Entrades etiquetades ‘educacio’

Escola Valenciana…

// juny 11th, 2009 // 2 comentaris » // Llengua, Política

[lifestream]
Brutal descripció de com serà Internet d’ací 10 anys, segons José A. Pérez.
Fa uns quants dies vaig ser testimoni d’una conversa entre AB i HR a través de Twitter que em va fer molta gràcia. Lo millor de tot, la última resposta d’HR 😀

AB: m’han venut una xocolatina caducada 🙁

HR: pero te las has llegado a comer? pq si no ves y cambiala

AB: lo he visto cuando me habia comido la mitad….

HR: como lo q no mata engorda, mañana te pesas y sales de duda de si te va a sentar bien

Eleccions europees 2009

Eleccions europees 2009

S’han fet ja un fum d’anàlisi post-electorals per la xarxa, per a tots els gustos, i no volia fer-ne un altre. Tampoc volia aprofundir en les irregularitats que sembla s’han produït en els recomptes. Però tampoc volia quedar-me sense fer cap comentari.

En primer lloc, dona tota la sensació que tot el peix estava venut abans de les eleccions. Les enquestes que van fer alguns mitjans de comunicació el diumenge anterior a les eleccions clavaven el resultat: guanyava el PP al PSOE per poc, CiU+PNB+CC+Bloc mantenien 2 diputats, IU mantenia 2 diputats, i ERC+BNG+Aralar+EA i UPyD es quedaven amb un diputat per a cada llista. Però tot això a nivell estatal.

Ara, a nivell autonòmic, el resultat ha sigut realment decebedor.

Primer centrant-nos en els partits minoritaris: Tenint en compte que en aquestes eleccions això del “vot útil” no compta tant (al haver-hi només una circunscripció), el fet de que els vots a Bloc+ERC no hagen arribat a un 1,5%, quan els de UPyD han fet més d’un 2% realment m’assusta.

Resulta que el partit nacionalista[1] que més vots ha tret, deixant de banda els dos grans nacionalistes espanyols PP i PSOE  (els d’EU crec que no es posen d’acord en si són nacionalistes valencians, espanyols, internacionalistes,…) és un partit que no té programa electoral tret de la bandera espanyola. Es defineixen com a progressistes, però el perfil dels seus votants sembla més de dretes que els que voten al PP. Com pot ser que un partit que és una única persona (li lleves a Rosa Díez i el partit desapareix), i que damunt ha sigut ignorat per les televisions públiques en la campanya (les Juntes Electorals reparteixen el temps proporcionalment entre els partits que tragueren representació en les últimes eleccions) haja tret quasi el doble de vots que el Bloc (amb 300 regidors al País Valencià) i que ERC (amb una forta inversió en campanya) junts?

És evident que alguna cosa està fallant al nostre sistema. I si els que ens sentim valencians (i em dona igual si és valencians/espanyols, valencians/catalans o valencians només) no fem res per evitar-ho, a les pròximes autonòmiques em veig a la Rosa Díez sent la que trenca el bipartidisme a les Corts.

I respecte al resultat dels grans partits, és cert això que diu Fabra, de què a la gent no li preocupa si ell o Camps són culpables. Resulta clar que les campanyes a la contra (com les basades en la por que fa últimament el PSOE, o aquell famós AdéuPP del BlocJove) no aprofiten per a res. La majoria de la gent veu el que veu, i si el teu partit – Alarte, va per tu – no fa absolutament res com a oposició, com van a votar-te? Que els altres fan coses malament? Cert. Ara, tu no fas les coses ni malament. I per això eixos 15% d’avantatge, respecte al 7% de les anteriors eleccions europees.

Queden dos anys per a les properes eleccions municipals i autonòmiques (si no se’n convoquen anticipades ara que el nostre estatutet ho permet). O tots els partits es posen les piles fent política en positiu, presentant propostes, mobilitzant al seu electorat o passarà el que està cantat: nova majoria més absoluta encara del PP.

I per acabar, em quede amb una frase de Vicent Sanchis a l’Avui, parlant de Camps:

Si amb quatre vestits ha fet rècord, que li regalen un xalet i ja no cal fer eleccions!

[1]: Encara que ells es declaren no-nacionalistes, un partit la campanya del qual es basa en lo que nos une, imatges d’un DNI, manifiestos por la supremacía del castellano i coses per l’estil, seria una broma de mal gust no considerar-los nacionalistes espanyols.

Escola Valenciana

Escola Valenciana

Feia temps que tenia pendent escriure una entrada sobre Escola Valenciana, el valencià a l’educació i totes estes coses, i aquestos dies he llegit un parell de notícies que m’han fet decidir-me.

