Entrades etiquetades ‘educacio’

Escola Valenciana…

// juny 11th, 2009 // 2 comentaris » // Llengua, Política

[lifestream]
Brutal descripció de com serà Internet d’ací 10 anys, segons José A. Pérez.
Fa uns quants dies vaig ser testimoni d’una conversa entre AB i HR a través de Twitter que em va fer molta gràcia. Lo millor de tot, la última resposta d’HR 😀

AB: m’han venut una xocolatina caducada 🙁

HR: pero te las has llegado a comer? pq si no ves y cambiala

AB: lo he visto cuando me habia comido la mitad….

HR: como lo q no mata engorda, mañana te pesas y sales de duda de si te va a sentar bien

Eleccions europees 2009

Eleccions europees 2009

S’han fet ja un fum d’anàlisi post-electorals per la xarxa, per a tots els gustos, i no volia fer-ne un altre. Tampoc volia aprofundir en les irregularitats que sembla s’han produït en els recomptes. Però tampoc volia quedar-me sense fer cap comentari.

En primer lloc, dona tota la sensació que tot el peix estava venut abans de les eleccions. Les enquestes que van fer alguns mitjans de comunicació el diumenge anterior a les eleccions clavaven el resultat: guanyava el PP al PSOE per poc, CiU+PNB+CC+Bloc mantenien 2 diputats, IU mantenia 2 diputats, i ERC+BNG+Aralar+EA i UPyD es quedaven amb un diputat per a cada llista. Però tot això a nivell estatal.

Ara, a nivell autonòmic, el resultat ha sigut realment decebedor.

Primer centrant-nos en els partits minoritaris: Tenint en compte que en aquestes eleccions això del “vot útil” no compta tant (al haver-hi només una circunscripció), el fet de que els vots a Bloc+ERC no hagen arribat a un 1,5%, quan els de UPyD han fet més d’un 2% realment m’assusta.

Resulta que el partit nacionalista[1] que més vots ha tret, deixant de banda els dos grans nacionalistes espanyols PP i PSOE  (els d’EU crec que no es posen d’acord en si són nacionalistes valencians, espanyols, internacionalistes,…) és un partit que no té programa electoral tret de la bandera espanyola. Es defineixen com a progressistes, però el perfil dels seus votants sembla més de dretes que els que voten al PP. Com pot ser que un partit que és una única persona (li lleves a Rosa Díez i el partit desapareix), i que damunt ha sigut ignorat per les televisions públiques en la campanya (les Juntes Electorals reparteixen el temps proporcionalment entre els partits que tragueren representació en les últimes eleccions) haja tret quasi el doble de vots que el Bloc (amb 300 regidors al País Valencià) i que ERC (amb una forta inversió en campanya) junts?

És evident que alguna cosa està fallant al nostre sistema. I si els que ens sentim valencians (i em dona igual si és valencians/espanyols, valencians/catalans o valencians només) no fem res per evitar-ho, a les pròximes autonòmiques em veig a la Rosa Díez sent la que trenca el bipartidisme a les Corts.

I respecte al resultat dels grans partits, és cert això que diu Fabra, de què a la gent no li preocupa si ell o Camps són culpables. Resulta clar que les campanyes a la contra (com les basades en la por que fa últimament el PSOE, o aquell famós AdéuPP del BlocJove) no aprofiten per a res. La majoria de la gent veu el que veu, i si el teu partit – Alarte, va per tu – no fa absolutament res com a oposició, com van a votar-te? Que els altres fan coses malament? Cert. Ara, tu no fas les coses ni malament. I per això eixos 15% d’avantatge, respecte al 7% de les anteriors eleccions europees.

Queden dos anys per a les properes eleccions municipals i autonòmiques (si no se’n convoquen anticipades ara que el nostre estatutet ho permet). O tots els partits es posen les piles fent política en positiu, presentant propostes, mobilitzant al seu electorat o passarà el que està cantat: nova majoria més absoluta encara del PP.

I per acabar, em quede amb una frase de Vicent Sanchis a l’Avui, parlant de Camps:

Si amb quatre vestits ha fet rècord, que li regalen un xalet i ja no cal fer eleccions!

[1]: Encara que ells es declaren no-nacionalistes, un partit la campanya del qual es basa en lo que nos une, imatges d’un DNI, manifiestos por la supremacía del castellano i coses per l’estil, seria una broma de mal gust no considerar-los nacionalistes espanyols.

Escola Valenciana

Escola Valenciana

Feia temps que tenia pendent escriure una entrada sobre Escola Valenciana, el valencià a l’educació i totes estes coses, i aquestos dies he llegit un parell de notícies que m’han fet decidir-me.

La primera, la que parla de l’educació infantil i primària. Segons càlculs d’Escola Valenciana, més d’un 55% dels alumnes que estan en aquestos cicles estudiarien en valencià, però la Conselleria només oferta un 43% dels centres educatius oferten places dins dels plans educatius en valencià. Però no només això, sinó que tampoc no s’ofereixen totes les places demanades en aquestos centres (hi ha molts centres on, directament, no hi ha cap plaça). Per tant, són moltíssims els alumnes que no poden estudiar en valencià encara que vulguen.

La segona és encara molt més trista, parla de la secundària, el batxillerat i els cicles formatius. Dels 300.000 alumnes d’aquestes etapes educatives, menys de 60.000 poden estudiar en valencià. Tenint en compte que a infantil i primària són molts més els alumnes que estudien en valencià (al voltant de 130.000) ja no passa que no poden estudiar en valencià tots els que voldrien, sinó que ni tan sols poden estudiar en valencià aquells que ja ho feien en cicles anteriors.

Això si, bé que se’ls ompli als polítics la boca de dir que potencien el valencià, que si plans multilingües i mesures estrella per l’estil (cal recordar que a les escoles on s’instaurarà el pla trilingüe – pla realment en anglés – s’ha eliminat la línia en valencià?).

I de la universitat no cal ni parlar-ne. A les comarques del sud és acollonant – no sé com estarà a València i Castelló -. No sé exactament les dades, però crec recordar que al voltant del 10% dels alumnes de la UA afirmaven a la matrícula que volien estudiar en valencià, però l’oferta només arriba a un 3%.

