Entrades etiquetades ‘nadal’

Bon Nadal!

// desembre 24th, 2016 // No hi ha comentaris » // Personal

Enguany fa exactament deu anys que vaig començar a fer una felicitació nadalenca per penjar a la web. Moltes coses han canviat des d’aquell moment, però invariablement, arriba un dia o dos abans de Nadal i dic “fotre! la felicitació!”.

I ací va la d’enguany. Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2016 i Feliç Any Nou 2017

PS: Enguany he triat una foto d’Annie Spratt, que tot i estar en domini public (i, per tant, no requerir cita), m’apetia molt agrair-li públicament les fotos que fa i allibera. 

 

Bon Nadal!

// desembre 24th, 2015 // No hi ha comentaris » // Personal

I a poques hores de començar amb les fartaes que corresponen, toca posar la felicitació d’enguany.

Que passeu molt bones festes amb els vostres familiars i amics!!!

Felicitació de Nadal 2015. Bon Nadal i Feliç Any 2016!

 

Bon Nadal!

// desembre 23rd, 2014 // No hi ha comentaris » // Personal

I com cada any, ja toca posar la felicitació d’enguany.

Bon Nadal 2014 i Feliç Any Nou 2015

Basada en la foto christmas, de Joe Buckingham.

Bon Nadal!

// desembre 24th, 2013 // No hi ha comentaris » // Personal

Seguint la tradició dels últims anys (em referisc a penjar la felicitació a última hora), ací està la d’enguany.

Bon Nadal a tots!

Bon Nadal i Feliç Any 2014

Bon Nadal i Feliç Any 2014

Bon Nadal!

// desembre 24th, 2012 // 1 comentari // Internet

I, com ja va passar a 2010, tornem a apurar, i penge la felicitaticó el dia de la Nit de Nadal! Però encara arribe a hora.

Bon Nadal!!!

Bon Nadal 2012

Imatge: “berries

Bon Nadal!

// desembre 23rd, 2011 // 1 comentari // Personal

Ha arribat l’hora de decidir. I ho he fet. En els propers mesos deixaré la Universitat, coincidint amb el final del Projecte IMPACT, per a fer un canvi radical a la meva vida.

Departament de Llenguatges i Sistemes InformàticsL’agost de 2007 vaig començar la meva relació “laboral” amb la Universitat (tot i que l’any anterior ja havia fet amb el primer curs del doctorat), primer al Taller Digital, després com a becari d’adjudicació directa al DLSI, i després com a tècnic superior als projectes SCABD (espanyol) i IMPACT (europeu), també al DLSI. A més, durant aquest temps, també he obtingut el DEA.

IMPACT

Aquest últim projecte, IMPACT, és el que més satisfacció m’ha donat. En primer lloc perquè he treballat al costat de gent meravellosa. El meu cap, Rafa Carrasco, una persona increïble que sempre pensa les coses d’una manera que a tu mai et vindria al cap. Al seu costat he aprés moltíssim (va dirigir també la meva tesina), i sé que no podré agrair-li mai prou els consells que m’ha donat al llarg d’aquests mesos (ja anys!) ací al departament. També Isabel Martínez, la meua companya. Directora de l’equip lingüístic IMPACT a la UA (veritat??? :D), ha estat treballant des del principi en el projecte, i ha sigut ella la “culpable” dels bons resultats que hem aconseguit, anotant una gran quantitat de text per crear un lèxic del castellà dels segles XVI i XVII que s’alliberarà pròximament.

El projecte també m’ha dut a visitar ciutats europees com Munich (All-Staff Meeting, abril 2011), Madrid (BNE Demo Day, octubre 2011), Londres (IMPACT Final Conference, octubre 2011), la Haia (reunions a la KB, novembre 2011) i Obergurgl/Innsbruck (desembre 2011), i conèixer moltíssima gent interessant d’arreu d’Europa.

Deixar la Universitat també significarà deixar de compartir el dia a dia amb altres persones que en els últims anys han format part del dia a dia del meu treball: Luca (que vaja bé allà on estigues!), Francis Tyers (a Internet, el trobareu per tot arreu), Antonio, Alexander,… i, sobre tot, Víctor i Miquel.

