Arxiu de Televisió

Pepe Ribes, Estrella Damm i el València CF

// març 22nd, 2011 // No hi ha comentaris » // Televisió

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 
Tinc predilecció pels anuncis d’Estrella Damm. Tant el de “La feina ben feta” com el de “Les coses bones que tenim” em van semblar senzillament perfectes. Anuncis emotius, remarcant la part positiva del subjecte del vídeo (en aquest cas, del Barça el primer i de Catalunya el segon).

Però Estrella Damm no és (només) sinònim de futbol, i a Benissa ho sabem bé. El nostre Pepe Ribes junt amb l’Alex Pella estan competint a la Barcelona World Race de vela amb l’Estrella Damm, vaixell patrocinat per la marca de cervesa. I és de sobres conegut que Pepe és un gran aficionat del València CF.

I clar, si s’uneix Barcelona World Race, Pepe Ribes, Estrella Damm i València CF i es barreja bé, només pot eixir un anunci als que ens té acostumats l’empresa cervesera. Un anunci on es parla de la família (Sandra, Pepe junior i Pepe pare – Pepe noranta-cinc, pare del nostre regatista – ), així com de sensacions agradables com la sobretaula després de la millor paella del món, la de casa, o la visita a Mestalla junt amb els amics de tota la vida.

 

Totalment Perduts…

// maig 25th, 2010 // 3 comentaris » // Internet, Personal, Televisió

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Bon Nadal 2009!

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.

Anònim

Top20 - Rànquing

Top20 - Rànquing

Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del “Top 20” dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d’un rànquing que fa “Cercabloc.cat”, un directori de blogs dels Països Catalans.

La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!! 😛

Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure’m com al blog més influent de tota la demarcació d’Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.

I si una cosa si que m’ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s’estava morint!

Rànquing del Racó de Xavi

Rànquing del Racó de Xavi

Per cert, per si algú s’ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m’emporte tot el rànquing d’Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment 😛
Ke 6 punts; Que 12 punts

Vist a Scrabble, al blog El espíritu de los cínicos.

Softvalencià

Softvalencià

Avuí ha vist la llum Softvalencià. Per tal explicar de què es tracta d’una manera ràpida i senzilla, podríem dir que es tracta d’una campanya (acompanyada d’un lloc web) per potenciar l’ús de la llengua en l’àmbit de les noves tecnologies al País Valencià.

La iniciativa naix d’un grup de membres valencians de Softcatalà (entre els que destaquen, per la tasca que han fet, sense oblidar a tots els altres, Pau Iranzo i Robert Escolano) i la col·laboració d’Escola Valenciana, per tal de resoldre el greu dèficit que existeix en l’ús del valencià a l’ordinador: són molt pocs els ordinadors que, ací al País Valencià, estan configurats en valencià (com a exemple, no arriba a l’1,5% de visites a Infobenissa des d’un Windows+InternetExplorer amb el navegador configurat en valencià).

Tot i que el percentatge augmenta quan comencem a utilitzar programari lliure (32% en el cas de Windows-Firefox, o percentatges majors en el cas de Linux), cal una tasca important de promoció per arribar a nivells que, almenys, no facen vergonya. I aquesta tasca s’ha de fer, sense complexos, enfocada per als valencians.

Quan dic sense complexos vull dir sense renunciar als avantatges que tenim per tindre una llengua mitjanament potent (encara que minoritzada) amb 10 milions de parlants potencials, coneguda a la majoria dels llocs com a català, però sense renunciar tampoc a les particularitats que els valencians li aportem (entre elles, el nom que li solem donar a la criatura: valencià).

La pàgina web inclou diverses coses, entre les que es troben tutorials per tal d’ajudar-nos a configurar el nostre equip i un recull de programari en valencià (disponible també al Rebost de Softcatalà, com el navegador Firefox, el gestor de correu Thunderbird, els pedaços per al Windows i l’Office, etc).