Jo he estudiat sempre (sempre que he pogut, clar) en valencià. Vaig fer l’EGB amb la línia en valencià. Vaig ser de la generació que vam encetar la línia en valencià (PEV) al meu institut, i la majoria d’assignatures eren, per tant, en valencià. I estic convençut que quan vaig acabar COU no tenia un nivell de castellà més baix que els companys que no anaven a línia (els de línia erem els raros). Ara, tenia un nivell mooooooolt més alt en valencià. I no només això, sino que vaig aprofitar per a estudiar francés com a 2n idioma estranger (i em va resultar més fàcil que als companys de no-línia). És a dir, vaig eixir parlant/llegint/escrivint bé dues llengües (valencià i castellà), i defensant-me en anglés i francés, mentre que altres només sabien castellà (ni tan sols es defensaben bé en anglés).

Totes les notícies que he llegit al respecte (sobretot de Catalunya) demostren que els programes d’immersió lingüística funcionen, que donar (i rebre) classe en la llengua minoritzada (perquè la nostra és una llengua minoritzada) afavoreix moltíssim l’aprenentatge d’aquesta llengua, sense oblidar les altres.

O siga que, per favor, matriculeu-se (o matriculeu) en valencià. Demaneu places en valencià. Participeu en cursos/activitats de valencià (jo tinc pendent el voluntariat). Perquè, tal i com diu l’eslògan de les trobades d’enguany, el valencià és teu.

El valencià és nostre.

19 de novembre: vaga informàtica…

// novembre 17th, 2008 // 1 comentari // Informàtica, Miniposts, Universitat

Volia escriure alguna coseta al respecte d’aquesta vaga/manifestació, però la veritat és que hi ha moltes coses per explicar, i poc de temps.

Però lo bo de la blogosfera és que sempre trobes algú que ha fet la feina per tú 😛

La manifestació del 19N, dilemes ètics

Gràcies, Joan!

Sainet valencià, o Education for Citizenship…

// octubre 13th, 2008 // 3 comentaris » // Política

Palabra del nuevo presidente del Tribunal Supremo
I tornem amb el Producte Recomanat. Vaig a intentar fer aquesta secció de forma quinzenal, a veure si puc seguir el ritme. No vull dir que cada 15 dies exactes pose un post; sinó que intentaré fer-ne dos al mes, durant les primers dies de cada quinzena.

Parlem ara de libtrash. Es tracta d’una llibreria per a entorns Linux que permet enviar una cosa que esborrem mitjançant la consola a la paperera de reciclatge. Això ja s’encarreguen de fer-ho els entorns gràfics a més alt nivell, però si ho fem des de la consola (amb un rm) el fitxer desapareix per sempre més.

Per instalar-lo a Ubuntu (i a altres Debian o derivats) només cal executar

sudo apt-get install libtrash

ja que la llibreria es troba als repositoris de la distribució.

Després per fer-la funcionar, cal exportar la variable LD_PRELOAD de la següent forma:

export LD_PRELOAD=/usr/lib/libtrash/libtrash.so.2.4.

Això si, si volem evitar-nos haver-ho de fer a cada entrada en la consola, podem afegir aquesta línia als fitxers .bashrc i/o .bash_profile al nostre directori d’usuari.

Hi ha diversos articles en altres blogs que seguisc (com Lo hice y lo entendí, o Mundogeek) que n’han parlat més a fons, i ja fa més temps, explicant algunes passes per personalitzar més encara el funcionament. Des d’aquell moment que tenia en esborrany aquesta entrada, i com que estic de neteja al bloc, m’he decidit a acabar-la i publicar-la.

Espere que vos siga útil!
M’ha arribat a través del Twitter d’Enrique un enllaç a una nova entrada del seu microblog. I la veritat, és que és per a partir-se de riure.

Ala, després de tot el matí treballant per a posar els pilons eixes tan bonics, ja podeu anar a casa, que ja heu fet prou feina per hui.

Però, un moment… com penseu traure la furgona, sabuts?

Recollint el testic testimoni d’Enrique vull escriure aquesta entrada per felicitar a tots els membres de Softcatalà per haver aconseguit tot el que han aconseguit: que en aquestos moments estiga escrivint açò des d’un ordinador amb Ubuntu (en català), amb el Firefox (en Català), mentre modifique una imatge amb el Gimp (en català) i tinc oberta una fulla de càlcul de l’OpenOffice Calc (en català) és, senzillament, d’agraïr.

I no perquè no ho entenguera en altres llengües (m’alegre de saber parlar castellà com el sé parlar, i m’agradaria parlar igual l’angle?, encara que em defenc), sinó perquè m’agrada treballar en la meua llengua.

Vaig coneixer Softcatalà fa 5 anys, quan feia 3r de carrera. Llavors utilitzava el MyIE2, un navegador que utilitzava el motor de l’Internet Explorer, però hi afegia altres característiques interessants: navegació per pestanyes, alguns plugins, etc. No sé com, se’m va clavar al cap traduïr-lo, i anant d’un lloc a un altre vaig parar al Firefox (llavors, encara Firebird) i vaig coneixer Toni Hermoso. El Firebird 0.6 crec que va ser el primer que em vaig descarregar, i em vaig quedar alucinat de la flexibilitat que tenia: hi havien centenars d’extensions que se li podien posar!

Va ser en aquell moment quan vaig començar a implicar-me en Softcatalà. Com començava a contar en la pàgina Mozilla d’aquest blog, vaig traduir algunes extensions, i em vaig implicar també en la traducció de la documentació del Firefox 1.0 (aparesc en els crèdits del Quant a des d’aleshores!!!).

Des d’aquell moment, em vaig dedicar principalment a traduïr extensions, encara que també he fet altres tasques puntuals (traducció i revisió d’algun mòdul d’OpenOffice 2.x, gestió inicial del wiki de Softcatalà, etc). Res comparat a la feina que fan altres com Toni Hermoso, Jordi Mas, Jordi Mallach, Marc Belzunces, Gil Forcada, Sílvia Miranda, Quim Pérez, Joan Moratinos,… i que em perdonen els que m’he deixat (ací apareixen tots).

Per celebrar el desé aniversari, s’ha preparat una festa aquesta vesprada al Museu d’Història de Catalunya, amb algunes xarrades de gent relevant en el món de la llengua i les TIC, a més del jefe de Softcatalà, Jordi Mas.

A més, també s’està acabant la remodelació de la web, migrant tots els continguts existents i portant Softcatalà a la web 2.0.

