Entrades etiquetades ‘blogosfera’

Sóc influent…

// febrer 8th, 2010 // 3 comentaris » // Internet

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Bon Nadal 2009!

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.

Anònim

Top20 - Rànquing

Top20 - Rànquing

Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del “Top 20” dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d’un rànquing que fa “Cercabloc.cat”, un directori de blogs dels Països Catalans.

La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!! 😛

Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure’m com al blog més influent de tota la demarcació d’Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.

I si una cosa si que m’ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s’estava morint!

Rànquing del Racó de Xavi

Rànquing del Racó de Xavi

Per cert, per si algú s’ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m’emporte tot el rànquing d’Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment 😛

Blog Day 2009…
... parlem de blogs

// agost 31st, 2009 // 4 comentaris » // Internet, Personal

Ja fa mooooolt de temps que Joanba i jo anunciem una renovació total a Infobenissa. A l’entrevista que ens van fer al Levante allà pel 2006, quan “la idea”  complia 5 anys, i Infobenissa en sí 3, ja ho donàvem per fet. I des d’aleshores ha plogut molt. Però ara ja podem dir, per fi, que la renovació està en marxa.

Al principi volíem fer un canvi total de la web, i arrancar la versió 2 amb moltíssimes novetats, característiques trencadores, molt 2.0 tot. Però ara, més realistes, hem optat per fer el canvi més gros, la part visual, i poc a poc anar incorporant les novetats. Perquè aquesta serà l’única manera en que l’esperada Infobenissa 2.0 arribe.

El disseny base ja està fet, i ara ja estem adaptant-lo i programant les funcionalitats (notícies, la cambra, calendari…) que volem.

A tots aquells que insistentment ens heu preguntat com anava la nova versió, o per a quan (bàsicament, Òscar :D), dir-vos que li falta ben poc. No sé si atrevir-me a donar dates, però quasi asseguraria que abans de l’aniversari  (el 9 d’octubre) estarà tot llest. La meua idea és tindre-ho tot a punt a principis de setembre, i durant uns quants dies anar fent proves i acabant de polir detalls que no ens agraden.

I ara és quan vos demane ajuda: quines coses noves afegiríeu a Infobenissa? Nosaltres en tenim ja algunes planificades (algunes de les quals ja programades i tot), però els suggeriments mai sobren.

PD: No proposeu el fòrum, que prou maldecaps ens ha portat ja, jejeje.

Blog Day 2009

Blog Day 2009

Avui, últim dia d’agost, és també el BlogDay, o Dia dels Blogs. Aço no és ni més ni menys que una excusa per escriure una entrada al blog, recomanant 5 blogs que els meus lectors possiblement no coneguen.

De passada, he tornat a fer una neteja de subscripcions al meu compte de Reader: havia arribat (de nou) a 70 fils, i ara ho he tornat a deixar en 45 (dels quals la majoria escriuen molt de tant en tant).

A l’última entrada on parlava d’alguns dels blogs que acostume a llegir (ja fa més d’un any) parlava del naixement del blog de la meua germana: Els borrellons del melic. Doncs aquest és el primer blog que recomane, ja que és (segons el meu parer) de lo milloret de la blogosfera mundial 😀

El segon blog que pose és el de Jose A. Pérez, guionista i columnista de Público: Mi Mesa Cojea. Es tracta d’un blog en clau d’humor (encara que moltes vegades és un humor mooooolt negre).

El tercer és Palote Crew! m. Tot i que va començar com a un blog col·lectiu, David (aka cpxondo, aka cucurrú) s’ha apoderat d’ell. Podriem definir el blog com a caòtic, i poques coses més podriem dir 😀

També volia posar el de Joan Puigcerver, El vol de l’home ocell. Com a bon blog personal, parla un poc de tot: frikades, reflexions politico-socials, festes, estudis,…

I, ja per a acabar, el del meu cunyao: Les argilagues també floreixen. Àlvaro parla de petits tresors que es troben per la nostra comarca, amb fotografies i documentació de cada un dels llocs de què parla. imprescindible per no perdre’s les coses que cal visitar a casa nostra.

Després d’haver escrit els 5, m’he adonat que 4 d’ells són blogs de la blogosfera comarcal. I és que Internet, a més de servir per a posar en contacte a gent que es troba molt lluny de nosaltres, és també cada vegada més un mitja de cohesió social i territorial, com estan demostrant les xarxes socials tipus Fèisbuc.

Per cert, ara que s’ha acabat l’estiu, a a veure si recupere el ritme de publicació al blog 😀

Sis coses que em fan feliç

// novembre 21st, 2008 // 2 comentaris » // Internet, Personal

Ací ve un altre d’aquestos memes que de tant en tant colapsen la blogosfera. Aquest es tracta de dir sis coses quotidianes, xicotets detalls, que ens fan feliços.

Me’l va passar Joan (i no sé si Òscar, perquè com que no m’ha enllaçat…). També l’han fet Blai (que ha sigut el que ha començat a fer-ho en la blogosfera valenciana que tinc controlada) i Carme (a qui li ha arribat des d’un altre lloc).

