Arxiu de Internet

El que ens ve damunt amb la tecnologia

// agost 2nd, 2016 // No hi ha comentaris » // Internet

Resulta evident que la tecnologia ens envaeix d’una manera total i absoluta.

Quan pensem que el primer iPhone és de juny 2007, o que el primer mòbil amb Android és de més d’un any després (setembre de 2008) ens fa posar una mica de perspectiva en com de “noves” són algunes de les tecnologies que gairebé tothom utilitza cada dia.

Fins i tot si anem a altres “tecnologies” més velles, com Internet o els ordinadors, recorde el primer ordinador que vam tindre a casa, el desembre del 1997, o quan vam posar Internet l’any 2000. Per als més pioners, poseu-li cinc anys abans. Així i tot, és l’altre dia!!!

Ens pot parèixer que el creixement ha explotat en els darrers anys, o dècades, mentre que abans els canvis eren més lents. I això (parcialment) és cert. Aquesta gràfica demostra els anys on s’han inventat algunes de les tecnologies que han canviat la manera en què les societats vivim (o la majoria, no crec que les pel·lícules 3D li hagen canviat la vida a ningú :P)
Creixement tecnològic durant l'edat moderna

I això no pararà: nanotecnologia, intel·ligència artificial, realitat virtual o aprenentatge automàtic són coses que formaran part de les nostres vides en un futur molt proper, molt abans del que pensem.

Però el pitjor de tot és que hi ha molta gent que no vol adaptar-se a eixa realitat. I això no només pot provocar casos puntuals d’emprenyament o rebuig, sinó que pot crear problemes greus d’exclusió social. Ho explica molt millor que jo en Benjamí Villoslada en un article (del qual es veu un resum al final d’aquesta entrada)

En sorgir el frigorífic, els pagesos que tenien 30 anys havien de dubtar si els seus fills podríem heretar l’ofici. Nosaltres –els fills– hem de dubtar si farem el mateix entre 5 i 10 anys enllà. Aquesta és la diferència, al 2016, i per això avui tenim l’obligació de pensar en exponencial.

En l’article (que recomane llegir a tothom), Benjamí fa una reflexió sobre la velocitat dels canvis tecnològics,  i el rebuig de molta gent a eixes innovacions., aportant referències molt interessants.

Tard o prompte, tots ens haurem d’adaptar a aquestos canvis, tant els que som més “tecnòlegs” com els que són més “tecnòfobs”. No tenim altra opció com a individus, però tampoc com a societat si volem continuar progressant.

Em quede amb la reflexió final del Benjamí:

Només sé que no em pregunto si passarà o no. La pregunta és quan.

El rebuig a les innovacions tecnològiques

 

Abstinència del Twitter

// març 26th, 2015 // 1 comentari // Internet

Twitter

20 dies.

Això és el que duc (de moment) d’abstinència a Twitter.

Va començar, de manera pràcticament involuntària, el passat 7 de març, quan em vaig adonar que estava cansat del Twitter.

No d’utilitzar-lo (continua semblant-me una eina espectacular per estar al dia de què passa), ni tampoc de com l’utilitza la gent (la part bona del Twitter és que no cal “seguir” als amics perquè siguen amics, i només segueixes a aquells que realment t’interessa)…

Del que estava cansat era de “necessitar” estar al dia de tot el que passava. M’interessa molt saber què diu la gent a qui seguisc, tant els que parlen de política (sobretot valenciana) com també a tota la gent que està relacionada amb el món tecnològic. Però seguisc a massa gent, o a massa gent massa activa. I gent que es segueix entre ella, el que fa que també acabes interessant-te per les converses que hi ha entre ells.

I també estava cansat d’anar sempre amb “quasi un dia de retard”: pel matí mirava que havia passat la nit abans, i per la nit, què havia passat durant el dia. Això, entre altres coses, convertia en totalment absurdes respostes meues a converses que ja havien acabat quan les feia, i on moltes vegades acabava dient coses que altres havien dit hores abans. De la mateixa manera, era molt més probable que amb un parell de retuits aconseguira expressar millor alguna cosa que intentant escriure-ho jo mateix.

Una de les coses que haguera pogut fer (i que, de fet, ja havia fet en el passat) era senzillament “saltar-me un dia”, però sempre acabava igual: endarrerit. Fins que ja ho vaig tindre bé i vaig decidir parar en sec.

Què faré a partir d’ara? Segurament, abans de tornar a Twitter, perdré unes hores organitzant-me els contactes en llistes, per a agrupar d’alguna manera la gent a qui seguisc i així poder decidir què llegir, quan tinc cinc minuts i vull passar-los mirant el Twitter. També és probable que deixe de seguir algú, però això és més complicat, ja que la gent més activa (i que, per tant, més es notaria quan deixes de seguir) acostuma a ser també la que més m’interessa.

Així que, en resum, no sé segur com continuaré utilitzant el Twitter, ni quan, però el que sí que sé segur és que intentaré no fer-ho com fins ara.

Seguirem informant…

 

Bon Nadal!

// desembre 24th, 2012 // 1 comentari // Internet

I, com ja va passar a 2010, tornem a apurar, i penge la felicitaticó el dia de la Nit de Nadal! Però encara arribe a hora.

Bon Nadal!!!

Bon Nadal 2012

Imatge: “berries

Els valencians ho vam fer abans que els americans

// novembre 9th, 2012 // No hi ha comentaris » // Internet, Política

Entrada totalment en clau d’humor. Vist pel Twitter

Obama ha sigut reelegit. El primer president negre en la història dels Estats Units comença ara la seua segona legislatura. Però els valencians, com que som els primers en pràcticament tot, també ens vam avançar als EUA pel que fa a la multiculturalitat, i fa més de 15 anys que vam elegir a un president amb la pell del mateix color que Obama.

I si no, mireu

Llançament d’Infobenissa per a Android

// agost 19th, 2011 // No hi ha comentaris » // Internet, Programació

Infobenissa per a Android
 

Infobenissa per a Android

Infobenissa per a Android

La setmana passada vaig publicar la meva primera aplicació per a Android. Es tracta d’una aplicació per a Infobenissa des de la que accedir d’una manera més còmoda des del mòbil a la informació de Benissa.

Es tracta d’una aplicació, de moment, molt senzilla, ja que només permet accedir als titulars de les últimes notícies publicades, amb enllaços directes a cadascuna d’elles.

No obstant, la meva intenció és anar poc a poc afegint funcionalitats a l’aplicació, així com alliberar el codi font sota una llicència lliure. També he creat una pàgina que servirà per recollir tots els avanços en l’aplicació: Infobenissa per a Android.

Café empresarial i competències tecnològiques

// març 30th, 2011 // 4 comentaris » // Internet, Política

RT @RodolfoIrago: @iescolar @marodriguezb Qué pereza de País. Qué pereza de PP. Se debería juzgar a Aznar por frenar las detenciones de …

RT @toniher: Entrevista a @linternauta amb @vpartal i Martí Crespo is.gd/HLqOqt sobre el nou #Firefox 4, #html5 i més #fx4 #fxmob

RT @lapaellarusa: Recordemos que el #dbtcanal9 no se emite en Madrid ni en Burgos o la Rioja alavesa, a pesar de las apariencias

@clementine_app it’s really a cool player. I discovered it no so many days ago, and it replaced all the players I used until now ;)

Segons es podia llegir avuí a la premsa digital local, la Regidoria de Promoció Econòmica, a través de l’agència AFIC-CREAMA, ha preparat un café empresarial per a explicar als empresaris locals com promocionar de manera fàcil els seus negocis a internet.

He assistit a algunes xarrades d’aquestes, fetes per gurús de les xarxes socials, i a vegades m’ha semblat que aquestos gurús tenen menys idea d’algunes coses que qualsevol usuari mig-avançat, que les utilitze a sovint i sàpiga una miqueta de com funciona Internet. Vaig anar a un gratuit que feia FUNDESEM (van ser les 2 hores més perdudes de la meva vida) i la Universitat d’Alacant està fent ara un curs de Direcció i Gestió de Xarxes Socials a l’Empresa (curset de 950€ al que, per cert, vaig haver d’enviar un grapat de suggeriments perquè la web que tenien a l’iniciar el curs era terrible, sense informació, mal estructurada,…). Resumint, puc dir que la majoria d’aquestos cursos són prou dolents, i no perquè la temàtica obligue, sinó perquè en general són molt bàsics, estan mal enfocats, i els ponents es creuen experts d’allò que no són.

Quan he vist la notícia d’avuí, he pegat una miradeta a vore qui era el ponent, per a intentar situar el nivell d’utilitat de la xarrada. De Jordi Mauri, de l’empresa Aplicae, no havia sentit parlar mai, però per a això està el meu amic Google, amb el que he trobat ràpidament el perfil de Jordi al LinkedIn. És Enginyer Industrial, Doctor i Professor a la Universitat Politècnica de València. Té un llarg llistat de cursets i xarrades com a professor/ponent, en aspectes relatius a la innovació, la competitivitat, l’I+D+i, etc.

En principi, açò no aporta massa informació, ja que tant pot ser una persona que sap moltíssim del tema, o un venedor de fum professional (que n’hi ha, i molts).

Però continuem la recerca. El següent pas és la web de la seva empresa, Aplicae. Només entrar, ja veig una cosa que no m’agrada: està feta en Flash. Per a aquells que no ho sapigueu, si voleu que algú trobe la vostra web en Google amb paraules relacionades amb la pàgina, el primer que heu de fer és NO FER LA WEB EN FLASH!!!

A més, l’enllaç de l’Aviso legal no funciona (bravo per a ser la web d’una empresa!!!) i té dues versions, una per al navegador Internet Explorer 7 i una, inactiva, per al Firefox 5.0. El primer que he pensat és: “ja estan putejant-nos als que no gastem l’IExplorer” però de sobte dic “si el Firefox 5 no existeix!!!” De fet, ara s’està anunciant el Firefox 4 després de més d’un any. I com que volia saber des de quan són tan previsors, i existeix la magnífica web Wayback Machine (la màquina del temps), he decidit buscar allí Aplicae, i el 31 de gener de 2009 ja es podia entrar a una versió de la web per a Firefox 5!!!! A més, la web mostra un grapat d’errors, que no fan sinó confondre l’usuari.

I al Facebook, que és el que el ponent vol vendre? La pàgina de Facebook d’Aplicae no dóna cap informació sobre l’empresa! No diu a què es dedica, ni quina és la seva web, ni res de res. Bé, res de res no, sabem que a Aplicae li agrada Dulcesol. Molt important.

Conclusions de tot este super-rotllo-anàlisi? No moltes, la veritat… Però alguna si que se’n pot extreure.

Si a mi vol explicar-me coses de finestres algú que té les seues que no tanquen bé, o de instal·lacions elèctriques algú a qui se li’n va la llum a sa casa cada dos per tres… no sé si li faria massa cas. Crec que algú que es vol explicar les bondats de les noves tecnologies a empresaris, el primer que hauria de fer és dur-les bé a la seva pròpia empresa. Dic jo…

 

Intercanvi d’idees i propietat intel·lectual

// gener 31st, 2011 // 1 comentari // Cites, Internet

l'Android de XaviCom que un dels propòsits d’enguany és no abandonar el blog, i intentar tornar-ho a fer amb la intensitat en què ho feia en anys anteriors, he de contar moltes coses que durant els últims mesos he anat deixant passar.

Començarem pel mòbil. Fa vora sis mesos, i després de diversos estira-i-arronses amb Movistar, vaig aconseguir un Samsung Galaxy S. Es tracta del mòbil insígnia de la companyia coreana, i pràcticament idèntic (això s’ha vist ara) al segon dels mòbils de Google, el Nexus S, que ha eixit al mercat mig any darrere del Galaxy S.

Les característiques del maquinari són espectaculars, sent més potent que pràcticament tots els ordinadors que he tingut fins ara! Però el principal motiu pel que volia un GalaxyS és pel programari que mou el bitxo: el sistema operatiu Android. Podríem definir Android ràpidament com un sistema operatiu per a mòbils basat en Linux i desenvolupat per Google, i que li planta cara a l’iOS de l’iPhone (Apple).

El mòbil era l’únic reducte en què continuava gastant el Windows. Després d’haver migrat a Linux fa més de 5 anys, el 2006 em vaig comprar una PDA amb Windows Mobile, un Qtex S200 (HTC Prophet), i vaig tornar a caure en l’Imperi del Maligne duent el SO de Redmond a tots els llocs dins la meva butxaca.

Tot i que sense talibanismes, intente utilitzar només programari lliure i, a poder ser, en la meua llengua. Tot i que l’Android (la versió distribuida per Google) encara no està en valencià (altres com la Cyanogen si que ho està, però no funciona bé encara per al Galaxy S), vull veure si comence a participar al nou projecte d’Android a Softcatalà, per a veure si entre tots fem força i Google inclou la llengua dins de les versions oficials del sistema operatiu.

Durant les vacances de nadal vaig actualitzar d’Eclair (Android 2.1) a Froyo (Android 2.2), i la veritat és que el canvi ha sigut a millor. El mòbil va molt més ràpid, la bateria dura més, es veu el Flash de les webs… en definitiva, quasi un mòbil nou 😀

A partir d’ara, espereu de tant en tant alguna entrada sobre alguna aplicació interessant que m’haja instal·lat al mòbil, o frikades per l’estil.


Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un parell d’articles molt interessants (llegiu-los, per favor) que m’han arribat mitjançant el Twitter, i una cita per a reflexionar que vaig trobar al al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó …

Carta abierta a Alejandro Sanz, per Lucas Sánchez (@Sonicando)

La piratería no existe, per Juan Gómez-Jurado

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Els partits polítics i la política 2.0

// gener 27th, 2011 // 6 comentaris » // Internet, Política

l'Android de XaviCom que un dels propòsits d’enguany és no abandonar el blog, i intentar tornar-ho a fer amb la intensitat en què ho feia en anys anteriors, he de contar moltes coses que durant els últims mesos he anat deixant passar.

Començarem pel mòbil. Fa vora sis mesos, i després de diversos estira-i-arronses amb Movistar, vaig aconseguir un Samsung Galaxy S. Es tracta del mòbil insígnia de la companyia coreana, i pràcticament idèntic (això s’ha vist ara) al segon dels mòbils de Google, el Nexus S, que ha eixit al mercat mig any darrere del Galaxy S.

Les característiques del maquinari són espectaculars, sent més potent que pràcticament tots els ordinadors que he tingut fins ara! Però el principal motiu pel que volia un GalaxyS és pel programari que mou el bitxo: el sistema operatiu Android. Podríem definir Android ràpidament com un sistema operatiu per a mòbils basat en Linux i desenvolupat per Google, i que li planta cara a l’iOS de l’iPhone (Apple).

El mòbil era l’únic reducte en què continuava gastant el Windows. Després d’haver migrat a Linux fa més de 5 anys, el 2006 em vaig comprar una PDA amb Windows Mobile, un Qtex S200 (HTC Prophet), i vaig tornar a caure en l’Imperi del Maligne duent el SO de Redmond a tots els llocs dins la meva butxaca.

Tot i que sense talibanismes, intente utilitzar només programari lliure i, a poder ser, en la meua llengua. Tot i que l’Android (la versió distribuida per Google) encara no està en valencià (altres com la Cyanogen si que ho està, però no funciona bé encara per al Galaxy S), vull veure si comence a participar al nou projecte d’Android a Softcatalà, per a veure si entre tots fem força i Google inclou la llengua dins de les versions oficials del sistema operatiu.

Durant les vacances de nadal vaig actualitzar d’Eclair (Android 2.1) a Froyo (Android 2.2), i la veritat és que el canvi ha sigut a millor. El mòbil va molt més ràpid, la bateria dura més, es veu el Flash de les webs… en definitiva, quasi un mòbil nou 😀

A partir d’ara, espereu de tant en tant alguna entrada sobre alguna aplicació interessant que m’haja instal·lat al mòbil, o frikades per l’estil.


Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un parell d’articles molt interessants (llegiu-los, per favor) que m’han arribat mitjançant el Twitter, i una cita per a reflexionar que vaig trobar al al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó …

Carta abierta a Alejandro Sanz, per Lucas Sánchez (@Sonicando)

La piratería no existe, per Juan Gómez-Jurado

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

S’arrimen les eleccions, i la xarxa comença a bullir. Twitters, Facebooks, blogs, correus en cadena, notes de premsa… i un llarg etcètera de vies diferents utilitzen els partits polítics per (intentar) apropar-se als ciutadans. Referent a la política 2.0 i a Benissa, per exemple, alguns partits tenen la seva web (PP, BLOC i CIBE), pàgina al Facebook (PP, PSOEBLOC) i compte de Twitter del partit (PP i BLOC), a més de comptes de Twitter dels seus portaeus (Jose María Serna – PP – i Xavi Tro – BLOC -).

Però hi ha món més enllà de Benissa. I perquè m’agrada internet, m’agrada la política (que en el seu sentit més inicial, provinent del grec ????? [polis], tracta la relació de la ciutadania i el seu govern) i perquè crec que no hi ha millor manera d’enfocar unes eleccions que sabent-ne les propostes dels diferents partits polítics, fa una temporadeta vaig començar a seguir els twitters dels tres principals partits del país: @ppcv @SocialistesVal i @comunicacioBLOC, dels quals només em queda ja el del BLOC, per un simple motiu: els que s’encarreguen de la comunicació dels partits es pensen que no tenim res a fer?

El fet és que, al poc de començar a seguir al PP, va haver-hi un parell de dies seguits que van enviar més de vint missatges, i vaig decidir deixar de seguir-los. També m’ho havia plantejat del SocialistesValencians (ja que no volen dir-se PSPV, ni PSOE, ni PSPV-PSOE, però això ja és un altre tema…) i, encara que en menor mesura, del BLOC. Però sincerament per gossera encara no ho havia fet.

Més tard, el passat dia 19, vaig enviar el següent tweet als tres comptes que vos he comentat

@ppcv @socialistesVal @comunicacioBLOC vos heu plantejat mai q és demencial seguir-vos amb la burrada de tweets q feu al dia? #politica20I no sé si com a resposta (resposta directa no en vaig rebre cap) a eixe tweet, el que em vaig trobar és que diumenge, en dues hores, els socialistes van publicar 120 TWEETS!!!!!! Esteu de broma???? Realment penseu que algú que no estiga tocat de l’ala va a seguir-vos si li inundeu a missatges?

De moment, el que han aconseguit els socialistes és, no només que deixe de seguir-los, sinó que em qüestione seriosament la capacitat intel·lectual del responsable de comunicació del partit, i que ho faça públicament des del blog.

Si voleu que els ciutadans escoltem les vostres propostes, feu-ho com cal. Però no feu barbaritats com aquesta, que a més de no servir per a a res, encara es guanyeu crítiques públiques com aquesta.

FreeRBMT 2011: Integració d’Apertium a Softcatalà

// gener 25th, 2011 // 1 comentari // Internet, Universitat

Xavi IvarsSi vols saber una miqueta més sobre mi, estàs en el lloc indicat.

El meu nom complet és Xavier Ivars i Ribes, i sóc de la localitat de Benissa, un poble de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Estudiant i treballant…

Després d’estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Iborra, ací a Benissa, vaig començar la carrera d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat d’Alacant l’any 2001, anant-me’n a viure a Sant Vicent del Raspeig. Durant 5 anys vaig viure allí, coneixent a molt bons amics, i aprenent molt.

Després d’un any de nou al poble, treballant a Connecta Front-Back, i  estudiant del doctorat Aplicacions de la Informàtica, vaig tornar a la Universitat, concretament al Taller Digital, com a programador. I després d’un altre any, vaig entrar com a Tècnic del Projecte SCABD al Grup Transducens del DLSI. En aquest context vaig presentar la meva tesina sobre models de paraules.

Actualment sóc Tècnic d’un altre projecte, ara Europeu, i també relacionat amb les Biblioteques Digitals: el Projecte IMPACT.

QR amb la meva targeta de contacte

QR amb la meva targeta de contacte

Un poc “friki”…

La meva afició a tot allò relacionat amb Internet i la resta de tecnologies de la informació i la comunicació està relacionada amb allò que he estudiat, però també amb la inquietud de donar a conèixer el meu poble a tot el món. Amb eixa intenció vaig començar a treballar junt a Joanba a Infobenissa, un portal informatiu de la localitat. També he fet algunes pàgines web per a empreses, per a traure’m algun duret, que sempre fa falta.

Musiqueta…

Una altra de les meues aficions és la música. Des de ben menut m’ha agradat, i actualment toque l’oboè a la Banda de Música del poble. També he tocat en algunes ocasions la dolçaina, instrument típic valencià, a la Colla Pere Bigot, i el projecte xaranguer de la Morralla està pendent 😉 Però una cosa tinc clara: el meu instrument és l’oboè.

Parlant de tot…

També en l’àmbit tecnològic, però també lingüístic, forme part de Softcatalà, associació sense ànim de lucre que es dedica a localitzar (traduir i adaptar) programari al català. Em dedique fonamentalment al Projecte Mozilla, amb el navegador Firefox i el gestor de correu Thunderbird, traduint extensions.

Si vols saber alguna cosa més de mi, pots utilitzar la pàgina de contacte 😉
Xavi IvarsSi vols saber una miqueta més sobre mi, estàs en el lloc indicat.

El meu nom complet és Xavier Ivars i Ribes, i sóc de la localitat de Benissa, un poble de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Estudiant i treballant…

Després d’estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Iborra, ací a Benissa, vaig començar la carrera d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat d’Alacant l’any 2001, anant-me’n a viure a Sant Vicent del Raspeig. Durant 5 anys vaig viure allí, coneixent a molt bons amics, i aprenent molt.

Després d’un any de nou al poble, treballant a Connecta Front-Back, i  estudiant del doctorat Aplicacions de la Informàtica, vaig tornar a la Universitat, concretament al Taller Digital, com a programador. I després d’un altre any, vaig entrar com a Tècnic del Projecte SCABD al Grup Transducens del DLSI. En aquest context vaig presentar la meva tesina sobre models de paraules.

Actualment sóc Tècnic d’un altre projecte, ara Europeu, i també relacionat amb les Biblioteques Digitals: el Projecte IMPACT.

QR amb la meva targeta de contacte

QR amb la meva targeta de contacte

Un poc “friki”…

La meva afició a tot allò relacionat amb Internet i la resta de tecnologies de la informació i la comunicació està relacionada amb allò que he estudiat, però també amb la inquietud de donar a conèixer el meu poble a tot el món. Amb eixa intenció vaig començar a treballar junt a Joanba a Infobenissa, un portal informatiu de la localitat. També he fet algunes pàgines web per a empreses, per a traure’m algun duret, que sempre fa falta.

Musiqueta…

Una altra de les meues aficions és la música. Des de ben menut m’ha agradat, i actualment toque l’oboè a la Banda de Música del poble. També he tocat en algunes ocasions la dolçaina, instrument típic valencià, a la Colla Pere Bigot, i el projecte xaranguer de la Morralla està pendent 😉 Però una cosa tinc clara: el meu instrument és l’oboè.

Parlant de tot…

També en l’àmbit tecnològic, però també lingüístic, forme part de Softcatalà, associació sense ànim de lucre que es dedica a localitzar (traduir i adaptar) programari al català. Em dedique fonamentalment al Projecte Mozilla, amb el navegador Firefox i el gestor de correu Thunderbird, traduint extensions.

Si vols saber alguna cosa més de mi, pots utilitzar la pàgina de contacte 😉
La setmana passada es va celebrar a la UOC, a Barcelona,  el FreeRBMT11 (II International Workshop on Free/Open-Source Rule-Based Machine Translation). La primera edició del Workshop la vam organitzar a Alacant des del meu departament a finals de 2009 i on es van presentar 7 articles, la majoria d’ells sobre Apertium i molts d’ells també d’alumnes del GSoC, a més de dues xarrades a càrrec de Kepa Sarasola i Amba Kulkarni.

Enguany, i gràcies a Lluis Villarejo i Mireia Farrús (a la que vaig conèixer en persona i em va dir que era ex de Softcatalà), s’ha pogut celebrar una segona edició a Barcelona. En aquesta ocasió, hi ha hagut més variació en els articles presentats, i l’abast del congrés s’ha mogut més cap a coneixement lingüístic a la traducció automàtica, i no tant centrat en Apertium com l’any anterior.

Fa uns quants mesos, quan es va llançar la web de Softvalencià, vaig instal·lar el traductor Apertium a la web. Per a fer-ho, i gràcies a l’ajuda de Víctor M. Sánchez-Cartagena, vaig instal·lar-lo sota la plataforma ScaleMT, una plataforma que facilita moltíssim la instal·lació escalable de traductors com Apertium (però també d’altres com Matxin). Havent-ho tenint funcionant relativament bé a Softvalencià, durant l’estiu vam fer la prova de foc, i després d’algunes adaptacions de l’entorn, el vam habilitar a Softcatalà com a substitut de l’antic interNOSTRUM. A més, vam implementar algunes eines per a aconseguir millores al traductor de manera semi-automàtica: un sistema de recolecció de paraules desconegudes freqüents, i una interfície on es mostren els suggeriments dels usuaris aliniats amb la frase original i la frase traduïda automàticament, per facilitar la tasca de millora als desenvolupadors del traductor.

Amb tot açò, vam decidir escriure un article, ja que un dels temes del congrés era el de Descripció pràctica d’integració i ús de RBTM, i el cas del traductor de Softcatalà és un exemple paradigmàtic d’ús molt gran d’un traductor automàtic basat en regles. L’article es va titular “A Widely Used Machine Translation Service and its Migration to a Free/Open-Source Solution: the case of Softcatalà“, i es troba publicat sota llicència Creative Commons al repositori obert de la UOC. També el penjaré a la secció de recerca (encara per fer) d’aquesta web, on aniré posant tota la informació relativa a les meues publicacions.

La presentació de l’article va dur associat un torn de preguntes molt productiu, en què moltes millores es van proposar al sistema, tant de cara als usuaris finals, com de cara als mantenidors del traductor. Ara només falta que, poquet a poquet, anem implementant totes eixes millores al servei de Softcatalà. Va estar molt bé l’experiència. Ací podeu veure la presentació de l’article.

Cànon digital, per Juan Carlos Rodríguez Ibarra

// gener 11th, 2011 // 2 comentaris » // Internet, Política

Els Reis Mags d'Orient

Ja venen els Reis!!! Que vos porten moltes coses!!!

l'Android de XaviCom que un dels propòsits d’enguany és no abandonar el blog, i intentar tornar-ho a fer amb la intensitat en què ho feia en anys anteriors, he de contar moltes coses que durant els últims mesos he anat deixant passar.

Començarem pel mòbil. Fa vora sis mesos, i després de diversos estira-i-arronses amb Movistar, vaig aconseguir un Samsung Galaxy S. Es tracta del mòbil insígnia de la companyia coreana, i pràcticament idèntic (això s’ha vist ara) al segon dels mòbils de Google, el Nexus S, que ha eixit al mercat mig any darrere del Galaxy S.

Les característiques del maquinari són espectaculars, sent més potent que pràcticament tots els ordinadors que he tingut fins ara! Però el principal motiu pel que volia un GalaxyS és pel programari que mou el bitxo: el sistema operatiu Android. Podríem definir Android ràpidament com un sistema operatiu per a mòbils basat en Linux i desenvolupat per Google, i que li planta cara a l’iOS de l’iPhone (Apple).

El mòbil era l’únic reducte en què continuava gastant el Windows. Després d’haver migrat a Linux fa més de 5 anys, el 2006 em vaig comprar una PDA amb Windows Mobile, un Qtex S200 (HTC Prophet), i vaig tornar a caure en l’Imperi del Maligne duent el SO de Redmond a tots els llocs dins la meva butxaca.

Tot i que sense talibanismes, intente utilitzar només programari lliure i, a poder ser, en la meua llengua. Tot i que l’Android (la versió distribuida per Google) encara no està en valencià (altres com la Cyanogen si que ho està, però no funciona bé encara per al Galaxy S), vull veure si comence a participar al nou projecte d’Android a Softcatalà, per a veure si entre tots fem força i Google inclou la llengua dins de les versions oficials del sistema operatiu.

Durant les vacances de nadal vaig actualitzar d’Eclair (Android 2.1) a Froyo (Android 2.2), i la veritat és que el canvi ha sigut a millor. El mòbil va molt més ràpid, la bateria dura més, es veu el Flash de les webs… en definitiva, quasi un mòbil nou 😀

A partir d’ara, espereu de tant en tant alguna entrada sobre alguna aplicació interessant que m’haja instal·lat al mòbil, o frikades per l’estil.


Fa gairebé un any, vaig enllaçar un article de Rodríguez Ibarra en que li clavava canya a la SGAE i al cànon digital. En aquell moment vaig dir que estava parcialment d’acord amb l’opinió expressada per l’ex-president de la Junta d’Extremadura en l’article.

Ara, un any després, Rodríguez Ibarra n’ha escrit un altre (que he trobat gràcies al tweet de Miquel Simó) del que només puc dir una cosa: el subscric al 100%.

Un paràgraf de l’article:

Los creadores se enfrentan al mismo problema al que se enfrentaron otros gremios cuando las circunstancias y las tecnologías cambiaron. ¿Cómo se protege el derecho del dueño de un bar en un pueblo cuando la carretera deja de pasar por el interior de esa localidad? ¿Y el derecho del fabricante de máquinas de escribir cuando aparece el ordenador? ¿Y el del vendedor callejero de leche de vaca recién ordeñada? ¿Y el del conductor de diligencias cuando apareció el tren? La respuesta puede ser cualquiera menos la de alterar las bases por las que se creó Internet. La Red está basada en la libre circulación de la información que genera una sociedad que funciona a través del intercambio libre de esa información. Si esa información atenta contra la legalidad, ya se encargarán los Tribunales de Justicia de dictaminar la sentencia pertinente. Hasta el momento no ha habido un solo juez que haya dictaminado como ilegal una descarga. La única solución que resta es buscar nuevas fórmulas de adaptación a la nueva sociedad sin tratar de impedir el desarrollo tecnológico y el progreso, cosa que nunca nadie pudo hacer a lo largo de la historia.

Llegiu l’article complet