Finalment, comentar que diversos mitjans han fet entrevistes a Jordi Mas, a Marc Belzunces,… per motiu de l’aniversari: Catalunya Ràdio (que s’emetrà demà a l’Internauta), a Ràdio 4 (el passat 30 de setembre), a la Vanguardia (amb algunes rectificacions per part de Marc), a Noticiasdot.com,… A destacar, Vilaweb ha preparat un reportatge i un especial del Diari de l’escola, a més d’un reportatge de Vilaweb TV.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=mzt04_VNHoM[/youtube]

Per molts anys, Softcatalà!!!

PD: Enrique, la traducció del Google Chrome no és cosa de Softcatalà, encara que estiga al Rebost 😛

[…] Aquests dies ens han inflat els nassos amb allò del curs polític. Que si l’inici del curs polític, que si l’actual curs polítics, que si en aquest curs polític… quin curs? Però hi ha polítics? Açò no va per legislatures de quatre anys? […] arribem a la conclusió que els nostres polítics treballen de manera obligada al voltant de sis mesos a l’any. La resta del temps ho fan optativament. Perquè si estem, com diuen ells, en un nou curs polític, aleshores els polítics que són, mestres o alumnes?

Vicent i Gandulf, a L’eufemisme i l’estalvi

El Govern de Francisco Camps, per tocar un poc els nassos a Govern Central, professors i alumnes de secundària millorar l’english dels alumnes de secundària i, de pas, malbaratar els escassos recursos de que disposa la Conselleria d’Educació generar més llocs de treball, ha decidit impartir l’assignatura Educació per a la Ciutadania (Education for Citizenship, segons el nostre benvolgut conseller Blackberry Spring Font de Mora) en anglés. Com que no hi ha prou professors de filosofia o història que siguen competents en donar una assignatura en anglés (prou normal, d’altra banda), s’ha decidit que siguen 2 els professors que donen l’assignatura: el pròpi de la matèria i un d’anglés que farà de traductor (pensava que filologia i traducció eren dues carreres distintes…)

Però com que una imatge val més que mil paraules, i ja que estem ens riem un poc, aci hi ha una vinyeta (sembla que del Jueves) que explica a la perfecció el tuacte (feu clic per veure la vinyeta més gran):

Que fort…

Batiste Malonda

// juliol 10th, 2008 // 3 comentaris » // Miniposts, Política

[youtube]http://youtube.com/watch?v=kiuTqsHQOtQ[/youtube]

Alguns yankis són burros de veres
Per això mana Bush...

// juny 8th, 2007 // 4 comentaris » // Curiositats, Internet

Xavi IvarsSi vols saber una miqueta més sobre mi, estàs en el lloc indicat.

El meu nom complet és Xavier Ivars i Ribes, i sóc de Benissa, un poble de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Estudiant i treballant…

Després d’estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Iborra, a Benissa, vaig començar la carrera d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat d’Alacant l’any 2001, anant-me’n a viure a Sant Vicent del Raspeig. Durant 5 anys vaig viure allí, coneixent a molt bons amics, i aprenent molt.

Després d’un any de nou al poble, treballant a Connecta Front-Back, i mentre començava amb el doctorat Aplicacions de la Informàtica, vaig tornar a la Universitat, concretament al Taller Digital, com a programador. I després d’un altre any, vaig entrar com a Tècnic Superior del Projecte SCABD al Grup Transducens del DLSI. En aquest context vaig presentar la meva tesina sobre models de paraules. Poc després, i fins a març de 2012, vaig estar com a Tècnic d’un altre projecte, ara europeu, i també relacionat amb les Biblioteques Digitals: el Projecte IMPACT.

El maig de 2012 me’n vaig vindre a Barcelona a  treballar a Vistaprint, on actualment estic com a Senior Software Engineer.

Targeta de presentació - Xavi IvarsUn poc “friki”…

La meva afició a tot allò relacionat amb Internet i la resta de tecnologies de la informació i la comunicació està relacionada amb allò que he estudiat, però també amb la inquietud de donar a conèixer el meu poble a tot el món. Amb eixa intenció vaig començar a treballar junt a Joanba a Infobenissa, un portal informatiu de la localitat. També, durant la carrera, vaig fer algunes pàgines web per a empreses, (per a traure’m algun duret, que sempre fa falta)

Música i festes…

Una altra de les meues aficions és la música. Des de ben menut m’ha agradat, i actualment toque l’oboè a la Banda de Música del poble, i el saxo a la Xaranga la Morralla. També he tocat en algunes ocasions la dolçaina, instrument típic valencià, a la Colla Pere Bigot.

També sóc membre de la Filà Califes des que vaig nàixer: vaig eixir per primera vegada a l’entrada de Moros i Cristians del meu poble el juny de 1983, amb només 3 mesos.

Parlant de tot…

També en l’àmbit tecnològic, però també lingüístic, forme part des d’octubre de 2004 de Softcatalà, associació sense ànim de lucre que es dedica a localitzar (traduir i adaptar) programari al català, i també la seua “filial” valencianaSoftvalencià.

La meua tasca actual es concentra en el manteniment de les eines lingüístiques (traductor i corrector), gestió web i de les xarxes socials, i després un poc de tot: traducció d’alguna cosa quan fa falta, suport al desenvolupament del Catalanitzador, etc. En el passat, vaig estar centrat principalment en traduccions a l’entorn Mozilla: Firefox, Thunderbird i extensions.

Jo per la web…

Com a bon informàtic, tinc compte et totes les webs en les que es pot 🙂 Aci van alguns enllaços als principals perfils

Facebook – TwitterPerfil de Google – Instagram

Si vols saber alguna cosa més de mi, pots utilitzar la pàgina de contacte 😉
Aquest matí, quan m’he alçat, m’he quedat flipat.

M’havien telefonat (per ser sincers, m’ha despertat el telèfon). Em cridaven de la Universitat, de part del DLSI, del grup d’investigació GPLSI, i volien plantejar-me una cosa.

Estan treballant en un projecte d’Extracció d’Informació, i pel que sembla han obtingut resultats força esperançadors. Tant, que una gran empresa de la branca( no diré quina… va, sí que ho diré: Google Logo 😉 ) els ha proposat encentar un projecte en comú.

Per això necessiten becaris, tant a la Universitat com al Google. I ací és on entre jo: m’han proposat com a un dels possibles becaris per treballar al Google Campus, la seu que té l’empresa a Mountain View, als Estats Units. En principi, el projecte seria per a 10 mesos, prorrogables en 6 més, però qui sap!

Ja ho va dir el del Levante, en l’entrevista que ens van fer per a Infobenissa: que tremole Google!!!

