Entrades etiquetades ‘Benissa’

L’hora de les decisions…

// març 26th, 2012 // 10 comentaris » // Personal, Universitat

Ha arribat l’hora de decidir. Possiblement aquesta haja sigut, fins ara, la decissió més important de la meua vida. I l’he presa. En els propers dies deixaré la Universitat, coincidint amb les últimes setmanes del Projecte IMPACT, per a fer un canvi radical a la meva vida.

Departament de Llenguatges i Sistemes InformàticsL’agost de 2007 vaig començar la meva relació “laboral” amb la Universitat (tot i que l’any anterior ja havia fet amb el primer curs del doctorat), primer al Taller Digital, després com a becari d’adjudicació directa al DLSI, i després com a tècnic superior als projectes SCABD (espanyol) i IMPACT (europeu), també al DLSI. A més, durant aquest temps, també he obtingut el DEA.

IMPACT

Aquest últim projecte, IMPACT, és el que més satisfacció m’ha donat. En primer lloc perquè he treballat al costat de gent meravellosa. El meu cap, Rafa Carrasco, una persona increïble que sempre pensa les coses d’una manera que a tu mai et vindria al cap. Al seu costat he aprés moltíssim (va dirigir també la meva tesina), i sé que no podré agrair-li mai prou els consells que m’ha donat al llarg d’aquests mesos (ja anys!) ací al departament. També Isabel Martínez, la meua companya. Directora de l’equip lingüístic IMPACT a la UA (veritat??? :D), ha estat treballant des del principi en el projecte, i ha sigut ella la “culpable” dels bons resultats que hem aconseguit, anotant una gran quantitat de text per crear un lèxic del castellà dels segles XVI i XVII que s’alliberarà pròximament.

El projecte també m’ha dut a visitar ciutats europees com Munich (All-Staff Meeting, abril 2011), Madrid (BNE Demo Day, octubre 2011), Londres (IMPACT Final Conference, octubre 2011), la Haia (reunions a la KB, novembre 2011) i Obergurgl/Innsbruck (desembre 2011), i conèixer moltíssima gent interessant d’arreu d’Europa.

Deixar la Universitat també significarà deixar de compartir el dia a dia amb altres persones que en els últims anys han format part del dia a dia del meu treball: Luca (que vaja bé allà on estigues!), Francis Tyers (a Internet, el trobareu per tot arreu), … i, sobre tot, Víctor i Miquel.

Transducens

Víctor, Miquel i jo vam començar a treballar al departament pràcticament al mateix temps. Hem compartit tres anys llargs d’esmorzars al Don Jamón, de cafés a la Nespresso, de dinars a la “biblioteca d’investigació”, d’enllaços passats pel xat, tweets, odie els dilluns, virus després de caps de setmana, sopars d’empresa, converses metafísiques de ciència i de política, algun que altre viatget, i un llarguíssim etcètera basat en, sobre tot, frikades. Xicons, vos trobaré a faltar moltíssim. Segur que vos va tot bé i llegiu les vostres tesis en pocs mesos.

I no puc oblidar a Juan Antonio, Felipe i Mikel. Els profes, junt a Rafa, del grup Transducens. Ha estat tot un plaer compartir reunions amb vosaltres. M’heu donat una lliçó fonamental en la vida: estima allò que fas. Vosaltres ho feu, i es nota: Sou uns apassionats de la traducció automàtica, i realment treballeu per aconseguir que les màquines ens ajuden amb la barbaritat d’informació en diverses llengües que hi ha escampada pel món. Records també Gema i Sergio, de Prompsit (empresa spin-off del grup d’investigació), que m’han ajudat sempre que m’ha fet falta.

Però no és només la feina el que deixaré a la Sant Vicent. També deixe un pis i una gent amb la que he viscut els últims anys. Héctor i Isma, amics, hem compartit molts dinars i sopars junts, moltes cerveses i partits de futbol. Sé que ens continuarem veient, l’amistat que hem fet segur que serà per a molts anys, però a partir d’ara les nostres trobades seran més escasses. Junt a ells, altres companys que han passat durant els anys: Andrés, Robert, Joan, Pablo… encantat d’haver-vos conegut, i haver viscut amb vosaltres.