Anem allà:

  • Despertar-me un diumenge a les 10, mirar l’hora, i veure que puc continuar dormint…
  • Veure la cara de Joan (el meu company de pis, filòleg ell), quan amollen una barbaritat a Single’s.
  • Entrar els divendres a migdia a casa i que Traca (la gosseta de la meua germana) se’m tire damunt.
  • Un burret fresquet després d’una paella amb els amics.
  • Arribar al final d’ABBA amb la Morralla.
  • Un somriure que s’assoma per darrere d’algú, sense pensar que el veuràs.

Estan escrits sense cap ordre, i podrien ser-ne més, però són els primers que m’han vingut al cap. I com que les normes diuen que sis coses, i jo sóc molt cregut, sis només.

I ara ja ve la part difícil, passar-ho a 6 persones a qui encara no els ho haguen passat: Àlvaro, Enrique, Toni,… i ja prou, que sinó ells no tindran a ningú a qui passar-ho!

Actualització 24/11/2008: Belén també ho ha fet. Algunes de les coses que ha posat ella, les compartisc 😉

Borrellons blogosfèrics…
... quin cacau!

// juny 9th, 2008 // 2 comentaris » // Internet, Personal

La superstició duu mala sort

Raymond Smullyan

Ja fa temps que vaig escriure TV3 s’ha acabat.

Des d’aquell moment, moltes han sigut les notícies que han aparegut als mitjans de comunicació (sobretot Vilaweb) al respecte del famós acord de reciprocitat que havien de pactar ambdues Generalitats, amb els consellers Tresseras (G de Catalunya) i Rambla (G Valenciana).

Ahir vaig veure, sorprés, una notícia de Vilaweb que informava que l’acord estava ja tancat. Sincerament, em va semblar massa optimista. Només una hora després, van publicar una altra noticia rectificant lleugerament la notícia anterior: l’acord estava prop.

Com que no havia vist cap altra notícia a cap lloc, ni entrades a blogs, ni res d’això, no m’ho acabava de creure. I fa no res, faig una ullada a la premsa del dia, i em trobe amb aquest titular del diari Público:

TV3 se volverá a ver en todo el País Valenciano

No només m’ha alegrat veure la notícia en si, sinó que el fet que es referisquen al País Valencià amb eixa denominació i no amb altres que s’estan fent famoses últimament (“la Comunitat” a seques en molts periòdics) m’ha alegrat quasi més encara.

De tota manera, fins que no arribe el dia que pose la tele a ma casa i veja TV3, no m’ho creuré.

seguirem informant…

Aquest és un dels motius pels quals vull que es veja TV3 al País Valencià. Com podem estar sense veure aquest programa????

Gràcies, Isma ;)

Aquesta pàgina explica les condicions d’ús de tota la web. L’accés a la informació que hi ha en ella implica l’acceptació de totes les condicions. Per tant, si no hi esteu d’acord en alguna d’elles, és tan fàcil com no entrar més. A més, com que la pàgina és meua, em reserve el dret de modificar aquesta política en qualsevol moment. També avisar que, com que no sóc advocat, tot el que vé a continuació no és una “llei”, però em sembla important que quede constància en algun lloc.

Galetes o Cookies.

Aquesta web utilitza cookies, que són petits fitxers de dades que es generen en el vostre ordenador. Gràcies a açò, es pot aconseguir cert tipus d’informació per millorar la usabilitat de la web.

No obstant, podeu configurar el vostre navegador per a que vos notifique o rebutje la creació d’aquestes galetes, i podreu continuar visitant aquesta pàgina. Això si, és possible que pel fet de deshabilitar-ho alguna funcionalitat no es puga utilitzar: no em responasiblitzaré d’aquesta manca de bon funcionament o accés a la web.

Marques web o Web Beacons.

Aquesta pàgina també pot contindre web beacons, una petita imatge que permet contabilitzar els usuaris que accedeixen a la pàgina, o a algunes cookies determinades.

Accions de tercers.

També és possible que trobeu a la web algunes pàgines o seccions de pàgines amb publicitat, o promocions d’algun tipus. La informació de cadascuna d’aquestes seccions es troba subjecta a la seva pròpia política de privacitat, que no té perquè ajustar-se a la d’aquesta pàgina.

Política de privacitat de la publicitat:

  • Google Adsense: http://www.google.com/intl/es_ALL/privacypolicy.html

També analitze informació de tràfic per observar els patrons i característiques dels visitants de la web.

Política de privacitat de l’analitzador de tràfic:

  • Google (Analytics): http://www.google.com/intl/es_ALL/privacypolicy.html

Política De Protección De Datos Personales

Per a poder realitzar comentaris, o contactar amb mi, s’hauran de proporcionar certes dades de caràcter personal, i se’n recolliran d’altres, que només s’utilitzaran per al motiu pel qual s’han demanat.

Aquestes dades personals són el nom, l’adreça de correu electrònic, o l’adreça IP, entre altres. Personalment, no vull per a res tota aquesta informació, però el gestor de blogs que utilitze (WordPress), ho emmagatzema automàticament, o siga que és gairebé impossible no demanar-les.

De forma general, no compartiré amb ningú aquesta informació, exceptuant quan m’hagueu autoritzat, o en algun dels següents casos:

a) Quan siga demanat per una autoritat competent, després d’havers-se seguit el tràmit legal corresponent.

b) Quan considere que és necessari per a fer cumplir les condicions d’ús d’aquesta pàgina.

