beneït: beneïx aquell que el dóna i aquell que el rep”
    William Shakespeare
  • “Comentar el codi és com netejar el bany; ningú vol fer-ho, però el resultat sempre és una experiència més agradable per a un mateixa i per als seus convidats.”
    Ryan Campbell
  • “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.”
    Ovidi Montllor
  • “L'autèntic perdedor no és aquell que no guanya. L'autèntic perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta.”
    Alan Arkin
  • “La superstició duu mala sort.”
    Raymond Smullyan
  • “Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.”
    James Joyce
  • “El valor del teu temps augmenta cada minut passats els 25 anys.”
    Mark Cuban
  • “La vida és com un examen en el que no has estudiat: creus que ho saps tot sobre ell... fins que te'l tornen corregit.”
    Alejandro Cifuentes
  • “Abans tenia alguns dubtes. Ara no sé.”
    Anònim, missatge pintat al carrer
  • “Déu no contesta; Google sempre, immediatament.”
    El Tilo de Olivos
  • “Troba un treball que t'agrade, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida.”
    Confunci
  • “Si alguna vegada acabem destruint el món, l'última veu en sentir-se probablement siga la d'un expert dient que «això no pot passar»”
    Peter Ustinov
  • “No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.”
    Randy Pausch
  • “Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i li falten al respecte als seus mestres.”
    Sòcrates (470 AC-399 AC)
  • “Quan tota la resta falle, llig les instruccions.”
    L. Iasellio
  • “El dia que quan a un infant se li pregunte que vols ser quan sigues gran i conteste una bona persona segurament la societat que tots volem estarà molt més a prop.”
    Lluís Llach
  • “Mai trenques el silenci si no és per a millorar-lo.”
    Ludwig van Beethoveen
  • “Ningú pot cometre un error més greu que aquell que no va fer res perquè només podia fer un poc.”
    Edmund Burke
  • “Utilitze Gmail per a la meva feina. Almenys quan deixa de funcionar la majoria de la resta del món sap que ha deixat de funcionar. Un avantatge del monopoli.”
    James Lappin
  • “A vegades està be contrastar el que ens agrada amb altres coses. Això fa que ho apreciem més encara.”
    Darby Conley
  • “Si no arrisques res, estàs arriscant més encara.”
    Erica Jong
  • “Si el nostre planeta fora un banc, ja l'haurien salvat de la crisi.”
    Activistes de Greenpeace
  • “En el fons, la teoria de probabilitats és només sentit comú expressat amb números.”
    Pierre Simone Laplace
  • “La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar.”
    Anònim
  • “Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida.”
    Mario Benedetti
  • “Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.”
    Mario Benedetti
  • “Aquell gol que va fer Maradona als anglesos amb l'ajuda d'una ma divina és, per ara, l'única prova fiable de l'existència de Déu.”
    Mario Benedetti
  • “Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps.”
    Mario Benedetti
  • “Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci.”
    Mario Benedetti
  • “Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes.”
    Mario Benedetti
  • “Contra l'optimisme no hi ha vacuna.”
    Mario Benedetti
  • “Després de fitxatge de 95 milions de Ronaldo, a verue qui es posa davant dels alumnes a treballar en Educació per a la Ciutadania.
    Aníbal de la Torre
  • “El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.”
    Anònim
  • “La ciència no impedeix creure en Déu. El que permet és no haver de fer-ho.”
    Lawrence Krauss
  • “Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”
    Manuel Sanchis Guarner
  • “A mesura que una emoció és més important, calen menys paraules per expressar-la.”
    J. Michael Straczynski
  • “Es genial treballar amb ordinadors. No discuteixen, ho recorden tot i no es beuen la teva cervesa.”
    Paul Leary
  • “Estimat café: teníem un tracte. Jo et posava dins del meu cos, i tu em donaves super-poders. Què carai ha passat?”
    Cory Doctorow
     vist al Twitter
  • “Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.”
    Bernard Shaw
     Trobat a Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó
  • “Els que conserven amb les dones l'amistat molt de temps no la conserven perquè les estimen, sinó perquè les van estimar.”
    Juan de Zabaleta
  • “Dis-li a una persona que hi ha un milió d'estreles al cel i et creurà cegament. En canvi, posa un cartell que diga "acabat de pintar" i necessitarà tocar-ho per a comprovar-ho.”
    source: Vist al Twitter d'Arclight
  • “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.”
    Sèneca
     Vist a Esfera TIC
  • “L'educació no consisteix en omplir una botella, sinó en encendre un foc.”
    William Butler Yeats
  • “Una guitarra són matemàtiques i geometria. Si s'impregna de sentiments i neurotransmissors, això ja és art.”
    source: Vist al Twtter de @yelsp
  • “S'heu fixat en la meravella de la ciència? Un tio diu una cosa, però no s'accepta fins que no es demostra que és certa.”
    source: Vist al twitter d'Eulez
  • “Quan done menjar a un pobre em diuen sant. Quan pregunte per què un pobre no té menjar, em diuen comunista.”
    Hélder Pesoa Cámara, arquebisbe brasiler
  • “"Es pot sobreviure a un govern de dretes? Sí es pot. Es pot sobreviure a un govern d'incompetents? No, no es pot."”
    @monicaoltra al #PleCorts
  • “Un fanàtic és algú que no pot canviar d’opinió i no vol canviar de tema.”
    Winston Churchill
     Diccionari Cultural
  • “Allò que val és la consciència de no ser res sino s’és poble.”
    Vicent Andrés Estellés
  • “En política les casualitats no existeixen. I si existeixen, han estat perfectament planificades.”
    Winston Churchill
  • “Dos cosas. Demasiadas para un sólo cerebro”
    Heriberto
  