Però personalment destacaria les eines lingüístiques que contempla: corrector i traductor (com els existents a Softcatalà) però amb suport per a les versions valencianes: doble accentuació i lèxic autòcton al corrector, i la generació de formes valencianes per al parell castellà ? valencià del traductor. Aquesta instal·lació del traductor servirà, a més, com a plataforma per a provar Apertium de cara a implantar-lo de manera definitiva a Softcatalà. Una vegada estabilitzat el sistema, vull veure si aprofite i el pose també a Infobenissa, per tal d’oferir un nou servei útil per a la gent del poble.

En definitiva, del que es tracta és d’augmentar l’ús de la nostra llengua en les noves tecnologies. Espere que tinguem èxit amb la iniciativa!
Lamentablement estem acostumats a la manipulació de Canal9, i també a la castellanització progressiva de l’ens televisiu.

Però que passa si posem les dues coses en una coctelera i les mesclem?

Que ixen els presentadors de Notícies 9 dient cohecho [sic] en lloc de la paraula valenciana equivalent*, que segur que tots entenem millor: suborn.

Per cert, tot açò ve perquè hui el Tribunal Suprem ha anul·lat el sobreseïment de la causa contra els dirigents del PP valencià, i ha obligat al Tribunal Superior de Justícia Valencià tornar a obrir el cas.

* Entre altres llocs, podeu trobar les equivalències de vocabulari de Dret Penal en aquest PDF de la Universitat de València. L’entrada suborn ? cohecho és la 186.
I seguint amb els desficacis de RTVV, ara és el torn de Radio 9.

Es veu que per inspiració de “Blackberry Fountain”, o Font de Mora, i la seva “Education for the Citizenship”, els locutors de Radio 9 han descobert un nou grup, com podeu comprovar a continuació

Només una coseta… eixe grup no s’havia dit tota la vida Al Tall?

Lamentable…

Trobat al Facebook de Pau Alabajos.

Si estiguera d’acord amb tu, ambdós estaríem equivocats

Anònim

Aquesta entrada conté spoilers, o siga que si encara no heu vist el final de Lost, vos recomane que no la llegiu.
Lost

Lost

Moltíssim s’ha escrit per la blogosfera sobre Lost, una sèrie que no ha deixat indiferent a ningú. No vaig a fer una anàlisi profunda de la sèrie, ja n’hi ha moltes escampades per la xarxa. Però si que volia comentar algunes cosetes.

Vaig començar a veure la sèrie fa relativament poc, per Nadal. I em vaig “beure” les dues primeres temporades sense parar-me gens. Després, ja he anat més fent parons i tornant a enganxar-me, però de manera prou constant. Això, evidentment, gràcies a la xarxa. Si d’alguna cosa pot presumir Lost és l’expectació que ha creat en Internet, amb una gran quantitat d’aficionats que han anat creant imatges, fons d’escriptori, recopilacions d’escenes, milers d’anàlisi als blogs, projectes de subtítols, etc.

Primera imatge de la sèrie

Primera imatge de la sèrie: Jack obri els ulls

En primer lloc, donar-li una nota “global” a la sèrie. Sincerament, crec que és de les millors sèries que he vist mai, junt amb Porca Misèria i Friends , tres gèneres totalment distints, a priori. I dic a priori perquè Lost ha acabat pareixent-se molt més a Porca Misèria del que pensava.

Al final, la sèrie tractava de persones, i res més. Persones que se sentien soles, perdudes. La illa, el monstre, els óssos polars, les estacions de Dharma, els viatges en el temps, els Altres, la Roca Negra, Jacob, l’electromagnetisme, el temple, la física quàntica, el backgammon, les bombes nuclears,… tot això no eren res més que accessoris. Tot era un mitjà per contar-nos la vida d’uns personatges que, com es diu en algun moment de la sèrie, van ser triats perquè estaven sols.

He de confessar que la meva primera sensació després de veure el capítol ahir va ser prou negativa. No entenia com havien pogut restringir la sèria a un aspecte quasi religiós, moral. Però vaig llegir una entrada al blog Piloto Automático, anomenada ¿Qué ha pasado en Lost?, i he de confessar que la perspectiva que tenia de tota la sèrie va canviar. De ser una sèrie de ciència-ficció, amb molts misteris, ha acabat parlant de sentiments, d’angoixes, de desitjos, d’amor, d’amistat, de solidaritat, de sacrifici.

