Entrades etiquetades ‘blogs’

Sóc influent…

// febrer 8th, 2010 // 3 comentaris » // Internet

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Bon Nadal 2009!

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.

Anònim

Top20 - Rànquing

Top20 - Rànquing

Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del “Top 20” dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d’un rànquing que fa “Cercabloc.cat”, un directori de blogs dels Països Catalans.

La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!! 😛

Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure’m com al blog més influent de tota la demarcació d’Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.

I si una cosa si que m’ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s’estava morint!

Rànquing del Racó de Xavi

Rànquing del Racó de Xavi

Per cert, per si algú s’ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m’emporte tot el rànquing d’Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment 😛

Estiu 2.0 (dimecres)

// agost 2nd, 2008 // No hi ha comentaris » // Internet, Universitat

Abans tenia alguns dubtes. Ara no sé.

Anònim, missatge a pintat al carrer

Trobat a Muros Hablados

Continuant amb la sèrie d’entrades al voltant del curset que vaig fer la setmana passada, ara és el moment de parlar de l’equador del curset: dimecres.

El dia començava amb una xarrada de Faraón Llorens, qui fins ara era Vicerrector d’Innovació (crec, després de les eleccions no sé quin és el seu càrrec). He de dir la veritat: no vaig anar. Era matí (:P) i no sé perquè em pensava que no parlaria massa de web2.0, sinó de “nadius digitals” i tot això. Per cert, després m’ho van confirmar 😀

Després, quan Faraón va acabar, era el torn d’Héctor Garcia, Kirai per als internautes. Va parlar d’Internet a Japó i Àsia, en una conferència realment apassionant, d’on tots vam eixir sabent perquè el seu mobil no tenia bluetooth, ni melodies xules, i no pot enviar SMS. En canvi, pot veure la TDT, està connectat a Internet a 7.2 Mbps des del seu keitai.

Més tard, Pedro Pernías va parlar un poc, ja a l’aula del curs, de les Biblioteques digitals, i seu paper en l’adaptació de l’educació a un nou paradigma educatiu: l’educació 2.0. Sincerament, em va agradar més del que m’esperava.

I per acabar el dia, Kirai ens va tornar a obsequiar amb una xarrada, ara sobre el funcionament dels cercadors de blogs en internet. Gràcies a la seva experiència a Technorati durant més de dos anys, vam aprendre com feien aquestos cercadors per indexar tota l’activitat de la blogosfera mundial. Curta, però molt bona. Gràcies, Héctor.

Vaig fer un 3/4 del dia, però sense cap dubte, un dia 100% productiu 😉

Estiu 2.0 (dimarts)

// juliol 30th, 2008 // 1 comentari // Internet, Universitat


De nuevo lentejas, per Bernat Capó
Continuant amb la sèrie d’entrades al voltant del curset que vaig fer la setmana passada, toca parlar del que es va fer dimarts.

  1. Dimarts 22 de juliol.

Dimarts era el dia de les xarxes socials.

Va començar amb una conferència de Carlos Sánchez, creador del mashup nvivo.es. Per al que no ho sàpiga, amb paraules de Carlos:

Tècnicament, es una xarxa social vertical orientada al sector de la música en directe. Funcionalment, té com a doble objectiu que els fans no es perden ni un concert, i ajudar a la promoció dels artistes, les sales i les promotores dels concerts.

Està feta tot utilitzant APIs de Flickr, de Youtube, de 11870.com, last.fm, MusicBrainz, … una bona mostra de que mesclant coses bones en pot ixir una altra de molt bona 😉 Ens va donar un consell, molt bo al meu parer, per a aprofitar dades d’altres: CACHÉ, CACHÉ i CACHÉ.

Si algú vol llegir alguna cosa més de Carlos, hi ha una bona entrevista feta per Consumer.

