Entrades etiquetades ‘barcelona’

Moros i Cristians a BCN i sentiment valencià

// març 7th, 2016 // 2 comentaris » // Música

La setmana passada, la Casa València de Barcelona i l’Espai País Valencià van organitzar una sèrie d’activitats relacionades amb els Moros i Cristians i la música festera valenciana ací a Barcelona. Entre les activitats, destacaven una conferència de José Rafael Pascual Vilaplana, o el concert de Miquel Gironés (dolçainer d’Obrint Pas) i la Banda Municipal de Barcelona a l’Auditori.

Però n’hi havia una altra, d’activitat, que va despertar moltíssima expectació: la 1a Entraeta de Moros i Cristians per la Vila de Gràcia. Un grapat de gent es va reunir dissabte a la nit per a desfilar, amb els sons de marxes tan conegudes «Ximo» o «l’Ambaixador Cristià», pels carrers de Gràcia. I la música anava a càrrec de la Banda de Música del Prat i la Xaranga la Mentireta, formada per “expatriats” valencians que viuen a Barcelona.

Van ser estos últims, la gent de la Mentireta, els que van fer una crida perquè tothom qui vulguera apuntar-se a tocar amb ells anara, i jo vaig decidir traure-li la pols al saxo, tirar-me el jet-lag a l’esquena (vaig arribar vora les 4 de la vesprada des de Boston), i anar a tocar música de Moros i Cristians amb ells.

Anàvem darrere les esquadres cristianes, tocant Aragonesos99, l’Ambaixador Cristià, Tabals i Saragüells i la Rosa i el Drac. I vas ser increïble la sensació de tocar allà, enmig de tots aquells desconeguts però que al mateix temps resultaven tan coneguts. Gent de tot arreu del País Valencià, que per un motiu o un altre, vivim a Barcelona o rodalia, i que compartim eixa estima per la música i la festa pròpia dels valencians. I tots junts, no importava si érem de Castalla, d’Alcoi, de Llutxent, o de Benissa, se’ns posaven els pèls de punta quan, tocant Tabal i Saragüells, sonava de fons les notes de la Muixeranga.

I estic segur que la gent que ens acompanyava, bé fora desfilant davant de nosaltres, o formant part de la multitud que ens seguia darrere, s’ho va passar tan bé com nosaltres. I per a mostra, un vídeo que van gravar pel carrer gent que estava mirant l’entraeta:

Respecte (i admire) el que la societat catalana ha aconseguit al llarg dels anys: l’estima que tenen pels seus costums i tradicions. I els respecte i admire més encara des que visc a Catalunya, fa vora quatre anys ja. Però crec que el fenomen musical valencià, tant les bandes de música com la mateixa música festera, són un instrument de cohesió social més important encara que sardanes i castells.

Al fer la pregunta “Ah, eres valencià? I quin instrument toques?” la possibilitat real que la resposta siga un instrument és segurament més elevada que no un “no en toque cap“. I el que hem de fer els valencians és potenciar este punt d’unió entre gent de totes les sensibilitats perquè estimar la nostra música és estimar el nostre país.

Tres mesos a Vistaprint… i a Barcelona

// agost 7th, 2012 // 2 comentaris » // Personal

Foc al País Valencià
mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

https://twitter.com/berlem/status/222468859305787392

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou

 
mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 
mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

https://twitter.com/berlem/status/222468859305787392

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 
mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

https://twitter.com/berlem/status/222468859305787392

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 
mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina, i també després d’haver llegit l’article de Ferran Suay anomenat Partit Piròman.

 

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina, i també després d’haver llegit l’article de Ferran Suay anomenat Partit Piròman.

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 
Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos que vaig començar a treballar a 500 de Benissa, el meu poble.

M’ho ha recordat aquesta vesprada Valo, un xic búlgar que va començar el mateix dia que jo a l’empresa

Feliços tres mesos en Vistaprint!
We made it 🙂

I sí, el text en valencià l’ha posat ell (supose que utilitzant un traductor automàtic, però mola!).

El primer mes vaig estar a un apartament a les Rambles (realment a dos del mateix edifici), just davant del mercat de la Boqueria, mentre buscava pis. El pis estava molt bé, i va ser tota una experiència passar 5 setmanes (la primera d’elles acompanyat de Noelia) al punt més transitat de Barcelona1.

Durant eixes setmanes vaig estar buscant un pis, i després d’un intent fallit (el mateix dia que havia de signar el contracte, em van dir que l’amo s’havia fet arrere), finalment vaig trobar el que estava buscant: un pis xicotet, acollidor, reformat, al centre de la ciutat i dins del meu pressupost. Ximet i Silvia em van ajudar amb el trasllat d’un pis a l’altre, i en un matí ho vam tindre tot apunt. Noelia va vindre per Sant Joan, ja al pis nou, i va estar una setmaneta fent-me companyia, i després de les festes de Moros i Cristians, els meus pares també van passar un parell de dies aci amb mi.