La primera, la que parla de l’educació infantil i primària. Segons càlculs d’Escola Valenciana, més d’un 55% dels alumnes que estan en aquestos cicles estudiarien en valencià, però la Conselleria només oferta un 43% dels centres educatius oferten places dins dels plans educatius en valencià. Però no només això, sinó que tampoc no s’ofereixen totes les places demanades en aquestos centres (hi ha molts centres on, directament, no hi ha cap plaça). Per tant, són moltíssims els alumnes que no poden estudiar en valencià encara que vulguen.

La segona és encara molt més trista, parla de la secundària, el batxillerat i els cicles formatius. Dels 300.000 alumnes d’aquestes etapes educatives, menys de 60.000 poden estudiar en valencià. Tenint en compte que a infantil i primària són molts més els alumnes que estudien en valencià (al voltant de 130.000) ja no passa que no poden estudiar en valencià tots els que voldrien, sinó que ni tan sols poden estudiar en valencià aquells que ja ho feien en cicles anteriors.

Això si, bé que se’ls ompli als polítics la boca de dir que potencien el valencià, que si plans multilingües i mesures estrella per l’estil (cal recordar que a les escoles on s’instaurarà el pla trilingüe – pla realment en anglés – s’ha eliminat la línia en valencià?).

I de la universitat no cal ni parlar-ne. A les comarques del sud és acollonant – no sé com estarà a València i Castelló -. No sé exactament les dades, però crec recordar que al voltant del 10% dels alumnes de la UA afirmaven a la matrícula que volien estudiar en valencià, però l’oferta només arriba a un 3%.

Jo he estudiat sempre (sempre que he pogut, clar) en valencià. Vaig fer l’EGB amb la línia en valencià. Vaig ser de la generació que vam encetar la línia en valencià (PEV) al meu institut, i la majoria d’assignatures eren, per tant, en valencià. I estic convençut que quan vaig acabar COU no tenia un nivell de castellà més baix que els companys que no anaven a línia (els de línia erem els raros). Ara, tenia un nivell mooooooolt més alt en valencià. I no només això, sino que vaig aprofitar per a estudiar francés com a 2n idioma estranger (i em va resultar més fàcil que als companys de no-línia). És a dir, vaig eixir parlant/llegint/escrivint bé dues llengües (valencià i castellà), i defensant-me en anglés i francés, mentre que altres només sabien castellà (ni tan sols es defensaben bé en anglés).

Totes les notícies que he llegit al respecte (sobretot de Catalunya) demostren que els programes d’immersió lingüística funcionen, que donar (i rebre) classe en la llengua minoritzada (perquè la nostra és una llengua minoritzada) afavoreix moltíssim l’aprenentatge d’aquesta llengua, sense oblidar les altres.

O siga que, per favor, matriculeu-se (o matriculeu) en valencià. Demaneu places en valencià. Participeu en cursos/activitats de valencià (jo tinc pendent el voluntariat). Perquè, tal i com diu l’eslògan de les trobades d’enguany, el valencià és teu.

El valencià és nostre.

19 de novembre: vaga informàtica…

// novembre 17th, 2008 // 1 comentari // Informàtica, Miniposts, Universitat

Volia escriure alguna coseta al respecte d’aquesta vaga/manifestació, però la veritat és que hi ha moltes coses per explicar, i poc de temps.

Però lo bo de la blogosfera és que sempre trobes algú que ha fet la feina per tú 😛

La manifestació del 19N, dilemes ètics

Gràcies, Joan!

Sainet valencià, o Education for Citizenship…

// octubre 13th, 2008 // 3 comentaris » // Política

El Govern de Francisco Camps, per tocar un poc els nassos a Govern Central, professors i alumnes de secundària millorar l’english dels alumnes de secundària i, de pas, malbaratar els escassos recursos de que disposa la Conselleria d’Educació generar més llocs de treball, ha decidit impartir l’assignatura Educació per a la Ciutadania (Education for Citizenship, segons el nostre benvolgut conseller Blackberry Spring Font de Mora) en anglés. Com que no hi ha prou professors de filosofia o història que siguen competents en donar una assignatura en anglés (prou normal, d’altra banda), s’ha decidit que siguen 2 els professors que donen l’assignatura: el pròpi de la matèria i un d’anglés que farà de traductor (pensava que filologia i traducció eren dues carreres distintes…)

Però com que una imatge val més que mil paraules, i ja que estem ens riem un poc, aci hi ha una vinyeta (sembla que del Jueves) que explica a la perfecció el tuacte (feu clic per veure la vinyeta més gran):

Que fort…

Batiste Malonda

// juliol 10th, 2008 // 3 comentaris » // Miniposts, Política

Alguns yankis són burros de veres
Per això mana Bush...

