Entrades etiquetades ‘català’

Torna TV3?
... no m'ho crec fins que no ho veja

// maig 29th, 2008 // 2 comentaris » // Llengua

La superstició duu mala sort

Raymond Smullyan

Ja fa temps que vaig escriure TV3 s’ha acabat.

Des d’aquell moment, moltes han sigut les notícies que han aparegut als mitjans de comunicació (sobretot Vilaweb) al respecte del famós acord de reciprocitat que havien de pactar ambdues Generalitats, amb els consellers Tresseras (G de Catalunya) i Rambla (G Valenciana).

Ahir vaig veure, sorprés, una notícia de Vilaweb que informava que l’acord estava ja tancat. Sincerament, em va semblar massa optimista. Només una hora després, van publicar una altra noticia rectificant lleugerament la notícia anterior: l’acord estava prop.

Com que no havia vist cap altra notícia a cap lloc, ni entrades a blogs, ni res d’això, no m’ho acabava de creure. I fa no res, faig una ullada a la premsa del dia, i em trobe amb aquest titular del diari Público:

TV3 se volverá a ver en todo el País Valenciano

No només m’ha alegrat veure la notícia en si, sinó que el fet que es referisquen al País Valencià amb eixa denominació i no amb altres que s’estan fent famoses últimament (“la Comunitat” a seques en molts periòdics) m’ha alegrat quasi més encara.

De tota manera, fins que no arribe el dia que pose la tele a ma casa i veja TV3, no m’ho creuré.

seguirem informant…

Planeta Marina Alta

// maig 14th, 2008 // 5 comentaris » // Internet, Llengua, Programació

La gent sense vergonya continua actuant…

Les universitats valencianes, a punt de fer fallida

Cal denunciar-ho ja!
Aquesta Ubuntu 8.04 no va tan fina com deuria, com diu Marc en algunes de les seves últimes entrades. I la beta del Firefox té la culpa de moltes de les errades que té la distribució.

Una errada que he trobat és que no reprodueix correctament alguns vídeos en Flash (a mi m’ha passat amb un de VilawebTV). La solució és ben senzilla.

En primer lloc hem d’instal·lar el paquet libflashsupport

sudo apt-get install libflashsupport

Després només cal eliminar i tornar a instal·lar el paquet que conté el plugin de flash, per a que funcione correctament.

sudo apt-get remove -purge flashplugin-nonfree
sudo apt-get install flashplugin-nonfree

Reiniciem el Firefox i ja podrem veure correctament els vídeos.

seguirem informant…
Ja està ací!

El Planeta Marina Alta ha arribat!

Després d’alguns últims retocs, i gràcies al treball combinat d’uns quants blocaires (Carles Mulet, Miquel Soldevila, Òscar Piera, i jo mateix), ha nascut el portal de blogs de la Marina Alta, la MarinaAltaEsfera!

Òscar i Blai ja n’han parlat abans.

Planeta Marina Alta

Definint-se com “Els blogs personals en valencià de gent de la Marina Alta, País Valencià”, arriba als nostres ordinadors un punt des del qual es podrà llegir de manera centralitzada a tots els blocs de la comarca.

A més de la pàgina en si, he fet un xicotet widget per a poder posar-lo a totes les webs (siguen blogs, webs normals – estàtiques o dinàmiques -). Per fer-ho, només hem d’incloure aquestes línies al lloc on vulguem:

<script src="http://marinaalta.pikaspart.com/js/widget.js" type="text/javascript"></script> >script type="text/javascript"><!--
getWidget(10,'classes')
// --></script>
<div id="marinaaltawidget"></div>

A més, disposa de diverses opcions de configuració, tot modificant la cridada a la funció getWidget(), de les següents formes:

  • Opcions predeterminades
    • getWidget();
  • Especificar el número d’items
    • getWidget(numero_items);
  • Especificar el número d’items i estils predefinits
    • getWidget(numero_items,'estils');
  • Especificar el número d’items i classes CSS
    • getWidget(numero_items,'classes');

I res més, per a qualsevol cosa, aquest és un bon lloc per als comentaris!

EDITAT: Gràcies, Enrique! Ja m’estranyava a mi que ningú hagués entrat al planeta des de la meua pàgina, mirant les estadístiques del Google Analytics…

Més ponent que ningú…

// abril 16th, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Llengua, Miniposts

Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.

Laurent Gasser

Dijous passat vaig anar al concert que va fer Feliu Ventura a la Universitat d’Alacant.