Comentaris

També, com que la pàgina és meua, em reserve el dret d’esborrar aquells comentaris que em pareguen ofensius, de mal gust, insultants, despectius, o qualsevol calificatiu semblant; això si, no editaré cap comentari per eixos motius: o el deixe tal i com està, o l’esborre. Un avís: a data de 6 de juny de 2008, no he hagut d’esborrar cap comentari per aquestos motius. Que continue així 😉

Contacte

Si teniu alguna pregunta que fer al voltant de tot el rotllo que vos he soltat abans, només m’ho heu de dir des de la pàgina de contacte, o a la meva adreça de correu electrònic, que és com la web, però amb una @ enlloc del primer . de xavi.ivars.me

Doncs continuant amb el llistat de manuals, tutorials i referències d’utilitat, és el moment de tutorials de bash, una de les consoles disponibles en els sistemes Linux.

A més del canal de xat #bash del servidor irc://irc.freenode.org, m’han agradat els següents manuals:

He actualitzat la pàgina de manuals amb aquestes novetats.

Espere que a algú li servisquen!

Dissabte passat Robert va vindre a sopar a ma casa. Fins que es va fer hora de sopar, vam estar tirats al sofà, sense poder moure. Quin estrés!

Com normalment sempre que sopem, acabem volent arreglar el món, queixant-nos del sistema i dels polítics que el controlen… Però després vam anar a sopar, i després de festa un ratet al Tallarina.

Tot açò ve per una frase que he llegit al Diccitionari de Víctor Pàmies

Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.

James Joyce

Últimament, la part de la blogosfera que acostume a seguir ha canviat significativament.

Després de reduir moooolt els fils que tenia al Reader, i ara de fer la neteja 2.1 de què vaig parlar en eixa entrada, se m’ha quedat en només una cinquantena de blogs. I segur que encara en llevaré alguns més 😉

Defuncions…

Però no només quins blogs seguisc han canviat, sinó que també han canviat alguns d’ells per dins. Un dels blogs que més m’agradava, “No hi havia a València”, s’acabava amb l’anunci del seu autor, Felip (orxater), un jove benissenc.

Un altre que també està off és el de la Mirada Crítica. Després del seu tercer aniversari, no ha tornat a escriure res més.

Resurreccions…

Per contra, resurreccions també n’han hagut. A destacar les dels companys de Softcatalà Gil i Sílvia, que últimament tenen moltes ganes d’escriure.

Naixements…

Enrique Benimeli, company al doctorat, ha començat un nou projecte de blog. Encara és molt recent, però segur que ens mostra coses interessants. Per cert, Enrique ha començat també un projecte interessat basat en les dades lingüístiques d’Apertium: TinyLex. TinyLex és un programa en J2ME que permet consultar diccionaris bilingües al mòbil. Mola! 😉

Borrellons…

Finalment, un dels blogs que més il·lusió m’ha fet que es començaren, el de la meua germana. Amb el suggerent nom de Els borrellons del melic, ens apropa un punt de vista molt especial, el seu 😀 Es tracta d’un blog personal, donant importància al terme personal: coses del dia a dia, família, amics… però també política, religió i altres coses són les que de segur ens parla. Belén, sort i a escriure.

Per cert, el tema del blog, que encara no està acabat, l’he fet a partir del Garden Theme i una modificació del mateix, [des]enfocada.

Planeta Marina Alta

// maig 14th, 2008 // 5 comentaris » // Internet, Llengua, Programació

La gent sense vergonya continua actuant…

Les universitats valencianes, a punt de fer fallida

Cal denunciar-ho ja!
Aquesta Ubuntu 8.04 no va tan fina com deuria, com diu Marc en algunes de les seves últimes entrades. I la beta del Firefox té la culpa de moltes de les errades que té la distribució.

Una errada que he trobat és que no reprodueix correctament alguns vídeos en Flash (a mi m’ha passat amb un de VilawebTV). La solució és ben senzilla.

En primer lloc hem d’instal·lar el paquet libflashsupport

sudo apt-get install libflashsupport

Després només cal eliminar i tornar a instal·lar el paquet que conté el plugin de flash, per a que funcione correctament.

sudo apt-get remove -purge flashplugin-nonfree
sudo apt-get install flashplugin-nonfree

Reiniciem el Firefox i ja podrem veure correctament els vídeos.

seguirem informant…
Ja està ací!

El Planeta Marina Alta ha arribat!

Després d’alguns últims retocs, i gràcies al treball combinat d’uns quants blocaires (Carles Mulet, Miquel Soldevila, Òscar Piera, i jo mateix), ha nascut el portal de blogs de la Marina Alta, la MarinaAltaEsfera!

Òscar i Blai ja n’han parlat abans.

Planeta Marina Alta

Definint-se com “Els blogs personals en valencià de gent de la Marina Alta, País Valencià”, arriba als nostres ordinadors un punt des del qual es podrà llegir de manera centralitzada a tots els blocs de la comarca.