I com per a deixar clar que és el final, l’última escena és pràcticament igual que la primera, però remarcant que és el final: Jack camina per la selva, passa pel costat d’una sabata penjada d’una canya, sabata que ja estava allí 3 anys abans, quan l’avió del vol Oceanic 815 es va estavellar contra l’illa; i l’última imatge de la sèrie és exactament la inversa a la primera: Jack, el personatge amb més pes al llarg de les 6 temporades, tanca els ulls i mor, això si, en pau.

Última escena de Lost

Última escena de Lost: Jack tanca els ulls

I, com en tota sèrie o pel·lícula, la música és important. i en Lost no ho és menys. Així que, per acabar, una xicoteta mostra de la música que ens ha fet emocionar-nos durant 6 temporades.

Lost

Lost

Boig per tu
I cada dia més

// març 13th, 2007 // 3 comentaris » // Música, Personal, Televisió

Xavi IvarsSi vols saber una miqueta més sobre mi, estàs en el lloc indicat.

El meu nom complet és Xavier Ivars i Ribes, i sóc de Benissa, un poble de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Estudiant i treballant…

Després d’estudiar el batxillerat a l’Institut Josep Iborra, a Benissa, vaig començar la carrera d’Enginyeria en Informàtica a la Universitat d’Alacant l’any 2001, anant-me’n a viure a Sant Vicent del Raspeig. Durant 5 anys vaig viure allí, coneixent a molt bons amics, i aprenent molt.

Després d’un any de nou al poble, treballant a Connecta Front-Back, i mentre començava amb el doctorat Aplicacions de la Informàtica, vaig tornar a la Universitat, concretament al Taller Digital, com a programador. I després d’un altre any, vaig entrar com a Tècnic Superior del Projecte SCABD al Grup Transducens del DLSI. En aquest context vaig presentar la meva tesina sobre models de paraules. Poc després, i fins a març de 2012, vaig estar com a Tècnic d’un altre projecte, ara europeu, i també relacionat amb les Biblioteques Digitals: el Projecte IMPACT.

El maig de 2012 me’n vaig vindre a Barcelona a  treballar a Vistaprint, on actualment estic com a Senior Software Engineer.

Targeta de presentació - Xavi IvarsUn poc “friki”…

La meva afició a tot allò relacionat amb Internet i la resta de tecnologies de la informació i la comunicació està relacionada amb allò que he estudiat, però també amb la inquietud de donar a conèixer el meu poble a tot el món. Amb eixa intenció vaig començar a treballar junt a Joanba a Infobenissa, un portal informatiu de la localitat. També, durant la carrera, vaig fer algunes pàgines web per a empreses, (per a traure’m algun duret, que sempre fa falta)

Música i festes…

Una altra de les meues aficions és la música. Des de ben menut m’ha agradat, i actualment toque l’oboè a la Banda de Música del poble, i el saxo a la Xaranga la Morralla. També he tocat en algunes ocasions la dolçaina, instrument típic valencià, a la Colla Pere Bigot.

També sóc membre de la Filà Califes des que vaig nàixer: vaig eixir per primera vegada a l’entrada de Moros i Cristians del meu poble el juny de 1983, amb només 3 mesos.

Parlant de tot…

També en l’àmbit tecnològic, però també lingüístic, forme part des d’octubre de 2004 de Softcatalà, associació sense ànim de lucre que es dedica a localitzar (traduir i adaptar) programari al català, i també la seua “filial” valencianaSoftvalencià.

La meua tasca actual es concentra en el manteniment de les eines lingüístiques (traductor i corrector), gestió web i de les xarxes socials, i després un poc de tot: traducció d’alguna cosa quan fa falta, suport al desenvolupament del Catalanitzador, etc. En el passat, vaig estar centrat principalment en traduccions a l’entorn Mozilla: Firefox, Thunderbird i extensions.

Jo per la web…

Com a bon informàtic, tinc compte et totes les webs en les que es pot 🙂 Aci van alguns enllaços als principals perfils

Facebook – TwitterPerfil de Google – Instagram

Si vols saber alguna cosa més de mi, pots utilitzar la pàgina de contacte 😉
Aquest matí, quan m’he alçat, m’he quedat flipat.