El concert estava organitzat pel SEPC, en un cicle on Feliu, juntament amb el grup Naia, han recorregut les principals universitats del País (Blai ja va parlar del que van fer a la Universitat de València).

Concert de Feliu Ventura a la UA

Vam anar Héctor i jo, i allí ens vam trobar amb amics com Pau, Miquel “el Roig” (que era dels organitzadors), i David (dolçainer de Mugroman).

Com no podia ser d’altra manera, vam arribar tard (que voleu, Héctor i jo junts…) i no vam veure el concert de Naia. Va ser una llàstima, perquè tenia ganes de veure’ls. Però si que vam arribar per veure el principi (i tot el que va seguir) del concert de Feliu.

L’havia vist ja dues vegades: a Benissa junt amb Llach en la gira Que no s’apague la llum i també ací a Benissa el dia de la inauguració del Casal Cultural – ACPV. El primer dia, amb tota l’orquestra de Llach, i la segona vegada només amb el seu amic Borja Penalba a la guitarra.

Dijous era més de l’estil del segon concert, encara que havien incorporat una nova guitarra (elèctrica i acústica, segons la cançó). Però em va agradar molt més. L’ambient del concert era molt bo, es sentia una d’eixes sensacions que només se senten en moments especials, en concerts especials.

Va ser curtet (almenys m’ho va semblar), però molt bo. Cada vegada m’agrada més Feliu Ventura. I és una llàstima que la merda de classe política que tenim (tots, no se’n salva ni un) al nostre país no facen més coses per promocionar la nostra música, la música dels nostres cantants.

I per acabar, un trosset de vídeo que vaig gravar al concert. Però abans, una frase que va dir Feliu, amb molta ironia, i que em va fer molta gràcia.

La mar és molt important per a nosaltres [els valencians]. Però el vent encara és més important. Perquè, sense vent,… … no hi ha copa amèrica.

I ara el vídeo.

seguirem informant…
Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m’agrada, sobre tot perquè expressa d’una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m’hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d’escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d’Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s’haurà de canviar, si més no perquè llegir dels grans sempre és bo.

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per cert, el poema el vaig trobar a un blog que no coneixia, i que sembla que està mort (o almenys en coma: no actualitzat des de 2006): De calories i plaer.

Qui vol dir alguna cosa i no sap com expressar-la amb claredat (parlem del fet de parlar, no d’escriure), serà com si no diguera res, i qui parla de manera confusa, potser és que no té clar què vol dir.

Joan Francesc Mira
Per als que no sabeu que són els fils de subscripció (feed, RSS, …), Benjamí fa una bona explicació en aquesta entrada.

Durant molt de temps vaig utilitzar Bloglines com a plataforma des d’on llegir els blogs que tenia sindicats (després d’un suggeriment de Joanba). Al principi, tot era un afegir blogs nous, com si d’una competició es tractara.

Però, com era previsible, la quantitat de feeds va començar pujar com l’espuma, i vaig optar per, de tant en tant, anar esborrant-ne algun (normalment per a sentir-me millor després d’haver-ne afegit uns quants). L’etapa Bloglines va acabar amb 124 blogs sindicats.

Més tard vaig passar a utilitzar el Google Reader (després d’haver-ho intentat prèviament sense èxit) i la mecànica era la mateixa: de tant en tant afegia algun blog nou i molt de tant en tant n’esborrava algun.

Açò generava un lent però constant augment de les subscripcions, fins que la cosa em va resultar ja alarmant. No recorde ara la quantitat, però segur que superava de llarg els 150.

En eixe moment arriba la primera fase de neteja: gràcies a les estadístiques que proporciona el Google Reader, vaig ser capaç d’esborrar un bon grapat de blogs que rarament s’actualitzaven, i també un altre grapat dels quals gairebé mai llegia res del que deien.

En esta primera neteja, que es va fer en diverses fases, la quantitat de blogs sindicats va tornar a baixar, però el descens es va veure compensat ben prompte amb noves incorporacions que, per contra, si que s’actualitzaven sovint. Com es sol dir, era fugir del foc per caure a les brases. Tenia menys blogs, sí, però amb un total de més apunts interessants.

I és eixa paraula la realment important: interessants. Interessants per què? Per què un dia, el mateix autor, va escriure alguna cosa que valia la pena? Per què així sóc el primer en enterar-me de les funcionalitats que tindrà el proper Google el-que-siga Beta? Per què estaré al dia de tot el que passa per la blogosfera? I tot això és realment interessant?