i.

Dimecres passat vaig anar al concert que va fer Lluís Llach a la Universitat d’Alacant. Amb tota la family, i Héctor que també es va apuntar, vam anar cap allí.El saló d’actes del paranimf estava a rebentar. I no era per a menys.

A les 8 i mitja va començar el recital, i des del primer moment es va notar un ambient especial. Els concerts de Llach m’han permés sentir unes sensacions que no he sentit en cap altre lloc. Gent major, encorbatada, sentada al costat de peluts, i tots emocionant-se per les mateixes cançons, les mateixes paraules, els mateixos versos.

Com és habitual en els concerts de Llach (almenys en els 3 que he vist), abans de cada cançó feia la seva reflexió politico-emocional relacionada, i molts dels aplaudiments van anar per eixes reflexions.

Després d’acabar-se el concert, i de la típica tornada a l’escenari per cantar un parell o tres més de cançons, la majoria de la gent no se n’anava. Aplaudiem, i van tornar a eixir els músics. I quan se n’anaven, Llach va tornar a eixir i en va cantar una altra.

Finalment, quan va acabar, la gent va tornar a começar a aplaudir, fins que va haver d’eixir de nou, i va dir: “Haurem d’acordar un final, perquè no vull morir-me dalt d’un escenari”. Els músics aparegueren de nou a l’escenari, i van començar la que seria l’última cançó de la nit, i de sempre, de Llach a Alacant.

Però no estaven sols. Tots els del públic la vam cantar junt amb ells.

Va ser el final perfecte a un concert perfecte.


Estos dies he estat veient (tornant a veure) alguns capítols de la primera temporada de Porca Misèria. Per als que no la conegueu, és una sèrie de TV3 que és, sense cap dubte (per a mi, clar), una de les millors sèries de televisió que s’ha fet.

Vaig començar a veure-la quan va començar. Jo feia 4t a la Universitat, i a Sant Vicent es veu TV3. Allí ens vam aficionar Ana, Héctor i jo. Totes les setmanes la veiem. L’any passat, al pis nou, ja no la vam seguir, perquè allí no s’agafava bé el senyal. De tota manera, eines com l’eMule i webs com Comparteix van fer que, poc a poc, anàrem aconseguint tots els capítols. Ara estan gravant la 4a temporada, que segons he sentit, començaran a emetre després de l’estiu.

És una sèrie real, amb personatges reals. A mi m’agrada molt el Pere. És un tio simpàtic, molt sensible, i que moltes vegades no sap posar els peus a terra, i es monta unes pel·lícules que són massa. Però en el fons és un bon tio.

Una altra de les coses que m’agraden és la banda sonora de la sèrie. Tots els capítols acaben amb una cançó per reflexionar, la majoria de vegades d’algun grup que canta en català, i li dona un final especial.

Despús-ahir vaig veure el capítol anomenat “Boig per tu” on, com es podia esperar, la cançó de Sau prenia protagonisme. I en eixe moment, em vaig posar a pensar en les meves coses.

Cada vegada m’agrada més la lletra d’eixa cançó, i cada vegada és més cert el que diu.

Ací va una versió de la Beth.

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Whisky’ns - Lluny

Continuant amb els posts musicals, hui en toca un dels Whisky’ns.

Aquest és un grup que, tot siga dit, vaig conèixer gràcies a l’eMule. És un grup pop prou light, però no estan malament. I hi ha algunes cançons que valen la pena.

Esta que pose és del disc Lluny, que van editar l’any 2001. Ja direu…

Recordant el temps que he passat al teu costat,
em costa imaginar que la vida pugui ser més dolça.
Vaig trobant pas a pas mil i un encants
quan penso en els teus ull.
Si pogués tenir-los per sempre…

Poc a poc, els dos,
sense por d´estendre els braços.
Fent camí per fer el pas segur que es necessita.

Per poder dir un altre any:
Vull que siguis aprop
i que sols siguis tu qui camina.

