Entrades etiquetades ‘país valencià’

«Castilla ha roto Espanya», i ja fa prou de temps

// setembre 7th, 2015 // 2 comentaris » // Política

Estos últims dies ha sigut prou llegit a la xarxa un article de Fernando Ferrando, publicat a l’edició valenciana de El Mundo, anomenat «Castilla ha roto España». Hi ha hagut moltes reflexions al voltant d’aquest article fetes des de diversos punts de vista del valencianisme, la majoria coincidents en una idea: si des de posicions ben allunyades del nacionalisme (i, fins i tot, de l’autonomisme/regionalisme ben entés) s’arriba a eixes conclusions, és que alguna cosa està canviant, i molt ràpid. Si no l’heu llegida, no vos perdeu la que ha fet Vicent Baydal al respecte de com hauria d’encarar el valencianisme eixa construcció d’una identitat valenciana a partir de l’Espanya actual.

Fa poc més d’una setmana ja vaig tindre una conversa semblant amb @TavernerV i @arrosabanda, parlant de l’actitud d’Espanya (referint-me a la maquinària de l’Estat espanyol més que no pas als espanyols) i el seu efecte en el creixement de l’independentisme a Catalunya en els darrers anys, i com això podria replicar-se, a una altra escala, al País Valencià.

Sincerament, crec que un Estat espanyol més respectuós amb la seva diversitat nacional i lingüística (com passa per exemple Suïssa o Bèlgica, un per voluntat i l’altre de manera més forçada), la idea d’Espanya seria molt més ben acollida per les “nacionalitats històriques” o pel “nacionalisme perifèric”, segons qui parle. Una Espanya entesa com a nació de nacions, de la que s’ha parlat moltes vegades, però que és rebutjada constantment per l’Espanya castellana, molt més partirdària d’una visió imperialista (i gairebé etnicista) d’ella mateixa.

I crec que és trist. La llengua/cultura castellana no hauria de necessitar d’eixos «imperialismes», com per exemple recórrer constantment a que és la segona/tercera llengua més parlada del món per a donar-li importància, mentre molts castellanoparlants ignoren totalment que en certs territoris suposadament castellanoparlants el castellà no només no és la primera llengua, sinó que molta gent d’eixos territoris la desconeix.

També he llegit alguna vegada que Castella/Espanya sempre ha sobreviscut com a estat a base d’explotar les seves colònies però mai ha sigut una potència comercial al món. No en sé prou d’història com per a afirmar rotundament que això és cert, però amb el que sé si que sembla que, històricament, Castella/Espanya ha destinat quantitats ingents de recursos, a sovint extrets d’eixes colònies o territoris assimilats, per continuar vivint (o revivint) la idea d’un gran imperi al món.

El que és evident és que molta gent ja ens hem fartat, d’esta Espanya. Els catalans van davant. No sé si s’independitzaran enguany, o d’ací a deu anys. Però segur que s’independitzaran. I poc després aniran els bascos. Fa uns anys, allà pel 2007-2008, Marc Belzunces va escriure una sèrie d’entrades (ara només accessibles a traves de web.archive.org) en que parlava de l’Espanya futura, després dels processos d’independència que, segons ell, començarien a l’Estat espanyol a la meitat d’aquesta dècada: Euskadi, Catalunya, Navarra, les Illes Canàries, les Balears, Galícia i el País Valencià. En aquell moment, em va semblar quasi una bogeria, no tant pel què, sinó pel quan pensava ell que començaria a passar tot. Però, sincerament, crec que tot aquest procés (si Espanya no s’arregla a ella mateixa) no ha fet més que començar.

Processos d'independència d'Espanya - per Marc Belzunces

Processos d’independència d’Espanya – per Marc Belzunces

Tot açò m’ha fet recordar una frase que he sentit moltes vegades dir en pla de broma, però que cada vegada més em sembla l’única solució que tindria Espanya/Castella, si no fóra perquè és impossible:

Si Espanya fóra un donuts, Madrid no existiria.