La resposta: per a mi, NO.

I va començar l’operació “Neteja del Google Reader 2.0”. En aquesta ocasió, els motius per esborrar eren distints. Millor dit, era només un.

Per què / Per a què collons vull jo saber el que diu XXX ?

Si era capaç de trobar una resposta immediata (encara que valia una resposta xorra, com “perquè si!”) a “la pregunta”, el blog continuava sindicat.

D’aquesta manera he aconseguit baixar a 68 els blogs sindicats, dels quals almenys 20 me’ls cepillaré (com Guerra l’estatut català) en la Neteja 2.1.

El millor de tot? Que poc a poc, tal i com vaig fer amb el correu, menys quantitat de coses = més, millor i més facil organització. Una cosa que a mi em fa molta falta.

Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.

Joan Francesc Mira

Feliu Ventura a la UA…
... molt bon concert

// abril 12th, 2008 // 2 comentaris » // Llengua, Música, Universitat

Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.

Laurent Gasser

Dijous passat vaig anar al concert que va fer Feliu Ventura a la Universitat d’Alacant.

El concert estava organitzat pel SEPC, en un cicle on Feliu, juntament amb el grup Naia, han recorregut les principals universitats del País (Blai ja va parlar del que van fer a la Universitat de València).

Concert de Feliu Ventura a la UA

Vam anar Héctor i jo, i allí ens vam trobar amb amics com Pau, Miquel “el Roig” (que era dels organitzadors), i David (dolçainer de Mugroman).

Com no podia ser d’altra manera, vam arribar tard (que voleu, Héctor i jo junts…) i no vam veure el concert de Naia. Va ser una llàstima, perquè tenia ganes de veure’ls. Però si que vam arribar per veure el principi (i tot el que va seguir) del concert de Feliu.

L’havia vist ja dues vegades: a Benissa junt amb Llach en la gira Que no s’apague la llum i també ací a Benissa el dia de la inauguració del Casal Cultural – ACPV. El primer dia, amb tota l’orquestra de Llach, i la segona vegada només amb el seu amic Borja Penalba a la guitarra.

Dijous era més de l’estil del segon concert, encara que havien incorporat una nova guitarra (elèctrica i acústica, segons la cançó). Però em va agradar molt més. L’ambient del concert era molt bo, es sentia una d’eixes sensacions que només se senten en moments especials, en concerts especials.

Va ser curtet (almenys m’ho va semblar), però molt bo. Cada vegada m’agrada més Feliu Ventura. I és una llàstima que la merda de classe política que tenim (tots, no se’n salva ni un) al nostre país no facen més coses per promocionar la nostra música, la música dels nostres cantants.

I per acabar, un trosset de vídeo que vaig gravar al concert. Però abans, una frase que va dir Feliu, amb molta ironia, i que em va fer molta gràcia.

La mar és molt important per a nosaltres [els valencians]. Però el vent encara és més important. Perquè, sense vent,… … no hi ha copa amèrica.

I ara el vídeo.

seguirem informant…

Son ustedes gilipollas…
... almenys això creu Cucarella

// febrer 5th, 2008 // 1 comentari // Llengua, Política

Avuí he vist una vinyeta que m’ha agradat molt al bloc d’Ignacio Escolar, el director del diari Público.

Bisbes-Avortament

L’original, a l’entrada El derecho a decidir.

seguirem informant…

Després d’uns quants dies d’absència, he agafat un dels esborranys que tenia per a escriure alguna coseta.

Ja feia dies que volia escriure aquesta entrada, sobretot des de que en vaig veure una a la Mirada Crítica titulada Compassió x Castelló, però no havia trobat el moment adequat. En l’entrada, XorX ens conta algunes barbaritats com la del nou aparcament privat que han posat a l’hospital públic de Castelló. Vos la recomane.
Però no és l’únic lloc on passen coses com aquesta. Tots els habitants de la Marina Alta sabem com està la sanitat a la nostra comarca. L’hospital comarcal de la Pedrera està totalment colapsat, amb unes infraestructures lamentables, pocs recursos, falta de personal, espai lliure inexistent, llits escassos, i un etcétera llarguíssim.