Víctor, Miquel i jo vam començar a treballar al departament pràcticament al mateix temps. Hem compartit tres anys llargs d’esmorzars al Don Jamón, de cafés a la Nespresso, de dinars a la “biblioteca d’investigació”, d’enllaços passats pel xat, tweets, odie els dilluns, virus després de caps de setmana, sopars d’empresa, converses metafísiques de ciència i de política, algun que altre viatget, i un llarguíssim etcètera basat en, sobre tot, frikades. Xicons, vos trobaré a faltar moltíssim. Segur que vos va tot bé i llegiu les vostres tesis en pocs mesos.

I no puc oblidar a Juan Antonio, Felipe i Mike
 
Ha arribat l’hora de decidir. I ho he fet. En els propers mesos deixaré la Universitat, coincidint amb el final del Projecte IMPACT, per a fer un canvi radical a la meva vida.

Departament de Llenguatges i Sistemes InformàticsL’agost de 2007 vaig començar la meva relació “laboral” amb la Universitat (tot i que l’any anterior ja havia fet amb el primer curs del doctorat), primer al Taller Digital, després com a becari d’adjudicació directa al DLSI, i després com a tècnic superior als projectes SCABD (espanyol) i IMPACT (europeu), també al DLSI. A més, durant aquest temps, també he obtingut el DEA.

IMPACT

Aquest últim projecte, IMPACT, és el que més satisfacció m’ha donat. En primer lloc perquè he treballat al costat de gent meravellosa. El meu cap, Rafa Carrasco, una persona increïble que sempre pensa les coses d’una manera que a tu mai et vindria al cap. Al seu costat he aprés moltíssim (va dirigir també la meva tesina), i sé que no podré agrair-li mai prou els consells que m’ha donat al llarg d’aquests mesos (ja anys!) ací al departament. També Isabel Martínez, la meua companya. Directora de l’equip lingüístic IMPACT a la UA (veritat??? :D), ha estat treballant des del principi en el projecte, i ha sigut ella la “culpable” dels bons resultats que hem aconseguit, anotant una gran quantitat de text per crear un lèxic del castellà dels segles XVI i XVII que s’alliberarà pròximament.

El projecte també m’ha dut a visitar ciutats europees com Munich (All-Staff Meeting, abril 2011), Madrid (BNE Demo Day, octubre 2011), Londres (IMPACT Final Conference, octubre 2011), la Haia (reunions a la KB, novembre 2011) i Obergurgl/Innsbruck (desembre 2011), i conèixer moltíssima gent interessant d’arreu d’Europa.

Deixar la Universitat també significarà deixar de compartir el dia a dia amb altres persones que en els últims anys han format part del dia a dia del meu treball: Luca (que vaja bé allà on estigues!), Francis Tyers (a Internet, el trobareu per tot arreu), Antonio, Alexander,… i, sobre tot, Víctor i Miquel.

Víctor, Miquel i jo vam començar a treballar al departament pràcticament al mateix temps. Hem compartit tres anys llargs d’esmorzars al Don Jamón, de cafés a la Nespresso, de dinars a la “biblioteca d’investigació”, d’enllaços passats pel xat, tweets, odie els dilluns, virus després de caps de setmana, sopars d’empresa, converses metafísiques de ciència i de política, algun que altre viatget, i un llarguíssim etcètera basat en, sobre tot, frikades. Xicons, vos trobaré a faltar moltíssim. Segur que vos va tot bé i llegiu les vostres tesis en pocs mesos.

I no puc oblidar a Juan Antonio, Felipe i Mikel. Els profes, junt a Rafa, de Transducens.
 
Ha arribat l’hora de decidir. Possiblement aquesta haja sigut la decissió més important de la meua vida fins ara. I l’he presa. En els propers mesos deixaré la Universitat, coincidint amb el final del Projecte IMPACT, per a fer un canvi radical a la meva vida.