A més de la pàgina en si, he fet un xicotet widget per a poder posar-lo a totes les webs (siguen blogs, webs normals – estàtiques o dinàmiques -). Per fer-ho, només hem d’incloure aquestes línies al lloc on vulguem:

<script src="http://marinaalta.pikaspart.com/js/widget.js" type="text/javascript"></script> >script type="text/javascript"><!--
getWidget(10,'classes')
// --></script>
<div id="marinaaltawidget"></div>

A més, disposa de diverses opcions de configuració, tot modificant la cridada a la funció getWidget(), de les següents formes:

  • Opcions predeterminades
    • getWidget();
  • Especificar el número d’items
    • getWidget(numero_items);
  • Especificar el número d’items i estils predefinits
    • getWidget(numero_items,'estils');
  • Especificar el número d’items i classes CSS
    • getWidget(numero_items,'classes');

I res més, per a qualsevol cosa, aquest és un bon lloc per als comentaris!

EDITAT: Gràcies, Enrique! Ja m’estranyava a mi que ningú hagués entrat al planeta des de la meua pàgina, mirant les estadístiques del Google Analytics…

La perruqueria…
... te eixes coses

// març 13th, 2008 // No hi ha comentaris » // Política


Amb el permís de Vicent (i també de Gandulf) m’agradaria reproduir una entrada del seu bloc que he llegit hui.

Avui he anat a que em tallen el monyo (sóc Vicent, el que en té) a una perruqueria unisex. N’hi havia una dona esperant que li acabara de fer efecte el tint del seu. S’hem posat a xarrar el perruquer, votant del PP, i jo mateix; després s’ha afegit la dona a la conversa, també votant del PP.Els dos es queixaven: de com de malament està la sanitat, de la massiva construcció que està desfent el poble i omplint-lo d’estrangers (a molts pobles del País Valencià són considerats estrangers o castellans tots aquells que no parlen valencià), etc.

He hagut d’explicar-los que l’urbanisme és una competència municipal i autonòmica, que el que ací practiquem només beneficia els especuladors i corruptes per bé que molta gent creu que es farà rica, i que al poble i al país mana el partit que ells han votat. Que la sanitat també ho és, com l’educació, la justícia, l’agricultura i tantes altres, que el País Valencia és el que menys inverteix per habitant de tot l’Estat en sanitat, dels que menys en universitats o investigació i desenvolupament, que si viatjaven una mica s’hi trobarien arreu del país vora 1.000 aules prefabricades, que si veuen Canal 9 no s’assabentarien de res… m’han deixat parlar una bona estona sense quasi intervindre, sorpresos.

No sabien res de tot això, una treballadora per compte aliè i un treballador autònom que té a disposició de qui entre a la perruqueria un diari del dia dels considerats progressistes i un parell de revistes, per suposat del cor. Estàvem d’acord en tot, i he tingut la sensació de que era perquè tots tres som valencians (jo del Camp del Túria, el perruquer de la Vila Joiosa i la dona de Muro del Comtat).

Els he parlat dels marcs conceptuals (en realitat és una estratègia copiada dels ianquis) que ha aconseguit crear el PP valencià perquè el resultat siga que tot aquell que estiga en desacord amb les seues polítiques siga un mal valencià, fins i tot aquells que ens queixem de com s’ho fa Canal 9 podem ser considerats uns mals valencians. Els he dit que la sanitat i l’educació valencianes, que podrien seguir així 25 anys més, és cert, no havien estat pitjor en la vida i que això no ha de ser necessàriament així, que no està predeterminat mane qui mane.

Després han parlat ells, han manifestat que efectivament les coses no estan com sembla, que un parell d’amics del perruquer han hagut de deixar l’hospital de Torrevella perquè ha passat a ser de gestió privada, que no sabien que les obres sense llicència d’un quarter de la guàrdia civil són competència del Ministeri de l’Interior, que les cites per al metge de capçalera tenen una demora d’una setmana, i així durant un quart d’hora més. Quan he marxat, després de pagar, la senyora m’ha fet aturar-me:

“Escolta, que has dit que no és bo vore Canal 9. Per què?”

Els canvis que venen…
... només cal esperar un poc!!!

// febrer 27th, 2008 // 3 comentaris » // Internet, Política, Programació

Avuí he vist una vinyeta que m’ha agradat molt al bloc d’Ignacio Escolar, el director del diari Público.

Bisbes-Avortament

L’original, a l’entrada El derecho a decidir.

seguirem informant…

Després d’uns quants dies d’absència, he agafat un dels esborranys que tenia per a escriure alguna coseta.

Ja feia dies que volia escriure aquesta entrada, sobretot des de que en vaig veure una a la Mirada Crítica titulada Compassió x Castelló, però no havia trobat el moment adequat. En l’entrada, XorX ens conta algunes barbaritats com la del nou aparcament privat que han posat a l’hospital públic de Castelló. Vos la recomane.
Però no és l’únic lloc on passen coses com aquesta. Tots els habitants de la Marina Alta sabem com està la sanitat a la nostra comarca. L’hospital comarcal de la Pedrera està totalment colapsat, amb unes infraestructures lamentables, pocs recursos, falta de personal, espai lliure inexistent, llits escassos, i un etcétera llarguíssim.