He fet un xicotet resum de premsa del que s’ha publicat a un dels periòdics de la nostra “regió” recentment:

Ambulancias con retrasos y rodeos, Levante-EMV (23/01/2008)

El hospital comarcal registra un nuevo colapso con 21 camas en los pasillos de Urgencias, Levante-EMV (18/12/2007)

Sanidad no iniciará el centro integrado hasta que finalicen las obras del nuevo hospital, Levante-EMV (23/11/2007)

El colapso vuelve al hospital, Levante-EMV (31/10/2007)

Sanidad gasta 250.000 euros en barracones ante el colapso del hospital, Levante-EMV (31/10/2007)

La Salud Mental en el furgón de cola, Levante-EMV (11/10/2007)

Médicos del hospital trabajan sin contrato durante casi un mes por un error de Sanidad, Levante-EMV (21/09/2007)

La conselleria inserta anuncios en la prensa para buscar doctores de urgencias en Dénia, Levante-EMV (28/06/2007)

Sanidad retiene a 2 médicos de Urgencias mejorándoles las condiciones laborales, Levante-EMV (23/06/2007)

Médicos del hospital dimiten por el colapso y dejan en cuadro las Urgencias de cara al verano, Levante-EMV (20/06/2007)

Sanidad reconoce la falta de médicos y los pide al Gobierno, Levante-EMV (12/06/2007)

Una comadrona atiende más de 100 días al año las urgencias y los partos en el hospital de Dénia, Levante-EMV (12/06/2007)

Sanidad no encuentra médicos para reforzar el hospital de la Marina Alta este verano, Levante-EMV (07/06/2007)

La misma plantilla que en invierno, Levante-EMV (07/06/2007)

Marina Salud construye sin licencia de obra el hospital de gestión privada en Dénia, Levante-EMV (18/05/2007)

Enfermos oncológicos ocupan habitaciones en Maternidad por la falta de camas en el hospital, Levante-EMV (16/05/2007)

El hospital comarcal ya pasa consultas en barracones para reducir su colapso, Levante-EMV (08/05/2007)

Las molestias que no ve la conselleria, Levante-EMV (06/05/2007)

Suspenden las operaciones por las tardes porque Sanidad adeuda dinero al personal, Levante-EMV (29/04/2007)

Los trabajadores de Urgencias lamentan la caótica situación que sufre el paciente, Levante-EMV (28/04/2007)

Cancelan citas de hace más de un año por la falta de ginecólogos en el hospital de Dénia, Levante-EMV (26/04/2007)

… i un etcétera infinit…

I ací el primer que m’ix al Google si cerquem les paraules hospital i pedrera.

El hospital La Pedrera sólo tiene dos cardiólogos, Las Provincias (04/01/2006)

Ara ja que cadascú pense el que vulga…

Son ustedes gilipollas.

Señoras y senyores de la Biblioteca Digital Hispánica, después de comprobar que, en contra del criterio filológico, es decir científico, común y universal, ustedes consideran lenguas diferentes el valenciano y el catalán, les animo a llevar su gilipollez a cimas más altas y diferencien, con idéntico criterio de analfabetos vocacionales profundos,entre el manchego, el andaluz, el canario, el extremeño, el murciano,incluso el argentino, el chileno, y etcétera.

Proximamente, incluyan entre sus enlaces a los partidarios de la tierra plana, a los creacionistas americanos y el blog, si lo tuviera, del célebre primo de Rajoy.

Eppur si muove.

Galileo Galilei

Toni Cucarella

Escritor valenciano en lengua catalana

Açò és el que els ha enviat Toni Cucarella als de la Biblioteca Nacional (d’Espanya), amb motiu de la diferenciació de les obres en català i en valencià que han fet a la nova Biblioteca Digital Hispánica.

A vegades no estic d’acord amb Cucarella, alguns de les seves posicions em pareixen excessivament intransigents, però no es pot negar que és molt coherent amb les seves idees. I aquesta entrada, en concret, és immillorable.

seguirem informant…

Poema de Martí i Pol…
... l'he vist i m'ha agradat

// desembre 4th, 2007 // 1 comentari // Personal, Poesia

Anit, quan tancàvem la Farola, ens vam ajuntar allí mitja banda: Albarítono, Juanet, Marcos, Robert, Marto,… I Marto va amollar una frase de les seues, memorable com totes elles.

Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges

Senzillament, Marto.
No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

Correllengua, perquè tanta polèmica?

// octubre 28th, 2005 // 2 comentaris » // Llengua, Política

Des de fa una temporadeta, vaig començar a col·laborar amb el Projecte Mozilla en Català, traduint algunes extensions, i ajudant en altres tasques com l’ajuda o la revisió de cadenes traduïdes per altres companys.