Després va vindre Felix Ruiz (que va anar de boda diumenge :P), de tuenti. Ens va fer un tostó de xarrada, amb algunes xifres que no sé si són certes, però el que si que sé es que eren enormes: més de 30.000 usuaris a la Universitat de Sevilla, que estaven comprant més de 30 servidors a la setmana, que tenien 3.000 milions de pàgines vistes al mes, pensaven multiplicar per 5 la plantilla abans d’acabar l’any (ara n’eren 28, i pensaven arribar als 100)… Sincerament, no em va donar cap bona impressió. A més, no va fer el que se suposava que havia de fer, segons el títol de la xarrada: “Xarxes socials universitaries”. Pareixia més un anunci de tuenti. :S

Finalment, per acabar el dia, vam fer la segona part del taller de Ruby on Rails. En la segona sessió tocava AJAX, i altres efectes de llibreries javascript (encara que ho van vendre tot com a AJAX :S). Com que prototype està totalment integrat en Rails, no cal calfar-se molt el cap per fer les coses. Igual que en la sessió prèvia, massa informació i massa copy&paste per a massa poc temps.

Dia completet, no?

Estiu 2.0 (dilluns)

// juliol 28th, 2008 // 2 comentaris » // Internet, Universitat

La vida és com un examen en el que no has estudiat: creus que ho saps tot sobre ell… fins que te’l tornen corregit.

Alejandro Cifuentes

M’ha semblant interessant, i com que està publicat amb llicència CC, reproduïsc ací el Mail Obert d’avui de Vicent Partal.

La publicació de les balances fiscals dibuixa un mapa de l’estat ben significatiu i concret. Hi ha el País Basc i Navarra a banda, fora i tots dos junts, en el règim foral. Hi ha Madrid demostrant la seua inesgotable enginyeria financera fins aconseguir que un dels càlculs la faça aparèixer com la més solidària. En l’altre, però, no ho aconsegueix i queda justament per sota del bloc de les tres ‘autonomies’ que van del bracet, juntes i unides, com les més espoliades. Hi ha les Illes, Catalunya i el País Valencià. El mapa! El mapa! El mapa!!!

Ep! I hi ha els altres. Retirem Madrid, que tots sabem com va, i si en quedem fora nosaltres tres i els bascos, dos, ens podem preguntar: l’Espanya no plural què és en realitat? I ara ja ens ho podem preguntar amb les dades d’ells i tot, no oblidem aquest detall. Una resposta òbvia a la vista de les dades és que som al davant d’un conjunt de territoris fortament subsidiats, que reclamen dosis molt elevades de ‘solidaritat’ dels altres per a funcionar, dècades després de posar-se en marxa el sistema.

Hi ha qui creurà o voldrà creure que som davant d’una simple curiositat, d’una anècdota, d’una coincidència. Però és que tenim davant un tres de tres, les tres en línia, seguides, unides i sense cap fractura entre elles: les Illes, Catalunya i el País Valencià. La consistència i la unanimitat amb les quals es repeteix el mapa i les posicions, i l’ordre amb les Illes al capdavant! Com a mínim hauria de fer pensar, ens hauria de fer pensar a tots. Els matisos ja els discutirem un altre dia. Avui hi ha prou amb mirar el mapa per entendre millor de què va tot plegat.

Ara cadascú que pense el que vulga.
I jo em queixe del meu anglés…

Vist a Inglés para los negocios, d’Enrique Benimeli.
Enhorabona, Belén. Ja pots dir-li adéu a Sant Joan.

LoremTools és una extensió pensada per facilitar el disseny de webs. Amb un sol clic, copia al porta-retalls o a la capsa de text que tinga estiga activa – segons el botó del ratolí que premem – el text Lorem Ipsum utilitzat habitualment per omplir les plantilles de les webs amb text i veure el seu resultat.

Anteriorment, l’extensió s’anomenava lorem2clipboard. Degut a que ja no només copia el text al porta-retalls, no té sentit continuar anomentant-la “2clipboard”.

A més, com que crec que ja fa tot el que volia que fera al principi, he canviat la versió a la 1.0. A partir d’ara, tinc intenció de continuar afegint funcionalitats, però això ja serà per a la branca 2.0 de LoremTools.

La podeu descarregar des d’ací.

Canvis de les versions.