Actualització (29-12-06): Algú s’ho havia cregut? 😛
Aquesta pàgina és un recull de cites, frases cèlebres, refranys, que he anat recopilant a poc a poc de molts llocs distints (altres pàgines i blocs de la xarxa, xarrades d’algun amic, …). Moltes d’elles són anònimes; altres, de gent molt famosa/prestigiosa/important/coneguda (Einstein, Asimov, Fuster,…), i altres de gent més propera a mi: es tracta de frases que, en un moment donat, han dit alguns amics. Aquestes, sense dubte, mereixerien una pàgina especial.

I potser la tinguen 😉

Més endavant, intentaré posar-les en categories, per estructurar la pàgina d’alguna manera.

  • “La vida és una contradicció: "separat" s'escriu tot junt, i "tot junt" s'escriu separat.”
    Anònim
  • “Mai t'arrepentisques d'allò que has fet, sinó del que mai t'has atrevit a fer.”
    Anònim
  • “Pots ser allò que tu vulgues; només hi ha un obstacle: tu mateix.”
    Anònim
  • “La documentació en el "software" és com el sexe: quan és bona i abundant, de categoria; quan n'hi ha poca i roïna, és millor que res.”
    Gabe Helou
  • “Empty your mind. Be formless, shapeless. Like water. You put water into a bottle and it becomes the bottle. You put in a teapot, it becomes the teapot. Water can flow, or it can crash.

    Be water, my friend!”
    Bruce Lee
  • “Les coses simples haurien de ser simples, i les coses complexes haurien de ser possibles”
    Alan Kay
  • “A menys que les coses simples siguen realment simples, les coses complexes esdevenen impossibles”
    Alan Kay
  • “Pots ser allò que desitges; només hi ha un obstacle: tu mateix”
    Anònim
  • “L'amor és un poema de pells, on el sexe és l'accent d'un senzill llenguatge”
    Lluís Llach
  • “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”
    Ovidi Montllor
  • “Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur.”
    Albert Einstein
  • “Tots som molt ignorants. El que ocorre és que no tots ignorem les mateixes coses.”
    Albert Einstein
  • “El món no està amenaçat per les persones dolentes, sinó per aquells que permeten la maldat.”
    Albert Einstein
  • “La vida es tot alló que et va passant, mentre intentes fer altres plans”
    John Lennon
  • “Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres.”
    George Orwell
  • “Quan Bush resa, Déu es tapa les orelles.”
    Adolfo Pérez Esquivel
  • “Perdem la meitat de la vida en decidir com hem de passar l'altra meitat”
    Anònim
  • “Disfruta avuí, és més tard del que creus.”
    proverbi xinés
  • “Dues coses m'admiren: la inteŀligència de les bèsties i la bestiesa dels homes.”
    T. Bernard
  • “De totes les aberracions sexuals, la més singular potser sigui la castitat.”
    R. de Goncourt
  • “Si els que parlen de mi sabessin exactament el que jo penso d’ells, encara parlarien pitjor.”
    Sacha Guitry
  • “Si vius tots els dies com si fóra l'últim, algun dia tindràs raó”
    Steve Jobs
  • “Si poses un milió de mones a escriure en un milió de teclats, és possible que un d'ells escriga un programa en Java. La resta, escriuran programes en Perl.”
    Anònim
  • “No hi ha enigmes. Si un problema pot plantejar-se, també pot resoldre's.”
    Ludwig Wittgenstein
  • “La millor manera de predir el futur és inventant-lo.”
    Alan Kay
  • “Si no saps per on vas, torna per a saber d'on vens.”
    Proverbi africà
  • “Odie els dilluns”
    Garfield
  • “Si a les persones els posaren tants entrebancs com als ordinadors per a considerar-los intel·ligents, el 90% de la humanitat seria considerada estúpida”
    Isaac Asimov
  • “Mai subestimeu l'ample de banda d'una camioneta plena de cintes que va a tota velocitat per la carretera.”
    Andrew S.Tanenbaum
  • “L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona.”
    Aristòtil (384 AC - 322 AC)
  • “La malaltia de l'ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància.”
    Amos Bronson Alcott (1799-1888)
  • “No n'hi ha prou amb saber, també s'ha d'aplicar. No és suficient voler, també s'ha de fer.”
    Johann Wolfgang Goethe (1749-1832)
  • “La veritat existeix. Només s'inventa la mentida.”
    Georges Braque (1882-1963)
  • “A en Antoni Gaudí el va matar un tramvia, la seva obra “La sagrada família” la matarà un tren d’alta velocitat.”
    Jaume Costa Puig
  • “No et subestimes, sempre hi haurà altres que ho faran per tu.”
    Joseph Prescott
  • “Si la tauromàquia és cultura, el canibalisme és gastronomia.”
    Anònim
  • “Si som nacionalistes, és perquè ens obliguen”
    Joan Fuster
  • “Si la meva teoria de la relativitat és exacta, els alemanys diran que sóc alemany, i els francesos que sóc ciutadà del món. En canvi, si no ho és, els francesos diran que sóc alemany, i els alemanys, que sóc jueu.”
    Albert Einstein
  • “Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges”
    Àngel Martínez, "Marto"
  • “Passem molt més temps a la feina que a casa; per tant, equivoque’s de parella però no de feina.”
    la Vanguàrdia, 11/12/2007
  • “No es proposeu coses que mai canviareu, i canvieu coses que no es proposaríeu”
    Orxater
  • “Por qué no funciona mi detector?