I no només canvie de feina, i de lloc on viure entre setmana. La meua vida canvia totalment, anant-me’n a viure de manera permanent a Barcelona. No tornaré cada divendres a casa, veient Benissa al passar els túnels del Mascarat, a dinar amb els meus pares. Tampoc no podré dinar amb la meua germana i ma uelo tots els dissabtes la paella que prepara mon pare, amb el trosset de xocolate de rigor en acabar. També s’han acabat els assajos de banda cada divendres per la nit, les reunions de moros cada mes, les classes d’oboè i els assajos morrallers dels dissabtes. No voré tant a la família ni als amics (Robert, ja no em fa falta el cuarto :D). I, sobre tot, no voré (espere que per poc de temps) a Noelia cada cap de setmana. I açò últim em costarà molt.

Fa poc em van dir que era hora de passar totalment a la vida adulta. I crec que aquest canvi em permetrà fer-ho. Deixe moltes coses enrere, algunes temporalment, altres potser per sempre, però també se m’obrin moltes coses davant. Una nova ciutat, més gran i atractiva, nova gent, nova feina, nous reptes… Estic trist, però al mateix temps molt il·lusionat. És un encontre d’emocions difícil d’expressar. Estic massa acostumat al meu poble i a la meua gent, i sé que em costarà adaptar-me al nou entorn. Però açò segur que em fa valorar, encara més, la sort que he tingut durant tots aquests anys.

Barcelona, allà vaig.

Café empresarial i competències tecnològiques

// març 30th, 2011 // 4 comentaris » // Internet, Política

Segons es podia llegir avuí a la premsa digital local, la Regidoria de Promoció Econòmica, a través de l’agència AFIC-CREAMA, ha preparat un café empresarial per a explicar als empresaris locals com promocionar de manera fàcil els seus negocis a internet.

He assistit a algunes xarrades d’aquestes, fetes per gurús de les xarxes socials, i a vegades m’ha semblat que aquestos gurús tenen menys idea d’algunes coses que qualsevol usuari mig-avançat, que les utilitze a sovint i sàpiga una miqueta de com funciona Internet. Vaig anar a un gratuit que feia FUNDESEM (van ser les 2 hores més perdudes de la meva vida) i la Universitat d’Alacant està fent ara un curs de Direcció i Gestió de Xarxes Socials a l’Empresa (curset de 950€ al que, per cert, vaig haver d’enviar un grapat de suggeriments perquè la web que tenien a l’iniciar el curs era terrible, sense informació, mal estructurada,…). Resumint, puc dir que la majoria d’aquestos cursos són prou dolents, i no perquè la temàtica obligue, sinó perquè en general són molt bàsics, estan mal enfocats, i els ponents es creuen experts d’allò que no són.

Quan he vist la notícia d’avuí, he pegat una miradeta a vore qui era el ponent, per a intentar situar el nivell d’utilitat de la xarrada. De Jordi Mauri, de l’empresa Aplicae, no havia sentit parlar mai, però per a això està el meu amic Google, amb el que he trobat ràpidament el perfil de Jordi al LinkedIn. És Enginyer Industrial, Doctor i Professor a la Universitat Politècnica de València. Té un llarg llistat de cursets i xarrades com a professor/ponent, en aspectes relatius a la innovació, la competitivitat, l’I+D+i, etc.

En principi, açò no aporta massa informació, ja que tant pot ser una persona que sap moltíssim del tema, o un venedor de fum professional (que n’hi ha, i molts).

Però continuem la recerca. El següent pas és la web de la seva empresa, Aplicae. Només entrar, ja veig una cosa que no m’agrada: està feta en Flash. Per a aquells que no ho sapigueu, si voleu que algú trobe la vostra web en Google amb paraules relacionades amb la pàgina, el primer que heu de fer és NO FER LA WEB EN FLASH!!!