Actualització: Vicent Partal va escriure un editorail fa poc, arrel d’un comentari (des del meu punt de vista, poc afortunat) d’Ada Colau, anomenat “Madrid és el problema“. I val la pena llegir-lo.

750 anys després de la independència

// abril 8th, 2011 // 2 comentaris » // Política

@PSOE i no se puede llevar al pleno habiendo votado a favor de los vuelos en turista?

@iescolar ha renunciado a la parte del sueldo correspondiente a la comisión de hoy? Si no es así, a mi si me parece criticable, y mucho
Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions. Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions.

Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions.

Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Quan és matí, és matí. Bon dia.

@peperibes va, només queda un últim esforç! ànim des de terra ferma!

Ahir va fer exactament 750 que el Regne de València es va convertir en un estat independent, dins del context de la Reconquesta, en la que els reis cristians van anar conquerint territoris de la Península Ibèrica que estaven sota el domini musulmà. Jaume I va jurar els Furs del Regne de València, una autèntica constitució valenciana, a les primeres Corts Valencianes el dia 7 d’abril de 1261.

Aquesta “independència” va durar fins el 29 de juny de l’any 1707, quan Felip V, l’aspirant Borbó a la corona espanyola, va signar el decret de Nova planta que abolia els nostres furs, així com els dels aragonesos, per “justo derecho de la conquista

O siga, fa 750 vam començar a ser independents, i fa 300 vam passar a formar part del Regne de Castella – tot i que amb el nou nom de Regne d’Espanya, regne que, com a tal, no existia abans – : 450 anys sota jurisdicció pròpia i 300 sota jurisdicció castellana – o un poc menys, ja que des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tenim certa independència -.

I ara, 750 anys després d’aquella independència, com estem els valencians com a poble?

Reproduïsc a continuació un article que va publicar Vilaweb ahir sobre el tema.


 

Corts valencianes: 750 anys

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l’aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d’abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d’aquells fets en l’afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l’aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d’un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d’un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d’aragonesos a l’interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d’incorporar, d’entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l’època. Ara, la raó d’aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d’aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.


 

I com sempre últimament, Ferran Suay fa un article immillorable al respecte: Corts Valencianes, a qui li importa?

Alcaldes sense dignitat

// març 15th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

“En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

Cospedal, estic amb tu

// febrer 7th, 2011 // 2 comentaris » // Llengua, Política

Aquesta vegada, i sense que s’agafe com a costum, vull donar-li tot el meu suport a Maria Dolorores de Cospedal, presindenta del Partit Popular de Castella la Manxa.

Per posar a la gent un poc en context: resulta que TeleMadrid es veia a algunes parts de Castella la Manxa fins ara amb total normalitat, i ara va i el PSOE d’aquella comunitat ha decidit impedir les emissions ocupant-les amb freqüències d’un altre canal. Resultat: els castellans-manxecs s’han quedat sense poder veure amb normalitat TeleMadrid.

El PP, d’acord amb el seu talant democràtic al que ens acostuma (veure, per exemple, aquesta notícia), ha declarat que aquesta restricció de la libertat d’opinió és intolerable i ha decidit amenaçar el Govern regional de José Maria Barreda amb una querella si no reestableix i garanteix amb total llibertat les emissions de TeleMadrid en el territori castellà-manxec.

I com que no vull que açò es quede en un simple text suport, sinó que també vull aportar solucions, ací va una recomanació (aprofitant que Mª Dolores de Cospedal és la número 2 del PP a nivell espanyol):

Que el PP vote sí a la ILP de Televisió Sense Fronteres, així Telemadrid es veurà sense problemes a Castella la Manxa (i ja, de passada, nosaltres podrem veure sense cap problema TV3 i IB3).

El que ja no tinc tan clar és que a Camps li faça gràcia que ací es veja TV3… Quanta hipocresia!