M’havien telefonat (per ser sincers, m’ha despertat el telèfon). Em cridaven de la Universitat, de part del DLSI, del grup d’investigació GPLSI, i volien plantejar-me una cosa.

Estan treballant en un projecte d’Extracció d’Informació, i pel que sembla han obtingut resultats força esperançadors. Tant, que una gran empresa de la branca( no diré quina… va, sí que ho diré: Google Logo 😉 ) els ha proposat encentar un projecte en comú.

Per això necessiten becaris, tant a la Universitat com al Google. I ací és on entre jo: m’han proposat com a un dels possibles becaris per treballar al Google Campus, la seu que té l’empresa a Mountain View, als Estats Units. En principi, el projecte seria per a 10 mesos, prorrogables en 6 més, però qui sap!

Ja ho va dir el del Levante, en l’entrevista que ens van fer per a Infobenissa: que tremole Google!!!

Actualització (29-12-06): Algú s’ho havia cregut? 😛
Aquesta pàgina és un recull de cites, frases cèlebres, refranys, que he anat recopilant a poc a poc de molts llocs distints (altres pàgines i blocs de la xarxa, xarrades d’algun amic, …). Moltes d’elles són anònimes; altres, de gent molt famosa/prestigiosa/important/coneguda (Einstein, Asimov, Fuster,…), i altres de gent més propera a mi: es tracta de frases que, en un moment donat, han dit alguns amics. Aquestes, sense dubte, mereixerien una pàgina especial.

I potser la tinguen 😉

Més endavant, intentaré posar-les en categories, per estructurar la pàgina d’alguna manera.

  • “La vida és una contradicció: "separat" s'escriu tot junt, i "tot junt" s'escriu separat.”
    Anònim
  • “Mai t'arrepentisques d'allò que has fet, sinó del que mai t'has atrevit a fer.”
    Anònim
  • “Pots ser allò que tu vulgues; només hi ha un obstacle: tu mateix.”
    Anònim
  • “La documentació en el "software" és com el sexe: quan és bona i abundant, de categoria; quan n'hi ha poca i roïna, és millor que res.”
    Gabe Helou
  • “Empty your mind. Be formless, shapeless. Like water. You put water into a bottle and it becomes the bottle. You put in a teapot, it becomes the teapot. Water can flow, or it can crash.