  • 1.0
    • NOU: LoremTools és el nou nom per a l’antiga lorem2clipboard
    • NOU: Si el click amb el botó dret, el text s’enganxa directament al quadre de text que estiga actiu en eixos moments (si n’hi ha cap).
    • CANVI: L’extensió només es podrà descarregar a partir d’ara a la pàgina de Mozilla
    • NOU: Repositori Git des d’on veure el codi font
  • 0.2.4
    • NOU: Actualització automàtica
  • 0.2.2
    • Corregit un problema amb versions >= 2.0
  • 0.2.1
    • Corregit un problema amb versions >= 1.5
  • 0.2
    • Arreglat un error en la icona de les preferències
    • Afegida la pàgina de la extensió
  • 0.1
    • Primera versió de l’extensió

Entrades relacionades

12/03/2006 Lorem2Clipboard, la meva primera extensió

Actualització 20/03/2007

Ahir van parlar d’ella a firefoXtensions. Sóc important! jejeje

Actualització 21/08/2007

Ara ho ha fet 1618.es; això si, després de que jo ho diguera… 😛

Avuí, segunt una proposta que em va fer dilluns Sergio Ortiz, m’he proposat modificar l’extensió que tenia feta per a copiar el text LoremIpsum al porta-retalls: lorem2clipboard. Sergio em va dir: “i per què no un lorem2focus? Estalviaria temps”.

I m’he posat mans a l’obra. Però en lloc de fer una extensió com em proposava Sergio, he millorat la meva.

Vos presente la versió 1.0 de LoremTools: una extensió que permet copiar el text LoremIpsum al porta-retalls (amb click esquerre) o directament al quadre de text amb focus/actiu (click dret).

Quién da más?

La podeu descarregar a la pàgina de l’extensió a ca Mozilla.
Llegint l’entrada d’Enrique m’ha vingut al cap el fer jo també una anàlisi de la situació del bloc.

Després de reinstal·lar l’extensió de Google Pagerank Status, i d’instal·lar Alexa Sparky he anat a comparar les meues estadístiques amb les d’Enrique.

El meu pagerank és de 4 en la pàgina principal (xavi.ivars.me), i baixa a 3 en el bloc (xavi.ivars.me/bloc).

Respecte a les dades d’Alexa, la posició en el rànquing és la #1.717.661.

Aquestes dades són relativament baixes, comparades per exemple amb les d’Enrique, si tenim en compte l’edat del bloc, però a favor d’ell juga una major actualització de la seva pàgina, a més de que escriure en castellà sempre afavoreix en temes de posicionament (i més encara en anglés).

Després he volgut comprovar el “valor del meu blog”, segons els enllaços entrants de technorati. Existeix una eina que et fa aquest càlcul.


My blog is worth $564.54.
How much is your blog worth?

Aquestes dades són, igual que les anteriors, relatives. Jo no venc el meu bloc per $564.54 ni de conya!!! Pensava que valdria més…

Hi ha una altra pàgina per valorar webs, www.dnScoop.com, però no funciona en estos moments. En eixa, si no recorde malament, si que valia una miqueta més…

A veure si me’n recorde periòdicament, i vaig actualitzant aquestes dades.
La setmana passada vaig assistir al curs La web 2.0: Retos y tecnologías para la Internet de nueva generación” que se celebrava a la Universitat d’Alacant, dins del programa de cursos de la Universitat d’Estiu Rafael Altamira. Com a bon curs 2.0, disposavem d’una xarxa social pròpia i tot: Estiu2.0!

Volia escriure coses durant la setmana passada, però per a variar vaig anar un poc de cul 😀

El curset va estar prou interessant en termes generals: bons conferenciants, una taula redona interessant i sobre tot moltes idees per al futur professional més immediat.

Anirem per parts, i cada dia en publicaré una (així, de passada, hi ha actualitzacions més constants del bloc, sense fer lo que faig habitualment: dos setmanes sense posar res, i 4 o 5 entrades en un dia :D)

  1. Dilluns 21 de juliol.

Després d’una xarrada inicial de Juan Antonio Pérez i Domingo Gallardo, presentant breument el curs, Antonio Ortiz (Error500, co-fundador de WeblogsSL) ens va parlar sobre l’evolució dels blogs dins d’internet, de com han passat de ser una eina principalment personal a com s’han convertit en vertaders nano-mitjans de comunicació. Va estar francament interessant.

Després, Juan Antonio i Domingo van fer una introducció a la Web 2.0 en general: serveis, principis, definicions, etc. Per a algú que ja sap de que va tot això de la web 2.0 podia resultar un poc avorrit, però és necessari en un curs d’aquest estil.

Per la vesprada, vam fer la primera part del taller de Ruby on Rails. Des del meu punt de vista, una de les parts més prescindibles del curset: en unes poques hores no es pot aprendre gens d’una plataforma (Rails) i un llenguatge (Ruby) desconegut per a pràcticament tothom, i el taller es va convertir en una activitat de principalment copy&paste. Tot i això, si que va servir per a veure que, per a alguns projectes, utilitzar frameworks del tipus de Rails agilitza moltíssim les coses. Tant que fins i tot vam plantejar-nos utilitzar-lo per a certes coses, Héctor i jo. Però això serà un altre post 😀

A més, teníem que fer grups per a presentar idees per al concurs de projectes innovadors. Jo vaig fer grup amb Óscar J. Baeza, de SferaZero i Kafelog. Un tio de categoria 😉

Borrellons blogosfèrics…
... quin cacau!

// juny 9th, 2008 // 2 comentaris » // Internet, Personal

La superstició duu mala sort

Raymond Smullyan

Ja fa temps que vaig escriure TV3 s’ha acabat.

Des d’aquell moment, moltes han sigut les notícies que han aparegut als mitjans de comunicació (sobretot Vilaweb) al respecte del famós acord de reciprocitat que havien de pactar ambdues Generalitats, amb els consellers Tresseras (G de Catalunya) i Rambla (G Valenciana).

Ahir vaig veure, sorprés, una notícia de Vilaweb que informava que l’acord estava ja tancat. Sincerament, em va semblar massa optimista. Només una hora després, van publicar una altra noticia rectificant lleugerament la notícia anterior: l’acord estava prop.

Com que no havia vist cap altra notícia a cap lloc, ni entrades a blogs, ni res d’això, no m’ho acabava de creure. I fa no res, faig una ullada a la premsa del dia, i em trobe amb aquest titular del diari Público:

TV3 se volverá a ver en todo el País Valenciano

No només m’ha alegrat veure la notícia en si, sinó que el fet que es referisquen al País Valencià amb eixa denominació i no amb altres que s’estan fent famoses últimament (“la Comunitat” a seques en molts periòdics) m’ha alegrat quasi més encara.

De tota manera, fins que no arribe el dia que pose la tele a ma casa i veja TV3, no m’ho creuré.

seguirem informant…

Aquest és un dels motius pels quals vull que es veja TV3 al País Valencià. Com podem estar sense veure aquest programa????

Gràcies, Isma ;)

Aquesta pàgina explica les condicions d’ús de tota la web. L’accés a la informació que hi ha en ella implica l’acceptació de totes les condicions. Per tant, si no hi esteu d’acord en alguna d’elles, és tan fàcil com no entrar més. A més, com que la pàgina és meua, em reserve el dret de modificar aquesta política en qualsevol moment. També avisar que, com que no sóc advocat, tot el que vé a continuació no és una “llei”, però em sembla important que quede constància en algun lloc.

Galetes o Cookies.

Aquesta web utilitza cookies, que són petits fitxers de dades que es generen en el vostre ordenador. Gràcies a açò, es pot aconseguir cert tipus d’informació per millorar la usabilitat de la web.

No obstant, podeu configurar el vostre navegador per a que vos notifique o rebutje la creació d’aquestes galetes, i podreu continuar visitant aquesta pàgina. Això si, és possible que pel fet de deshabilitar-ho alguna funcionalitat no es puga utilitzar: no em responasiblitzaré d’aquesta manca de bon funcionament o accés a la web.

Marques web o Web Beacons.

Aquesta pàgina també pot contindre web beacons, una petita imatge que permet contabilitzar els usuaris que accedeixen a la pàgina, o a algunes cookies determinades.

Accions de tercers.

També és possible que trobeu a la web algunes pàgines o seccions de pàgines amb publicitat, o promocions d’algun tipus. La informació de cadascuna d’aquestes seccions es troba subjecta a la seva pròpia política de privacitat, que no té perquè ajustar-se a la d’aquesta pàgina.

Política de privacitat de la publicitat:

  • Google Adsense: http://www.google.com/intl/es_ALL/privacypolicy.html

També analitze informació de tràfic per observar els patrons i característiques dels visitants de la web.

Política de privacitat de l’analitzador de tràfic:

  • Google (Analytics): http://www.google.com/intl/es_ALL/privacypolicy.html

Política De Protección De Datos Personales

Per a poder realitzar comentaris, o contactar amb mi, s’hauran de proporcionar certes dades de caràcter personal, i se’n recolliran d’altres, que només s’utilitzaran per al motiu pel qual s’han demanat.

Aquestes dades personals són el nom, l’adreça de correu electrònic, o l’adreça IP, entre altres. Personalment, no vull per a res tota aquesta informació, però el gestor de blogs que utilitze (WordPress), ho emmagatzema automàticament, o siga que és gairebé impossible no demanar-les.

De forma general, no compartiré amb ningú aquesta informació, exceptuant quan m’hagueu autoritzat, o en algun dels següents casos:

a) Quan siga demanat per una autoritat competent, després d’havers-se seguit el tràmit legal corresponent.

b) Quan considere que és necessari per a fer cumplir les condicions d’ús d’aquesta pàgina.

Comentaris

També, com que la pàgina és meua, em reserve el dret d’esborrar aquells comentaris que em pareguen ofensius, de mal gust, insultants, despectius, o qualsevol calificatiu semblant; això si, no editaré cap comentari per eixos motius: o el deixe tal i com està, o l’esborre. Un avís: a data de 6 de juny de 2008, no he hagut d’esborrar cap comentari per aquestos motius. Que continue així 😉

Contacte

Si teniu alguna pregunta que fer al voltant de tot el rotllo que vos he soltat abans, només m’ho heu de dir des de la pàgina de contacte, o a la meva adreça de correu electrònic, que és com la web, però amb una @ enlloc del primer . de xavi.ivars.me

Doncs continuant amb el llistat de manuals, tutorials i referències d’utilitat, és el moment de tutorials de bash, una de les consoles disponibles en els sistemes Linux.

A més del canal de xat #bash del servidor irc://irc.freenode.org, m’han agradat els següents manuals:

He actualitzat la pàgina de manuals amb aquestes novetats.

Espere que a algú li servisquen!

Dissabte passat Robert va vindre a sopar a ma casa. Fins que es va fer hora de sopar, vam estar tirats al sofà, sense poder moure. Quin estrés!

Com normalment sempre que sopem, acabem volent arreglar el món, queixant-nos del sistema i dels polítics que el controlen… Però després vam anar a sopar, i després de festa un ratet al Tallarina.

Tot açò ve per una frase que he llegit al Diccitionari de Víctor Pàmies

Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.

James Joyce

Últimament, la part de la blogosfera que acostume a seguir ha canviat significativament.

Després de reduir moooolt els fils que tenia al Reader, i ara de fer la neteja 2.1 de què vaig parlar en eixa entrada, se m’ha quedat en només una cinquantena de blogs. I segur que encara en llevaré alguns més 😉

Defuncions…

Però no només quins blogs seguisc han canviat, sinó que també han canviat alguns d’ells per dins. Un dels blogs que més m’agradava, “No hi havia a València”, s’acabava amb l’anunci del seu autor, Felip (orxater), un jove benissenc.

Un altre que també està off és el de la Mirada Crítica. Després del seu tercer aniversari, no ha tornat a escriure res més.

Resurreccions…

Per contra, resurreccions també n’han hagut. A destacar les dels companys de Softcatalà Gil i Sílvia, que últimament tenen moltes ganes d’escriure.

Naixements…

Enrique Benimeli, company al doctorat, ha començat un nou projecte de blog. Encara és molt recent, però segur que ens mostra coses interessants. Per cert, Enrique ha començat també un projecte interessat basat en les dades lingüístiques d’Apertium: TinyLex. TinyLex és un programa en J2ME que permet consultar diccionaris bilingües al mòbil. Mola! 😉

Borrellons…

Finalment, un dels blogs que més il·lusió m’ha fet que es començaren, el de la meua germana. Amb el suggerent nom de Els borrellons del melic, ens apropa un punt de vista molt especial, el seu 😀 Es tracta d’un blog personal, donant importància al terme personal: coses del dia a dia, família, amics… però també política, religió i altres coses són les que de segur ens parla. Belén, sort i a escriure.

Per cert, el tema del blog, que encara no està acabat, l’he fet a partir del Garden Theme i una modificació del mateix, [des]enfocada.

Tags vs Categories

// novembre 23rd, 2006 // 6 comentaris » // Internet

Ara si q sí. Va de bo.

Ja m’he posat a fer el projecte en serio, el meu super OMR, i els avanços són prou significatius.

En primer lloc, necessitava obtenir imatges de partitures adequades, ja que encara no ho havia aconseguit. El procés de transformació des de PNG a PBM no era l’adequat, ja que al ser el PNG una imatge escalar i no vectorial, la imatge s’emborronava.

Per aconseguir el PBM des d’una imatge escalar, he utilitzat la conjunció jEdit + LilyPondTools + Lilypond per aconseguir una partitura en un fitxer PostScript [en] (açò em recorda a Javier Gil, profe de Perifèrics, encara que ell deia “pojcri“).

A partir d’ací, i utilitzant la potent eina GhostScript, puc transformar els fitxers .ps directament a imatges PBM, en aquest cas Text PBM

xavi@xavi:~$ gs -sDEVICE=pbm -sOutputFile=partitura.pbm partitura.ps

A partir d’aquest moment, ja tenia tot el que necessitava per a començar a treballar. Així que a picar codi!

Després de reescriure tot allò que tenia fet (estava molt mal programat, de veres, i tampoc no era massa), m’he plantejat el mecanisme a seguir per fer el projecte. El mètode de desenvolupament eXtreme Programming (conegut per les nostres comarques com sobre la marxa) resulta adequat per a este propòsit, ja que com no se massa bé que he de fer, ni com fer-ho, a base de xicotetes metes vaig avançant.

En primer lloc he localitzat els pentagrames, fent histogrames per files (calculant la quantitat de píxels negres que hi havia en cada fila), i determinant que són linies d’algun pentagrama aquelles files que tenen més de la meitat dels píxels negres. Potser en algunes partitures, amb moltes notes (sobre tot si està construida a propòsit), aquesta consideració sobre la proporció hauria de variar, però de moment funciona.

Una vegada obteses les línies dels pentagrames, les agrupe de 5 en 5, per saber la quantitat de pentagrames de que consta la partitura, sabent a més en quines línies de la imatge es troba cadascun d’ells.

Després, esborre aquestes línies, de tal manera que la partitura es queda sense cap pentagrama, només amb les notes. A partir d’este moment, on em trobe ara, el que he de fer és començar a buscar notes com un descosit, o siga q, això vaig a fer.

Altres entrades parlant del projecte:

Seguirem informant…

Ací estic jo, pegant-li dur al projecte, intentant acabar-lo per a setembre. I hui tinc bones notícies: ja trobe algunes primitives!!! Les claus de sol, els silencis de negra, i totes aquelles notes que estiguen fora del pentagrama ja són meues!!!

Ara ja només em falta modificar un poc l’algorisme per a que les notes reconegudes siguen totes, independentment d’on estiguen, i haurè arribat a una altra meta.A partir d’ara? Validar totes les primitives trobades (per detectar algun error), ordenar-les, agrupar-les per generar notes i escriure el document MusicXML equivalent.

Seguirem informant…

Continuem amb el projecte.

Després d’alguns dies un poc off, amb una intensitat menor a la que tocaria, la cosa va agafant cos, però no sé si a la velocitat necessària per a acabar-ho a hora. Després de fer algunes xapuces ja llig totes les notes. Les xapuces són que he hagut de fer fins a 5 models per a detectar algunes de les primitives, ja que a l’eliminar les línies dels pentagrames, si no era impossible trobar-ho.Ara els següents passos són crear la resta de primitives que falten (silencis de corxera i semi-corxera, claus de fa i de do, numeració als compassos, becaires, bemolls, diesis -sostenidos-,…) i a continuació fer una validació de les primitives trobades, comparant-ho amb la partitura completa, amb línies i tot. Aquesta validació haurà de tindre en compte només els píxels negres, i haurà d’utilitzar el model de primitiva complet.

Després, toca ordenar les primitives als pentagrames que toca, i intentar refer les notes, cosa que no hauria de costar massa. I finalment, passar-ho tot a MusicXML.

I, el problema més greu que veig ara, la documentació 🙂

- Xavi - Projecting People

seguirem informant
Després de més d’un any utilitzant el Pivot com a gestor de la meva pàgina personal, havent-lo maquejat lo inimaginable per a que aparentara ser un CMS complet, ara va i em pega per canviar a WordPress!

Bé, la veritat és que el canvi ja feia temps que el tenia planejat, amb el tema traduit i tot, però faltava posar-ho en acció. Durant dos mesos (on l’activitat al bloc anterior havia sigut nula) havia anat fent alguna coseta ara, alguna coseta després, però sense gastar més de cinc o deu minuts el mateix dia per arreglar cosetes (hi ha moltes altres coses per fer).

Encara hi ha moltes coses per retocar, segur que hi ha errors, imatges que no es veuran, enllaços incomplets, etc… però poc a poc, sense pressa, aniré corregint-ho tot.

Tinc pendent un altre post on parlar de la migració de Pivot a WordPress, però tot arribarà.

I com anava dient…

seguirem informant
En el marc del Taller de Redacció de Blogs Culturals que estic fent a la UA, se’ns planteja escriure una entrada al nostre bloc al voltant de la introducció d’Internet a les escoles.

Fa un parell de setmanes, vaig assistir a unes Jornades que precisament parlaven d’això, de la introducció de les Tecnologies Digitals a l’Aula. A les jornades van presentar la seva experiència molts professors i mestres de tots els nivells, des d’infantil fins a l’àmbit universitari, i també alguns representants del món polític.

La idea que tots defensaven era la mateixa: cal introduir les tecnologies, i entre elles Internet, a l’aula.

Però el problema és que els plans d’estudis i, des del meu punt de vista més important, els professors, no estan adaptats a aquestos canvis tecnològics.

Vivim en una societat on els nadius digitals tenen tot tipus de gadgets (des de mòbils, videojocs, ordinadors,…) i si quan arribem a l’aula els tornem a la prehistòria de la pissarra i el clarió, malament anem.

Però com va plantejar Faraón Llorens, actual Vicerrector de Tecnologia i Innovació Educativa (i que va ser el meu professor de Lògica Computacional), aquestos nadius digitals estan essent educats per bàrbars digitals o, en els millors dels casos, immigrants digitals.

I fins que aquest punt no es solucione (deixant de banda l’IMPRESCINDIBLE SUPORT POLÍTIC), és impossible realitzar aquesta introducció de tecnologies a l’aula amb un mínim d’èxit.

seguirem informant…
Continuem amb la sèrie d’entrades relacionades amb el Taller de Redacció de Blogs Culturals. En aquest cas, es tracta de comentar un lloc que ens agrade.

Com a bon benissero, orgullós del meu poble, no puc deixar passar l’ocasió de mostrar la bellesa del casc antic del poble a tot el món. Tota la zona que va des de l’Ajuntament fins el Convent Franciscà, destaca per lo típics que són els carrers: estrets, molt estrets, i amb molts cantons.

Plaça de Benissa
Imatge basada en un plànol de Casvali Publicitat

Pràcticament enmig de la zona allargada que es mostra a la imatge de dalt, trobem la plaça del poble, anomenada Plaça del Rei en Jaume I des de la tornada de la demòcràcia. En ella, i des del 1975, trobem una font que van fer els festers del poble amb els diners que van sobrar de les festes.

I és en eixa font on ens trobem sempre els amics. Sense quedar abans, tots els dies que hem d’ixir de festa anem acudint, primer uns i després els altres, fins que es fa hora d’anar al Tallarina a Xaló per a fer-nos el primer burret.