// juny 8th, 2007 // 4 comentaris » // Curiositats, Internet

Llegint el bloc de Javier Pérez, m’he trobat amb un video sobre els americans que és bonissim. El video demostra la poca cultura que tenen els yankis, la falta que tenen de viatjar i, sobre tot, el perill que patim la resta dels humans de què un país així, els Estats Units d’Amèrica, domine el món.

Ací un xicotet recull de les burrades que diuen, traduïdes de l’entrada al bloc de Javier Pérez :

CNN: Anomeneu un país que comence per “U” (tenint en compte: USA – Estats Units d’Amèrica en anglés – comença per “U”)
Yanki: Iugoslavia.
Yanki: Utah.
Yanki: – a les seves filles – ¿Un país que comence per “U”?
Yanki: Utopia, jijiji.
Yanki rubia: ¿Un país? Errr… mmm…
CNN: – contestant a l’anterior – I que dieu d’aquest?
Yanki rubia: – indiferent – què?
CNN: United States of America (USA, EUA…)
Yanki rubia: – sorpresa – ¡Aaaaaaaah!

CNN: Qui forma la “Coalition of the willing” (nota: coalició de països que van enviar tropes per invadir Iraq)?
Yanki: No tinc ni la mes remota idea.
Yanki: Afganistan, Kwait.
Yanki: Iraq, Pakistan… Nova Zelanda!

CNN: Quina és la religió d’Israel?
Yanki: Israelí.
Yanki: Musulmans.
Yanki: Islàmics.
Yanki: Catòlics, probablement.

CNN: De quina religió són els monjos budistes?
Yanki: Monjos budistes? Islàmics? No sé…
Yanki: ¿?

CNN: Qui va guanyar la Guerra del Vietnam? (van guanyar els comunisties vietnamites, patint els EUA una humiliant i tràgica derrota històrica)
Yanki: (…) Nosaltres (ells, els yankis). Ja ja ja ja… – a una altra persona – On estàvem quan va passar la Guerra del Vietnam?

CNN: Qui és Fidel Castro?
Yanki: Un cantant.

CNN: Quants costats té un triangle?
Yanki: Merda! Quatre.
Yanki: No te costats… Un?

CNN: Quina moneda s’utilitza al Regne Unit?
Yanki: Uooo… eee… aaa… Què és el Regne Unit? No se. “Diners de la Reina Elisabeth”? És tot el que sé… Yanki: Possiblement diners americans…

Mireu el vídeo sencer, no te pèrdua.

Heu vist, a l’escena del mapa, quins són els propers estats que haurien de ser atacats pels Estats Units? Itàlia, França, Alemanya,… prepareu-se!!!

I Austràlia més, perquè sembla que els americans es pensen que tots els països del món estan al sud del Pacífic…

Internet i educació, mescla explosiva?

// novembre 7th, 2006 // No hi ha comentaris » // CLE, Internet

En el marc del Taller de Redacció de Blogs Culturals que estic fent a la UA, se’ns planteja escriure una entrada al nostre bloc al voltant de la introducció d’Internet a les escoles.

Fa un parell de setmanes, vaig assistir a unes Jornades que precisament parlaven d’això, de la introducció de les Tecnologies Digitals a l’Aula. A les jornades van presentar la seva experiència molts professors i mestres de tots els nivells, des d’infantil fins a l’àmbit universitari, i també alguns representants del món polític.

La idea que tots defensaven era la mateixa: cal introduir les tecnologies, i entre elles Internet, a l’aula.

Però el problema és que els plans d’estudis i, des del meu punt de vista més important, els professors, no estan adaptats a aquestos canvis tecnològics.

Vivim en una societat on els nadius digitals tenen tot tipus de gadgets (des de mòbils, videojocs, ordinadors,…) i si quan arribem a l’aula els tornem a la prehistòria de la pissarra i el clarió, malament anem.

Però com va plantejar Faraón Llorens, actual Vicerrector de Tecnologia i Innovació Educativa (i que va ser el meu professor de Lògica Computacional), aquestos nadius digitals estan essent educats per bàrbars digitals o, en els millors dels casos, immigrants digitals.

I fins que aquest punt no es solucione (deixant de banda l’IMPRESCINDIBLE SUPORT POLÍTIC), és impossible realitzar aquesta introducció de tecnologies a l’aula amb un mínim d’èxit.

seguirem informant…