    Be water, my friend!”
    Bruce Lee
  • “Les coses simples haurien de ser simples, i les coses complexes haurien de ser possibles”
    Alan Kay
  • “A menys que les coses simples siguen realment simples, les coses complexes esdevenen impossibles”
    Alan Kay
  • “Pots ser allò que desitges; només hi ha un obstacle: tu mateix”
    Anònim
  • “L'amor és un poema de pells, on el sexe és l'accent d'un senzill llenguatge”
    Lluís Llach
  • “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.”
    Ovidi Montllor
  • “Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur.”
    Albert Einstein
  • “Tots som molt ignorants. El que ocorre és que no tots ignorem les mateixes coses.”
    Albert Einstein
  • “El món no està amenaçat per les persones dolentes, sinó per aquells que permeten la maldat.”
    Albert Einstein
  • “La vida es tot alló que et va passant, mentre intentes fer altres plans”
    John Lennon
  • “Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres.”
    George Orwell
  • “Quan Bush resa, Déu es tapa les orelles.”
    Adolfo Pérez Esquivel
  • “Perdem la meitat de la vida en decidir com hem de passar l'altra meitat”
    Anònim
  • “Disfruta avuí, és més tard del que creus.”
    proverbi xinés
  • “Dues coses m'admiren: la inteŀligència de les bèsties i la bestiesa dels homes.”
    T. Bernard
  • “De totes les aberracions sexuals, la més singular potser sigui la castitat.”
    R. de Goncourt
  • “Si els que parlen de mi sabessin exactament el que jo penso d’ells, encara parlarien pitjor.”
    Sacha Guitry
  • “Si vius tots els dies com si fóra l'últim, algun dia tindràs raó”
    Steve Jobs
  • “Si poses un milió de mones a escriure en un milió de teclats, és possible que un d'ells escriga un programa en Java. La resta, escriuran programes en Perl.”
    Anònim
  • “No hi ha enigmes. Si un problema pot plantejar-se, també pot resoldre's.”
    Ludwig Wittgenstein
  • “La millor manera de predir el futur és inventant-lo.”
    Alan Kay
  • “Si no saps per on vas, torna per a saber d'on vens.”
    Proverbi africà
  • “Odie els dilluns”
    Garfield
  • “Si a les persones els posaren tants entrebancs com als ordinadors per a considerar-los intel·ligents, el 90% de la humanitat seria considerada estúpida”
    Isaac Asimov
  • “Mai subestimeu l'ample de banda d'una camioneta plena de cintes que va a tota velocitat per la carretera.”
    Andrew S.Tanenbaum
  • “L'ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona.”
    Aristòtil (384 AC - 322 AC)
  • “La malaltia de l'ignorant és ignorar la seva pròpia ignorància.”
    Amos Bronson Alcott (1799-1888)
  • “No n'hi ha prou amb saber, també s'ha d'aplicar. No és suficient voler, també s'ha de fer.”
    Johann Wolfgang Goethe (1749-1832)
  • “La veritat existeix. Només s'inventa la mentida.”
    Georges Braque (1882-1963)
  • “A en Antoni Gaudí el va matar un tramvia, la seva obra “La sagrada família” la matarà un tren d’alta velocitat.”
    Jaume Costa Puig
  • “No et subestimes, sempre hi haurà altres que ho faran per tu.”
    Joseph Prescott
  • “Si la tauromàquia és cultura, el canibalisme és gastronomia.”
    Anònim
  • “Si som nacionalistes, és perquè ens obliguen”
    Joan Fuster
  • “Si la meva teoria de la relativitat és exacta, els alemanys diran que sóc alemany, i els francesos que sóc ciutadà del món. En canvi, si no ho és, els francesos diran que sóc alemany, i els alemanys, que sóc jueu.”
    Albert Einstein
  • “Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges”
    Àngel Martínez, "Marto"
  • “Passem molt més temps a la feina que a casa; per tant, equivoque’s de parella però no de feina.”
    la Vanguàrdia, 11/12/2007
  • “No es proposeu coses que mai canviareu, i canvieu coses que no es proposaríeu”
    Orxater
  • “Por qué no funciona mi detector?

    Porque no has empleado el sentido arácnido”
    Jaime
  • “- D'on vens?
    - Segons els demòcrates, del mono.”
    House
  • “- Per a que aprofita l'Internet Explorer?
    - Per a descarregar el Firefox.”
    Anònim
  • “Una nació és el desig de molts de portar a terme grans projectes tots junts.”
    Marcel Rioux
  • “El software i les catedrals s’assemblen molt. Primer els construïm, i després preguem.”
    Anònim
  • “Els ordenadors no resolen problemes, executen solucions.”
    Laurent Gasser
  • “Qui que no siga un cretí s’agrada a si mateix?”
    Joan F. Mira
  • “Els catalans i els valencians (com deia Winston Churchill dels americans i els anglesos) som dos pobles separats per la mateixa llengua.”
    Joan F. Mira
  • “Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.”
    Joan F. Mira
  • “Sovint m’agradaria tornar a ser creient: era tan confortable!”
    Joan F. Mira
  • “El perdó cau com pluja fina sobre la terra. És dues vegades beneït: beneïx aquell que el dóna i aquell que el rep”
    William Shakespeare
  • “Comentar el codi és com netejar el bany; ningú vol fer-ho, però el resultat sempre és una experiència més agradable per a un mateixa i per als seus convidats.”
    Ryan Campbell
  • “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.”
    Ovidi Montllor
  • “L'autèntic perdedor no és aquell que no guanya. L'autèntic perdedor és aquell que té tanta por a no guanyar que ni tan sols ho intenta.”
    Alan Arkin
  • “La superstició duu mala sort.”
    Raymond Smullyan
  • “Ja que no podem canviar de país, canviem almenys de conversa.”
    James Joyce
  • “El valor del teu temps augmenta cada minut passats els 25 anys.”
    Mark Cuban
  • “La vida és com un examen en el que no has estudiat: creus que ho saps tot sobre ell... fins que te'l tornen corregit.”
    Alejandro Cifuentes
  • “Abans tenia alguns dubtes. Ara no sé.”
    Anònim, missatge pintat al carrer
  • “Déu no contesta; Google sempre, immediatament.”
    El Tilo de Olivos
  • “Troba un treball que t'agrade, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida.”
    Confunci
  • “Si alguna vegada acabem destruint el món, l'última veu en sentir-se probablement siga la d'un expert dient que «això no pot passar»”
    Peter Ustinov
  • “No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.”
    Randy Pausch
  • “Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i li falten al respecte als seus mestres.”
    Sòcrates (470 AC-399 AC)
  • “Quan tota la resta falle, llig les instruccions.”
    L. Iasellio
  • “El dia que quan a un infant se li pregunte que vols ser quan sigues gran i conteste una bona persona segurament la societat que tots volem estarà molt més a prop.”
    Lluís Llach
  • “Mai trenques el silenci si no és per a millorar-lo.”
    Ludwig van Beethoveen
  • “Ningú pot cometre un error més greu que aquell que no va fer res perquè només podia fer un poc.”
    Edmund Burke
  • “Utilitze Gmail per a la meva feina. Almenys quan deixa de funcionar la majoria de la resta del món sap que ha deixat de funcionar. Un avantatge del monopoli.”
    James Lappin
  • “A vegades està be contrastar el que ens agrada amb altres coses. Això fa que ho apreciem més encara.”
    Darby Conley
  • “Si no arrisques res, estàs arriscant més encara.”
    Erica Jong
  • “Si el nostre planeta fora un banc, ja l'haurien salvat de la crisi.”
    Activistes de Greenpeace
  • “En el fons, la teoria de probabilitats és només sentit comú expressat amb números.”
    Pierre Simone Laplace
  • “La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar.”
    Anònim
  • “Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida.”
    Mario Benedetti
  • “Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.”
    Mario Benedetti
  • “Aquell gol que va fer Maradona als anglesos amb l'ajuda d'una ma divina és, per ara, l'única prova fiable de l'existència de Déu.”
    Mario Benedetti
  • “Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps.”
    Mario Benedetti
  • “Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci.”
    Mario Benedetti
  • “Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes.”
    Mario Benedetti
  • “Contra l'optimisme no hi ha vacuna.”
    Mario Benedetti
  • “Després de fitxatge de 95 milions de Ronaldo, a verue qui es posa davant dels alumnes a treballar en Educació per a la Ciutadania.
    Aníbal de la Torre
  • “El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.”
    Anònim
  • “La ciència no impedeix creure en Déu. El que permet és no haver de fer-ho.”
    Lawrence Krauss
  • “Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen”
    Manuel Sanchis Guarner
  • “A mesura que una emoció és més important, calen menys paraules per expressar-la.”
    J. Michael Straczynski
  • “Es genial treballar amb ordinadors. No discuteixen, ho recorden tot i no es beuen la teva cervesa.”
    Paul Leary
  • “Estimat café: teníem un tracte. Jo et posava dins del meu cos, i tu em donaves super-poders. Què carai ha passat?”
    Cory Doctorow
     vist al Twitter
  • “Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.”
    Bernard Shaw
     Trobat a Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó
  • “Els que conserven amb les dones l'amistat molt de temps no la conserven perquè les estimen, sinó perquè les van estimar.”
    Juan de Zabaleta
  • “Dis-li a una persona que hi ha un milió d'estreles al cel i et creurà cegament. En canvi, posa un cartell que diga "acabat de pintar" i necessitarà tocar-ho per a comprovar-ho.”
    source: Vist al Twitter d'Arclight
  • “No ens atrevim a moltes coses perquè són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les.”
    Sèneca
     Vist a Esfera TIC
  • “L'educació no consisteix en omplir una botella, sinó en encendre un foc.”
    William Butler Yeats
  • “Una guitarra són matemàtiques i geometria. Si s'impregna de sentiments i neurotransmissors, això ja és art.”
    source: Vist al Twtter de @yelsp
  • “S'heu fixat en la meravella de la ciència? Un tio diu una cosa, però no s'accepta fins que no es demostra que és certa.”
    source: Vist al twitter d'Eulez
  • “Quan done menjar a un pobre em diuen sant. Quan pregunte per què un pobre no té menjar, em diuen comunista.”
    Hélder Pesoa Cámara, arquebisbe brasiler
  • “"Es pot sobreviure a un govern de dretes? Sí es pot. Es pot sobreviure a un govern d'incompetents? No, no es pot."”
    @monicaoltra al #PleCorts
  • “Un fanàtic és algú que no pot canviar d’opinió i no vol canviar de tema.”
    Winston Churchill
     Diccionari Cultural
  • “Allò que val és la consciència de no ser res sino s’és poble.”
    Vicent Andrés Estellés
  • “En política les casualitats no existeixen. I si existeixen, han estat perfectament planificades.”
    Winston Churchill
  • “Dos cosas. Demasiadas para un sólo cerebro”
    Heriberto
  
i.

Dimecres passat vaig anar al concert que va fer Lluís Llach a la Universitat d’Alacant. Amb tota la family, i Héctor que també es va apuntar, vam anar cap allí.El saló d’actes del paranimf estava a rebentar. I no era per a menys.

A les 8 i mitja va començar el recital, i des del primer moment es va notar un ambient especial. Els concerts de Llach m’han permés sentir unes sensacions que no he sentit en cap altre lloc. Gent major, encorbatada, sentada al costat de peluts, i tots emocionant-se per les mateixes cançons, les mateixes paraules, els mateixos versos.

Com és habitual en els concerts de Llach (almenys en els 3 que he vist), abans de cada cançó feia la seva reflexió politico-emocional relacionada, i molts dels aplaudiments van anar per eixes reflexions.

Després d’acabar-se el concert, i de la típica tornada a l’escenari per cantar un parell o tres més de cançons, la majoria de la gent no se n’anava. Aplaudiem, i van tornar a eixir els músics. I quan se n’anaven, Llach va tornar a eixir i en va cantar una altra.

Finalment, quan va acabar, la gent va tornar a começar a aplaudir, fins que va haver d’eixir de nou, i va dir: “Haurem d’acordar un final, perquè no vull morir-me dalt d’un escenari”. Els músics aparegueren de nou a l’escenari, i van començar la que seria l’última cançó de la nit, i de sempre, de Llach a Alacant.

Però no estaven sols. Tots els del públic la vam cantar junt amb ells.

Va ser el final perfecte a un concert perfecte.


Estos dies he estat veient (tornant a veure) alguns capítols de la primera temporada de Porca Misèria. Per als que no la conegueu, és una sèrie de TV3 que és, sense cap dubte (per a mi, clar), una de les millors sèries de televisió que s’ha fet.

Vaig començar a veure-la quan va començar. Jo feia 4t a la Universitat, i a Sant Vicent es veu TV3. Allí ens vam aficionar Ana, Héctor i jo. Totes les setmanes la veiem. L’any passat, al pis nou, ja no la vam seguir, perquè allí no s’agafava bé el senyal. De tota manera, eines com l’eMule i webs com Comparteix van fer que, poc a poc, anàrem aconseguint tots els capítols. Ara estan gravant la 4a temporada, que segons he sentit, començaran a emetre després de l’estiu.

És una sèrie real, amb personatges reals. A mi m’agrada molt el Pere. És un tio simpàtic, molt sensible, i que moltes vegades no sap posar els peus a terra, i es monta unes pel·lícules que són massa. Però en el fons és un bon tio.

Una altra de les coses que m’agraden és la banda sonora de la sèrie. Tots els capítols acaben amb una cançó per reflexionar, la majoria de vegades d’algun grup que canta en català, i li dona un final especial.

Despús-ahir vaig veure el capítol anomenat “Boig per tu” on, com es podia esperar, la cançó de Sau prenia protagonisme. I en eixe moment, em vaig posar a pensar en les meves coses.

Cada vegada m’agrada més la lletra d’eixa cançó, i cada vegada és més cert el que diu.

Ací va una versió de la Beth.

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.