    Porque no has empleado el sentido arácnido”
    Jaime
  • “- D'on vens?
    - Segons els demòcrates, del mono.”
    House
  • “- Per a que aprofita l'Internet Explorer?
    - Per a descarregar el Firefox.”
    Anònim
  • “Una nació és el desig de molts de portar a terme grans projectes tots junts.”
    Marcel Rioux
  • “El software i les catedrals s’assemblen molt. Primer els construïm, i després preguem.”
    Anònim
  • “Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.”
    Laurent Gasser
  • “Qui que no siga un cretí s’agrada a si mateix?”
    Joan F. Mira
  • “Els catalans i els valencians (com deia Winston Churchill dels americans i els anglesos) som dos pobles separats per la mateixa llengua.”
    Joan F. Mira
  • “Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.”
    Joan F. Mira
  • “Sovint m’agradaria tornar a ser creient: era tan confortable!”
    Joan F. Mira
  • “El perdó cau com pluja fina sobre la terra. És dues vegades beneït: beneïx aquell que el dóna i aquell que el rep”
    William Shakespeare
  • “Comentar el codi és com netejar el bany; ningú vol fer-ho, però el resultat sempre és una experiència més agradable per a un mateixa i per als seus convidats.”
    Ryan Campbell
  • “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.”
    Ovidi Montllor
  • “L'autèntic perdedor no és aquell que no guanya. L'autèntic perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta.”
    Alan Arkin
  • “La superstició duu mala sort.”
    Raymond Smullyan
  • “Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.”
    James Joyce
  • “El valor del teu temps augmenta cada minut passats els 25 anys.”
    Mark Cuban
  • “La vida és com un examen en el que no has estudiat: creus que ho saps tot sobre ell... fins que te'l tornen corregit.”
    Alejandro Cifuentes
  • “Abans tenia alguns dubtes. Ara no sé.”
    Anònim, missatge pintat al carrer
  • “Déu no contesta; Google sempre, immediatament.”
    El Tilo de Olivos
  • “Troba un treball que t'agrade, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida.”
    Confunci
  • “Si alguna vegada acabem destruint el món, l'última veu en sentir-se probablement siga la d'un expert dient que «això no pot passar»”
    Peter Ustinov
  • “No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.”
    Randy Pausch
  • “Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i li falten al respecte als seus mestres.”
    Sòcrates (470 AC-399 AC)
  • “Quan tota la resta falle, llig les instruccions.”
    L. Iasellio
  • “El dia que quan a un infant se li pregunte que vols ser quan sigues gran i conteste una bona persona segurament la societat que tots volem estarà molt més a prop.”
    Lluís Llach
  • “Mai trenques el silenci si no és per a millorar-lo.”
    Ludwig van Beethoveen
  • “Ningú pot cometre un error més greu que aquell que no va fer res perquè només podia fer un poc.”
    Edmund Burke
  • “Utilitze Gmail per a la meva feina. Almenys quan deixa de funcionar la majoria de la resta del món sap que ha deixat de funcionar. Un avantatge del monopoli.”
    James Lappin
  • “A vegades està be contrastar el que ens agrada amb altres coses. Això fa que ho apreciem més encara.”
    Darby Conley
  • “Si no arrisques res, estàs arriscant més encara.”
    Erica Jong
  • “Si el nostre planeta fora un banc, ja l'haurien salvat de la crisi.”
    Activistes de Greenpeace
  • “En el fons, la teoria de probabilitats és només sentit comú expressat amb números.”
    Pierre Simone Laplace
  • “La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar.”
    Anònim
  • “Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida.”
    Mario Benedetti
  • “Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.”
    Mario Benedetti
  • “Aquell gol que va fer Maradona als anglesos amb l'ajuda d'una ma divina és, per ara, l'única prova fiable de l'existència de Déu.”
    Mario Benedetti
  • “Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps.”
    Mario Benedetti
  • “Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci.”
    Mario Benedetti
  • “Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes.”
    Mario Benedetti
  • “Contra l'optimisme no hi ha vacuna.”
    Mario Benedetti
  • “Després de fitxatge de 95 milions de Ronaldo, a verue qui es posa davant dels alumnes a treballar en Educació per a la Ciutadania.
    Aníbal de la Torre
  • “El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.”
    Anònim
  • “La ciència no impedeix creure en Déu. El que permet és no haver de fer-ho.”
    Lawrence Krauss
  • “Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”
    Manuel Sanchis Guarner
  • “A mesura que una emoció és més important, calen menys paraules per expressar-la.”
    J. Michael Straczynski
  • “Es genial treballar amb ordinadors. No discuteixen, ho recorden tot i no es beuen la teva cervesa.”
    Paul Leary
  • “Estimat café: teníem un tracte. Jo et posava dins del meu cos, i tu em donaves super-poders. Què carai ha passat?”
    Cory Doctorow
     vist al Twitter
  • “Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.”
    Bernard Shaw
     Trobat a Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó
  • “Els que conserven amb les dones l'amistat molt de temps no la conserven perquè les estimen, sinó perquè les van estimar.”
    Juan de Zabaleta
  • “Dis-li a una persona que hi ha un milió d'estreles al cel i et creurà cegament. En canvi, posa un cartell que diga "acabat de pintar" i necessitarà tocar-ho per a comprovar-ho.”
    source: Vist al Twitter d'Arclight
  • “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.”
    Sèneca
     Vist a Esfera TIC
  • “L'educació no consisteix en omplir una botella, sinó en encendre un foc.”
    William Butler Yeats
  • “Una guitarra són matemàtiques i geometria. Si s'impregna de sentiments i neurotransmissors, això ja és art.”
    source: Vist al Twtter de @yelsp
  • “S'heu fixat en la meravella de la ciència? Un tio diu una cosa, però no s'accepta fins que no es demostra que és certa.”
    source: Vist al twitter d'Eulez
  • “Quan done menjar a un pobre em diuen sant. Quan pregunte per què un pobre no té menjar, em diuen comunista.”
    Hélder Pesoa Cámara, arquebisbe brasiler
  • “"Es pot sobreviure a un govern de dretes? Sí es pot. Es pot sobreviure a un govern d'incompetents? No, no es pot."”
    @monicaoltra al #PleCorts
  • “Un fanàtic és algú que no pot canviar d’opinió i no vol canviar de tema.”
    Winston Churchill
     Diccionari Cultural
  • “Allò que val és la consciència de no ser res sino s’és poble.”
    Vicent Andrés Estellés
  • “En política les casualitats no existeixen. I si existeixen, han estat perfectament planificades.”
    Winston Churchill
  • “Dos cosas. Demasiadas para un sólo cerebro”
    Heriberto
  
i.

Dimecres passat vaig anar al concert que va fer Lluís Llach a la Universitat d’Alacant. Amb tota la family, i Héctor que també es va apuntar, vam anar cap allí.El saló d’actes del paranimf estava a rebentar. I no era per a menys.

A les 8 i mitja va començar el recital, i des del primer moment es va notar un ambient especial. Els concerts de Llach m’han permés sentir unes sensacions que no he sentit en cap altre lloc. Gent major, encorbatada, sentada al costat de peluts, i tots emocionant-se per les mateixes cançons, les mateixes paraules, els mateixos versos.

Com és habitual en els concerts de Llach (almenys en els 3 que he vist), abans de cada cançó feia la seva reflexió politico-emocional relacionada, i molts dels aplaudiments van anar per eixes reflexions.

Després d’acabar-se el concert, i de la típica tornada a l’escenari per cantar un parell o tres més de cançons, la majoria de la gent no se n’anava. Aplaudiem, i van tornar a eixir els músics. I quan se n’anaven, Llach va tornar a eixir i en va cantar una altra.

Finalment, quan va acabar, la gent va tornar a começar a aplaudir, fins que va haver d’eixir de nou, i va dir: “Haurem d’acordar un final, perquè no vull morir-me dalt d’un escenari”. Els músics aparegueren de nou a l’escenari, i van començar la que seria l’última cançó de la nit, i de sempre, de Llach a Alacant.

Però no estaven sols. Tots els del públic la vam cantar junt amb ells.

Va ser el final perfecte a un concert perfecte.


Estos dies he estat veient (tornant a veure) alguns capítols de la primera temporada de Porca Misèria. Per als que no la conegueu, és una sèrie de TV3 que és, sense cap dubte (per a mi, clar), una de les millors sèries de televisió que s’ha fet.

Vaig començar a veure-la quan va començar. Jo feia 4t a la Universitat, i a Sant Vicent es veu TV3. Allí ens vam aficionar Ana, Héctor i jo. Totes les setmanes la veiem. L’any passat, al pis nou, ja no la vam seguir, perquè allí no s’agafava bé el senyal. De tota manera, eines com l’eMule i webs com Comparteix van fer que, poc a poc, anàrem aconseguint tots els capítols. Ara estan gravant la 4a temporada, que segons he sentit, començaran a emetre després de l’estiu.

És una sèrie real, amb personatges reals. A mi m’agrada molt el Pere. És un tio simpàtic, molt sensible, i que moltes vegades no sap posar els peus a terra, i es monta unes pel·lícules que són massa. Però en el fons és un bon tio.

Una altra de les coses que m’agraden és la banda sonora de la sèrie. Tots els capítols acaben amb una cançó per reflexionar, la majoria de vegades d’algun grup que canta en català, i li dona un final especial.

Despús-ahir vaig veure el capítol anomenat “Boig per tu” on, com es podia esperar, la cançó de Sau prenia protagonisme. I en eixe moment, em vaig posar a pensar en les meves coses.

Cada vegada m’agrada més la lletra d’eixa cançó, i cada vegada és més cert el que diu.

Ací va una versió de la Beth.

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Whisky’ns - Lluny

Continuant amb els posts musicals, hui en toca un dels Whisky’ns.

Aquest és un grup que, tot siga dit, vaig conèixer gràcies a l’eMule. És un grup pop prou light, però no estan malament. I hi ha algunes cançons que valen la pena.

Esta que pose és del disc Lluny, que van editar l’any 2001. Ja direu…

Recordant el temps que he passat al teu costat,
em costa imaginar que la vida pugui ser més dolça.
Vaig trobant pas a pas mil i un encants
quan penso en els teus ull.
Si pogués tenir-los per sempre…

Poc a poc, els dos,
sense por d´estendre els braços.
Fent camí per fer el pas segur que es necessita.

Per poder dir un altre any:
Vull que siguis aprop
i que sols siguis tu qui camina.

Dolç plaer seguir-te amb les meves mans
i descobrir racons prop del lloc on tot comença.
Ara, mira els anys com s´allunyen per deixar-nos imatges
que ens duran tantes coses compartides.

Poc a poc, els dos,
sense por d´estendre els braços.
Fent camí per fer el pas més ferm que es necessita.

Per poder dir un altre any:
Vull que siguis aprop
i que sols siguis tu qui camina
pel meu somni més gran;
despertar al teu costat
i seguir el teu pas dia a dia

Seguirem informant…
Ja estem en plena campanya electoral, i és l’hora de començar a viure-la.

Al meu poble, a Benissa, es presenta una campanya dura entre l’actual equip de govern (PP + PSI – ara PSD-) i l’oposició (PSOE i CIBE-BLOC).

A Infobenissa estem preparant un seguiment de les eleccions, amb entrevistes als quatre caps de llista, i molta més informació. Només cal veure el fòrum, mogudet com est, amb partidaris de totes les parts. Joanba i jo, com a administradors de la pàgina, no podem, i molt menys volem, posar-nos a favor ni en contra de cap candidatura municipal, ja que busquem informar d’una manera objectiva i independent.

Una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”). Personalment crec que un canvi és, no només convenient, sinó que esdevé necessari per a la supervivència dels valencians com a poble. Però no un canvi on Camps passe a dir-se Pla, i Font de Mora es diga Toni Such,… un canvi on PP passe a ser PSOE i punt.

És necessari un canvi real, un canvi de forma de governar, on la pluralitat de la societat valenciana es tinga en compte.

Un canvi on es respecte el nostre patrimoni cultural, artístic i mediambiental, on el nostre territori no siga depredat per quatre especuladors (es diguen Ballester, Santa Ana, Ortiz o Cotino, o siguen amics/germans/cosins/cunyats de qui siguen), i la nostra llengua, els nostres músics, els nostres escriptors, els nostres actors, compten a l’hora de fer programacions culturals.

Un canvi on la sanitat es convertisca en una prioritat, que augmente el personal sanitari, que es potencie la sanitat pública com a bé per a tots els ciutadans, i es construisquen els hospitals i centres de salut necessaris per a la població real.

Un canvi on l’educació, maltractada com està, passe a ser “l’àrea més volguda” pel govern, amb instituts com Déu mana, sense centenars de barracons escampats per tots els llocs.

Reflexionem…

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WMgIEmwU_0Y[/youtube]

Ángel Pérez, candidat d’EU a Madrid, parla de la política cultural de la capital de l’Estat. Tot i que ací, a Benissa, Madrid ens pilla un poc lluny, no té desperdici.

Al País Valencià, en canvi, si que patim un poc d’actes faraònics o divins i poca atenció a les coses més terrenals

Seguirem informant…

El boom de les últimes setmanes a Benissa, parlant d’Internet, ha sigut sense dubte l’aparició d’uns quants vídeos al Youtube que havia posat Vicent Messeguer, el que va ser el meu professor de Dibuix Tècnic a primer de B.U.P.

Sempre he considerat Vicent un dels millors mestres que vaig tindre durant els quatre anys d’institut. Era una persona increïble, que demostrava estima per allò que feia, i que et feia que a tu també t’agradara.

Tenia per costum gravar les seves classes de primer de B.U.P., de manera que tenia un arxiu de tota la gent que havia anat entrant a l’institut durant la seva estada entre nosaltres.

Quan el vaig veure, a les poques hores de posar-lo, em vaig emocionar molt. Quines caretes teniem! Jo vull baixar-me’l!!!

I va ser quan em vaig posar a buscar una extensió del Firefox que ho permetera. I la vaig trobar. Es tracta de VideoDownloader, que et descarrega el video en FLV.

Després, des de Linux, és tan fàcil com fer

bash$ ffmpeg -i video.flv video.avi

i ja està fet!!!

Bé, i ací està el culpable del delicte al Youtube…

[youtube]http://youtube.com/watch?v=uDQZeBInSkY[/youtube]

… i per a descarregar:

.

A vore si em trobeu!!!

Contracte 1923M’han enviat per correu una cosa molt curiosa. Es tracta d’un contracte per a una mestra de l’any 1923.

En ell, s’especifiquen les clàusules per les quals es regirà el contracte: tasques de la mestra i actitud que ha de tindre si vol mantindre la feina. I en aquestes clàusules hi algunes coses realment acollonants.

Entre altres coses, la futura mestra ha de complir les següents:

  • No casar-se.
  • No anar amb homes.
  • Estar a sa casa des de les 8 de la vesprada fins a les 6 del matí.
  • No a anar a les geladeries del centre de la ciutat.
  • No fumar ni beure.
  • No anar amb cotxe amb cap home que no siga el seu pare o el seu germà.
  • No mostrar el turmell.

Si incompleix qualsevol de les clàusules, el seu contracte es veuria automàticament rescindit….

Les oposicions que fan ara els diplomats en Magisteri, tot i ser dures (no com la carrera, que moltes assignatures són xorrades a més no poder…), no son res comparat amb estes “condicions”.

Per això les mestres d’eixa època es quedaven matxutxes!!! No les deixaven casarse!!!

Parlant amb els meus pares del tema, diuen que eixes condicions tampoc no eren res de l’altre món en la seva època (40, no perquè no foren restrictives, sinó perquè era el que ja feien la majoria de dones, i el contracte eixe no feia més que posar-les per escrit.

Simplement… acollonant.

 

Contracte 1923M’han enviat per correu una cosa molt curiosa. Es tracta d’un contracte per a una mestra de l’any 1923.

En ell, s’especifiquen les clàusules per les quals es regirà el contracte: tasques de la mestra i actitud que ha de tindre si vol mantindre la feina. I en aquestes clàusules hi algunes coses realment acollonants.

Entre altres coses, la futura mestra ha de complir les següents:

  • No casar-se.
  • No anar amb homes.
  • Estar a sa casa des de les 8 de la vesprada fins a les 6 del matí.
  • No a anar a les geladeries del centre de la ciutat.
  • No fumar ni beure.
  • No anar amb cotxe amb cap home que no siga el seu pare o el seu germà.
  • No mostrar el turmell.

Si incompleix qualsevol de les clàusules, el seu contracte es veuria automàticament rescindit….

Les oposicions que fan ara els diplomats en Magisteri, tot i ser dures (no com la carrera, que moltes assignatures són xorrades a més no poder…), no son res comparat amb estes “condicions”.

Per això les mestres d’eixa època es quedaven matxutxes!!! No les deixaven casarse!!!

Parlant amb els meus pares del tema, diuen que eixes condicions tampoc no eren res de l’altre món en la seva època (40, no perquè no foren restrictives, sinó perquè era el que ja feien la majoria de dones, i el contracte eixe no feia més que posar-les per escrit.

Simplement… acollonant.

 

Llegint el bloc de Javier Pérez, m’he trobat amb un video sobre els americans que és bonissim. El video demostra la poca cultura que tenen els yankis, la falta que tenen de viatjar i, sobre tot, el perill que patim la resta dels humans de què un país així, els Estats Units d’Amèrica, domine el món.

Ací un xicotet recull de les burrades que diuen, traduïdes de l’entrada al bloc de Javier Pérez :

CNN: Anomeneu un país que comence per “U” (tenint en compte: USA – Estats Units d’Amèrica en anglés – comença per “U”)
Yanki: Iugoslavia.
Yanki: Utah.
Yanki: – a les seves filles – ¿Un país que comence per “U”?
Yanki: Utopia, jijiji.
Yanki rubia: ¿Un país? Errr… mmm…
CNN: – contestant a l’anterior – I que dieu d’aquest?
Yanki rubia: – indiferent – què?
CNN: United States of America (USA, EUA…)
Yanki rubia: – sorpresa – ¡Aaaaaaaah!

CNN: Qui forma la “Coalition of the willing” (nota: coalició de països que van enviar tropes per invadir Iraq)?
Yanki: No tinc ni la mes remota idea.
Yanki: Afganistan, Kwait.
Yanki: Iraq, Pakistan… Nova Zelanda!

CNN: Quina és la religió d’Israel?
Yanki: Israelí.
Yanki: Musulmans.
Yanki: Islàmics.
Yanki: Catòlics, probablement.

CNN: De quina religió són els monjos budistes?
Yanki: Monjos budistes? Islàmics? No sé…
Yanki: ¿?

CNN: Qui va guanyar la Guerra del Vietnam? (van guanyar els comunisties vietnamites, patint els EUA una humiliant i tràgica derrota històrica)
Yanki: (…) Nosaltres (ells, els yankis). Ja ja ja ja… – a una altra persona – On estàvem quan va passar la Guerra del Vietnam?

CNN: Qui és Fidel Castro?
Yanki: Un cantant.

CNN: Quants costats té un triangle?
Yanki: Merda! Quatre.
Yanki: No te costats… Un?

CNN: Quina moneda s’utilitza al Regne Unit?
Yanki: Uooo… eee… aaa… Què és el Regne Unit? No se. “Diners de la Reina Elisabeth”? És tot el que sé… Yanki: Possiblement diners americans…

Mireu el vídeo sencer, no te pèrdua.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fJuNgBkloFE[/youtube]

Heu vist, a l’escena del mapa, quins són els propers estats que haurien de ser atacats pels Estats Units? Itàlia, França, Alemanya,… prepareu-se!!!

I Austràlia més, perquè sembla que els americans es pensen que tots els països del món estan al sud del Pacífic…

Internet i educació, mescla explosiva?

// novembre 7th, 2006 // No hi ha comentaris » // CLE, Internet

Ara si q sí. Va de bo.