Nou vídeo d’Estrella Damm: les coses bones que tenim

// febrer 1st, 2011 // 3 comentaris » // Miniposts, Personal

Alguna vegada alguna empresa valenciana farà un anunci que, com aquest, diga tan desacomplexadament les coses bones que tenim al País Valencià?

Un país de manifestants…
Font de Mora, go home!

// desembre 1st, 2008 // No hi ha comentaris » // Miniposts, Política

El Mail Obert d’avuí de Vicent Partal. Val la pena llegir-lo.

Un país de manifestants

TV3 i la Canal9ització

// octubre 14th, 2008 // 4 comentaris » // Llengua, Miniposts, Política

El català de TV3 és cada vegada pitjor

El PSC proposa suprimir ‘Països Catalans’ de TV3

Crec que no cal dir molt més.

Editat: havia posat els enllaços a les notícies en castellà

Sainet valencià, o Education for Citizenship…

// octubre 13th, 2008 // 3 comentaris » // Política

Palabra del nuevo presidente del Tribunal Supremo
I tornem amb el Producte Recomanat. Vaig a intentar fer aquesta secció de forma quinzenal, a veure si puc seguir el ritme. No vull dir que cada 15 dies exactes pose un post; sinó que intentaré fer-ne dos al mes, durant les primers dies de cada quinzena.

Parlem ara de libtrash. Es tracta d’una llibreria per a entorns Linux que permet enviar una cosa que esborrem mitjançant la consola a la paperera de reciclatge. Això ja s’encarreguen de fer-ho els entorns gràfics a més alt nivell, però si ho fem des de la consola (amb un rm) el fitxer desapareix per sempre més.

Per instalar-lo a Ubuntu (i a altres Debian o derivats) només cal executar

sudo apt-get install libtrash

ja que la llibreria es troba als repositoris de la distribució.

Després per fer-la funcionar, cal exportar la variable LD_PRELOAD de la següent forma:

export LD_PRELOAD=/usr/lib/libtrash/libtrash.so.2.4.

Això si, si volem evitar-nos haver-ho de fer a cada entrada en la consola, podem afegir aquesta línia als fitxers .bashrc i/o .bash_profile al nostre directori d’usuari.

Hi ha diversos articles en altres blogs que seguisc (com Lo hice y lo entendí, o Mundogeek) que n’han parlat més a fons, i ja fa més temps, explicant algunes passes per personalitzar més encara el funcionament. Des d’aquell moment que tenia en esborrany aquesta entrada, i com que estic de neteja al bloc, m’he decidit a acabar-la i publicar-la.

Espere que vos siga útil!
M’ha arribat a través del Twitter d’Enrique un enllaç a una nova entrada del seu microblog. I la veritat, és que és per a partir-se de riure.

Ala, després de tot el matí treballant per a posar els pilons eixes tan bonics, ja podeu anar a casa, que ja heu fet prou feina per hui.

Però, un moment… com penseu traure la furgona, sabuts?

Recollint el testic testimoni d’Enrique vull escriure aquesta entrada per felicitar a tots els membres de Softcatalà per haver aconseguit tot el que han aconseguit: que en aquestos moments estiga escrivint açò des d’un ordinador amb Ubuntu (en català), amb el Firefox (en Català), mentre modifique una imatge amb el Gimp (en català) i tinc oberta una fulla de càlcul de l’OpenOffice Calc (en català) és, senzillament, d’agraïr.

I no perquè no ho entenguera en altres llengües (m’alegre de saber parlar castellà com el sé parlar, i m’agradaria parlar igual l’angle?, encara que em defenc), sinó perquè m’agrada treballar en la meua llengua.