El cap de la traducció, en Toni Hermoso (a qui vaig conèixer a Barcelona en setembre) sempre ha estat ben disposat a ajudar-me en aquelles coses en les que no estava massa posat (Perl, per exemple).

I tot açò per a què? Per a poder tindre el millor navegador i el millor gestor de correu de la història (almenys per a mi) en valencià: el Firefox i el Thunderbird. Voleu provar-los? Des dels enllaços anteriors els podeu descarregar.

I si teniu qualsevol dubte, teniu la secció de contacte ;-)

També he fet la meva primera extensió. Tot i semblar molt simple, pot resultar molt útil per als dissenyadors web. Es tracta de Lorem2ClipBoard LoremTools. De tota manera, encara no és res definitiu, pot canviar fins i tot el nom (m’agradaria posar-ne un en català). Poc a poc, vull aprofitar aquesta extensió per afegir funcionalitats que simplifiquen i automatitzen certes accions.

A continuació, aniré posant poc a poc les extensions que tinc instal·lades, i considere útils.

  • BBCode
    • La primera extensió que vaig coneixer d’en Jed Brown, i la primera que vaig traduir. Resulta molt útil per a donar-li format (negreta, subratllats, color del text,…) als textos dels fòrums a l’estil del phpBB.
  • Bloglines Toolkit
    • Per als amants dels RSS que utilitzen Bloglines, esdevé una eina molt útil. Apareix una xicoteta icona a la barra d’estat, i ens avisa de quan tenim canals actualitzats amb una xicoteta marca roja. Fent clic, ens porta directament a la nostra pàgina dins de Bloglines, de manera que en només una mirada i un clic podem estar llegint les novetats de les nostres pàgines d’interès.

Quasi tot el mes sense escriure al bloc. Durant aquest mes han passat moltes coses.

Els exàmens ? 50-50. AIC al clot i IS1 aprovada (amb un sis i pico). També he fet ja la mudança al pis d’enguany. És un edifici nou, prop de la universitat, i relativament barat si tenim en compte els preus als què estan els pisos ací a Sant Vicent. Tinc un sofanet i tot a la meua habitació! Fa dues setmanes vaig estar ja ací preparant l’examen d’IS1, amb Héctor i Fernando, el nou company de pis.

La setmana passada vaig estar a Barcelona, amb Sílvia, i vaig viure un parell de dies al Cor de la ciutat. Concerts de la Mercè, compres per Barcelona, passejos per Gràcia i les Rambles,… També vaig quedar amb Toni Hermoso a la Plaça de Catalunya, i ens vam fer una cervesa mentre xarràvem.

I aquest cap de setmana, 12 hores de futbol platja. La filà vam fer un equip, i allà vam anar tots a jugar. No és que forem massa bons, jugant, però no vam fer el ridícul; si més no, vam jugar prou bé. I vam guanyar el premi a l’esportivitat. Això si, al final estàvem tots lesionats.

Ara ja setmana de presentacions. Noves (i no tan noves) assignatures, professors,… El més difícil ha sigut aconseguir quadrar mínimament un horari, però al final crec que no ixirà malament del tot.

Seguirem informant!
Avuí m’he matriculat del projecte final de carrera, però no estic convençut al 100%.

No hi havia massa opcions que m’agradaren, els projectes són massa convencionals des del meu punt de vista, i no aporten massa coses noves.

De tota manera, alguna cosa interessant sí que he trobat, i aquestes són les opcions que he triat:

  1. Construcció d’un transcriptor de partitures: es tracta de fer una aplicació que, donada una imatge d’una partitura de música, siga capaç d’extraure la informació que conté. És com un OCR però per a música (s’anomena també OMR). El professor és José Oncina. Debian Rules!!!
  2. Elaboració d’una aplicació informàtica per a la confecció d’examens tipus test i la seva exportació al Campus Virtual: Aquest projecte resulta també interessant; més que per l’aplicació en sí, per la seva integració en una eina tan important com és el CV de la UA. En este cas, també ha puntuat molt els professors responsables a l’hora de triar el projecte: Jaume Aragonés i Sergio Lujan. Els vaig tindre a NTAE (Jaume), PED (Sergio) i PI (ambdós).
  3. Desenvolupament d’una eina d’especificació d’instalacions domòtiques i simulació: projecte del DTIC (els altres dos són del DLSI). El professor, Andrés Fuster em va donar classes de DEI i de FAC, i enguany el tinc com a tutor d’un projecte que estic fent a l’EID, i la veritat és que és interessant i ell ha mostrat molt d’interés en que seguira aquest projecte.