Dolç plaer seguir-te amb les meves mans
i descobrir racons prop del lloc on tot comença.
Ara, mira els anys com s´allunyen per deixar-nos imatges
que ens duran tantes coses compartides.

Poc a poc, els dos,
sense por d´estendre els braços.
Fent camí per fer el pas més ferm que es necessita.

Per poder dir un altre any:
Vull que siguis aprop
i que sols siguis tu qui camina
pel meu somni més gran;
despertar al teu costat
i seguir el teu pas dia a dia

Seguirem informant…
Ja estem en plena campanya electoral, i és l’hora de començar a viure-la.

Al meu poble, a Benissa, es presenta una campanya dura entre l’actual equip de govern (PP + PSI – ara PSD-) i l’oposició (PSOE i CIBE-BLOC).

A Infobenissa estem preparant un seguiment de les eleccions, amb entrevistes als quatre caps de llista, i molta més informació. Només cal veure el fòrum, mogudet com est, amb partidaris de totes les parts. Joanba i jo, com a administradors de la pàgina, no podem, i molt menys volem, posar-nos a favor ni en contra de cap candidatura municipal, ja que busquem informar d’una manera objectiva i independent.

Una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”). Personalment crec que un canvi és, no només convenient, sinó que esdevé necessari per a la supervivència dels valencians com a poble. Però no un canvi on Camps passe a dir-se Pla, i Font de Mora es diga Toni Such,… un canvi on PP passe a ser PSOE i punt.

És necessari un canvi real, un canvi de forma de governar, on la pluralitat de la societat valenciana es tinga en compte.

Un canvi on es respecte el nostre patrimoni cultural, artístic i mediambiental, on el nostre territori no siga depredat per quatre especuladors (es diguen Ballester, Santa Ana, Ortiz o Cotino, o siguen amics/germans/cosins/cunyats de qui siguen), i la nostra llengua, els nostres músics, els nostres escriptors, els nostres actors, compten a l’hora de fer programacions culturals.

Un canvi on la sanitat es convertisca en una prioritat, que augmente el personal sanitari, que es potencie la sanitat pública com a bé per a tots els ciutadans, i es construisquen els hospitals i centres de salut necessaris per a la població real.

Un canvi on l’educació, maltractada com està, passe a ser “l’àrea més volguda” pel govern, amb instituts com Déu mana, sense centenars de barracons escampats per tots els llocs.

Reflexionem…

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WMgIEmwU_0Y[/youtube]

Correllengua, perquè tanta polèmica?

// octubre 28th, 2005 // 2 comentaris » // Llengua, Política

Des de fa una temporadeta, vaig començar a col·laborar amb el Projecte Mozilla en Català, traduint algunes extensions, i ajudant en altres tasques com l’ajuda o la revisió de cadenes traduïdes per altres companys.

El cap de la traducció, en Toni Hermoso (a qui vaig conèixer a Barcelona en setembre) sempre ha estat ben disposat a ajudar-me en aquelles coses en les que no estava massa posat (Perl, per exemple).

I tot açò per a què? Per a poder tindre el millor navegador i el millor gestor de correu de la història (almenys per a mi) en valencià: el Firefox i el Thunderbird. Voleu provar-los? Des dels enllaços anteriors els podeu descarregar.

I si teniu qualsevol dubte, teniu la secció de contacte ;-)

També he fet la meva primera extensió. Tot i semblar molt simple, pot resultar molt útil per als dissenyadors web. Es tracta de Lorem2ClipBoard LoremTools. De tota manera, encara no és res definitiu, pot canviar fins i tot el nom (m’agradaria posar-ne un en català). Poc a poc, vull aprofitar aquesta extensió per afegir funcionalitats que simplifiquen i automatitzen certes accions.

A continuació, aniré posant poc a poc les extensions que tinc instal·lades, i considere útils.

  • BBCode
    • La primera extensió que vaig coneixer d’en Jed Brown, i la primera que vaig traduir. Resulta molt útil per a donar-li format (negreta, subratllats, color del text,…) als textos dels fòrums a l’estil del phpBB.
  • Bloglines Toolkit
    • Per als amants dels RSS que utilitzen Bloglines, esdevé una eina molt útil. Apareix una xicoteta icona a la barra d’estat, i ens avisa de quan tenim canals actualitzats amb una xicoteta marca roja. Fent clic, ens porta directament a la nostra pàgina dins de Bloglines, de manera que en només una mirada i un clic podem estar llegint les novetats de les nostres pàgines d’interès.

Quasi tot el mes sense escriure al bloc. Durant aquest mes han passat moltes coses.