A l’empresa, cada vegada millor: la meua feina és més productiva i ja m’he adaptat a la manera de treballar d’una empresa tan gran com aquesta, amb més de 3.700 treballadors i que entre juliol de 2011 i juny de 2012 ha facturat més de mil milions de dolars (un bilió  americà). A més, els companys de feina són la canya i treballem en un ambient totalment multicultural: hi ha tres americans, un brasiler, una japonesa, un cubà, un búlgar, un rus, un ucraïnés, un veneçolà, tres belgues, tres catalans, un alemany,… Amb ells hem fet algunes activitats fora de la feina per conèixer-nos més: una vesprada vam eixir tots junts a la mar, a pescar, i després ens vam menjar el peix fregit que havíem pescat. També hem fet un parell de nits sushi dinner, on anem a provar els restaurants japonesos de la ciutat.

També he estat enfeinat amb l’adeqüació del pis, fent turisme per la ciutat, de reunions amb la gent de Softcatalà, amb alguns projectes web que prompte veuran la llum (espere que a setembre), aprenent a fer-me pa, al concert “Les nostres cançons contra la SIDA” al Palau Sant Jordi amb Ximet (on actuava Llach, Obrint Pas, els Amics de les Arts, Antònia Font, Beth, Lax’n’Busto, Gossos, Gerard Quintana, Peret,…), a les festes del Poble Sec al Concert d’Obrint Pas, fent-li una entrevista al millor esportista benisser de la història per a Infobenissa, cervesetes amb Pau, baixant al poble alguns cap de setmana… aquestos tres mesos m’han passat volant!

El pròxim objectiu: 6 mesos!

Nota 1 Font: cap, però si haguéreu vist la quantitat de guiris que veia cada dia, estaríeu d’acord 😛?

Nota 2Algunes fotos d’aquestos mesos

L’hora de les decisions…

// març 26th, 2012 // 10 comentaris » // Personal, Universitat

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació i la recerca mèdica, o hem de reformar els impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que altres companyies més xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.
Se están haciendo en España recortes muy sustanciales del gasto público social que financia las transferencias públicas (tales como las pensiones y las ayudas a las familias) y los servicios públicos (tales como la sanidad, la educación, los servicios de ayuda a las personas con dependencia, las escuelas de infancia, los servicios sociales, entre otros) que representan la mayor reducción del Estado del bienestar español que éste haya sufrido en los 33 años de democracia. Estos recortes los está realizando el Gobierno central, así como gran número de gobiernos autonómicos, habiendo sido particularmente acentuados en Catalunya.

Tres observaciones tienen que hacerse a raíz de estos hechos. Una es que ninguno de estos recortes estaba anunciado en los programas electorales de los partidos gobernantes que los están haciendo. En realidad, todos ellos subrayaron en sus campañas electorales que no realizarían recortes en las transferencias y servicios que están siendo recortados. La segunda observación es que estos recortes se presentan, tanto por el establishment político como por el mediático, como inevitables y necesarios, y responden –según tales establishments– a la presión externa de los mercados financieros, los cuales señalan la necesidad de realizar tales recortes. Este argumento de inevitabilidad y necesidad ha calado en la opinión popular como consecuencia de una promoción masiva por parte de los medios de información de mayor difusión (tanto públicos como privados) del país, que han estado respaldando tales recortes. Uno de los rotativos de mayor difusión presentó anteayer unas encuestas mostrando que, puestos a escoger, había más españoles que, para reducir el déficit, preferían los recortes a la subida de impuestos. Parecería, pues, que los recortes que se están llevando a cabo tienen el apoyo popular que los legitimiza.

Este argumento de inevitabilidad, sin embargo, es profundamente erróneo. Y la percepción de apoyo popular está también equivocada. Miremos primero el argumento de que los recortes tan intensos del gasto público social se deben a la presión de los mercados. La lectura de los informes de las agencias de valoración de bonos y de los mayores centros financieros muestra una variabilidad de opiniones. Así, en ocasiones expresan inquietud sobre el tamaño del déficit y de la deuda pública, pero en otras ocasiones, como ahora, muestran gran preocupación por la falta de crecimiento económico. En cuanto a la reducción del déficit, tales instituciones financieras no indican cómo debería realizarse. Una manera es mediante los recortes de gasto público social, pero no es ni la única ni la mejor manera de conseguirlo. Una alternativa es aumentando los impuestos. Así, en lugar de congelar las pensiones (con lo que se intentan ahorrar 1.200 millones de euros), se podrían haber conseguido 2.100 millones de euros manteniendo el Impuesto del Patrimonio, o 2.552 millones si se hubieran anulado las rebajas de los impuestos de sucesiones, o 2.500 millones si se hubiera revertido la bajada de impuestos de las personas que ingresan más de 120.000 euros al año, recortes de los impuestos apoyados –todos ellos– por los partidos que ahora hacen estos recortes de gastos.
O en lugar de los enormes recortes en sanidad que intentan conseguir un ahorro de 6.000 millones, podrían haber anulado la bajada del Impuesto de Sociedades de las grandes empresas que facturan más de 150 millones de euros al año (y que representan sólo el 0,12% de todas las empresas), recogiendo 5.300 millones de euros. O en lugar de recortar los servicios públicos como sanidad, educación y servicios sociales (logrando un total de 25.000 millones de euros), podrían haber corregido el fraude fiscal de las grandes fortunas, de la banca y de las grandes empresas (que representa el 71% de todo el fraude fiscal), recogiendo mucho más, es decir, 44.000 millones.

O, en lugar de reducir los servicios de ayuda a las personas con dependencia (intentando ahorrar 600 millones de euros), podrían haber reducido el subsidio del Estado a la Iglesia católica para impartir docencia de la religión católica en las escuelas públicas, o eliminar la producción de nuevo equipamiento militar, como los helicópteros Tigre y otros armamentos.

El hecho de que se escogiera hacer los recortes citados sin ni siquiera considerar estas alternativas no tiene nada que ver (insisto, nada que ver) con las presiones de los mercados financieros. La reducción del déficit público podría haberse logrado revirtiendo las enormes rebajas de impuestos que han beneficiado primordialmente a las rentas superiores (una persona que ingrese más de 300.000 euros al año ha visto reducir sus impuestos durante el periodo en que España estuvo gobernada por Aznar y por Zapatero un 37%, mientras que la gran mayoría de la población apenas notó esta bajada).

El supuesto apoyo popular a tales recortes no puede derivarse de la pregunta sesgada y tendenciosa de preguntarle a la población si para reducir el déficit prefieren los recortes en el Estado del bienestar o el aumento de los impuestos. La palabra “impuestos”, sin aclarar de quién, genera siempre una respuesta predecible de rechazo. Pero si, en lugar de utilizar el término genérico “impuestos”, se utilizara el aumento de impuestos citados en este artículo, que se centra primordialmente en las rentas superiores (revirtiendo las enormes reducciones que les beneficiaron) y que no afecta a la gran mayoría de la ciudadanía, la respuesta sería opuesta a la que aquella pregunta tendenciosa indica. Que estas alternativas no tengan la centralidad política o la exposición mediática que tienen los recortes se debe a que las rentas superiores, la banca y la gran patronal, tienen mucho más poder sobre el Estado español que las clases populares, que son las que están más afectadas por los recortes.

 

http://blogs.publico.es/dominiopublico/4052/hay-alternativas-a-los-recortes/

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació i la recerca mèdica, o hem de reformar els impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que altres companyies més xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació i la recerca mèdica, o reformem els impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.
Ha arribat l’hora de decidir. Possiblement aquesta haja sigut, fins ara, la decissió més important de la meua vida. I l’he presa. En els propers dies deixaré la Universitat, coincidint amb les últimes setmanes del Projecte IMPACT, per a fer un canvi radical a la meva vida.

Departament de Llenguatges i Sistemes InformàticsL’agost de 2007 vaig començar la meva relació “laboral” amb la Universitat (tot i que l’any anterior ja havia fet amb el primer curs del doctorat), primer al Taller Digital, després com a becari d’adjudicació directa al DLSI, i després com a tècnic superior als projectes SCABD (espanyol) i IMPACT (europeu), també al DLSI. A més, durant aquest temps, també he obtingut el DEA.

IMPACT

Aquest últim projecte, IMPACT, és el que més satisfacció m’ha donat. En primer lloc perquè he treballat al costat de gent meravellosa. El meu cap, Rafa Carrasco, una persona increïble que sempre pensa les coses d’una manera que a tu mai et vindria al cap. Al seu costat he aprés moltíssim (va dirigir també la meva tesina), i sé que no podré agrair-li mai prou els consells que m’ha donat al llarg d’aquests mesos (ja anys!) ací al departament. També Isabel Martínez, la meua companya. Directora de l’equip lingüístic IMPACT a la UA (veritat??? :D), ha estat treballant des del principi en el projecte, i ha sigut ella la “culpable” dels bons resultats que hem aconseguit, anotant una gran quantitat de text per crear un lèxic del castellà dels segles XVI i XVII que s’alliberarà pròximament.

El projecte també m’ha dut a visitar ciutats europees com Munich (All-Staff Meeting, abril 2011), Madrid (BNE Demo Day, octubre 2011), Londres (IMPACT Final Conference, octubre 2011), la Haia (reunions a la KB, novembre 2011) i Obergurgl/Innsbruck (desembre 2011), i conèixer moltíssima gent interessant d’arreu d’Europa.

Deixar la Universitat també significarà deixar de compartir el dia a dia amb altres persones que en els últims anys han format part del dia a dia del meu treball: Luca (que vaja bé allà on estigues!), Francis Tyers (a Internet, el trobareu per tot arreu), … i, sobre tot, Víctor i Miquel.

Transducens

Víctor, Miquel i jo vam començar a treballar al departament pràcticament al mateix temps. Hem compartit tres anys llargs d’esmorzars al Don Jamón, de cafés a la Nespresso, de dinars a la “biblioteca d’investigació”, d’enllaços passats pel xat, tweets, odie els dilluns, virus després de caps de setmana, sopars d’empresa, converses metafísiques de ciència i de política, algun que altre viatget, i un llarguíssim etcètera basat en, sobre tot, frikades. Xicons, vos trobaré a faltar moltíssim. Segur que vos va tot bé i llegiu les vostres tesis en pocs mesos.

I no puc oblidar a Juan Antonio, Felipe i Mikel. Els profes, junt a Rafa, del grup Transducens. Ha estat tot un plaer compartir reunions amb vosaltres. M’heu donat una lliçó fonamental en la vida: estima allò que fas. Vosaltres ho feu, i es nota: Sou uns apassionats de la traducció automàtica, i realment treballeu per aconseguir que les màquines ens ajuden amb la barbaritat d’informació en diverses llengües que hi ha escampada pel món. Records també Gema i Sergio, de Prompsit (empresa spin-off del grup d’investigació), que m’han ajudat sempre que m’ha fet falta.

Però no és només la feina el que deixaré a la Sant Vicent. També deixe un pis i una gent amb la que he viscut els últims anys. Héctor i Isma, amics, hem compartit molts dinars i sopars junts, moltes cerveses i partits de futbol. Sé que ens continuarem veient, l’amistat que hem fet segur que serà per a molts anys, però a partir d’ara les nostres trobades seran més escasses. Junt a ells, altres companys que han passat durant els anys: Andrés, Robert, Joan, Pablo… encantat d’haver-vos conegut, i haver viscut amb vosaltres.

I no només canvie de feina, i de lloc on viure entre setmana. La meua vida canvia totalment, anant-me’n a viure de manera permanent a Barcelona. No tornaré cada divendres a casa, veient Benissa al passar els túnels del Mascarat, a dinar amb els meus pares. Tampoc no podré dinar amb la meua germana i ma uelo tots els dissabtes la paella que prepara mon pare, amb el trosset de xocolate de rigor en acabar. També s’han acabat els assajos de banda cada divendres per la nit, les reunions de moros cada mes, les classes d’oboè i els assajos morrallers dels dissabtes. No voré tant a la família ni als amics (Robert, ja no em fa falta el cuarto :D). I, sobre tot, no voré (espere que per poc de temps) a Noelia cada cap de setmana. I açò últim em costarà molt.

Fa poc em van dir que era hora de passar totalment a la vida adulta. I crec que aquest canvi em permetrà fer-ho. Deixe moltes coses enrere, algunes temporalment, altres potser per sempre, però també se m’obrin moltes coses davant. Una nova ciutat, més gran i atractiva, nova gent, nova feina, nous reptes… Estic trist, però al mateix temps molt il·lusionat. És un encontre d’emocions difícil d’expressar. Estic massa acostumat al meu poble i a la meua gent, i sé que em costarà adaptar-me al nou entorn. Però açò segur que em fa valorar, encara més, la sort que he tingut durant tots aquests anys.

Barcelona, allà vaig.

FreeRBMT 2011: Integració d’Apertium a Softcatalà

// gener 25th, 2011 // 1 comentari // Internet, Universitat

Xavi IvarsSi vols saber una miqueta més sobre mi, estàs en el lloc indicat.

El meu nom complet és Xavier Ivars i Ribes, i sóc de la localitat de Benissa, un poble de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Estudiant i treballant…

Després d’estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Iborra, ací a Benissa, vaig començar la carrera d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat d’Alacant l’any 2001, anant-me’n a viure a Sant Vicent del Raspeig. Durant 5 anys vaig viure allí, coneixent a molt bons amics, i aprenent molt.