A més, l’enllaç de l’Aviso legal no funciona (bravo per a ser la web d’una empresa!!!) i té dues versions, una per al navegador Internet Explorer 7 i una, inactiva, per al Firefox 5.0. El primer que he pensat és: “ja estan putejant-nos als que no gastem l’IExplorer” però de sobte dic “si el Firefox 5 no existeix!!!” De fet, ara s’està anunciant el Firefox 4 després de més d’un any. I com que volia saber des de quan són tan previsors, i existeix la magnífica web Wayback Machine (la màquina del temps), he decidit buscar allí Aplicae, i el 31 de gener de 2009 ja es podia entrar a una versió de la web per a Firefox 5!!!! A més, la web mostra un grapat d’errors, que no fan sinó confondre l’usuari.

I al Facebook, que és el que el ponent vol vendre? La pàgina de Facebook d’Aplicae no dóna cap informació sobre l’empresa! No diu a què es dedica, ni quina és la seva web, ni res de res. Bé, res de res no, sabem que a Aplicae li agrada Dulcesol. Molt important.

Conclusions de tot este super-rotllo-anàlisi? No moltes, la veritat… Però alguna si que se’n pot extreure.

Si a mi vol explicar-me coses de finestres algú que té les seues que no tanquen bé, o de instal·lacions elèctriques algú a qui se li’n va la llum a sa casa cada dos per tres… no sé si li faria massa cas. Crec que algú que es vol explicar les bondats de les noves tecnologies a empresaris, el primer que hauria de fer és dur-les bé a la seva pròpia empresa. Dic jo…

 

Renovació d’Infobenissa…
... o ara o mai

// agost 14th, 2009 // 9 comentaris » // Internet, Personal, Programació

Ja fa mooooolt de temps que Joanba i jo anunciem una renovació total a Infobenissa. A l’entrevista que ens van fer al Levante allà pel 2006, quan “la idea”  complia 5 anys, i Infobenissa en sí 3, ja ho donàvem per fet. I des d’aleshores ha plogut molt. Però ara ja podem dir, per fi, que la renovació està en marxa.

Al principi volíem fer un canvi total de la web, i arrancar la versió 2 amb moltíssimes novetats, característiques trencadores, molt 2.0 tot. Però ara, més realistes, hem optat per fer el canvi més gros, la part visual, i poc a poc anar incorporant les novetats. Perquè aquesta serà l’única manera en que l’esperada Infobenissa 2.0 arribe.

El disseny base ja està fet, i ara ja estem adaptant-lo i programant les funcionalitats (notícies, la cambra, calendari…) que volem.

A tots aquells que insistentment ens heu preguntat com anava la nova versió, o per a quan (bàsicament, Òscar :D), dir-vos que li falta ben poc. No sé si atrevir-me a donar dates, però quasi asseguraria que abans de l’aniversari  (el 9 d’octubre) estarà tot llest. La meua idea és tindre-ho tot a punt a principis de setembre, i durant uns quants dies anar fent proves i acabant de polir detalls que no ens agraden.

I ara és quan vos demane ajuda: quines coses noves afegiríeu a Infobenissa? Nosaltres en tenim ja algunes planificades (algunes de les quals ja programades i tot), però els suggeriments mai sobren.

PD: No proposeu el fòrum, que prou maldecaps ens ha portat ja, jejeje.

Certamen de bandes…

// febrer 17th, 2009 // 4 comentaris » // Música, Personal

Dissabte passat va ser, per fi, l’esperat IV Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva. Com ja vaig comentar, vam estar treballant molt dur fins a l’última hora per fer un paper ben digne, i crec que ho vam aconseguir. Però bé, anem poc a poc.

Després de moltes setmanes d’assaig, i d’un sprint final amb assajos dimarts, dijous i divendres (el dimecres no vaig poder anar, però també n’hi havia) havia arribat el moment. Divendres per la nit, en acabar l’últim assaig, el treball estava fet: tots teníem clar que havíem de fer en cada moment, on venien els crescendos, en quin moment érem un simple acompanyament, o a qui havíem de sentir en les parts més expressives.