Els exàmens ? 50-50. AIC al clot i IS1 aprovada (amb un sis i pico). També he fet ja la mudança al pis d’enguany. És un edifici nou, prop de la universitat, i relativament barat si tenim en compte els preus als què estan els pisos ací a Sant Vicent. Tinc un sofanet i tot a la meua habitació! Fa dues setmanes vaig estar ja ací preparant l’examen d’IS1, amb Héctor i Fernando, el nou company de pis.

La setmana passada vaig estar a Barcelona, amb Sílvia, i vaig viure un parell de dies al Cor de la ciutat. Concerts de la Mercè, compres per Barcelona, passejos per Gràcia i les Rambles,… També vaig quedar amb Toni Hermoso a la Plaça de Catalunya, i ens vam fer una cervesa mentre xarràvem.

I aquest cap de setmana, 12 hores de futbol platja. La filà vam fer un equip, i allà vam anar tots a jugar. No és que forem massa bons, jugant, però no vam fer el ridícul; si més no, vam jugar prou bé. I vam guanyar el premi a l’esportivitat. Això si, al final estàvem tots lesionats.

Ara ja setmana de presentacions. Noves (i no tan noves) assignatures, professors,… El més difícil ha sigut aconseguir quadrar mínimament un horari, però al final crec que no ixirà malament del tot.

Seguirem informant!
Avuí m’he matriculat del projecte final de carrera, però no estic convençut al 100%.

No hi havia massa opcions que m’agradaren, els projectes són massa convencionals des del meu punt de vista, i no aporten massa coses noves.

De tota manera, alguna cosa interessant sí que he trobat, i aquestes són les opcions que he triat:

  1. Construcció d’un transcriptor de partitures: es tracta de fer una aplicació que, donada una imatge d’una partitura de música, siga capaç d’extraure la informació que conté. És com un OCR però per a música (s’anomena també OMR). El professor és José Oncina. Debian Rules!!!
  2. Elaboració d’una aplicació informàtica per a la confecció d’examens tipus test i la seva exportació al Campus Virtual: Aquest projecte resulta també interessant; més que per l’aplicació en sí, per la seva integració en una eina tan important com és el CV de la UA. En este cas, també ha puntuat molt els professors responsables a l’hora de triar el projecte: Jaume Aragonés i Sergio Lujan. Els vaig tindre a NTAE (Jaume), PED (Sergio) i PI (ambdós).
  3. Desenvolupament d’una eina d’especificació d’instalacions domòtiques i simulació: projecte del DTIC (els altres dos són del DLSI). El professor, Andrés Fuster em va donar classes de DEI i de FAC, i enguany el tinc com a tutor d’un projecte que estic fent a l’EID, i la veritat és que és interessant i ell ha mostrat molt d’interés en que seguira aquest projecte.

Ara ja només falta que me n’assignen un, i que siga el bo 😉
Correllengua al Camp NouEls últims dies hem vist i sentit moltes coses als diversos mitjans de tot l’estat al voltant de l’incident de dissabte al Nou Camp i la reacció del Consell de la Generalitat al respecte. Un resum de la postura del consell la podeu llegir en aquest Article d’Opinió d’Esteban Gonzalez Pons al diari Las Provincias.

Aquesta postura era d’esperar: el “PP de la Comunitat Valenciana” sempre ha aprofitat l’anticatalanisme per guanyar vots, i són especialistes en tergiversar i posar en boca d’altres allò que no han dit. El València CF, ha fet gala del seu esperit més blavero havent jugat el partit contra el Sevilla amb el segon equipatge, la “senyera valenciana”. Tan burros són que en eixa senyera no veuen més que blau?

És cert que té blau, però també té allò que compartim amb la resta dels Països Catalans, les quatre barres. I al cap i a la fi és el que han fet, jugar amb la quatribarrada.

El que realment no m’esperava ha sigut la resposta del PSPV. Ací la podeu llegir. Estos tampoc no tenen les coses massa clares. De quina identitat parlen? Quan s’ha atacat la identitat valenciana? És que no saben què és el Correllengua i on se celebra? La veritat és que crec que les seccions locals del PSPV (si és que existeixen) haurien de començar a demostrar que les sigles PSPV no són només unes sigles, sinó que realment es creuen el País Valencià . I el País Valencià parla en la mateixa llengua que la resta dels Països Catalans, digueu-li com vulgueu.

I una altra cosa a propòsit del Correllengua: recordar als partits polítics (PP i PSPV) que és un acte no només impulsat per la CAL, sinó que Acció Cultural del País Valencià també ha organitzat molts actes al llarg de tot el País. Entre els més de de 125 pobles valencians que han celebrat el Correllengua (foto d’algun dels pobles) enguany està Benissa, amb activitats organitzades pel Casal Jaume I a les escoles del poble. I enguany no ha sigut el primer any en celebrar-se: l’any passat a Benissa ja es va celebrar.

I per acabar ací va un llistat d’enllaços de notícies que hem publicat a Infobenissa al voltant d’aquestes celebracions: