El Racó de Xavi

Sóc influent…

// febrer 8th, 2010 // 3 comentaris » // Internet

Top20 - Rànquing

Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del “Top 20″ dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d’un rànquing que fa “Cercabloc.cat”, un directori de blogs dels Països Catalans.

La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!!

Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure’m com al blog més influent de tota la demarcació d’Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.

I si una cosa si que m’ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s’estava morint!

Rànquing del Racó de Xavi

Per cert, per si algú s’ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m’emporte tot el rànquing d’Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment

Blog Day 2009…

// agost 31st, 2009 // 4 comentaris » // Internet, Personal

Blog Day 2009

Avui, últim dia d’agost, és també el BlogDay, o Dia dels Blogs. Aço no és ni més ni menys que una excusa per escriure una entrada al blog, recomanant 5 blogs que els meus lectors possiblement no coneguen.

De passada, he tornat a fer una neteja de subscripcions al meu compte de Reader: havia arribat (de nou) a 70 fils, i ara ho he tornat a deixar en 45 (dels quals la majoria escriuen molt de tant en tant).

A l’última entrada on parlava d’alguns dels blogs que acostume a llegir (ja fa més d’un any) parlava del naixement del blog de la meua germana: Els borrellons del melic. Doncs aquest és el primer blog que recomane, ja que és (segons el meu parer) de lo milloret de la blogosfera mundial

El segon blog que pose és el de Jose A. Pérez, guionista i columnista de Público: Mi Mesa Cojea. Es tracta d’un blog en clau d’humor (encara que moltes vegades és un humor mooooolt negre).

El tercer és Palote Crew! m. Tot i que va començar com a un blog col·lectiu, David (aka cpxondo, aka cucurrú) s’ha apoderat d’ell. Podriem definir el blog com a caòtic, i poques coses més podriem dir

També volia posar el de Joan Puigcerver, El vol de l’home ocell. Com a bon blog personal, parla un poc de tot: frikades, reflexions politico-socials, festes, estudis,…

I, ja per a acabar, el del meu cunyao: Les argilagues també floreixen. Àlvaro parla de petits tresors que es troben per la nostra comarca, amb fotografies i documentació de cada un dels llocs de què parla. imprescindible per no perdre’s les coses que cal visitar a casa nostra.

Després d’haver escrit els 5, m’he adonat que 4 d’ells són blogs de la blogosfera comarcal. I és que Internet, a més de servir per a posar en contacte a gent que es troba molt lluny de nosaltres, és també cada vegada més un mitja de cohesió social i territorial, com estan demostrant les xarxes socials tipus Fèisbuc.

Per cert, ara que s’ha acabat l’estiu, a a veure si recupere el ritme de publicació al blog

Internet a l’any 2020…

// maig 27th, 2009 // No hi ha comentaris » // Internet, Miniposts, Política

Brutal descripció de com serà Internet d’ací 10 anys, segons José A. Pérez.

Sis coses que em fan feliç

// novembre 21st, 2008 // 1 comentari // Internet, Personal

Ací ve un altre d’aquestos memes que de tant en tant colapsen la blogosfera. Aquest es tracta de dir sis coses quotidianes, xicotets detalls, que ens fan feliços.

Me’l va passar Joan (i no sé si Òscar, perquè com que no m’ha enllaçat…). També l’han fet Blai (que ha sigut el que ha començat a fer-ho en la blogosfera valenciana que tinc controlada) i Carme (a qui li ha arribat des d’un altre lloc).

Anem allà:

• Despertar-me un diumenge a les 10, mirar l’hora, i veure que puc continuar dormint…
• Veure la cara de Joan (el meu company de pis, filòleg ell), quan amollen una barbaritat a Single’s.
• Entrar els divendres a migdia a casa i que Traca (la gosseta de la meua germana) se’m tire damunt.
• Un burret fresquet després d’una paella amb els amics.
• Arribar al final d’ABBA amb la Morralla.
• Un somriure que s’assoma per darrere d’algú, sense pensar que el veuràs.

Estan escrits sense cap ordre, i podrien ser-ne més, però són els primers que m’han vingut al cap. I com que les normes diuen que sis coses, i jo sóc molt cregut, sis només.

I ara ja ve la part difícil, passar-ho a 6 persones a qui encara no els ho haguen passat: Àlvaro, Enrique, Toni,… i ja prou, que sinó ells no tindran a ningú a qui passar-ho!

Actualització 24/11/2008: Belén també ho ha fet. Algunes de les coses que ha posat ella, les compartisc

Singles, enamora't…

// novembre 6th, 2008 // 15 comentaris » // Llengua, Personal

Anava a contestar-li a Vicent Baydal a la seua entrada, però crec que el tema dóna per a escriure un entrada. I només cal pegar una miradeta per la blogosfera valenciana per comprovar-ho: notícia a pàgina26, Sergi Pitarch, Pere Fuset,…

Singles, enamora’t és el nom d’una sèrie de producció pròpia (i en valencià!!!) que Canal 9 va estrenar el darrer cap de setmana de setembre (per cert, algú podria dir-me perquè a la web tots els noms dels personatges apareixen en castellà tot i que són en valencià a la sèrie?).

Vicent comentava que no més havia pogut veure una vegada la sèrie, quan va anar a Barcelona. Doncs jo m’he enganxat a la sèrie. Em sembla que, sense ser la millor sèrie que he vist mai (fins ara, Porca Misèria), és el millor que es pot veure actualment un dilluns per la nit: ja m’aburreix CSI (sempre és igual), Mira quien baila! no caldrà comentar-lo, pel·lícula de l’any de la picor a Cuatro i a laSexta, i Compañeros, vull dir, Física y Química, a Antena3… em quede amb Singles, que damunt és en valencià.

Els actors, en general, m’agraden. Els dos protagonistes principals Pau Durà ja el coneixia de Plats Bruts, Siete Vidas i Ventdelplà, i a Diana Palazón d’Hospital Central. Diana Palazón sabia que era d’Elx, però no sabia que el Pau Durà era d’Alcoi. És cert que a Plats Bruts o a Ventdelplà no tenia un accent català “normal”, però tampoc em semblava un accent valencià “normal” a Singles… De tota manera, m’alegre que siga d’ací Hi ha fins i tot actors blocaires: Nelo Gómez, que fa de cambrer adolescent un poc empanat.

De l’àmbit lingüístic, només hi ha una cosa que no m’agrada de la sèrie (a part de la enorme quantitat de barbarismes que hi ha al guió): hi ha dos personatges castellanoparlants – l’amo del bar i el porter de l’edifici on viuen Juli i Glòria -, però cada vegada que algú parla amb ells, es passa al castellà. Això fa que en escenes on la proporció de valencians/castellans és de 5 a 1 a favor dels valencians, tota l’escena siga en castellà.

Però el tema de les audiències que comenta Vicent em preocupa. Vaig comprovar a FormulaTV que l’últim capítol ha arribat a un miserable 2.8% d’audiència. Fins i tot la televisió d’Aragó, amb un documental, el segon canal de Canal Sur 2 o IB3, amb películes de l’any de la picor, o fins i tot la televisió d’Astúries (a més de Cuatro i laSexta, fent una programació trista també), dupliquen sense problemes el share de Singles.

Ja he dit que la sèrie no és una obra mestra, però caram! està bé! Però segons pense, el problema no és ben bé la serie, sinó la cadena. Fins i tot els diumenges, que té l’Alqueria Blanca (més d’un 20% totes les setmanes), no aconsegueix pujar d’un 12-13% global del dia.

I es que el que ha aconseguit fer el PP amb Canal 9 no té nom. I ja pare, que si no m’encenc…

Borrellons blogosfèrics…

// juny 9th, 2008 // 2 comentaris » // Internet, Personal

Últimament, la part de la blogosfera que acostume a seguir ha canviat significativament.

Després de reduir moooolt els fils que tenia al Reader, i ara de fer la neteja 2.1 de què vaig parlar en eixa entrada, se m’ha quedat en només una cinquantena de blogs. I segur que encara en llevaré alguns més

Defuncions…

Però no només quins blogs seguisc han canviat, sinó que també han canviat alguns d’ells per dins. Un dels blogs que més m’agradava, “No hi havia a València”, s’acabava amb l’anunci del seu autor, Felip (orxater), un jove benissenc.

Un altre que també està off és el de la Mirada Crítica. Després del seu tercer aniversari, no ha tornat a escriure res més.

Resurreccions…

Per contra, resurreccions també n’han hagut. A destacar les dels companys de Softcatalà Gil i Sílvia, que últimament tenen moltes ganes d’escriure.

Naixements…

Enrique Benimeli, company al doctorat, ha començat un nou projecte de blog. Encara és molt recent, però segur que ens mostra coses interessants. Per cert, Enrique ha començat també un projecte interessat basat en les dades lingüístiques d’Apertium: TinyLex. TinyLex és un programa en J2ME que permet consultar diccionaris bilingües al mòbil. Mola!

Borrellons…

Finalment, un dels blogs que més il·lusió m’ha fet que es començaren, el de la meua germana. Amb el suggerent nom de Els borrellons del melic, ens apropa un punt de vista molt especial, el seu Es tracta d’un blog personal, donant importància al terme personal: coses del dia a dia, família, amics… però també política, religió i altres coses són les que de segur ens parla. Belén, sort i a escriure.

Per cert, el tema del blog, que encara no està acabat, l’he fet a partir del Garden Theme i una modificació del mateix, [des]enfocada.

Planeta Marina Alta

// maig 14th, 2008 // 5 comentaris » // Internet, Llengua, Programació

Ja està ací!

El Planeta Marina Alta ha arribat!

Després d’alguns últims retocs, i gràcies al treball combinat d’uns quants blocaires (Carles Mulet, Miquel Soldevila, Òscar Piera, i jo mateix), ha nascut el portal de blogs de la Marina Alta, la MarinaAltaEsfera!

Òscar i Blai ja n’han parlat abans.

Definint-se com “Els blogs personals en valencià de gent de la Marina Alta, País Valencià”, arriba als nostres ordinadors un punt des del qual es podrà llegir de manera centralitzada a tots els blocs de la comarca.

A més de la pàgina en si, he fet un xicotet widget per a poder posar-lo a totes les webs (siguen blogs, webs normals – estàtiques o dinàmiques -). Per fer-ho, només hem d’incloure aquestes línies al lloc on vulguem:

<script src="http://marinaalta.pikaspart.com/js/widget.js" type="text/javascript"></script> >script type="text/javascript"><!--
getWidget(10,'classes')
// --></script>
<div id="marinaaltawidget"></div>

A més, disposa de diverses opcions de configuració, tot modificant la cridada a la funció getWidget(), de les següents formes:

• Opcions predeterminades
  • getWidget();
• Especificar el número d’items
  • getWidget(numero_items);
• Especificar el número d’items i estils predefinits
  • getWidget(numero_items,'estils');
• Especificar el número d’items i classes CSS
  • getWidget(numero_items,'classes');

I res més, per a qualsevol cosa, aquest és un bon lloc per als comentaris!

EDITAT: Gràcies, Enrique! Ja m’estranyava a mi que ningú hagués entrat al planeta des de la meua pàgina, mirant les estadístiques del Google Analytics…

La perruqueria…

// març 13th, 2008 // No hi ha comentaris » // Política

Amb el permís de Vicent (i també de Gandulf) m’agradaria reproduir una entrada del seu bloc que he llegit hui.

Avui he anat a que em tallen el monyo (sóc Vicent, el que en té) a una perruqueria unisex. N’hi havia una dona esperant que li acabara de fer efecte el tint del seu. S’hem posat a xarrar el perruquer, votant del PP, i jo mateix; després s’ha afegit la dona a la conversa, també votant del PP.Els dos es queixaven: de com de malament està la sanitat, de la massiva construcció que està desfent el poble i omplint-lo d’estrangers (a molts pobles del País Valencià són considerats estrangers o castellans tots aquells que no parlen valencià), etc.

He hagut d’explicar-los que l’urbanisme és una competència municipal i autonòmica, que el que ací practiquem només beneficia els especuladors i corruptes per bé que molta gent creu que es farà rica, i que al poble i al país mana el partit que ells han votat. Que la sanitat també ho és, com l’educació, la justícia, l’agricultura i tantes altres, que el País Valencia és el que menys inverteix per habitant de tot l’Estat en sanitat, dels que menys en universitats o investigació i desenvolupament, que si viatjaven una mica s’hi trobarien arreu del país vora 1.000 aules prefabricades, que si veuen Canal 9 no s’assabentarien de res… m’han deixat parlar una bona estona sense quasi intervindre, sorpresos.

No sabien res de tot això, una treballadora per compte aliè i un treballador autònom que té a disposició de qui entre a la perruqueria un diari del dia dels considerats progressistes i un parell de revistes, per suposat del cor. Estàvem d’acord en tot, i he tingut la sensació de que era perquè tots tres som valencians (jo del Camp del Túria, el perruquer de la Vila Joiosa i la dona de Muro del Comtat).

Els he parlat dels marcs conceptuals (en realitat és una estratègia copiada dels ianquis) que ha aconseguit crear el PP valencià perquè el resultat siga que tot aquell que estiga en desacord amb les seues polítiques siga un mal valencià, fins i tot aquells que ens queixem de com s’ho fa Canal 9 podem ser considerats uns mals valencians. Els he dit que la sanitat i l’educació valencianes, que podrien seguir així 25 anys més, és cert, no havien estat pitjor en la vida i que això no ha de ser necessàriament així, que no està predeterminat mane qui mane.

Després han parlat ells, han manifestat que efectivament les coses no estan com sembla, que un parell d’amics del perruquer han hagut de deixar l’hospital de Torrevella perquè ha passat a ser de gestió privada, que no sabien que les obres sense llicència d’un quarter de la guàrdia civil són competència del Ministeri de l’Interior, que les cites per al metge de capçalera tenen una demora d’una setmana, i així durant un quart d’hora més. Quan he marxat, després de pagar, la senyora m’ha fet aturar-me:

“Escolta, que has dit que no és bo vore Canal 9. Per què?”

Els canvis que venen…

// febrer 27th, 2008 // 3 comentaris » // Internet, Política, Programació

Estic preparant novetats al bloc, el que vindria a ser “El racó de Xavi 2.0 3.0″. A més d’actualitzar-lo a les últimes versions de WordPress (la branca 2.2.x fa forats per tots els costats) comença a ser hora de fer un canvi en el tema.

Després de vora any i mig utilitzant WordPress com a gestor de continguts, només puc dir que estic més que satisfet del funcionament que té i, sobretot, de la gran comunitat que hi ha darrere. Pensant-ho millor, tenint en compte que abans funcionava amb Pivot, aquesta serà la 3a versió del bloc.

El que és el nou disseny està a mig enllestir. Només puc avançar que es tracta d’un tema més senzill, més “net” que l’actual, tot i mantenir algunes de les característiques que porte arrastrant des dels inicis (logo, colors de la web, etc).

El motiu d’aquest canvi de disseny és múltiple.

En primer lloc, ja tocava, no? Tot el món canviant el disseny cada dos per tres i jo res de res!

En segon lloc, tenia ganes de fer un tema de WordPress des de zero (bé, des de zero zero no, però pràcticament).

I en tercer lloc, una cosa un poc curiosa. Fa una temporada, consulant les estadístiques del Analytics, vaig veure que m’havia arribat una visita des de Monjo.cat, i vaig entra en eixa pàgina per a veure-la. Quina va ser la sorpresa quan vaig veure un clon del meu bloc!

Això podia passar, era evident, perquè el disseny que tenia (i que encara tinc quan escric aquesta entrada) no és meu. Es diu OrangeCrush, d’AnekoStudios, i està publicat amb una llicència lliure, per la qual cosa tothom pot utilitzar-lo al seu bloc. Però no deixa de ser curiós que un bloc d’un xic d’Oliva (em sembla) tinga el mateix disseny que el meu, quan no havia trobat mai cap altre bloc amb el mateix disseny – sé que hi ha molts blocs en el món… però jo els he vist quasi tots!

Però vaig deixar estar el tema del disseny, i vaig començar a buscar l’enllaç a través del qual havíen arribat ací. Vaig pensar que potser Josep (autor de Monjo.cat) m’havia enllaçat en alguna entrada en la que explicava on havia vist el tema, o alguna cosa així… Però no, no apareixia en cap entrada. Llavors?

Encara que parega mentira… estava enllaçat al seu blogroll! Si el seu blogroll hagués sigut de 200 entrades, no m’hauria estranyat, però només eren 5 o 6: Saül Gordillo, Èric Bertran, Gabriel Bibiloni… i jo! Que xicoteta és la catosfera…

Pocs dies després, ja no estava al blogroll, havia desaparegut. Tot havia sigut un somni? Tot no, les estadístiques del Google segueixen ahí…

Bé, tot aquest rotllo només per a dir que vaig a canviar de tema…

Seguirem informant…

Els nous pressupostos de l'Estat…

// setembre 23rd, 2007 // 1 comentari // Política

Dimecres que ve naix un nou periòdic d’àmbit estatal, Público, del grup Mediapro (productora de la Sexta). No sóc massa fan de la premsa escrita, però la veritat és que este periòdic pot ser diferent. I ho dic perquè fa temps que seguisc el bloc del seu director Ignacio Escolar (Escolar.net).

I la veritat es que el bloc m’agrada. Dona gust veure com a Espanya hi ha gent que no només està a favor de polítiques progressistes i socials, denunciant el partit de la dreta/oposició quan cal, sinó que també ho fan denunciant el de l’esquerra/govern quan s’ho mereix.

I ahir va escriure una entrada molt interessant respecte als pressupostos de l’Estat. No és una cosa que faça molt a sovint, això de “reproduir” articles d’altres blocs, però crec que aquest val la pena.

L’ajuda de 2.500 euros per als pares de xiquets nascuts enguany ja està en els pressupostos. Si es paga a partir de l’anunci de Zapatero en el Congrés, des del 3 de juliol, costarà 1.200 milions d’euros. Si s’amplia a gener, eixirà per 600 milions més.

El pla per al lloguer que ha anunciat Carme Chacón aquesta setmana, eixa subvenció que permetrà a milers de joves anar-se de casa, està pressupostada en 784 milions d’euros.

El cost anual d’ampliar la cobertura sanitària pública perquè el dentista estiga a l’abast de tots els xiquets és d’uns 400 milions d’euros. El ministre Bernat Soria està estudiant millorar la proposta perquè també empare als ancians, embarassades i discapacitats. En qualsevol cas, no superarà els 1.000 milions d’euros.

La nova rebaixa fiscal que anuncie el Govern ens estalviarà enguany 2.300 milions en la declaració de la renda. El fons de la Seguretat Social creixerà en 6.000 milions d’euros. És la garantia de les pensions.

Molts diners? Depèn. També invertim 10.795 milions d’euros en 87 nous avions de combat. És curiós: d’aqueixa despesa no s’ha queixat ningú.

Increïble, però cert.