També és el nostre punt de trobada totes les vesprades de l’estiu. A partir de les set i mitja, ja pots trobar a les nostres “Cafeteres” particulars a la geladeria, fent-se el seu tallaet de la vesprada.

Plaça de Benissa

Però els nostres amics no tenim l’exclusiva! Pel matí pots trobar a la gent major, sobretot homes (les dones utilitzen el mercat), com s’aprecia en la foto, que fan les seves xarrades, recordant vells temps, i mostrant una de les relacions socials més actives de tot el poble.

seguirem informant…
Tercera entrada del Taller de Blogs. En aquesta ocasió, es tracta d’integrar YouTube al nostre bloc.

Jo he triat l’entrevista que li van fer a Toni Hermoso, aprofitant l’eixida del Firefox 2.0

[youtube]-fqEy6z1vjk[/youtube]

Ara vorem si funciona!
El taller de Taller de Blogs continua.

Ara es tracta de parlar d’un moment feliç (o trist) de la nostra vida. M’ha vingut al cap el dia en que vam guanyar l’EID, va ser un gran dia.

Només fa un any d’allò, però vist ara em sembla que fa molt de temps, molt més d’un any, que va passar. I com en totes les coses bones que ens han passat en el passat (un poc reduntant, no?), ens sentim nostàlgics.

Van ser uns moments de molt de treball, moltíssim. Però el treball la valdre la pena, sense dubte. Vam guanyar molta experiència, tant en desenvolupament d’aplicacions com en gestió de projectes. I sobre tot, ens vam haver de buscar la vida per poder fer-ho. I ho vam fer!

Ara hi ha nous reptes, nous projectes, nous interessos,… però el DomoSim sempre estarà ahí.

seguirem informant…
No puc deixar de posar-ho, que bo

Be a pointer, my friend

vist a Bitassa a lloure
Tags, etiquetes, categories, keywords, marcatge social, folcsonomia,…

Si esteu acostumats a navegar per blocs en internet, haureu vist totes aquestes paraules en un cabàs de llocs, i que ben bé no es sap la diferència.

La setmana passada, en una coversa amb Gonçal, el profe del Taller de Blogs, i Lluís, un alumne del mateix taller, vam estar discutint sobre el tema, i vam arribar a una conclusió important, i que pot ajudar molt a entendre els diversos sistemes de classificació que tenen els blocs.

La qüestió fonamental era si les categories eren el mateix que les etiquetes, i en cas de que no ho foren, si anaven a ser substituides per elles.

Al principi, Gonçal era partidari d’una substitució, on les etiquetes guanyarien en la guerra per la classificació. Però jo no estava d’acord. Pense que tant les etiquetes com les categories són útils i, fins i tot, necessàries.

Amb exemples s’entendrà millor.

Imaginem que algú que ens coneix entra al nostre bloc. I vol llegir allò que hem publicat sobre un tema en concret. En l’exemple del meu bloc, algun amic meu podria entrar per a veure les meues entrades sobre música. Amb la categorització de les entrades, resulta evident que es simplifica l’accés temàtic a les entrades del bloc.

Ara, en canvi, algú vol trobar – mitjançant technorati, google, o qualsevol altre cercador –  alguna pàgina que parle sobre el Correllengua. Segurament la paraula que posarà al cercador serà Correllengua, però no Català (categoria on tinc publicada l’entrada sobre el Correllengua).

Des d’un punt de vista quantitatiu, les categories formaran un conjunt reduït. No existeix un mínim, ni tampoc un màxim, però dificilment seran més de 10 o 12. En canvi, podem tindre centenars d’etiquetes que intenten definir les nostres entrades.

Una forma extraordinària de representar ambdues classificacions és la següent: les categories es troben en forma d’arbre, i les etiquetes es representen com un núvol, amb més pes en aquelles etiquetes que hem utilitzat més vegades.

De totes formes, tot açò és molt relatiu, i poden haver persones que pensen que aquesta manera de classificar que tinc jo no és la bona, i fins i tot que no és bona, però de moment, crec que a mi m’aprofita.

Per cert, la majoria d’entrades fetes en l’anterior bloc encara no tenen les etiquetes afegides. Poc a poc.

seguirem informant…