Vaig coneixer Softcatalà fa 5 anys, quan feia 3r de carrera. Llavors utilitzava el MyIE2, un navegador que utilitzava el motor de l’Internet Explorer, però hi afegia altres característiques interessants: navegació per pestanyes, alguns plugins, etc. No sé com, se’m va clavar al cap traduïr-lo, i anant d’un lloc a un altre vaig parar al Firefox (llavors, encara Firebird) i vaig coneixer Toni Hermoso. El Firebird 0.6 crec que va ser el primer que em vaig descarregar, i em vaig quedar alucinat de la flexibilitat que tenia: hi havien centenars d’extensions que se li podien posar!

Va ser en aquell moment quan vaig començar a implicar-me en Softcatalà. Com començava a contar en la pàgina Mozilla d’aquest blog, vaig traduir algunes extensions, i em vaig implicar també en la traducció de la documentació del Firefox 1.0 (aparesc en els crèdits del Quant a des d’aleshores!!!).

Des d’aquell moment, em vaig dedicar principalment a traduïr extensions, encara que també he fet altres tasques puntuals (traducció i revisió d’algun mòdul d’OpenOffice 2.x, gestió inicial del wiki de Softcatalà, etc). Res comparat a la feina que fan altres com Toni Hermoso, Jordi Mas, Jordi Mallach, Marc Belzunces, Gil Forcada, Sílvia Miranda, Quim Pérez, Joan Moratinos,… i que em perdonen els que m’he deixat (ací apareixen tots).

Per celebrar el desé aniversari, s’ha preparat una festa aquesta vesprada al Museu d’Història de Catalunya, amb algunes xarrades de gent relevant en el món de la llengua i les TIC, a més del jefe de Softcatalà, Jordi Mas.

A més, també s’està acabant la remodelació de la web, migrant tots els continguts existents i portant Softcatalà a la web 2.0.

Finalment, comentar que diversos mitjans han fet entrevistes a Jordi Mas, a Marc Belzunces,… per motiu de l’aniversari: Catalunya Ràdio (que s’emetrà demà a l’Internauta), a Ràdio 4 (el passat 30 de setembre), a la Vanguardia (amb algunes rectificacions per part de Marc), a Noticiasdot.com,… A destacar, Vilaweb ha preparat un reportatge i un especial del Diari de l’escola, a més d’un reportatge de Vilaweb TV.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=mzt04_VNHoM[/youtube]

Per molts anys, Softcatalà!!!

PD: Enrique, la traducció del Google Chrome no és cosa de Softcatalà, encara que estiga al Rebost 😛

[…] Aquests dies ens han inflat els nassos amb allò del curs polític. Que si l’inici del curs polític, que si l’actual curs polítics, que si en aquest curs polític… quin curs? Però hi ha polítics? Açò no va per legislatures de quatre anys? […] arribem a la conclusió que els nostres polítics treballen de manera obligada al voltant de sis mesos a l’any. La resta del temps ho fan optativament. Perquè si estem, com diuen ells, en un nou curs polític, aleshores els polítics que són, mestres o alumnes?

Vicent i Gandulf, a L’eufemisme i l’estalvi

El Govern de Francisco Camps, per tocar un poc els nassos a Govern Central, professors i alumnes de secundària millorar l’english dels alumnes de secundària i, de pas, malbaratar els escassos recursos de que disposa la Conselleria d’Educació generar més llocs de treball, ha decidit impartir l’assignatura Educació per a la Ciutadania (Education for Citizenship, segons el nostre benvolgut conseller Blackberry Spring Font de Mora) en anglés. Com que no hi ha prou professors de filosofia o història que siguen competents en donar una assignatura en anglés (prou normal, d’altra banda), s’ha decidit que siguen 2 els professors que donen l’assignatura: el pròpi de la matèria i un d’anglés que farà de traductor (pensava que filologia i traducció eren dues carreres distintes…)

Però com que una imatge val més que mil paraules, i ja que estem ens riem un poc, aci hi ha una vinyeta (sembla que del Jueves) que explica a la perfecció el tuacte (feu clic per veure la vinyeta més gran):

Que fort…