Ara ja només falta que me n’assignen un, i que siga el bo 😉
Correllengua al Camp NouEls últims dies hem vist i sentit moltes coses als diversos mitjans de tot l’estat al voltant de l’incident de dissabte al Nou Camp i la reacció del Consell de la Generalitat al respecte. Un resum de la postura del consell la podeu llegir en aquest Article d’Opinió d’Esteban Gonzalez Pons al diari Las Provincias.

Aquesta postura era d’esperar: el “PP de la Comunitat Valenciana” sempre ha aprofitat l’anticatalanisme per guanyar vots, i són especialistes en tergiversar i posar en boca d’altres allò que no han dit. El València CF, ha fet gala del seu esperit més blavero havent jugat el partit contra el Sevilla amb el segon equipatge, la “senyera valenciana”. Tan burros són que en eixa senyera no veuen més que blau?

És cert que té blau, però també té allò que compartim amb la resta dels Països Catalans, les quatre barres. I al cap i a la fi és el que han fet, jugar amb la quatribarrada.

El que realment no m’esperava ha sigut la resposta del PSPV. Ací la podeu llegir. Estos tampoc no tenen les coses massa clares. De quina identitat parlen? Quan s’ha atacat la identitat valenciana? És que no saben què és el Correllengua i on se celebra? La veritat és que crec que les seccions locals del PSPV (si és que existeixen) haurien de començar a demostrar que les sigles PSPV no són només unes sigles, sinó que realment es creuen el País Valencià . I el País Valencià parla en la mateixa llengua que la resta dels Països Catalans, digueu-li com vulgueu.

I una altra cosa a propòsit del Correllengua: recordar als partits polítics (PP i PSPV) que és un acte no només impulsat per la CAL, sinó que Acció Cultural del País Valencià també ha organitzat molts actes al llarg de tot el País. Entre els més de de 125 pobles valencians que han celebrat el Correllengua (foto d’algun dels pobles) enguany està Benissa, amb activitats organitzades pel Casal Jaume I a les escoles del poble. I enguany no ha sigut el primer any en celebrar-se: l’any passat a Benissa ja es va celebrar.

I per acabar ací va un llistat d’enllaços de notícies que hem publicat a Infobenissa al voltant d’aquestes celebracions:

Música en valencià I

// setembre 1st, 2005 // 4 comentaris » // Llengua, Música, Personal

Fa temps, vaig traduir algunes extensions per al Mozilla Firefox: Sage, BBCode, i WebmailCompose.

Per a traduïr-les, vaig agafar les Translate tools, que passen els fitxers .dtd i .properties de les localitzacions dels productes Mozilla al format estàndard de Gettext (.po). Després, amb l’ajuda del poEdit, les traduia, i de nou a convertir-les en .dtd i .properties. Però el
problema arribava amb els canvis de versions, on recuperar les traduccions anteriors resultava un poc complicat.

Fa poc, i coincidint amb un nou projecte de localització d’extensions, BabelZilla.org, vaig estar parlant amb Toni Hermoso, el cap del Projecte Mozilla en català, i em va comentar el seu sistema. Mitjançant xicotets scripts de Perl i utilitzant el gVim com a editor, manté la
traducció de tots els productes Mozilla. També vam comentar la possibilitat de muntar un programa de control de versions (ControlVersionSystem – CVS o Subversion) a Softcatalà per mantindre el codi de les traduccions de les extensions, entre altres coses.

I ahir em vaig posar a la faena. En primer lloc em vaig baixar el Cygwin, que simula les eines principals dels entorns Unix per a Windows. Però al final vaig pensar que per a que simular una cosa que tinc instal·lada? I cap a Linux!!!

En primer lloc vaig haver de configurar l’ADSL. Tinc un modem usb de Terra, un Comtrend CT-350. I, de manera impressionant, la Mandriva 2005 LE el va detectar a la primera. No em van fer falta ni drivers, ni res. Quan el vaig instal·lar a Windows em va costar més!!!

Després vaig muntar un servidor CVS, i quan vaig veure que funcionava, em vaig posar amb el Perl. No sabia res d’aquest llenguatge, però resulta molt potent. Amb una sintaxi de l’estil del C (o del PHP), dona una gran facilitat per tal de treballar amb fitxers de text, amb utilitats com sed o grep quasi integrades al propi llenguatge. Quan ja havia llegit les bases del llenguatge, vaig fer un xicotet script per modificar els fitxers contents.rdf (que tenen la informació del locale) de manera automàtica de en-US a ca-AD.