Després d’un any de nou al poble, treballant a Connecta Front-Back, i  estudiant del doctorat Aplicacions de la Informàtica, vaig tornar a la Universitat, concretament al Taller Digital, com a programador. I després d’un altre any, vaig entrar com a Tècnic del Projecte SCABD al Grup Transducens del DLSI. En aquest context vaig presentar la meva tesina sobre models de paraules.

Actualment sóc Tècnic d’un altre projecte, ara Europeu, i també relacionat amb les Biblioteques Digitals: el Projecte IMPACT.

QR amb la meva targeta de contacte

QR amb la meva targeta de contacte

Un poc “friki”…

La meva afició a tot allò relacionat amb Internet i la resta de tecnologies de la informació i la comunicació està relacionada amb allò que he estudiat, però també amb la inquietud de donar a conèixer el meu poble a tot el món. Amb eixa intenció vaig començar a treballar junt a Joanba a Infobenissa, un portal informatiu de la localitat. També he fet algunes pàgines web per a empreses, per a traure’m algun duret, que sempre fa falta.

Musiqueta…

Una altra de les meues aficions és la música. Des de ben menut m’ha agradat, i actualment toque l’oboè a la Banda de Música del poble. També he tocat en algunes ocasions la dolçaina, instrument típic valencià, a la Colla Pere Bigot, i el projecte xaranguer de la Morralla està pendent 😉 Però una cosa tinc clara: el meu instrument és l’oboè.

Parlant de tot…

També en l’àmbit tecnològic, però també lingüístic, forme part de Softcatalà, associació sense ànim de lucre que es dedica a localitzar (traduir i adaptar) programari al català. Em dedique fonamentalment al Projecte Mozilla, amb el navegador Firefox i el gestor de correu Thunderbird, traduint extensions.

Si vols saber alguna cosa més de mi, pots utilitzar la pàgina de contacte 😉
Xavi IvarsSi vols saber una miqueta més sobre mi, estàs en el lloc indicat.

El meu nom complet és Xavier Ivars i Ribes, i sóc de la localitat de Benissa, un poble de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Estudiant i treballant…

Després d’estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Iborra, ací a Benissa, vaig començar la carrera d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat d’Alacant l’any 2001, anant-me’n a viure a Sant Vicent del Raspeig. Durant 5 anys vaig viure allí, coneixent a molt bons amics, i aprenent molt.

Després d’un any de nou al poble, treballant a Connecta Front-Back, i  estudiant del doctorat Aplicacions de la Informàtica, vaig tornar a la Universitat, concretament al Taller Digital, com a programador. I després d’un altre any, vaig entrar com a Tècnic del Projecte SCABD al Grup Transducens del DLSI. En aquest context vaig presentar la meva tesina sobre models de paraules.

Actualment sóc Tècnic d’un altre projecte, ara Europeu, i també relacionat amb les Biblioteques Digitals: el Projecte IMPACT.

QR amb la meva targeta de contacte

QR amb la meva targeta de contacte

Un poc “friki”…

La meva afició a tot allò relacionat amb Internet i la resta de tecnologies de la informació i la comunicació està relacionada amb allò que he estudiat, però també amb la inquietud de donar a conèixer el meu poble a tot el món. Amb eixa intenció vaig començar a treballar junt a Joanba a Infobenissa, un portal informatiu de la localitat. També he fet algunes pàgines web per a empreses, per a traure’m algun duret, que sempre fa falta.

Musiqueta…

Una altra de les meues aficions és la música. Des de ben menut m’ha agradat, i actualment toque l’oboè a la Banda de Música del poble. També he tocat en algunes ocasions la dolçaina, instrument típic valencià, a la Colla Pere Bigot, i el projecte xaranguer de la Morralla està pendent 😉 Però una cosa tinc clara: el meu instrument és l’oboè.

Parlant de tot…

També en l’àmbit tecnològic, però també lingüístic, forme part de Softcatalà, associació sense ànim de lucre que es dedica a localitzar (traduir i adaptar) programari al català. Em dedique fonamentalment al Projecte Mozilla, amb el navegador Firefox i el gestor de correu Thunderbird, traduint extensions.

Si vols saber alguna cosa més de mi, pots utilitzar la pàgina de contacte 😉
La setmana passada es va celebrar a la UOC, a Barcelona,  el FreeRBMT11 (II International Workshop on Free/Open-Source Rule-Based Machine Translation). La primera edició del Workshop la vam organitzar a Alacant des del meu departament a finals de 2009 i on es van presentar 7 articles, la majoria d’ells sobre Apertium i molts d’ells també d’alumnes del GSoC, a més de dues xarrades a càrrec de Kepa Sarasola i Amba Kulkarni.

Enguany, i gràcies a Lluis Villarejo i Mireia Farrús (a la que vaig conèixer en persona i em va dir que era ex de Softcatalà), s’ha pogut celebrar una segona edició a Barcelona. En aquesta ocasió, hi ha hagut més variació en els articles presentats, i l’abast del congrés s’ha mogut més cap a coneixement lingüístic a la traducció automàtica, i no tant centrat en Apertium com l’any anterior.

Fa uns quants mesos, quan es va llançar la web de Softvalencià, vaig instal·lar el traductor Apertium a la web. Per a fer-ho, i gràcies a l’ajuda de Víctor M. Sánchez-Cartagena, vaig instal·lar-lo sota la plataforma ScaleMT, una plataforma que facilita moltíssim la instal·lació escalable de traductors com Apertium (però també d’altres com Matxin). Havent-ho tenint funcionant relativament bé a Softvalencià, durant l’estiu vam fer la prova de foc, i després d’algunes adaptacions de l’entorn, el vam habilitar a Softcatalà com a substitut de l’antic interNOSTRUM. A més, vam implementar algunes eines per a aconseguir millores al traductor de manera semi-automàtica: un sistema de recolecció de paraules desconegudes freqüents, i una interfície on es mostren els suggeriments dels usuaris aliniats amb la frase original i la frase traduïda automàticament, per facilitar la tasca de millora als desenvolupadors del traductor.

Amb tot açò, vam decidir escriure un article, ja que un dels temes del congrés era el de Descripció pràctica d’integració i ús de RBTM, i el cas del traductor de Softcatalà és un exemple paradigmàtic d’ús molt gran d’un traductor automàtic basat en regles. L’article es va titular “A Widely Used Machine Translation Service and its Migration to a Free/Open-Source Solution: the case of Softcatalà“, i es troba publicat sota llicència Creative Commons al repositori obert de la UOC. També el penjaré a la secció de recerca (encara per fer) d’aquesta web, on aniré posant tota la informació relativa a les meues publicacions.

La presentació de l’article va dur associat un torn de preguntes molt productiu, en què moltes millores es van proposar al sistema, tant de cara als usuaris finals, com de cara als mantenidors del traductor. Ara només falta que, poquet a poquet, anem implementant totes eixes millores al servei de Softcatalà. Va estar molt bé l’experiència. Ací podeu veure la presentació de l’article.

Trobada anual de Softcatalà 2010

// desembre 29th, 2010 // 3 comentaris » // Internet, Llengua, Personal

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Apurant apurant, encara més que l’any passat…
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Fa ja uns quants anys que forme part de Softcatalà.Va ser a finals d’octubre de l’any 2004 que Toni Hermoso va proposar a la resta de membres que jo hi formés part. des de la primavera d’aquell mateix any havia estat treballant per traduir algunes extensions del Firefox. I gràcies a aquesta formar part de Softcatalà vaig migrar definitivament cap a Linux des del benvolgut (en aquell moment) XP. Poc després vaig conèixer en persona a Toni Hermoso, en una visita a BCN a casa Sílvia durant les festes de la Mercè de 2005. I no va ser fins a l’any passat, durant la I Jornada de difusió de programari informatic en valencià, que vaig conèixer també en persona a Pau Iranzo.

Amb tot açò vull dir que la meva relació amb Softcatalà havia sigut pràcticament tota virtual, a través d’Internet. Tot i que en molts moments Internet ajuda a reduir la distància entre membres d’un grup, mai no es té una relació igual que quan ja coneixes personalment a la gent.

I el passat 18 de desembre, en la primera trobada anual de Softcatalà, n’he conegut a molts d’ells. Es tractava de fer una reunió en la que mostrar una visió global dels treballs que s’havien fet des dels diferents projectes de Softcatalà, així com un repàs de les estadístiques de visites a la web, a l’estat dels comptes i als reptes de futur, abans d’anar al ja tradicional Sopar de Nadal de Softcatalà.

Tot i que l’agenda era molt optimista, i que ens vam haver de deixar unes quants coses per parlar, el balanç global de la reunió va ser moooolt positiu. Entre altres coses, vam poder explicar als companys de Catalunya la situació de la llengua ací al País Valencià i les tasques que des de Softvalencià hem de fer per normalitzar la situació, gràcies a una presentació molt bona de Pau Iranzo i Robert Escolano, que podeu veure a continuació.

Jo, per la meua part, vaig contar una miqueta la implantació d’Apertium com a traductor a la web de Softcatalà que vaig fer aquest estiu, i quins són els propers passos a fer en aquest aspecte. Referent a aquesta implantació, i degut a l’altíssim volum de traduccions que es gestionen des de la web de Softcatalà, Víctor (company a la UA) i jo hem escrit un petit article per al FreeRBMT 2011 que se celebrarà a finals de gener a BCN.

Després de la trobada vam anar a sopar a Can Culleretes, i en acabant vam anar a un irlandés a fer-nos un parell de Guiness i continuar xarrant de programari lliure, llengua, política, esports,… vaja, un repàs general a tot.

Robert i jo vam dormir al pis de Pau, a Gràcia, i diumenge de matí vam anar els tres a esmorzar a la xocolateria la Nena abans d’agafar l’Euromed de tornada a València.

Les conclusions de la trobada? Dos: La primera, que a Softcatalà un grup reduït de gent fa una feina espectacular amb molt pocs recursos, de manera que vull convidar a tots a que col·laboreu dins les vostres possibilitats en el que pugueu. La segona, que si mai vaig a viure a Barcelona, vull que siga a un lloc com Gràcia (i això que vam vore ben poc!) 😀

17 de juny
... ja en tinc ganes

// juny 11th, 2008 // 2 comentaris » // Personal

La superstició duu mala sort

Raymond Smullyan

Ja fa temps que vaig escriure TV3 s’ha acabat.

Des d’aquell moment, moltes han sigut les notícies que han aparegut als mitjans de comunicació (sobretot Vilaweb) al respecte del famós acord de reciprocitat que havien de pactar ambdues Generalitats, amb els consellers Tresseras (G de Catalunya) i Rambla (G Valenciana).

Ahir vaig veure, sorprés, una notícia de Vilaweb que informava que l’acord estava ja tancat. Sincerament, em va semblar massa optimista. Només una hora després, van publicar una altra noticia rectificant lleugerament la notícia anterior: l’acord estava prop.

Com que no havia vist cap altra notícia a cap lloc, ni entrades a blogs, ni res d’això, no m’ho acabava de creure. I fa no res, faig una ullada a la premsa del dia, i em trobe amb aquest titular del diari Público:

TV3 se volverá a ver en todo el País Valenciano

No només m’ha alegrat veure la notícia en si, sinó que el fet que es referisquen al País Valencià amb eixa denominació i no amb altres que s’estan fent famoses últimament (“la Comunitat” a seques en molts periòdics) m’ha alegrat quasi més encara.

De tota manera, fins que no arribe el dia que pose la tele a ma casa i veja TV3, no m’ho creuré.

seguirem informant…

Aquest és un dels motius pels quals vull que es veja TV3 al País Valencià. Com podem estar sense veure aquest programa????

Gràcies, Isma ;)

Aquesta pàgina explica les condicions d’ús de tota la web. L’accés a la informació que hi ha en ella implica l’acceptació de totes les condicions. Per tant, si no hi esteu d’acord en alguna d’elles, és tan fàcil com no entrar més. A més, com que la pàgina és meua, em reserve el dret de modificar aquesta política en qualsevol moment. També avisar que, com que no sóc advocat, tot el que vé a continuació no és una “llei”, però em sembla important que quede constància en algun lloc.

Galetes o Cookies.

Aquesta web utilitza cookies, que són petits fitxers de dades que es generen en el vostre ordenador. Gràcies a açò, es pot aconseguir cert tipus d’informació per millorar la usabilitat de la web.

No obstant, podeu configurar el vostre navegador per a que vos notifique o rebutje la creació d’aquestes galetes, i podreu continuar visitant aquesta pàgina. Això si, és possible que pel fet de deshabilitar-ho alguna funcionalitat no es puga utilitzar: no em responasiblitzaré d’aquesta manca de bon funcionament o accés a la web.

Marques web o Web Beacons.

Aquesta pàgina també pot contindre web beacons, una petita imatge que permet contabilitzar els usuaris que accedeixen a la pàgina, o a algunes cookies determinades.

Accions de tercers.

També és possible que trobeu a la web algunes pàgines o seccions de pàgines amb publicitat, o promocions d’algun tipus. La informació de cadascuna d’aquestes seccions es troba subjecta a la seva pròpia política de privacitat, que no té perquè ajustar-se a la d’aquesta pàgina.

Política de privacitat de la publicitat:

  • Google Adsense: http://www.google.com/intl/es_ALL/privacypolicy.html

També analitze informació de tràfic per observar els patrons i característiques dels visitants de la web.

Política de privacitat de l’analitzador de tràfic:

  • Google (Analytics): http://www.google.com/intl/es_ALL/privacypolicy.html

Política De Protección De Datos Personales

Per a poder realitzar comentaris, o contactar amb mi, s’hauran de proporcionar certes dades de caràcter personal, i se’n recolliran d’altres, que només s’utilitzaran per al motiu pel qual s’han demanat.

Aquestes dades personals són el nom, l’adreça de correu electrònic, o l’adreça IP, entre altres. Personalment, no vull per a res tota aquesta informació, però el gestor de blogs que utilitze (WordPress), ho emmagatzema automàticament, o siga que és gairebé impossible no demanar-les.

De forma general, no compartiré amb ningú aquesta informació, exceptuant quan m’hagueu autoritzat, o en algun dels següents casos:

a) Quan siga demanat per una autoritat competent, després d’havers-se seguit el tràmit legal corresponent.

b) Quan considere que és necessari per a fer cumplir les condicions d’ús d’aquesta pàgina.

Comentaris

També, com que la pàgina és meua, em reserve el dret d’esborrar aquells comentaris que em pareguen ofensius, de mal gust, insultants, despectius, o qualsevol calificatiu semblant; això si, no editaré cap comentari per eixos motius: o el deixe tal i com està, o l’esborre. Un avís: a data de 6 de juny de 2008, no he hagut d’esborrar cap comentari per aquestos motius. Que continue així 😉

Contacte

Si teniu alguna pregunta que fer al voltant de tot el rotllo que vos he soltat abans, només m’ho heu de dir des de la pàgina de contacte, o a la meva adreça de correu electrònic, que és com la web, però amb una @ enlloc del primer . de xavi.ivars.me

Doncs continuant amb el llistat de manuals, tutorials i referències d’utilitat, és el moment de tutorials de bash, una de les consoles disponibles en els sistemes Linux.

A més del canal de xat #bash del servidor irc://irc.freenode.org, m’han agradat els següents manuals:

He actualitzat la pàgina de manuals amb aquestes novetats.

Espere que a algú li servisquen!

Dissabte passat Robert va vindre a sopar a ma casa. Fins que es va fer hora de sopar, vam estar tirats al sofà, sense poder moure. Quin estrés!

Com normalment sempre que sopem, acabem volent arreglar el món, queixant-nos del sistema i dels polítics que el controlen… Però després vam anar a sopar, i després de festa un ratet al Tallarina.

Tot açò ve per una frase que he llegit al Diccitionari de Víctor Pàmies

Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.

James Joyce

Últimament, la part de la blogosfera que acostume a seguir ha canviat significativament.

Després de reduir moooolt els fils que tenia al Reader, i ara de fer la neteja 2.1 de què vaig parlar en eixa entrada, se m’ha quedat en només una cinquantena de blogs. I segur que encara en llevaré alguns més 😉

Defuncions…

Però no només quins blogs seguisc han canviat, sinó que també han canviat alguns d’ells per dins. Un dels blogs que més m’agradava, “No hi havia a València”, s’acabava amb l’anunci del seu autor, Felip (orxater), un jove benissenc.

Un altre que també està off és el de la Mirada Crítica. Després del seu tercer aniversari, no ha tornat a escriure res més.

Resurreccions…

Per contra, resurreccions també n’han hagut. A destacar les dels companys de Softcatalà Gil i Sílvia, que últimament tenen moltes ganes d’escriure.

Naixements…

Enrique Benimeli, company al doctorat, ha començat un nou projecte de blog. Encara és molt recent, però segur que ens mostra coses interessants. Per cert, Enrique ha començat també un projecte interessat basat en les dades lingüístiques d’Apertium: TinyLex. TinyLex és un programa en J2ME que permet consultar diccionaris bilingües al mòbil. Mola! 😉

Borrellons…

Finalment, un dels blogs que més il·lusió m’ha fet que es començaren, el de la meua germana. Amb el suggerent nom de Els borrellons del melic, ens apropa un punt de vista molt especial, el seu 😀 Es tracta d’un blog personal, donant importància al terme personal: coses del dia a dia, família, amics… però també política, religió i altres coses són les que de segur ens parla. Belén, sort i a escriure.

Per cert, el tema del blog, que encara no està acabat, l’he fet a partir del Garden Theme i una modificació del mateix, [des]enfocada.
A meitat d’aquest mes de juny, el dimarts 17, tinc un bitllet de tren. A les 9.30 ix un Euromed des d’Alacant amb direcció Barcelona-Sants.

Passaré en la Ciutat Comtal fins el divendres 20, de visita turística. Com les altres vegades que he anat, Maria Luisa m’esperarà a l’estació, i anirem cap al seu pis on estarà el dinar preparat (a que si???). La resta de dies ja m’encarregaré jo de la cuina, per a dinar, i sopar soparem per ahi algun dia, no?

Ella està d’exàmens, però com que no en te cap entre el del 17 i el del 26, puc fer-li una visiteta de tres dies sense destorbar massa.

Aprofitarem per a fer algun viatge al pis de l’any que ve i, a part d’això, no tenim massa obligacions (llevat d’anar al cinema, a passejar per les Rambles, veure la font de Montjuic,… i alguna coseta més 😉

Seran només tres dies, però estic segur que ens ho passarem bé.

Per cert, Maria Luisa, per a que veges 😛

Accent