catosfera - El Racó de Xavi

Entrades etiquetades ‘catosfera’

Sóc influent…

// febrer 8th, 2010 // 3 comentaris » // Internet

Top20 - Rànquing

Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del “Top 20″ dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d’un rànquing que fa “Cercabloc.cat”, un directori de blogs dels Països Catalans.

La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!!

Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure’m com al blog més influent de tota la demarcació d’Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.

I si una cosa si que m’ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s’estava morint!

Rànquing del Racó de Xavi

Per cert, per si algú s’ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m’emporte tot el rànquing d’Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment

Sis coses que em fan feliç

// novembre 21st, 2008 // 1 comentari // Internet, Personal

Ací ve un altre d’aquestos memes que de tant en tant colapsen la blogosfera. Aquest es tracta de dir sis coses quotidianes, xicotets detalls, que ens fan feliços.

Me’l va passar Joan (i no sé si Òscar, perquè com que no m’ha enllaçat…). També l’han fet Blai (que ha sigut el que ha començat a fer-ho en la blogosfera valenciana que tinc controlada) i Carme (a qui li ha arribat des d’un altre lloc).

Anem allà:

Despertar-me un diumenge a les 10, mirar l’hora, i veure que puc continuar dormint…
Veure la cara de Joan (el meu company de pis, filòleg ell), quan amollen una barbaritat a Single’s.
Entrar els divendres a migdia a casa i que Traca (la gosseta de la meua germana) se’m tire damunt.
Un burret fresquet després d’una paella amb els amics.
Arribar al final d’ABBA amb la Morralla.
Un somriure que s’assoma per darrere d’algú, sense pensar que el veuràs.

Estan escrits sense cap ordre, i podrien ser-ne més, però són els primers que m’han vingut al cap. I com que les normes diuen que sis coses, i jo sóc molt cregut, sis només.

I ara ja ve la part difícil, passar-ho a 6 persones a qui encara no els ho haguen passat: Àlvaro, Enrique, Toni,… i ja prou, que sinó ells no tindran a ningú a qui passar-ho!

Actualització 24/11/2008: Belén també ho ha fet. Algunes de les coses que ha posat ella, les compartisc

Singles, enamora't…

// novembre 6th, 2008 // 15 comentaris » // Llengua, Personal

Anava a contestar-li a Vicent Baydal a la seua entrada, però crec que el tema dóna per a escriure un entrada. I només cal pegar una miradeta per la blogosfera valenciana per comprovar-ho: notícia a pàgina26, Sergi Pitarch, Pere Fuset,…

Singles, enamora’t és el nom d’una sèrie de producció pròpia (i en valencià!!!) que Canal 9 va estrenar el darrer cap de setmana de setembre (per cert, algú podria dir-me perquè a la web tots els noms dels personatges apareixen en castellà tot i que són en valencià a la sèrie?).

Vicent comentava que no més havia pogut veure una vegada la sèrie, quan va anar a Barcelona. Doncs jo m’he enganxat a la sèrie. Em sembla que, sense ser la millor sèrie que he vist mai (fins ara, Porca Misèria), és el millor que es pot veure actualment un dilluns per la nit: ja m’aburreix CSI (sempre és igual), Mira quien baila! no caldrà comentar-lo, pel·lícula de l’any de la picor a Cuatro i a laSexta, i Compañeros, vull dir, Física y Química, a Antena3… em quede amb Singles, que damunt és en valencià.

Els actors, en general, m’agraden. Els dos protagonistes principals Pau Durà ja el coneixia de Plats Bruts, Siete Vidas i Ventdelplà, i a Diana Palazón d’Hospital Central. Diana Palazón sabia que era d’Elx, però no sabia que el Pau Durà era d’Alcoi. És cert que a Plats Bruts o a Ventdelplà no tenia un accent català “normal”, però tampoc em semblava un accent valencià “normal” a Singles… De tota manera, m’alegre que siga d’ací Hi ha fins i tot actors blocaires: Nelo Gómez, que fa de cambrer adolescent un poc empanat.

De l’àmbit lingüístic, només hi ha una cosa que no m’agrada de la sèrie (a part de la enorme quantitat de barbarismes que hi ha al guió): hi ha dos personatges castellanoparlants – l’amo del bar i el porter de l’edifici on viuen Juli i Glòria -, però cada vegada que algú parla amb ells, es passa al castellà. Això fa que en escenes on la proporció de valencians/castellans és de 5 a 1 a favor dels valencians, tota l’escena siga en castellà.

Però el tema de les audiències que comenta Vicent em preocupa. Vaig comprovar a FormulaTV que l’últim capítol ha arribat a un miserable 2.8% d’audiència. Fins i tot la televisió d’Aragó, amb un documental, el segon canal de Canal Sur 2 o IB3, amb películes de l’any de la picor, o fins i tot la televisió d’Astúries (a més de Cuatro i laSexta, fent una programació trista també), dupliquen sense problemes el share de Singles.

Ja he dit que la sèrie no és una obra mestra, però caram! està bé! Però segons pense, el problema no és ben bé la serie, sinó la cadena. Fins i tot els diumenges, que té l’Alqueria Blanca (més d’un 20% totes les setmanes), no aconsegueix pujar d’un 12-13% global del dia.

I es que el que ha aconseguit fer el PP amb Canal 9 no té nom. I ja pare, que si no m’encenc…

Els canvis que venen…

// febrer 27th, 2008 // 3 comentaris » // Internet, Política, Programació

Estic preparant novetats al bloc, el que vindria a ser “El racó de Xavi ~~2.0~~ 3.0″. A més d’actualitzar-lo a les últimes versions de WordPress (la branca 2.2.x fa forats per tots els costats) comença a ser hora de fer un canvi en el tema.

Després de vora any i mig utilitzant WordPress com a gestor de continguts, només puc dir que estic més que satisfet del funcionament que té i, sobretot, de la gran comunitat que hi ha darrere. Pensant-ho millor, tenint en compte que abans funcionava amb Pivot, aquesta serà la 3a versió del bloc.

El que és el nou disseny està a mig enllestir. Només puc avançar que es tracta d’un tema més senzill, més “net” que l’actual, tot i mantenir algunes de les característiques que porte arrastrant des dels inicis (logo, colors de la web, etc).

El motiu d’aquest canvi de disseny és múltiple.

En primer lloc, ja tocava, no? Tot el món canviant el disseny cada dos per tres i jo res de res!

En segon lloc, tenia ganes de fer un tema de WordPress des de zero (bé, des de zero zero no, però pràcticament).

I en tercer lloc, una cosa un poc curiosa. Fa una temporada, consulant les estadístiques del Analytics, vaig veure que m’havia arribat una visita des de Monjo.cat, i vaig entra en eixa pàgina per a veure-la. Quina va ser la sorpresa quan vaig veure un clon del meu bloc!

Això podia passar, era evident, perquè el disseny que tenia (i que encara tinc quan escric aquesta entrada) no és meu. Es diu OrangeCrush, d’AnekoStudios, i està publicat amb una llicència lliure, per la qual cosa tothom pot utilitzar-lo al seu bloc. Però no deixa de ser curiós que un bloc d’un xic d’Oliva (em sembla) tinga el mateix disseny que el meu, quan no havia trobat mai cap altre bloc amb el mateix disseny – sé que hi ha molts blocs en el món… però jo els he vist quasi tots!

Però vaig deixar estar el tema del disseny, i vaig començar a buscar l’enllaç a través del qual havíen arribat ací. Vaig pensar que potser Josep (autor de Monjo.cat) m’havia enllaçat en alguna entrada en la que explicava on havia vist el tema, o alguna cosa així… Però no, no apareixia en cap entrada. Llavors?

Encara que parega mentira… estava enllaçat al seu blogroll! Si el seu blogroll hagués sigut de 200 entrades, no m’hauria estranyat, però només eren 5 o 6: Saül Gordillo, Èric Bertran, Gabriel Bibiloni… i jo! Que xicoteta és la catosfera…

Pocs dies després, ja no estava al blogroll, havia desaparegut. Tot havia sigut un somni? Tot no, les estadístiques del Google segueixen ahí…