I em vaig posar a la traducció. Vaig traduir l’extensió BookmarksHome, que hem utitlitzat com a conillet d’indies al BabelZilla, amb el gVim. Quins records em va portar, quan fa un parell d’anys, vaig fer Eïnes de Programació amb Antonio Corbí a la Universitat. Fent commits dels fitxers al CVS, i tornant-ne a fer després d’algunes correccions. Després, per a facilitar l’empaquetat dels locales, amb un altre script (esta vegada del shell) que permet escollir compressió (tar+gzip o zip) i el projecte, o siga que amb una ordre, fitxer empaquetat.

Per la nit, com que m’havia agradat això del Linux, vaig començar a maquejar-me el Firefox, posant-me un grapat d’extensions (fins a 18), i arreglant-me un poc les cosetes que tenia per allí. I ara, només em queda configurar la targeta inal·lmbrica i fer una migració definitiva 😉
Arquitecturas de Computadores, un enfoque quantitativoHa arribat l’hora de la veritat. Després d’un mes de juliol semi-light, només fent pàgines web i preparant (molt poc) les assignatures de setembre, ja és hora d’estudiar en serio. I la primera és Arquitectura i Enginyeria de Computadors.

Una assignatura troncal, de 12 crèdits, que ja voré si puc traure-la. Espere que si, perquè el projecte de final de carrera (Sistemes Informàtics) és incompatible amb ella, i no m’agradaria haver d’esperar-me un altre any per fer-lo.

Avuí he començat amb el tema de paral·lelisme, el primer i més facil. Este matí m’he dedicat exclusivament a ell, i llevat de les fòrmules (que no me’n recorde d’elles) crec que el tinc mitjanament clar.

Ara he de fer la pràctica associada al tema. Tracta de paralelisme en la seva versió de segmentació, encara que no és un paralelisme a nivell d’arquitectura (la màquina només té una UC) si que funciona de manera paralela (pot arribar a estar processant fins a 5 instruccions simultàniament, una en cada etapa en què es divideixen). Per fer-ho, hem d’utilitzar una llibreria de la qual no tinc quasi ni idea: SMPL.

A vore que trac en clar!
Ja ha arribat un nou cap de setmana. I cada vegada en falten menys per a que acabe l’estiu.

Ahir vaig aprofitar prou el matí. Vaig acabar la implementació de la cistella de compra de la web que estic fent, la dels pernils. M’agrada molt com ha quedat. L’he feta en Javascript, utilitzant la tecnologia que s’anomena AJAX [en] (gràcies a la llibreria Rico [en]).

I després d’una vesprada intensa en missatges, vaig quedar per anar a fer-me algo. Vam acabar al Camaleón, que per cert estava petat de guiris, després de pegar moltes voltes. Un parell de burrets i au, cap al poble. Això si, després d’una bona conversa. M’ho vaig passar bé ;). Els amics estaven a l’Algas, i d’ahí al Camaleón de nou, però no massa rato.

Este matí m’he passat tot el matí fent el gamba per la plaça, amb Sole i una xiqueta que no parlava a la que estava cuidant (crec que li feia por). Quan ha vingut Lorena, a comprar un regal, i a dinar.

Conclusió de tot el rollo que estic contant:

Que tinc la pràctica d’AIC per fer, que no vaig aprofitar ni la vesprada d’ahir ni este matí (esta vesprada serà encara pijor…), o siga que malament del tot.

A vore si em centre un poc, les hores s’allarguen i em dona temps per acabar-ho tot 😉
Sempre m’ha agradat escoltar música mentre treballe, o faig pràctiques de la Universitat.

Fins i tot a l’hora d’estudiar, m’agrada que hi haja alguna cosa sonant de fons. Però està clar que en tots els moments no pots escoltar la mateixa música. Depén molt del tipus de feina que estigues fent i del nivell de concentració que necessites per fer-la.

Per això escolte música de molts tipus distints (encara que hi haja gent, com mon pare, que no s’ho crega :P).

Un dels gèneres que més m’agrada és el de BSO. I entre ells destaquen diversos compositors per sobre de la resta.