He fet un xicotet resum de premsa del que s’ha publicat a un dels periòdics de la nostra “regió” recentment:

Ambulancias con retrasos y rodeos, Levante-EMV (23/01/2008)

El hospital comarcal registra un nuevo colapso con 21 camas en los pasillos de Urgencias, Levante-EMV (18/12/2007)

Sanidad no iniciará el centro integrado hasta que finalicen las obras del nuevo hospital, Levante-EMV (23/11/2007)

El colapso vuelve al hospital, Levante-EMV (31/10/2007)

Sanidad gasta 250.000 euros en barracones ante el colapso del hospital, Levante-EMV (31/10/2007)

La Salud Mental en el furgón de cola, Levante-EMV (11/10/2007)

Médicos del hospital trabajan sin contrato durante casi un mes por un error de Sanidad, Levante-EMV (21/09/2007)

La conselleria inserta anuncios en la prensa para buscar doctores de urgencias en Dénia, Levante-EMV (28/06/2007)

Sanidad retiene a 2 médicos de Urgencias mejorándoles las condiciones laborales, Levante-EMV (23/06/2007)

Médicos del hospital dimiten por el colapso y dejan en cuadro las Urgencias de cara al verano, Levante-EMV (20/06/2007)

Sanidad reconoce la falta de médicos y los pide al Gobierno, Levante-EMV (12/06/2007)

Una comadrona atiende más de 100 días al año las urgencias y los partos en el hospital de Dénia, Levante-EMV (12/06/2007)

Sanidad no encuentra médicos para reforzar el hospital de la Marina Alta este verano, Levante-EMV (07/06/2007)

La misma plantilla que en invierno, Levante-EMV (07/06/2007)

Marina Salud construye sin licencia de obra el hospital de gestión privada en Dénia, Levante-EMV (18/05/2007)

Enfermos oncológicos ocupan habitaciones en Maternidad por la falta de camas en el hospital, Levante-EMV (16/05/2007)

El hospital comarcal ya pasa consultas en barracones para reducir su colapso, Levante-EMV (08/05/2007)

Las molestias que no ve la conselleria, Levante-EMV (06/05/2007)

Suspenden las operaciones por las tardes porque Sanidad adeuda dinero al personal, Levante-EMV (29/04/2007)

Los trabajadores de Urgencias lamentan la caótica situación que sufre el paciente, Levante-EMV (28/04/2007)

Cancelan citas de hace más de un año por la falta de ginecólogos en el hospital de Dénia, Levante-EMV (26/04/2007)

… i un etcétera infinit…

I ací el primer que m’ix al Google si cerquem les paraules hospital i pedrera.

El hospital La Pedrera sólo tiene dos cardiólogos, Las Provincias (04/01/2006)

Ara ja que cadascú pense el que vulga…

Son ustedes gilipollas.

Señoras y senyores de la Biblioteca Digital Hispánica, después de comprobar que, en contra del criterio filológico, es decir científico, común y universal, ustedes consideran lenguas diferentes el valenciano y el catalán, les animo a llevar su gilipollez a cimas más altas y diferencien, con idéntico criterio de analfabetos vocacionales profundos,entre el manchego, el andaluz, el canario, el extremeño, el murciano,incluso el argentino, el chileno, y etcétera.

Proximamente, incluyan entre sus enlaces a los partidarios de la tierra plana, a los creacionistas americanos y el blog, si lo tuviera, del célebre primo de Rajoy.

Eppur si muove.

Galileo Galilei

Toni Cucarella

Escritor valenciano en lengua catalana

Açò és el que els ha enviat Toni Cucarella als de la Biblioteca Nacional (d’Espanya), amb motiu de la diferenciació de les obres en català i en valencià que han fet a la nova Biblioteca Digital Hispánica.

A vegades no estic d’acord amb Cucarella, alguns de les seves posicions em pareixen excessivament intransigents, però no es pot negar que és molt coherent amb les seves idees. I aquesta entrada, en concret, és immillorable.

seguirem informant…

25 anys

Això, que hui vint-i-cinc.

Ens fem majors, eh?

Imatge: My 25th Birthday Cake, de n8kowald, amb llicència Creative Commons by-nc-nd
Fa una “temporaeta” vaig comenar a arreplegar manuals i tutorials1 que podia trobar útils. De tota classe: des de PHP, Java, Javascript… fins a guions de Shell, passant per AWK, Perl, Python, C++… i un llarg etcétera que en aquestos moments no m’apetix gens repetir 😀

1 Per cert … algú sap dir-me la diferència entre un manual i un tutorial? 😮

I mira per on, un dia que estava furgant per la xarxa vaig anar a parar a una entrada de RincónXen que em venia de categoria. Cheat Sheet útiles es va convertir en un bon punt de referència on trobar manuals.

Però encara es quedava curt (sóc molt exigent). Així que vaig començar a agrupar-los tots en una pàgina, i així va nàixer Manuals … que sempre venen bé.

Però, com era d’esperar en una cosa que faig jo, està a mitges, o siga que s’anirà omplint poc a poc. De moment, uns quants manuals de referència d’AWK.

Això si, em compromet a dir alguna cosa quan afegisca alguna cosa digna de destacar, o faça alguna actualització important.

I hui més que mai…

seguirem informant…

El niño con el pimama de rayas

El niño con el pijama de rayas

Ahir vaig acabar de llegir el llibre El niño con el pijama de rayas, que feia vora un mes que m’havien deixat.

Fins la setmana passada, el llibre havia estat esperant pacientment damunt de la tauleta de nit a que trobara un bon moment per llegir-lo. I la setmana passada, poc a poc, vaig anar llegint alguns capítols, fins que ahir el vaig acabar.