Assajant per al certamen

Assajant per al certamen

Ja dissabte, poc abans de les 3, després de dinar, Noelia i Dani van passar per baix de ma casa, i junt amb la meua germana, vam anar fent camí cap on havíem quedat per agafar els autobusos. A l’hora estàvem tots al bus, i vam començar a pujar i agarrar lloc: Oliva, allà anem!

En arribar a Oliva, ens van acompanyar a un parell d’aules de l’institut, on podríem muntar els instruments, calfar, afinar, etc. Però clar, com que faltaven un parell d’horetes per a que haguérem de preparar-nos, vam anar al bar 😛

Just abans de calfar, vam veure la interpretació que va fer la banda de Muro d’Eleazar, la marxa obligada de Rafael Mullor. Personalment, no em va agradar com van començar amb la marxa: anava massa lenta, i amb pocs matisos entre les diferents veus que apareixien. També és just dir que al final van fer un parell de crescendos brutals. I abans de que començaren les obres lliures, vam anar a preparar-nos.

Així, mentre Muro acabava, i tocava la banda de Llanera de Ranes, nosaltres vam calfar, afinar, ens vam posar nerviosos (més encara)… Però era el nostre moment. Vam entregar les acreditacions i, poc a poc, vam anar entrant a la zona de l’escenari. Després de les presentacions vam pujar dalt i quan estàvem ja tots asseguts vaig tocar un Si? per a que tots afinarem (un poc de paperot no ve malament). I Josep Cano, el nostre director, va pujar a l’escenari.

Vam començar, com havien fet ja Muro i Llanera, amb Eleazar. Es sentia molt baix de volum tot (degut a l’acústica del poliesportiu), però es sentia bé. Possiblement ens va faltar un poc d’energia, però crec que el resultat va ser bo. I els matisos que Cano portava un parell de mesos intentant que férem van eixir, en general.

Després vam tocar Moros de Bèrnia, de Jaume Jimmy Ripoll Martins. Si he de dir algo de com ens va eixir, dic que molt afinada. Possiblement era l’obra més fluixa, a mi em sembla més una marxa per a desfilar que per a concert (no sé si per a certamen, ja que aquest és el primer en que participava jo :D), però el resultat va ser bo.

I, per acabar la nostra participació, vam tocar Aleluya, del mestre alcoià Amando Blanquer Ponsoda. Aleluya va ser la primera marxa cristiana que es va composar (fins a eixe moment els bàndols cristians de les festes de Moros i Cristians sempre havien tirat mà de pas-dobles). És una obra diferent a les actuals marxes cristianes, menys guerrera i més cristiana, amb sons que evoquen cants gregorians i música d’eixe estil. I crec que també ens va eixir prou bé, prou afinada per a lo delicada que és.

IV Certamen de Marxes Mores i Cristianes

IV Certamen de Marxes Mores i Cristianes

Vam baixar de l’escenari, i vam anar cap a l’institut a desmuntar els instruments. Estàvem un poc raros. Per un  costat sabíem que no ens havia eixit tot lo bé que ens havia eixit, per exemple, a l’assaig del dijous. Però d’altra banda, ho havíem fet bé, i un bon resultat al certament era possible.

De nou vam tornar al poliesportiu, on la banda d’Oliva estava acabant la seua actuació, fora de concurs, mentre el jurat deliberava. I després d’imposar els distintius d’haver participat al certamen a les banderes de les bandes participants, començà el moment de dir els premis.

Teníem just a l’esquerra al sector jove de la banda de Llanera, i la banda de Muro estava tota a l’altra punta del poliesportiu, a la dreta del tot. Ens vam agafar, com fan els futbolistes quan en un campionat de futbol, després del partit i de la pròrroga, el resultat continua marcant un empat i tot s’ha decidir en els penals.