Departament de Llenguatges i Sistemes InformàticsL’agost de 2007 vaig començar la meva relació “laboral” amb la Universitat (tot i que l’any anterior ja havia fet amb el primer curs del doctorat), primer al Taller Digital, després com a becari d’adjudicació directa al DLSI, i després com a tècnic superior als projectes SCABD (espanyol) i IMPACT (europeu), també al DLSI. A més, durant aquest temps, també he obtingut el DEA.

IMPACT

Aquest últim projecte, IMPACT, és el que més satisfacció m’ha donat. En primer lloc perquè he treballat al costat de gent meravellosa. El meu cap, Rafa Carrasco, una persona increïble que sempre pensa les coses d’una manera que a tu mai et vindria al cap. Al seu costat he aprés moltíssim (va dirigir també la meva tesina), i sé que no podré agrair-li mai prou els consells que m’ha donat al llarg d’aquests mesos (ja anys!) ací al departament. També Isabel Martínez, la meua companya. Directora de l’equip lingüístic IMPACT a la UA (veritat??? :D), ha estat treballant des del principi en el projecte, i ha sigut ella la “culpable” dels bons resultats que hem aconseguit, anotant una gran quantitat de text per crear un lèxic del castellà dels segles XVI i XVII que s’alliberarà pròximament.

El projecte també m’ha dut a visitar ciutats europees com Munich (All-Staff Meeting, abril 2011), Madrid (BNE Demo Day, octubre 2011), Londres (IMPACT Final Conference, octubre 2011), la Haia (reunions a la KB, novembre 2011) i Obergurgl/Innsbruck (desembre 2011), i conèixer moltíssima gent interessant d’arreu d’Europa.

Deixar la Universitat també significarà deixar de compartir el dia a dia amb altres persones que en els últims anys han format part del dia a dia del meu treball: Luca (que vaja bé allà on estigues!), Francis Tyers (a Internet, el trobareu per tot arreu), Antonio, Alexander,… i, sobre tot, Víctor i Miquel.

Transducens

Víctor, Miquel i jo vam començar a treballar al departament pràcticament al mateix temps. Hem compartit tres anys llargs d’esmorzars al Don Jamón, de cafés a la Nespresso, de dinars a la “biblioteca d’investigació”, d’enllaços passats pel xat, tweets, odie els dilluns, virus després de caps de setmana, sopars d’empresa, converses metafísiques de ciència i de política, algun que altre viatget, i un llarguíssim etcètera basat en, sobre tot, frikades. Xicons, vos trobaré a faltar moltíssim. Segur que vos va tot bé i llegiu les vostres tesis en pocs mesos.

I no puc oblidar a Juan Antonio, Felipe i Mikel. Els profes, junt a Rafa, del grup Transducens. Ha estat tot un plaer compartir reunions amb vosaltres. M’heu donat una lliçó fonamental en la vida: estima allò que fas. Vosaltres ho feu, i es nota: Sou uns apassionats de la traducció automàtica, i realment treballeu per aconseguir que les màquines ens ajuden amb la barbaritat d’informació en diverses llengües que hi ha escampada pel món. Records també Gema i Sergio, de Prompsit (empresa spin-off del grup d’investigació), que m’han ajudat sempre que m’ha fet falta.

Però no és només la feina, el que deixaré a la Sant Vicent. També deixe un pis i una gent amb la que he viscut els últims anys. Héctor i Isma, amics, hem compartit molts dinars i sopars junts, moltes cerveses i partits de futbol. Sé que ens continuarem veient, l’amistat que hem fet segur que serà per a molts anys, però a partir d’ara les nostres trobades seran més escasses. Junt a ells, altres companys que han passat durant els anys: Andrés, Robert, Joan, Pablo… encantat d’haver-vos conegut, i haver viscut amb vosaltres.

I no només canvie de feina, i de lloc on viure entre setmana. La meua vida canvia totalment, anant-me’n a viure a Barcelona. No tornaré cada divendres a casa, a dinar amb els meus pares. Tampoc no podré dinar amb la meua germana i ma uelo tots els dissabtes la paella que prepara mon pare, amb el trosset de xocolate de rigor en acabar. També s’han acabat els assajos de banda cada divendres per la nit, les reunions de moros cada mes, les classes d’oboè i els assajos morrallers dels dissabtes. No voré tant a la família ni als amics (Robert, ja no em fa falta el cuarto :D). I, sobre tot, no voré (espere que temporalment) a Noelia cada cap de setmana.
Ha arribat l’hora de decidir. Possiblement aquesta haja sigut la decissió més important de la meua vida fins ara. I l’he presa. En els propers mesos deixaré la Universitat, coincidint amb el final del Projecte IMPACT, per a fer un canvi radical a la meva vida.