La veritat és que és un llibre que es podria llegir perfectament d’una vegada: és una història curta, però no per això deixa de ser interessant.

La manera d’escriure de l’autor, l’irlandés John Boyne, ens produeix una sensació estranya, i fa que realment la història semble contada per Bruno, un xiquet de nou anys fill d’un militar alemany, que se’n va de Berlín per a viure a Auschwitz, el nou lloc de treball de son pare. Allí passa la història, en una casa just al costat del camp de concentració més conegut de la II Guerra Mundial.

Per cert, el final, encara que previsible, no deixa de ser prou trist. 🙁

Si algú té un ratet, i li apetix llegir un llibre prou agradable, li’l recomane sense cap dubte. I si el voleu comprar, a Amazon el tenen.

[amazon-product align=”center” alink=”FF9600″ bgcolor=”FAFAFA” bordercolor=”000000″ height=”240″]8498380790[/amazon-product]
Estic preparant novetats al bloc, el que vindria a ser “El racó de Xavi 2.0 3.0″. A més d’actualitzar-lo a les últimes versions de WordPress (la branca 2.2.x fa forats per tots els costats) comença a ser hora de fer un canvi en el tema.

Després de vora any i mig utilitzant WordPress com a gestor de continguts, només puc dir que estic més que satisfet del funcionament que té i, sobretot, de la gran comunitat que hi ha darrere. Pensant-ho millor, tenint en compte que abans funcionava amb Pivot, aquesta serà la 3a versió del bloc.

El que és el nou disseny està a mig enllestir. Només puc avançar que es tracta d’un tema més senzill, més “net” que l’actual, tot i mantenir algunes de les característiques que porte arrastrant des dels inicis (logo, colors de la web, etc).

El motiu d’aquest canvi de disseny és múltiple.

En primer lloc, ja tocava, no? 😛 Tot el món canviant el disseny cada dos per tres i jo res de res!

En segon lloc, tenia ganes de fer un tema de WordPress des de zero (bé, des de zero zero no, però pràcticament).

I en tercer lloc, una cosa un poc curiosa. Fa una temporada, consulant les estadístiques del Analytics, vaig veure que m’havia arribat una visita des de Monjo.cat, i vaig entra en eixa pàgina per a veure-la. Quina va ser la sorpresa quan vaig veure un clon del meu bloc!

Això podia passar, era evident, perquè el disseny que tenia (i que encara tinc quan escric aquesta entrada) no és meu. Es diu OrangeCrush, d’AnekoStudios, i està publicat amb una llicència lliure, per la qual cosa tothom pot utilitzar-lo al seu bloc. Però no deixa de ser curiós que un bloc d’un xic d’Oliva (em sembla) tinga el mateix disseny que el meu, quan no havia trobat mai cap altre bloc amb el mateix disseny – sé que hi ha molts blocs en el món… però jo els he vist quasi tots! 😀

Però vaig deixar estar el tema del disseny, i vaig començar a buscar l’enllaç a través del qual havíen arribat ací. Vaig pensar que potser Josep (autor de Monjo.cat) m’havia enllaçat en alguna entrada en la que explicava on havia vist el tema, o alguna cosa així… Però no, no apareixia en cap entrada. Llavors?

Encara que parega mentira… estava enllaçat al seu blogroll! Si el seu blogroll hagués sigut de 200 entrades, no m’hauria estranyat, però només eren 5 o 6: Saül Gordillo, Èric Bertran, Gabriel Bibiloni… i jo! Que xicoteta és la catosfera…

Pocs dies després, ja no estava al blogroll, havia desaparegut. Tot havia sigut un somni? Tot no, les estadístiques del Google segueixen ahí…

Visites de Monjo.cat a l’Analytics de google

Bé, tot aquest rotllo només per a dir que vaig a canviar de tema…

Seguirem informant…

Tags vs Categories

// novembre 23rd, 2006 // 6 comentaris » // Internet

Ara si q sí. Va de bo.

Ja m’he posat a fer el projecte en serio, el meu super OMR, i els avanços són prou significatius.

En primer lloc, necessitava obtenir imatges de partitures adequades, ja que encara no ho havia aconseguit. El procés de transformació des de PNG a PBM no era l’adequat, ja que al ser el PNG una imatge escalar i no vectorial, la imatge s’emborronava.

Per aconseguir el PBM des d’una imatge escalar, he utilitzat la conjunció jEdit + LilyPondTools + Lilypond per aconseguir una partitura en un fitxer PostScript [en] (açò em recorda a Javier Gil, profe de Perifèrics, encara que ell deia “pojcri“).

A partir d’ací, i utilitzant la potent eina GhostScript, puc transformar els fitxers .ps directament a imatges PBM, en aquest cas Text PBM

xavi@xavi:~$ gs -sDEVICE=pbm -sOutputFile=partitura.pbm partitura.ps

A partir d’aquest moment, ja tenia tot el que necessitava per a començar a treballar. Així que a picar codi!

Després de reescriure tot allò que tenia fet (estava molt mal programat, de veres, i tampoc no era massa), m’he plantejat el mecanisme a seguir per fer el projecte. El mètode de desenvolupament eXtreme Programming (conegut per les nostres comarques com sobre la marxa) resulta adequat per a este propòsit, ja que com no se massa bé que he de fer, ni com fer-ho, a base de xicotetes metes vaig avançant.

En primer lloc he localitzat els pentagrames, fent histogrames per files (calculant la quantitat de píxels negres que hi havia en cada fila), i determinant que són linies d’algun pentagrama aquelles files que tenen més de la meitat dels píxels negres. Potser en algunes partitures, amb moltes notes (sobre tot si està construida a propòsit), aquesta consideració sobre la proporció hauria de variar, però de moment funciona.

Una vegada obteses les línies dels pentagrames, les agrupe de 5 en 5, per saber la quantitat de pentagrames de que consta la partitura, sabent a més en quines línies de la imatge es troba cadascun d’ells.

Després, esborre aquestes línies, de tal manera que la partitura es queda sense cap pentagrama, només amb les notes. A partir d’este moment, on em trobe ara, el que he de fer és començar a buscar notes com un descosit, o siga q, això vaig a fer.

Altres entrades parlant del projecte:

Seguirem informant…

Ací estic jo, pegant-li dur al projecte, intentant acabar-lo per a setembre. I hui tinc bones notícies: ja trobe algunes primitives!!! Les claus de sol, els silencis de negra, i totes aquelles notes que estiguen fora del pentagrama ja són meues!!!

Ara ja només em falta modificar un poc l’algorisme per a que les notes reconegudes siguen totes, independentment d’on estiguen, i haurè arribat a una altra meta.A partir d’ara? Validar totes les primitives trobades (per detectar algun error), ordenar-les, agrupar-les per generar notes i escriure el document MusicXML equivalent.

Seguirem informant…

Continuem amb el projecte.

Després d’alguns dies un poc off, amb una intensitat menor a la que tocaria, la cosa va agafant cos, però no sé si a la velocitat necessària per a acabar-ho a hora. Després de fer algunes xapuces ja llig totes les notes. Les xapuces són que he hagut de fer fins a 5 models per a detectar algunes de les primitives, ja que a l’eliminar les línies dels pentagrames, si no era impossible trobar-ho.Ara els següents passos són crear la resta de primitives que falten (silencis de corxera i semi-corxera, claus de fa i de do, numeració als compassos, becaires, bemolls, diesis -sostenidos-,…) i a continuació fer una validació de les primitives trobades, comparant-ho amb la partitura completa, amb línies i tot. Aquesta validació haurà de tindre en compte només els píxels negres, i haurà d’utilitzar el model de primitiva complet.

Després, toca ordenar les primitives als pentagrames que toca, i intentar refer les notes, cosa que no hauria de costar massa. I finalment, passar-ho tot a MusicXML.

I, el problema més greu que veig ara, la documentació 🙂

- Xavi - Projecting People

seguirem informant
Després de més d’un any utilitzant el Pivot com a gestor de la meva pàgina personal, havent-lo maquejat lo inimaginable per a que aparentara ser un CMS complet, ara va i em pega per canviar a WordPress!

Bé, la veritat és que el canvi ja feia temps que el tenia planejat, amb el tema traduit i tot, però faltava posar-ho en acció. Durant dos mesos (on l’activitat al bloc anterior havia sigut nula) havia anat fent alguna coseta ara, alguna coseta després, però sense gastar més de cinc o deu minuts el mateix dia per arreglar cosetes (hi ha moltes altres coses per fer).

Encara hi ha moltes coses per retocar, segur que hi ha errors, imatges que no es veuran, enllaços incomplets, etc… però poc a poc, sense pressa, aniré corregint-ho tot.

Tinc pendent un altre post on parlar de la migració de Pivot a WordPress, però tot arribarà.

I com anava dient…

seguirem informant
En el marc del Taller de Redacció de Blogs Culturals que estic fent a la UA, se’ns planteja escriure una entrada al nostre bloc al voltant de la introducció d’Internet a les escoles.

Fa un parell de setmanes, vaig assistir a unes Jornades que precisament parlaven d’això, de la introducció de les Tecnologies Digitals a l’Aula. A les jornades van presentar la seva experiència molts professors i mestres de tots els nivells, des d’infantil fins a l’àmbit universitari, i també alguns representants del món polític.

La idea que tots defensaven era la mateixa: cal introduir les tecnologies, i entre elles Internet, a l’aula.

Però el problema és que els plans d’estudis i, des del meu punt de vista més important, els professors, no estan adaptats a aquestos canvis tecnològics.

Vivim en una societat on els nadius digitals tenen tot tipus de gadgets (des de mòbils, videojocs, ordinadors,…) i si quan arribem a l’aula els tornem a la prehistòria de la pissarra i el clarió, malament anem.

Però com va plantejar Faraón Llorens, actual Vicerrector de Tecnologia i Innovació Educativa (i que va ser el meu professor de Lògica Computacional), aquestos nadius digitals estan essent educats per bàrbars digitals o, en els millors dels casos, immigrants digitals.

I fins que aquest punt no es solucione (deixant de banda l’IMPRESCINDIBLE SUPORT POLÍTIC), és impossible realitzar aquesta introducció de tecnologies a l’aula amb un mínim d’èxit.

seguirem informant…
Continuem amb la sèrie d’entrades relacionades amb el Taller de Redacció de Blogs Culturals. En aquest cas, es tracta de comentar un lloc que ens agrade.

Com a bon benissero, orgullós del meu poble, no puc deixar passar l’ocasió de mostrar la bellesa del casc antic del poble a tot el món. Tota la zona que va des de l’Ajuntament fins el Convent Franciscà, destaca per lo típics que són els carrers: estrets, molt estrets, i amb molts cantons.

Plaça de Benissa
Imatge basada en un plànol de Casvali Publicitat

Pràcticament enmig de la zona allargada que es mostra a la imatge de dalt, trobem la plaça del poble, anomenada Plaça del Rei en Jaume I des de la tornada de la demòcràcia. En ella, i des del 1975, trobem una font que van fer els festers del poble amb els diners que van sobrar de les festes.

I és en eixa font on ens trobem sempre els amics. Sense quedar abans, tots els dies que hem d’ixir de festa anem acudint, primer uns i després els altres, fins que es fa hora d’anar al Tallarina a Xaló per a fer-nos el primer burret.

També és el nostre punt de trobada totes les vesprades de l’estiu. A partir de les set i mitja, ja pots trobar a les nostres “Cafeteres” particulars a la geladeria, fent-se el seu tallaet de la vesprada.

Plaça de Benissa

Però els nostres amics no tenim l’exclusiva! Pel matí pots trobar a la gent major, sobretot homes (les dones utilitzen el mercat), com s’aprecia en la foto, que fan les seves xarrades, recordant vells temps, i mostrant una de les relacions socials més actives de tot el poble.

seguirem informant…
Tercera entrada del Taller de Blogs. En aquesta ocasió, es tracta d’integrar YouTube al nostre bloc.

Jo he triat l’entrevista que li van fer a Toni Hermoso, aprofitant l’eixida del Firefox 2.0

[youtube]-fqEy6z1vjk[/youtube]

Ara vorem si funciona!
El taller de Taller de Blogs continua.

Ara es tracta de parlar d’un moment feliç (o trist) de la nostra vida. M’ha vingut al cap el dia en que vam guanyar l’EID, va ser un gran dia.

Només fa un any d’allò, però vist ara em sembla que fa molt de temps, molt més d’un any, que va passar. I com en totes les coses bones que ens han passat en el passat (un poc reduntant, no?), ens sentim nostàlgics.

Van ser uns moments de molt de treball, moltíssim. Però el treball la valdre la pena, sense dubte. Vam guanyar molta experiència, tant en desenvolupament d’aplicacions com en gestió de projectes. I sobre tot, ens vam haver de buscar la vida per poder fer-ho. I ho vam fer!

Ara hi ha nous reptes, nous projectes, nous interessos,… però el DomoSim sempre estarà ahí.

seguirem informant…
No puc deixar de posar-ho, que bo

Be a pointer, my friend

vist a Bitassa a lloure
Tags, etiquetes, categories, keywords, marcatge social, folcsonomia,…

Si esteu acostumats a navegar per blocs en internet, haureu vist totes aquestes paraules en un cabàs de llocs, i que ben bé no es sap la diferència.

La setmana passada, en una coversa amb Gonçal, el profe del Taller de Blogs, i Lluís, un alumne del mateix taller, vam estar discutint sobre el tema, i vam arribar a una conclusió important, i que pot ajudar molt a entendre els diversos sistemes de classificació que tenen els blocs.

La qüestió fonamental era si les categories eren el mateix que les etiquetes, i en cas de que no ho foren, si anaven a ser substituides per elles.

Al principi, Gonçal era partidari d’una substitució, on les etiquetes guanyarien en la guerra per la classificació. Però jo no estava d’acord. Pense que tant les etiquetes com les categories són útils i, fins i tot, necessàries.

Amb exemples s’entendrà millor.

Imaginem que algú que ens coneix entra al nostre bloc. I vol llegir allò que hem publicat sobre un tema en concret. En l’exemple del meu bloc, algun amic meu podria entrar per a veure les meues entrades sobre música. Amb la categorització de les entrades, resulta evident que es simplifica l’accés temàtic a les entrades del bloc.

Ara, en canvi, algú vol trobar – mitjançant technorati, google, o qualsevol altre cercador –  alguna pàgina que parle sobre el Correllengua. Segurament la paraula que posarà al cercador serà Correllengua, però no Català (categoria on tinc publicada l’entrada sobre el Correllengua).

Des d’un punt de vista quantitatiu, les categories formaran un conjunt reduït. No existeix un mínim, ni tampoc un màxim, però dificilment seran més de 10 o 12. En canvi, podem tindre centenars d’etiquetes que intenten definir les nostres entrades.

Una forma extraordinària de representar ambdues classificacions és la següent: les categories es troben en forma d’arbre, i les etiquetes es representen com un núvol, amb més pes en aquelles etiquetes que hem utilitzat més vegades.

De totes formes, tot açò és molt relatiu, i poden haver persones que pensen que aquesta manera de classificar que tinc jo no és la bona, i fins i tot que no és bona, però de moment, crec que a mi m’aprofita.

Per cert, la majoria d’entrades fetes en l’anterior bloc encara no tenen les etiquetes afegides. Poc a poc.

seguirem informant…