Infobenissa per a Android

La setmana passada vaig publicar la meva primera aplicació per a Android. Es tracta d’una aplicació per a Infobenissa des de la que accedir d’una manera més còmoda des del mòbil a la informació de Benissa.

Es tracta d’una aplicació, de moment, molt senzilla, ja que només permet accedir als titulars de les últimes notícies publicades, amb enllaços directes a cadascuna d’elles.

No obstant, la meva intenció és anar poc a poc afegint funcionalitats a l’aplicació, així com alliberar el codi font sota una llicència lliure. També he creat una pàgina que servirà per recollir tots els avanços en l’aplicació: Infobenissa per a Android.

Segons es podia llegir avuí a la premsa digital local, la Regidoria de Promoció Econòmica, a través de l’agència AFIC-CREAMA, ha preparat un café empresarial per a explicar als empresaris locals com promocionar de manera fàcil els seus negocis a internet.

He assistit a algunes xarrades d’aquestes, fetes per gurús de les xarxes socials, i a vegades m’ha semblat que aquestos gurús tenen menys idea d’algunes coses que qualsevol usuari mig-avançat, que les utilitze a sovint i sàpiga una miqueta de com funciona Internet. Vaig anar a un gratuit que feia FUNDESEM (van ser les 2 hores més perdudes de la meva vida) i la Universitat d’Alacant està fent ara un curs de Direcció i Gestió de Xarxes Socials a l’Empresa (curset de 950€ al que, per cert, vaig haver d’enviar un grapat de suggeriments perquè la web que tenien a l’iniciar el curs era terrible, sense informació, mal estructurada,…). Resumint, puc dir que la majoria d’aquestos cursos són prou dolents, i no perquè la temàtica obligue, sinó perquè en general són molt bàsics, estan mal enfocats, i els ponents es creuen experts d’allò que no són.

Quan he vist la notícia d’avuí, he pegat una miradeta a vore qui era el ponent, per a intentar situar el nivell d’utilitat de la xarrada. De Jordi Mauri, de l’empresa Aplicae, no havia sentit parlar mai, però per a això està el meu amic Google, amb el que he trobat ràpidament el perfil de Jordi al LinkedIn. És Enginyer Industrial, Doctor i Professor a la Universitat Politècnica de València. Té un llarg llistat de cursets i xarrades com a professor/ponent, en aspectes relatius a la innovació, la competitivitat, l’I+D+i, etc.

En principi, açò no aporta massa informació, ja que tant pot ser una persona que sap moltíssim del tema, o un venedor de fum professional (que n’hi ha, i molts).

Però continuem la recerca. El següent pas és la web de la seva empresa, Aplicae. Només entrar, ja veig una cosa que no m’agrada: està feta en Flash. Per a aquells que no ho sapigueu, si voleu que algú trobe la vostra web en Google amb paraules relacionades amb la pàgina, el primer que heu de fer és NO FER LA WEB EN FLASH!!!

A més, l’enllaç de l’Aviso legal no funciona (bravo per a ser la web d’una empresa!!!) i té dues versions, una per al navegador Internet Explorer 7 i una, inactiva, per al Firefox 5.0. El primer que he pensat és: “ja estan putejant-nos als que no gastem l’IExplorer” però de sobte dic “si el Firefox 5 no existeix!!!” De fet, ara s’està anunciant el Firefox 4 després de més d’un any. I com que volia saber des de quan són tan previsors, i existeix la magnífica web Wayback Machine (la màquina del temps), he decidit buscar allí Aplicae, i el 31 de gener de 2009 ja es podia entrar a una versió de la web per a Firefox 5!!!! A més, la web mostra un grapat d’errors, que no fan sinó confondre l’usuari.

I al Facebook, que és el que el ponent vol vendre? La pàgina de Facebook d’Aplicae no dóna cap informació sobre l’empresa! No diu a què es dedica, ni quina és la seva web, ni res de res. Bé, res de res no, sabem que a Aplicae li agrada Dulcesol. Molt important.

Conclusions de tot este super-rotllo-anàlisi? No moltes, la veritat… Però alguna si que se’n pot extreure.

Si a mi vol explicar-me coses de finestres algú que té les seues que no tanquen bé, o de instal·lacions elèctriques algú a qui se li’n va la llum a sa casa cada dos per tres… no sé si li faria massa cas. Crec que algú que es vol explicar les bondats de les noves tecnologies a empresaris, el primer que hauria de fer és dur-les bé a la seva pròpia empresa. Dic jo…

Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un parell d’articles molt interessants (llegiu-los, per favor) que m’han arribat mitjançant el Twitter, i una cita per a reflexionar que vaig trobar al al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó …

Carta abierta a Alejandro Sanz, per Lucas Sánchez (@Sonicando)

La piratería no existe, per Juan Gómez-Jurado

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

S’arrimen les eleccions, i la xarxa comença a bullir. Twitters, Facebooks, blogs, correus en cadena, notes de premsa… i un llarg etcètera de vies diferents utilitzen els partits polítics per (intentar) apropar-se als ciutadans. Referent a la política 2.0 i a Benissa, per exemple, alguns partits tenen la seva web (PP, BLOC i CIBE), pàgina al Facebook (PP, PSOE i BLOC) i compte de Twitter del partit (PP i BLOC), a més de comptes de Twitter dels seus portaeus (Jose María Serna - PP - i Xavi Tro – BLOC -).

Però hi ha món més enllà de Benissa. I perquè m’agrada internet, m’agrada la política (que en el seu sentit més inicial, provinent del grec πόλις [polis], tracta la relació de la ciutadania i el seu govern) i perquè crec que no hi ha millor manera d’enfocar unes eleccions que sabent-ne les propostes dels diferents partits polítics, fa una temporadeta vaig començar a seguir els twitters dels tres principals partits del país: @ppcv @SocialistesVal i @comunicacioBLOC, dels quals només em queda ja el del BLOC, per un simple motiu: els que s’encarreguen de la comunicació dels partits es pensen que no tenim res a fer?

El fet és que, al poc de començar a seguir al PP, va haver-hi un parell de dies seguits que van enviar més de vint missatges, i vaig decidir deixar de seguir-los. També m’ho havia plantejat del SocialistesValencians (ja que no volen dir-se PSPV, ni PSOE, ni PSPV-PSOE, però això ja és un altre tema…) i, encara que en menor mesura, del BLOC. Però sincerament per gossera encara no ho havia fet.

Més tard, el passat dia 19, vaig enviar el següent tweet als tres comptes que vos he comentat

I no sé si com a resposta (resposta directa no en vaig rebre cap) a eixe tweet, el que em vaig trobar és que diumenge, en dues hores, els socialistes van publicar 120 TWEETS!!!!!! Esteu de broma???? Realment penseu que algú que no estiga tocat de l’ala va a seguir-vos si li inundeu a missatges?

De moment, el que han aconseguit els socialistes és, no només que deixe de seguir-los, sinó que em qüestione seriosament la capacitat intel·lectual del responsable de comunicació del partit, i que ho faça públicament des del blog.

Si voleu que els ciutadans escoltem les vostres propostes, feu-ho com cal. Però no feu barbaritats com aquesta, que a més de no servir per a a res, encara es guanyeu crítiques públiques com aquesta.

La setmana passada es va celebrar a la UOC, a Barcelona, el FreeRBMT11 (II International Workshop on Free/Open-Source Rule-Based Machine Translation). La primera edició del Workshop la vam organitzar a Alacant des del meu departament a finals de 2009 i on es van presentar 7 articles, la majoria d’ells sobre Apertium i molts d’ells també d’alumnes del GSoC, a més de dues xarrades a càrrec de Kepa Sarasola i Amba Kulkarni.

Enguany, i gràcies a Lluis Villarejo i Mireia Farrús (a la que vaig conèixer en persona i em va dir que era ex de Softcatalà), s’ha pogut celebrar una segona edició a Barcelona. En aquesta ocasió, hi ha hagut més variació en els articles presentats, i l’abast del congrés s’ha mogut més cap a coneixement lingüístic a la traducció automàtica, i no tant centrat en Apertium com l’any anterior.

Fa uns quants mesos, quan es va llançar la web de Softvalencià, vaig instal·lar el traductor Apertium a la web. Per a fer-ho, i gràcies a l’ajuda de Víctor M. Sánchez-Cartagena, vaig instal·lar-lo sota la plataforma ScaleMT, una plataforma que facilita moltíssim la instal·lació escalable de traductors com Apertium (però també d’altres com Matxin). Havent-ho tenint funcionant relativament bé a Softvalencià, durant l’estiu vam fer la prova de foc, i després d’algunes adaptacions de l’entorn, el vam habilitar a Softcatalà com a substitut de l’antic interNOSTRUM. A més, vam implementar algunes eines per a aconseguir millores al traductor de manera semi-automàtica: un sistema de recolecció de paraules desconegudes freqüents, i una interfície on es mostren els suggeriments dels usuaris aliniats amb la frase original i la frase traduïda automàticament, per facilitar la tasca de millora als desenvolupadors del traductor.

Amb tot açò, vam decidir escriure un article, ja que un dels temes del congrés era el de Descripció pràctica d’integració i ús de RBTM, i el cas del traductor de Softcatalà és un exemple paradigmàtic d’ús molt gran d’un traductor automàtic basat en regles. L’article es va titular “A Widely Used Machine Translation Service and its Migration to a Free/Open-Source Solution: the case of Softcatalà“, i es troba publicat sota llicència Creative Commons al repositori obert de la UOC. També el penjaré a la secció de recerca (encara per fer) d’aquesta web, on aniré posant tota la informació relativa a les meues publicacions.

La presentació de l’article va dur associat un torn de preguntes molt productiu, en què moltes millores es van proposar al sistema, tant de cara als usuaris finals, com de cara als mantenidors del traductor. Ara només falta que, poquet a poquet, anem implementant totes eixes millores al servei de Softcatalà. Va estar molt bé l’experiència. Ací podeu veure la presentació de l’article.

Fa gairebé un any, vaig enllaçar un article de Rodríguez Ibarra en que li clavava canya a la SGAE i al cànon digital. En aquell moment vaig dir que estava parcialment d’acord amb l’opinió expressada per l’ex-president de la Junta d’Extremadura en l’article.

Ara, un any després, Rodríguez Ibarra n’ha escrit un altre (que he trobat gràcies al tweet de Miquel Simó) del que només puc dir una cosa: el subscric al 100%.

Un paràgraf de l’article:

Los creadores se enfrentan al mismo problema al que se enfrentaron otros gremios cuando las circunstancias y las tecnologías cambiaron. ¿Cómo se protege el derecho del dueño de un bar en un pueblo cuando la carretera deja de pasar por el interior de esa localidad? ¿Y el derecho del fabricante de máquinas de escribir cuando aparece el ordenador? ¿Y el del vendedor callejero de leche de vaca recién ordeñada? ¿Y el del conductor de diligencias cuando apareció el tren? La respuesta puede ser cualquiera menos la de alterar las bases por las que se creó Internet. La Red está basada en la libre circulación de la información que genera una sociedad que funciona a través del intercambio libre de esa información. Si esa información atenta contra la legalidad, ya se encargarán los Tribunales de Justicia de dictaminar la sentencia pertinente. Hasta el momento no ha habido un solo juez que haya dictaminado como ilegal una descarga. La única solución que resta es buscar nuevas fórmulas de adaptación a la nueva sociedad sin tratar de impedir el desarrollo tecnológico y el progreso, cosa que nunca nadie pudo hacer a lo largo de la historia.

Llegiu l’article complet

Fa ja uns quants anys que forme part de Softcatalà.Va ser a finals d’octubre de l’any 2004 que Toni Hermoso va proposar a la resta de membres que jo hi formés part. des de la primavera d’aquell mateix any havia estat treballant per traduir algunes extensions del Firefox. I gràcies a aquesta formar part de Softcatalà vaig migrar definitivament cap a Linux des del benvolgut (en aquell moment) XP. Poc després vaig conèixer en persona a Toni Hermoso, en una visita a BCN a casa Sílvia durant les festes de la Mercè de 2005. I no va ser fins a l’any passat, durant la I Jornada de difusió de programari informatic en valencià, que vaig conèixer també en persona a Pau Iranzo.

Amb tot açò vull dir que la meva relació amb Softcatalà havia sigut pràcticament tota virtual, a través d’Internet. Tot i que en molts moments Internet ajuda a reduir la distància entre membres d’un grup, mai no es té una relació igual que quan ja coneixes personalment a la gent.

I el passat 18 de desembre, en la primera trobada anual de Softcatalà, n’he conegut a molts d’ells. Es tractava de fer una reunió en la que mostrar una visió global dels treballs que s’havien fet des dels diferents projectes de Softcatalà, així com un repàs de les estadístiques de visites a la web, a l’estat dels comptes i als reptes de futur, abans d’anar al ja tradicional Sopar de Nadal de Softcatalà.

Tot i que l’agenda era molt optimista, i que ens vam haver de deixar unes quants coses per parlar, el balanç global de la reunió va ser moooolt positiu. Entre altres coses, vam poder explicar als companys de Catalunya la situació de la llengua ací al País Valencià i les tasques que des de Softvalencià hem de fer per normalitzar la situació, gràcies a una presentació molt bona de Pau Iranzo i Robert Escolano, que podeu veure a continuació.

Jo, per la meua part, vaig contar una miqueta la implantació d’Apertium com a traductor a la web de Softcatalà que vaig fer aquest estiu, i quins són els propers passos a fer en aquest aspecte. Referent a aquesta implantació, i degut a l’altíssim volum de traduccions que es gestionen des de la web de Softcatalà, Víctor (company a la UA) i jo hem escrit un petit article per al FreeRBMT 2011 que se celebrarà a finals de gener a BCN.

Després de la trobada vam anar a sopar a Can Culleretes, i en acabant vam anar a un irlandés a fer-nos un parell de Guiness i continuar xarrant de programari lliure, llengua, política, esports,… vaja, un repàs general a tot.

Robert i jo vam dormir al pis de Pau, a Gràcia, i diumenge de matí vam anar els tres a esmorzar a la xocolateria la Nena abans d’agafar l’Euromed de tornada a València.

Les conclusions de la trobada? Dos: La primera, que a Softcatalà un grup reduït de gent fa una feina espectacular amb molt pocs recursos, de manera que vull convidar a tots a que col·laboreu dins les vostres possibilitats en el que pugueu. La segona, que si mai vaig a viure a Barcelona, vull que siga a un lloc com Gràcia (i això que vam vore ben poc!)

Ja feia molt de temps que volia canviar de disseny el blog. L’actual el vaig fer fa gairebé tres anys, quan encara estava treballant al Taller Digital de la UA, i des d’aquell moment les coses han canviat molt. La xarxa s’ha socialitzat molt, i pràcticament tots utilitzem Facebook, Twitters i coses semblants molt més que fa un parell d’anys.

Però no per això el blog s’ha d’abandonar, més bé al contrari. Vull que el meu blog torne a ser el centre de la meva activitat a la xarxa i que en ell es concentre allò que faig a les distintes xarxes socials en què participe (Twitter, Facebook), on afegisc o destaque continguts (Delicious, Flickr, Youtube, Foursquare, Google Reader),…

A més, també m’apetia modificar la forma, a més del fons. Modernitzar-lo, ja que havia anat optant per un model més simplista, i fer alguna cosa més vistosa. Crec que en certa manera ho he aconseguit, i el model actual és prou més vistós i bonic que l’anterior.

Com sempre, queden moltes coses per retocar, molt per corregir i adaptar al nou format, hi ha coses que estaven abans i ara no estan,… però poc a poc aniré solucionant-ho tot. De tota manera, si veieu alguna cosa, aviseu

Lost

Moltíssim s’ha escrit per la blogosfera sobre Lost, una sèrie que no ha deixat indiferent a ningú. No vaig a fer una anàlisi profunda de la sèrie, ja n’hi ha moltes escampades per la xarxa. Però si que volia comentar algunes cosetes.

Vaig començar a veure la sèrie fa relativament poc, per Nadal. I em vaig “beure” les dues primeres temporades sense parar-me gens. Després, ja he anat més fent parons i tornant a enganxar-me, però de manera prou constant. Això, evidentment, gràcies a la xarxa. Si d’alguna cosa pot presumir Lost és l’expectació que ha creat en Internet, amb una gran quantitat d’aficionats que han anat creant imatges, fons d’escriptori, recopilacions d’escenes, milers d’anàlisi als blogs, projectes de subtítols, etc.

Primera imatge de la sèrie: Jack obri els ulls

En primer lloc, donar-li una nota “global” a la sèrie. Sincerament, crec que és de les millors sèries que he vist mai, junt amb Porca Misèria i Friends , tres gèneres totalment distints, a priori. I dic a priori perquè Lost ha acabat pareixent-se molt més a Porca Misèria del que pensava.

Al final, la sèrie tractava de persones, i res més. Persones que se sentien soles, perdudes. La illa, el monstre, els óssos polars, les estacions de Dharma, els viatges en el temps, els Altres, la Roca Negra, Jacob, l’electromagnetisme, el temple, la física quàntica, el backgammon, les bombes nuclears,… tot això no eren res més que accessoris. Tot era un mitjà per contar-nos la vida d’uns personatges que, com es diu en algun moment de la sèrie, van ser triats perquè estaven sols.

He de confessar que la meva primera sensació després de veure el capítol ahir va ser prou negativa. No entenia com havien pogut restringir la sèria a un aspecte quasi religiós, moral. Però vaig llegir una entrada al blog Piloto Automático, anomenada ¿Qué ha pasado en Lost?, i he de confessar que la perspectiva que tenia de tota la sèrie va canviar. De ser una sèrie de ciència-ficció, amb molts misteris, ha acabat parlant de sentiments, d’angoixes, de desitjos, d’amor, d’amistat, de solidaritat, de sacrifici.

I com per a deixar clar que és el final, l’última escena és pràcticament igual que la primera, però remarcant que és el final: Jack camina per la selva, passa pel costat d’una sabata penjada d’una canya, sabata que ja estava allí 3 anys abans, quan l’avió del vol Oceanic 815 es va estavellar contra l’illa; i l’última imatge de la sèrie és exactament la inversa a la primera: Jack, el personatge amb més pes al llarg de les 6 temporades, tanca els ulls i mor, això si, en pau.

Última escena de Lost: Jack tanca els ulls

I, com en tota sèrie o pel·lícula, la música és important. i en Lost no ho és menys. Així que, per acabar, una xicoteta mostra de la música que ens ha fet emocionar-nos durant 6 temporades.

Lost

Softvalencià

Avuí ha vist la llum Softvalencià. Per tal explicar de què es tracta d’una manera ràpida i senzilla, podríem dir que es tracta d’una campanya (acompanyada d’un lloc web) per potenciar l’ús de la llengua en l’àmbit de les noves tecnologies al País Valencià.

La iniciativa naix d’un grup de membres valencians de Softcatalà (entre els que destaquen, per la tasca que han fet, sense oblidar a tots els altres, Pau Iranzo i Robert Escolano) i la col·laboració d’Escola Valenciana, per tal de resoldre el greu dèficit que existeix en l’ús del valencià a l’ordinador: són molt pocs els ordinadors que, ací al País Valencià, estan configurats en valencià (com a exemple, no arriba a l’1,5% de visites a Infobenissa des d’un Windows+InternetExplorer amb el navegador configurat en valencià).

Tot i que el percentatge augmenta quan comencem a utilitzar programari lliure (32% en el cas de Windows-Firefox, o percentatges majors en el cas de Linux), cal una tasca important de promoció per arribar a nivells que, almenys, no facen vergonya. I aquesta tasca s’ha de fer, sense complexos, enfocada per als valencians.

Quan dic sense complexos vull dir sense renunciar als avantatges que tenim per tindre una llengua mitjanament potent (encara que minoritzada) amb 10 milions de parlants potencials, coneguda a la majoria dels llocs com a català, però sense renunciar tampoc a les particularitats que els valencians li aportem (entre elles, el nom que li solem donar a la criatura: valencià).

La pàgina web inclou diverses coses, entre les que es troben tutorials per tal d’ajudar-nos a configurar el nostre equip i un recull de programari en valencià (disponible també al Rebost de Softcatalà, com el navegador Firefox, el gestor de correu Thunderbird, els pedaços per al Windows i l’Office, etc).

Però personalment destacaria les eines lingüístiques que contempla: corrector i traductor (com els existents a Softcatalà) però amb suport per a les versions valencianes: doble accentuació i lèxic autòcton al corrector, i la generació de formes valencianes per al parell castellà ↔ valencià del traductor. Aquesta instal·lació del traductor servirà, a més, com a plataforma per a provar Apertium de cara a implantar-lo de manera definitiva a Softcatalà. Una vegada estabilitzat el sistema, vull veure si aprofite i el pose també a Infobenissa, per tal d’oferir un nou servei útil per a la gent del poble.

En definitiva, del que es tracta és d’augmentar l’ús de la nostra llengua en les noves tecnologies. Espere que tinguem èxit amb la iniciativa!