Departament de Llenguatges i Sistemes InformàticsL’agost de 2007 vaig començar la meva relació “laboral” amb la Universitat (tot i que l’any anterior ja havia fet amb el primer curs del doctorat), primer al Taller Digital, després com a becari d’adjudicació directa al DLSI, i després com a tècnic superior als projectes SCABD (espanyol) i IMPACT (europeu), també al DLSI. A més, durant aquest temps, també he obtingut el DEA.

IMPACT

Aquest últim projecte, IMPACT, és el que més satisfacció m’ha donat. En primer lloc perquè he treballat al costat de gent meravellosa. El meu cap, Rafa Carrasco, una persona increïble que sempre pensa les coses d’una manera que a tu mai et vindria al cap. Al seu costat he aprés moltíssim (va dirigir també la meva tesina), i sé que no podré agrair-li mai prou els consells que m’ha donat al llarg d’aquests mesos (ja anys!) ací al departament. També Isabel Martínez, la meua companya. Directora de l’equip lingüístic IMPACT a la UA (veritat??? :D), ha estat treballant des del principi en el projecte, i ha sigut ella la “culpable” dels bons resultats que hem aconseguit, anotant una gran quantitat de text per crear un lèxic del castellà dels segles XVI i XVII que s’alliberarà pròximament.

El projecte també m’ha dut a visitar ciutats europees com Munich (All-Staff Meeting, abril 2011), Madrid (BNE Demo Day, octubre 2011), Londres (IMPACT Final Conference, octubre 2011), la Haia (reunions a la KB, novembre 2011) i Obergurgl/Innsbruck (desembre 2011), i conèixer moltíssima gent interessant d’arreu d’Europa.

Deixar la Universitat també significarà deixar de compartir el dia a dia amb altres persones que en els últims anys han format part del dia a dia del meu treball: Luca (que vaja bé allà on estigues!), Francis Tyers (a Internet, el trobareu per tot arreu), Antonio, Alexander,… i, sobre tot, Víctor i Miquel.

Transducens

Víctor, Miquel i jo vam començar a treballar al departament pràcticament al mateix temps. Hem compartit tres anys llargs d’esmorzars al Don Jamón, de cafés a la Nespresso, de dinars a la “biblioteca d’investigació”, d’enllaços passats pel xat, tweets, odie els dilluns, virus després de caps de setmana, sopars d’empresa, converses metafísiques de ciència i de política, algun que altre viatget, i un llarguíssim etcètera basat en, sobre tot, frikades. Xicons, vos trobaré a faltar moltíssim. Segur que vos va tot bé i llegiu les vostres tesis en pocs mesos.

I no puc oblidar a Juan Antonio, Felipe i Mikel. Els profes, junt a Rafa, del grup Transducens. Ha estat tot un plaer compartir reunions amb vosaltres. M’heu donat una lliçó fonamental en la vida: estima allò que fas. Vosaltres ho feu, i es nota: Sou uns apassionats de la traducció automàtica, i realment treballeu per aconseguir que les màquines ens ajuden amb la barbaritat d’informació en diverses llengües que hi ha escampada pel món. Records també Gema i Sergio, de Prompsit (empresa spin-off del grup d’investigació), que m’han ajudat sempre que m’ha fet falta.

Però no és només la feina, el que deixaré a la Sant Vicent. També deixe un pis i una gent amb la que he viscut els últims anys. Héctor i Isma, amics, hem compartit molts dinars i sopars junts, moltes cerveses i partits de futbol. Sé que ens continuarem veient, l’amistat que hem fet segur que serà per a molts anys, però a partir d’ara les nostres trobades seran més escasses. Junt a ells, altres companys que han passat durant els anys: Andrés, Robert, Joan, Pablo… encantat d’haver-vos conegut, i haver viscut amb vosaltres.

I no només canvie de feina, i de lloc on viure entre setmana. La meua vida canvia totalment, anant-me’n a viure de manera permanent a Barcelona. No tornaré cada divendres a casa, veient Benissa al passar els túnels del Mascarat, a dinar amb els meus pares. Tampoc no podré dinar amb la meua germana i ma uelo tots els dissabtes la paella que prepara mon pare, amb el trosset de xocolate de rigor en acabar. També s’han acabat els assajos de banda cada divendres per la nit, les reunions de moros cada mes, les classes d’oboè i els assajos morrallers dels dissabtes. No voré tant a la família ni als amics (Robert, ja no em fa falta el cuarto :D). I, sobre tot, no voré (espere que per poc de temps) a Noelia cada cap de setmana. I açò últim em costarà molt.

Fa poc em van dir que era hora de passar totalment a la vida adulta. I crec que aquest canvi em permetrà fer-ho. Deixe moltes coses enrere, algunes temporalment, altres potser per sempre, però també se m’obrin moltes coses davant. Una nova ciutat, més gran i atractiva, nova gent, nova feina, nous reptes… Estic trist, però al mateix temps molt il·lusionat. És un encontre d’emocions difícil d’expressar. Estic massa acostumat al meu poble i a la meua gent, i sé que em costarà adaptar-me al nou entorn. Però açò segur que em fa valorar, encara més, la sort que he tingut durant tots aquests anys.

Barcelona, allà vaig.

 
Un any més, i ja en van 6, toca la felicitació. Però enguany, en lloc de buscar alguna imatge bonica pel Flickr, he optat per utilitzar una foto de les que vaig fer la setmana a Obergurgl (Àustria) durant l’últim All-Staff Meeting del projecte IMPACT.

Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012


Un any més, i ja en van 6, toca la felicitació. Però enguany, en lloc de buscar alguna imatge bonica pel Flickr, he optat per utilitzar una foto de les que vaig fer la setmana a Obergurgl (Àustria) durant l’últim All-Staff Meeting del projecte IMPACT.

Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012

Ja venen els Reis!!!

// gener 5th, 2011 // 2 comentaris » // Miniposts, Personal

Els Reis Mags d'Orient

Ja venen els Reis!!! Que vos porten moltes coses!!!

Bon Nadal!

// desembre 24th, 2010 // 1 comentari // Personal

CONTENTS
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011

Bon Nadal!
i Feliç Any Nou!

// desembre 22nd, 2009 // 3 comentaris » // Personal

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Bon Nadal 2009!

Bon Nadal…
... i feliç any nou!!!

// desembre 24th, 2008 // 5 comentaris » // Personal

El Mail Obert d’avuí de Vicent Partal. Val la pena llegir-lo.

Un país de manifestants
Diumenge passat, 30 de novembre, era la data escollida per la Regidoria de Normalització Lingüística per la segona visita a Bèrnia d’aquesta edició. En principi, la idea era anar al Fort de Bèrnia, però com que el guia (Baptiste Banyuls) és biòleg, i va considerar més interessant la flora que hi ha de camí al Forat, els organitzadors van decidir canviar-la.

I com que ja portàvem tres setmanetes amb excessos de festa, vam decidir fer cap de setmana natural. Així, la idea era que la gent jove de la banda passarem un dia de senderisme, sense cassalla, i gaudint del paisatge. Però uns no podien perquè es quedaven a la capital estudiant, altres tenien examen de l’institut, molts passaven de caminar… total, que ens vam plantar allí Robert, Marto, Sílvia, Noelia i jo.

A les 9 del matí ja estàvem a l’asil, des d’on eixia l’autobús (encara que nosaltres pujàvem amb cotxe per a poder quedar-nos després a dinar a la caseta de Sílvia a Pinos). En un tres i no res ja estàvem dalt de Bèrnia (com es nota que el peugeotet de Sílvia es coneix la carretera…) i només ens quedava esperar a que començara la ruta. Això si, gelats com a mones.

Només arribar a la Font, Baptiste va explicar un poc el procés de formació de la serra, i algunes de les característiques principals de la flora que hi ha en ella. I a partir d’ahi vam començar a pujar cap al Forat. Un parell de paradetes per explicar coses de plantes endèmiques, i al passar a l’altra vessant de la serra, vam esmorzar. La vista durant l’esmorzar era espectacular, es podia veure tota la Marina Baixa (i part de l’estranger). Fins i tot es veia la Serra d’Aitana nevada!

Marto, Robert, Sílvia, Noelia i jo a Bèrnia

Abans de tornar cap avall, Baptiste ens va explicar algunes cosetes més, i després de fer-nos moltes fotos, vam començar el camí de baixada. L’oratge va començar a empitjorar (fins eixe moment feia prou fred, però gens de vent, per la qual cosa es suportava bé). Van començar a caure gotes, i de sobte ens adonarem que eren xicotetes volves de neu!!! Tot i això, no feia prou de fred per a que la neu collara, i només tocar terra es desfeia.

A mesura que perdíem altura, les precipitacions tornaren a ser en forma de pluja, i cada vegada més intensa, de manera que arribarem a la font prou humits.

L’excursió s’acabà en arribar al bar, però a nosaltres encara ens quedava el super-dinar que haviem preparat. Vam baixar a la caseta de Sílvia i, després d’un parell de partides a la Wii mentre es feien les brases i esperàvem a que pujaren Belén amb Joana i Amagoia (dues amigues de la carrera), vam començar a dinar: carxofes i ceba amb anxoves torrades, carn a la brasa, esclata-sangs amb allet, i de postre una copa de xocolate. I com no, un burret en acabar el dinar no podia faltar!

Dinar a Bèrnia

Dinant a la caseta de Sílvia

El dia va acabar a les sis de la vesprada: calia baixar al poble, preparar la maleta i començar el camí cap a la rutina setmanal a Sant Vicent. Això si, després d’un diumenge especial.

Xicons, quan repetim?
Avui estava intentat fer unes xicotetes transformacions a un XML que representava un model d’una llengua representat en n-grames, per tal d’eliminar algunes de de les entrades, i obtenir el resultat ordenat per la quantitat d’aparicions del n-grama en qüestió.

Ací va un exemple de l’XML:


<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<ngrams>
<entry length="0" string="" count="278402143"></entry>
<entry length="3" string="##a" count="3725333"></entry>
<entry length="2" string="ab" count="656482"></entry>
<entry length="3" string="aab" count="3561903"></entry>
<entry length="1" string="d" count="6075086"></entry>
<entry length="3" string="#ex" count="5940835"></entry>
<entry length="3" string="ai$" count="1035105"></entry>
<ngrams>

En concret, volia eliminar els n-grames de longitud 0 (que, per cert, no haurien d’estar al model original, però això és un altre tema) i tots aquells que contenen # o $ (indicadors d’inici i final de paraula respectivament). Després, el resultat volia mostrar-lo ordenat per nombre d’aparicions (paràmetre count).

Amb aquesta fulla d’estils he aconseguit el resultat que volia.
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<xsl:stylesheet xmlns:xsl="http://www.w3.org/1999/XSL/Transform" version="1.0">
<xsl:template match="/">
<ngrams>
<xsl:for-each select="ngrams/entry">
<xsl:sort select="@count" data-type="number" order="descending"/>
<xsl:if test="@length != '0'">
<xsl:if test="not(contains(@string,'#')) and not(contains(@string,'$'))">
<xsl:copy-of select="."/>
</xsl:if>
</xsl:if>
</xsl:for-each>
</ngrams>
</xsl:template>
</xsl:stylesheet>

A més, com que no me’n recordava massa de XSLT (tenia falta ja de fer memòria), he buscat alguna cosa per internet, i m’he trobat una xulla (cheatsheet en anglés) a la pàgina de Mulberry Technologies molt útil per a l’ocasió. També l’he afegida a la secció de manuals d’aquesta web.

Quan tota la resta falle, llig les instruccions.

L. Iasellio

Vist a MundoGeek. També relacionat.

Bon Nadal 2008

Bon Nadal 2008

Enguany també toca felicitació!

PD: Enrique, jo també et felicite!!!