Ja m’he posat a fer el projecte en serio, el meu super OMR, i els avanços són prou significatius.

En primer lloc, necessitava obtenir imatges de partitures adequades, ja que encara no ho havia aconseguit. El procés de transformació des de PNG a PBM no era l’adequat, ja que al ser el PNG una imatge escalar i no vectorial, la imatge s’emborronava.

Per aconseguir el PBM des d’una imatge escalar, he utilitzat la conjunció jEdit + LilyPondTools + Lilypond per aconseguir una partitura en un fitxer PostScript [en] (açò em recorda a Javier Gil, profe de Perifèrics, encara que ell deia “pojcri“).

A partir d’ací, i utilitzant la potent eina GhostScript, puc transformar els fitxers .ps directament a imatges PBM, en aquest cas Text PBM

xavi@xavi:~$ gs -sDEVICE=pbm -sOutputFile=partitura.pbm partitura.ps

A partir d’aquest moment, ja tenia tot el que necessitava per a començar a treballar. Així que a picar codi!

Després de reescriure tot allò que tenia fet (estava molt mal programat, de veres, i tampoc no era massa), m’he plantejat el mecanisme a seguir per fer el projecte. El mètode de desenvolupament eXtreme Programming (conegut per les nostres comarques com sobre la marxa) resulta adequat per a este propòsit, ja que com no se massa bé que he de fer, ni com fer-ho, a base de xicotetes metes vaig avançant.

En primer lloc he localitzat els pentagrames, fent histogrames per files (calculant la quantitat de píxels negres que hi havia en cada fila), i determinant que són linies d’algun pentagrama aquelles files que tenen més de la meitat dels píxels negres. Potser en algunes partitures, amb moltes notes (sobre tot si està construida a propòsit), aquesta consideració sobre la proporció hauria de variar, però de moment funciona.

Una vegada obteses les línies dels pentagrames, les agrupe de 5 en 5, per saber la quantitat de pentagrames de que consta la partitura, sabent a més en quines línies de la imatge es troba cadascun d’ells.

Després, esborre aquestes línies, de tal manera que la partitura es queda sense cap pentagrama, només amb les notes. A partir d’este moment, on em trobe ara, el que he de fer és començar a buscar notes com un descosit, o siga q, això vaig a fer.

Altres entrades parlant del projecte:

Seguirem informant…

Ací estic jo, pegant-li dur al projecte, intentant acabar-lo per a setembre. I hui tinc bones notícies: ja trobe algunes primitives!!! Les claus de sol, els silencis de negra, i totes aquelles notes que estiguen fora del pentagrama ja són meues!!!

Ara ja només em falta modificar un poc l’algorisme per a que les notes reconegudes siguen totes, independentment d’on estiguen, i haurè arribat a una altra meta.A partir d’ara? Validar totes les primitives trobades (per detectar algun error), ordenar-les, agrupar-les per generar notes i escriure el document MusicXML equivalent.

Seguirem informant…

Continuem amb el projecte.

Després d’alguns dies un poc off, amb una intensitat menor a la que tocaria, la cosa va agafant cos, però no sé si a la velocitat necessària per a acabar-ho a hora. Després de fer algunes xapuces ja llig totes les notes. Les xapuces són que he hagut de fer fins a 5 models per a detectar algunes de les primitives, ja que a l’eliminar les línies dels pentagrames, si no era impossible trobar-ho.Ara els següents passos són crear la resta de primitives que falten (silencis de corxera i semi-corxera, claus de fa i de do, numeració als compassos, becaires, bemolls, diesis -sostenidos-,…) i a continuació fer una validació de les primitives trobades, comparant-ho amb la partitura completa, amb línies i tot. Aquesta validació haurà de tindre en compte només els píxels negres, i haurà d’utilitzar el model de primitiva complet.

Després, toca ordenar les primitives als pentagrames que toca, i intentar refer les notes, cosa que no hauria de costar massa. I finalment, passar-ho tot a MusicXML.

I, el problema més greu que veig ara, la documentació 🙂

- Xavi - Projecting People

seguirem informant
Després de més d’un any utilitzant el Pivot com a gestor de la meva pàgina personal, havent-lo maquejat lo inimaginable per a que aparentara ser un CMS complet, ara va i em pega per canviar a WordPress!

Bé, la veritat és que el canvi ja feia temps que el tenia planejat, amb el tema traduit i tot, però faltava posar-ho en acció. Durant dos mesos (on l’activitat al bloc anterior havia sigut nula) havia anat fent alguna coseta ara, alguna coseta després, però sense gastar més de cinc o deu minuts el mateix dia per arreglar cosetes (hi ha moltes altres coses per fer).

Encara hi ha moltes coses per retocar, segur que hi ha errors, imatges que no es veuran, enllaços incomplets, etc… però poc a poc, sense pressa, aniré corregint-ho tot.

Tinc pendent un altre post on parlar de la migració de Pivot a WordPress, però tot arribarà.

I com anava dient…

seguirem informant
En el marc del Taller de Redacció de Blogs Culturals que estic fent a la UA, se’ns planteja escriure una entrada al nostre bloc al voltant de la introducció d’Internet a les escoles.

Fa un parell de setmanes, vaig assistir a unes Jornades que precisament parlaven d’això, de la introducció de les Tecnologies Digitals a l’Aula. A les jornades van presentar la seva experiència molts professors i mestres de tots els nivells, des d’infantil fins a l’àmbit universitari, i també alguns representants del món polític.

La idea que tots defensaven era la mateixa: cal introduir les tecnologies, i entre elles Internet, a l’aula.

Però el problema és que els plans d’estudis i, des del meu punt de vista més important, els professors, no estan adaptats a aquestos canvis tecnològics.

Vivim en una societat on els nadius digitals tenen tot tipus de gadgets (des de mòbils, videojocs, ordinadors,…) i si quan arribem a l’aula els tornem a la prehistòria de la pissarra i el clarió, malament anem.

Però com va plantejar Faraón Llorens, actual Vicerrector de Tecnologia i Innovació Educativa (i que va ser el meu professor de Lògica Computacional), aquestos nadius digitals estan essent educats per bàrbars digitals o, en els millors dels casos, immigrants digitals.

I fins que aquest punt no es solucione (deixant de banda l’IMPRESCINDIBLE SUPORT POLÍTIC), és impossible realitzar aquesta introducció de tecnologies a l’aula amb un mínim d’èxit.

seguirem informant…