I ara anem a anunciar el segon premi“. Un moment, segon premi? Es de veres, només hi havia primer i segon, o siga que si ens donaven el segon, era clar que Muro havia guanyat. Però un moment, i si no ens el donaven? “I el segon premi és per a… Llanera de Ranes!“.

Llanera segons? Tan mal ho hauria fet Muro? O tan mal ho hauríem fet nosaltres? Tots, en el fons, sabíem que ja estava, havíem perdut, però no ho volíem creure. No podia ser, havíem treballat massa… “I el primer premi… per a Muro!”.

“Eoeoeoeo!!!!” es va sentir a l’altra punta del poliesportiu. La banda de Muro, tots a una celebraven el primer premi. Els de Llanera seguien celebrant el segon. I nosaltres estavem com si ens hagueren desenxufat. Com si se’ns haguera acabat la bateria. Apatia total. Necessitavem un motiu, un bon motiu, saber què havia passat. Què havíem fet pitjor que els altres. Però no, no vam saber els punts que ens vam emportar. I tampoc importava realment.

Ràbia. Decepció. Tristesa. Impotència.

Ja de camí a l’autobús, van començar les hipòtesi, que si els de Llanera havíen tocat 3 cançons de Mullor (que, recordem estava al jurat), que si els de Muro n’havíen tocat també dos d’ell, que si a la pròxima guanyem… i poc a poc vam anar recuperant la moral. Vam sopar tots junts al Llaurador, on no van faltar les cançonetes (Núria al clarinet, Llorenç a la trompeta i Dani i jo partint-nos el seu saxo). Després “Morralla & Associats” vam anar al Codi. Va ser una nit molt bona, ens vam riure bona cosa i ho vam passar realment bé. Però tot anava amb un regustet amarg.

Tocant després de sopar, al Llaurador

Tocant després de sopar, al Llaurador

Ara, quan ja han passat uns quants dies, les coses es poden analitzar un poc millor. Vam quedar tercers, sí, però vam treballar. Anavem molt il·lusionats (sobre tot els joves) i ens vam pegar el bac, però el que ens ha quedat clar és que podem fer-ho. Podem guanyar. Perquè sabem tocar, i tocar bé. I sabem treballar-nos les obres. I cumplir amb els assajos, si hi ha la suficient motivació.

Feia quinze anys que la banda no anava a cap certamen, i eixa falta d’experiència també és possible que ens afectara. Però ara ja en tenim, d’experiència. Almenys de quedar els últims. Així que, a partir d’ara, qualsevol cosa que passe serà a millor. I segur que, en poc de temps, guanyarem algun certamen. Per ganes no quedarà.

Fareu el mateix a Benissa?

// febrer 3rd, 2009 // 3 comentaris » // Personal, Política

Sueca adjudicarà només a empreses locals les obres del “pla Zapatero”

L’ajuntament de Sueca distribuirà les obres incloses en el Fons Estatal d’Inversió Local, que sumen prop de 5 milions d’euros, “exclusivament” entre les empreses locals segons ha afirmat avui el seu alcalde, Joan Baldoví

Entre els requisits fonamentals per a aconseguir algun dels 27 projectes, està el d’estar donat d’alta en l’IAE abans de desembre del passat any en el municipi de Sueca i en l’epígraf de la construcció.

[…]

Baldoví ha dit que la seua principal pretensió és “aconseguir un repartiment just i equitatiu del fons, especialment en el sector de la menuda i mitjana empresa local”, ja que no es podran adjudicar més de dos projectes a una mateixa empresa.

Fareu (tots els partits: PPPSD des del govern, PSOE des de l’oposició, i CIBE-BLOC entre una cosa i l’altra) el mateix al nostre poble? O vindran les grans constructores  i s’emportaran la majoria del pastís?

Ho veurem…

La Serra de Bèrnia I
... d'excursió per Verdiola

// octubre 22nd, 2008 // 8 comentaris » // Personal

La Serra de Bèrnia és una serralada que es troba a les comarques centrals del País Valencià, i fa de barrera natural separant les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.

Als benissencs ens agrada molt Bèrnia, i es pot veure des pràcticament tot el terme, cosa que fa que sempre “estiga ahi“. Però és cert que la tenim un poc oblidada. Molta gent no ha anat mai a veure el Fort, el Forat o ni tan sols la Font!

Diumenge passat, la Regidoria de Normalització Lingüística va preparar una excursió, guiada pel professor d’Història, i coneixedor de la zona, Josep Antoni Santacreu. Tot i que era matí (l’autobús eixia a les 9) i que la nit del dissabte havíem apretat un poc (o un poc massa, eren festes de moros a Calp), vam anar cap allà tota la family: els pares, Belén, el meu cosinet Carlos i jo. També va vindre Àlvaro, i una vegada allí també vam veure a Anna Maria (que també havia estat amb nosaltres dissabte per la nit i, per tant, feia la mateixa cara de feta pols).

Amb l’excursió vam descobrir Verdiola, el nucli de població més proper a la muntanya, però desconegut per la majoria de la gent (el nucli més conegut és Pinos). Es tracta d’un carrer amb cases als dos costats, poblat pels segles XVII i XVIII, i que va romandre habitat fins a la segona meitat del segle XX. També vaig veure un arbre que crec que no havia vist mai (i que damunt sembla un arbust). A més, tampoc no sabia com s’escrivia: arbocer (conegut ací com a bocer, el “famós” madroño castellà). Estava ple de boços ben rojos. Josep Antoni ens va comentar que tenen un 0,2% d’alcohol.

Vam seguir el camí cap a la Pedrera de marbre que hi ha dalt la muntanya: una pedrera que va estar en producció durant un parell d’anys a la dècada dels setanta. Resulta increïble que pel camí que vam anar nosaltres baixaren camions plens de marbre! De camí cap allí, vam passar per dues microreserves de flora, amb algunes espècies a assenyalar: em vaig quedar amb el galer (roure valencià o roure de fulla petita), un roure que, a diferència de la carrasca, perd les fulles a l’hivern.

Una vegada a la Pedrera vam esmorzar, i després d’un xicotet descans, vam emprendre la marxa cap al Pas d’Omar, i el Racó d’Omar. Es tracta d’una zona que, tot i pertànyer al terme municipal de Benissa, es troba geogràficament a la Marina Baixa (està a la vessant sud de Bèrnia). El pas d’Omar és el pas de muntanya que dona accés a aquest racó, i és per on discorre la senda que seguien els habitants de Verdiola per anar fins al poblet (nom que donaven a Altea la Vella).

El camí de tornada va ser cap a la Font de Bèrnia, una font per la que brolla una aigua boníssima. I tenint en compte el cansament que portàvem, i que no ens quedava ni gota d’aigua, més bona encara.

Va ser un matí interessant, diferent a com acostume (acostumem) a passar el diumenge de matí (sol ser dormint), i en el qual vam conèixer un poc més el nostre poble. Sobra dir que la iniciativa va ser tot un èxit: erem al voltant de cent persones (si, 100!!!), moltes d’elles joves. Açò demostra que amb bones idees, es poden fer moltes coses des de les administracions públiques. Coses que no cal que costen millonades. I coses que, a més, fan poble. Perquè, com ens va dir Josep Antoni Santacreu,

No es pot estimar allò que no es coneix
Excursió a Bèrnia

Excursió a Bèrnia

Este local permanecerá cerrado
...igual que el bar

// setembre 11th, 2007 // 2 comentaris » // Curiositats

A veure si a partir d’avuí tinc un poc més de temps per actualitzar el bloc, i donar-li una miqueta de vida.

Sempre estic dient el mateix, però enguany, si tot va bé, tindré material suficient per a este bloc i per a un altre 😉

I per a començar obrint boca, un cartell que vaig veure diumenge passat a un bar del meu poble i que em va fer gràcia:

Però per al que no s’haja fixat bé, que ho torne a mirar…

Correcte, tanquen per vacances i per descans. Però el descans no és del personal, no:

Descans dels clients! 

seguirem informant…

Punt de trobada

// novembre 8th, 2006 // No hi ha comentaris » // CLE, Personal

Continuem amb la sèrie d’entrades relacionades amb el Taller de Redacció de Blogs Culturals. En aquest cas, es tracta de comentar un lloc que ens agrade.