La llista d'SchindlerJohn Williams [es] és un d’ells. El seu gènere preferit són les aventures, com es pot observar per la seva col·laboració gairebé des dels seus inicis amb directors com Steven Spielberg i George Lucas. El nombre de composicions que té és impressionant, i la majoria d’elles molt bones.
Des de les sagues d’Indiana Jones, la Guerra de les Gal·làxies o Harry Potter fins a pel·lícules mítiques com la Llista de Schindler, Parc Juràssic, E.T. l’Extraterrestre, Salvar al soldat Ryan, Hook, Superman, Set anys al Tibet, i un llarguíssim etcètera li deuen la seva música.

Pearl HarbourUn altre és Hans Zimmer [en].

Aquest compositor alemany ha fet un fum de bandes sonores per a pel·lícules de la productora DreamWorks. L’Últim Samurai, Pearl Harbour, la Roca, Gladiator, el Rei Artur o Black Haw Down comparteixen compositor amb altres com les pel·lícules d’animació el Rei Lleó o Madagascar. Música molt bona.

La MissióFinalment el tercer, però no per això menys bo, Ennio Morriconne [es].

Aquest compositor és conegut per la música d’algunes pel·lícules de l’oest, com El bo, el lleig i el roïn (i que personalment no m’agraden gens), però a més n’ha fet per a altres pel·lícules que li han valgut fins a cinc nominacions per als Oscar. Entre aquestes trobem la Missió, Cinema Paradiso, Novecento, Els intocables d’Eliot Ness,… Entre elles, Novecento i la Mission són de les meves preferides des de menut: el so de l’oboè destaca en elles i són possiblement les culpables de que m’agrade tant eixe instrument, i que seguisca tocant-lo darrere de tants anys.

Aquestes són les meves preferències respecte al que a BSO respecta. Un altre dia parlaré d’altres estils de música que també m’agrada escoltar.
Ahir, en un moment en què la bola se’n va anar a pegar una volteta, i tenia menys ganes de fer faena que altra cosa, vaig instalar el CVSWeb per fer accesible el CVS del portatil per internet. Així, si en qualsevol moment vull, per exemple, donar a revisar les cadenes de les extensions que he traduït, es pot fer de manera ràpida i còmoda.

A més, ajudant-me de la funció fsockopen() de PHP, he aconseguit posar una imatge en el bloc que indica l’estat en què es troba el servidor CVS: connectat o desconnectat. I per acabar amb coses de programari lliure, aquesta imatge la faig ver utilitzant el GIMP, a l’estil dels botons que tan de moda estan ara.
Gossos - Gira del Jardí del TempsFins va pocs anys, no sabia que la música en valencià existia, pensava que no hi havia vida més enllà de l’anglés i el castellà. Però gràcies a una amiga, vaig conèixer els Gossos. Estaven sonant al Terra, a Ondara, i ella em va dir que eren els Gossos i em va deixar un cd d’ells (Cares) que em va agradar moltíssim. Potser és pels recors que em porten les cançons, però és un dels meus discs preferits. Després, he escoltat els seus discs, els anteriors i els nous, i n’hi ha de molt bons, especialment el Jardí del Temps. Fa un parell d’anys els vaig veure en concert a Barcelona, i és possible que enguany els torne a veure. Com mola!

Lax'n'Busto - MorfinaEl segon grup, però no per això pijor, són els Lax’n’Busto. Este va ser el segon grup que vaig conèixer, gràcies a uns cds que li van deixar a la meua germana. Rock bo, amb bones lletres i millor música. Els festers del 2003 els van portar a Benissa i la nit del concert va ser inoblidable. També els vaig veure fa poc al Rock a la Mar de Dénia, i ja vaig parlar un poc d’ells. Els discs que més m’agraden d’ells? Sense dubte Llença’t i Morfina Amb un poc de sort és possible que també els torne a veure a Barcelona d’ací a poc!!!

Sopa de CabraI per acabar el post d’avuí, els Sopa de Cabra. Aquest grup el vaig conèixer fora de temps, quan ja s’havia desfet. Però algunes de les seves cançons també són molt bones. El millor disc, per a mí, el seu últim directe, en el concert de comiat del grup: Bona nit, malparits!. El far del sud i El boig de la ciutat són les cançons que més m’agraden. Be, i Plou i fa sol 😉 Gerard Quintana, el seu cantant, va començar carrera en solitari. I el primer single del seu últim disc, Caic, també és molt bo.

Un altre dia parlaré de més grups, de la terreta i d’un poc més al nord 😉