Com a bon benissero, orgullós del meu poble, no puc deixar passar l’ocasió de mostrar la bellesa del casc antic del poble a tot el món. Tota la zona que va des de l’Ajuntament fins el Convent Franciscà, destaca per lo típics que són els carrers: estrets, molt estrets, i amb molts cantons.

Plaça de Benissa
Imatge basada en un plànol de Casvali Publicitat

Pràcticament enmig de la zona allargada que es mostra a la imatge de dalt, trobem la plaça del poble, anomenada Plaça del Rei en Jaume I des de la tornada de la demòcràcia. En ella, i des del 1975, trobem una font que van fer els festers del poble amb els diners que van sobrar de les festes.

I és en eixa font on ens trobem sempre els amics. Sense quedar abans, tots els dies que hem d’ixir de festa anem acudint, primer uns i després els altres, fins que es fa hora d’anar al Tallarina a Xaló per a fer-nos el primer burret.

També és el nostre punt de trobada totes les vesprades de l’estiu. A partir de les set i mitja, ja pots trobar a les nostres “Cafeteres” particulars a la geladeria, fent-se el seu tallaet de la vesprada.

Plaça de Benissa

Però els nostres amics no tenim l’exclusiva! Pel matí pots trobar a la gent major, sobretot homes (les dones utilitzen el mercat), com s’aprecia en la foto, que fan les seves xarrades, recordant vells temps, i mostrant una de les relacions socials més actives de tot el poble.

seguirem informant…

Correllengua, perquè tanta polèmica?

// octubre 28th, 2005 // 2 comentaris » // Llengua, Política

Correllengua al Camp NouEls últims dies hem vist i sentit moltes coses als diversos mitjans de tot l’estat al voltant de l’incident de dissabte al Nou Camp i la reacció del Consell de la Generalitat al respecte. Un resum de la postura del consell la podeu llegir en aquest Article d’Opinió d’Esteban Gonzalez Pons al diari Las Provincias.

Aquesta postura era d’esperar: el “PP de la Comunitat Valenciana” sempre ha aprofitat l’anticatalanisme per guanyar vots, i són especialistes en tergiversar i posar en boca d’altres allò que no han dit. El València CF, ha fet gala del seu esperit més blavero havent jugat el partit contra el Sevilla amb el segon equipatge, la “senyera valenciana”. Tan burros són que en eixa senyera no veuen més que blau?

És cert que té blau, però també té allò que compartim amb la resta dels Països Catalans, les quatre barres. I al cap i a la fi és el que han fet, jugar amb la quatribarrada.

El que realment no m’esperava ha sigut la resposta del PSPV. Ací la podeu llegir. Estos tampoc no tenen les coses massa clares. De quina identitat parlen? Quan s’ha atacat la identitat valenciana? És que no saben què és el Correllengua i on se celebra? La veritat és que crec que les seccions locals del PSPV (si és que existeixen) haurien de començar a demostrar que les sigles PSPV no són només unes sigles, sinó que realment es creuen el País Valencià . I el País Valencià parla en la mateixa llengua que la resta dels Països Catalans, digueu-li com vulgueu.

I una altra cosa a propòsit del Correllengua: recordar als partits polítics (PP i PSPV) que és un acte no només impulsat per la CAL, sinó que Acció Cultural del País Valencià també ha organitzat molts actes al llarg de tot el País. Entre els més de de 125 pobles valencians que han celebrat el Correllengua (foto d’algun dels pobles) enguany està Benissa, amb activitats organitzades pel Casal Jaume I a les escoles del poble. I enguany no ha sigut el primer any en celebrar-se: l’any passat a Benissa ja es va celebrar.

I per acabar ací va un llistat d’enllaços de notícies que hem publicat a Infobenissa al voltant d’aquestes celebracions: