Arxiu de Política

Indignació absoluta

// juliol 12th, 2012 // 4 comentaris » // Política

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina, i també després d’haver llegit l’article de Ferran Suay anomenat Partit Piròman.

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

#primaveraValenciana

// febrer 24th, 2012 // No hi ha comentaris » // Política

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012
Un any més toca la felicitació. Però enguany, en lloc de buscar alguna imatge bonica pel Flickr, he optat per utilitzar una foto de les que vaig fer la setmana a Obergurgl (Àustria) durant l’últim All-Staff Meeting del projecte IMPACT.

Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012


Un any més, i ja en van 6, toca la felicitació. Però enguany, en lloc de buscar alguna imatge bonica pel Flickr, he optat per utilitzar una foto de les que vaig fer la setmana a Obergurgl (Àustria) durant l’últim All-Staff Meeting del projecte IMPACT.

Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012


Aquesta és la meva primera aplicació per a Android. Es tracta d’Infobenissa per a Android, una aplicació que permet accedir a les últimes novetats d’Infobenissa des dels vostres mòbils amb Android de manera senzilla.

De moment, l’aplicació permet accedir als titulars de les últimes notícies publicades, i obrir eixes notícies directament a la web.

Descàrrega

Llista de canvis

Versió 0.1-alpha2 (12 agost 2011)

  • Modificacions en la gestió d’errades.
  • Canvis necessàries per publicar l’app al Market

Versió 0.1-alpha1 (10 agost 2011)

  • Recuperació dels titulars d’Infobenissa

Idees de millora

Tasques per fer (amb una xicoteta indicació de la versió en què espere implementar-les, si s’escau)

  • Augmentar la mida de la lletra ? v0.1
  • Afegir una memòria cau local ? v0.2
  • Actualitzar sota demanda ? v0.2
  • Mostrar últimes entrades dels blogs ? v0.4
  • Mostrar preus dels carburants ? v0.5
  • Utilitzar Google AppEngine com a magatzem de dades ? v0.9

Si t’agrada molt…

 

Aquesta és la meva primera aplicació per a Android. Es tracta d’Infobenissa per a Android, una aplicació que permet accedir a les últimes novetats d’Infobenissa des dels vostres mòbils amb Android de manera senzilla.

De moment, l’aplicació permet accedir als titulars de les últimes notícies publicades, i obrir eixes notícies directament a la web.

Descàrrega

Llista de canvis

Versió 0.2 (9 febrer 2012)

  • Augment de la mida de la lletra
  • Memòria cau local (SQLite)
  • Actualització sota demanda

Versió 0.1-alpha2 (12 agost 2011)

  • Modificacions en la gestió d’errades.
  • Canvis necessàries per publicar l’app al Market

Versió 0.1-alpha1 (10 agost 2011)

  • Recuperació dels titulars d’Infobenissa

Idees de millora

Tasques per fer (amb una xicoteta indicació de la versió en què espere implementar-les, si s’escau)

  • Mostrar últimes entrades dels blogs ? v0.4
  • Mostrar preus dels carburants ? v0.5
  • Utilitzar Google AppEngine com a magatzem de dades ? v0.9
Tasques fetes
  • Augmentar la mida de la lletra ? v0.1
  • Afegir una memòria cau local ? v0.2
  • Actualitzar sota demanda ? v0.2

Si t’agrada molt…

 

Aquesta és la meva primera aplicació per a Android. Es tracta d’Infobenissa per a Android, una aplicació que permet accedir a les últimes novetats d’Infobenissa des dels vostres mòbils amb Android de manera senzilla.

De moment, l’aplicació permet accedir als titulars de les últimes notícies publicades, i obrir eixes notícies directament a la web.

Descàrrega

Llista de canvis

Versió 0.2 (9 febrer 2012)

  • Augment de la mida de la lletra
  • Memòria cau local (SQLite)
  • Actualització sota demanda

Versió 0.1-alpha2 (12 agost 2011)

  • Modificacions en la gestió d’errades.
  • Canvis necessàries per publicar l’app al Market

Versió 0.1-alpha1 (10 agost 2011)

  • Recuperació dels titulars d’Infobenissa

Idees de millora

Tasques per fer (amb una xicoteta indicació de la versió en què espere implementar-les, si s’escau)

  • Mostrar últimes entrades dels blogs ? v0.4
  • Mostrar preus dels carburants ? v0.5
  • Utilitzar Google AppEngine com a magatzem de dades ? v0.9
Tasques fetes
  • Augmentar la mida de la lletra ? v0.1
  • Afegir una memòria cau local ? v0.2
  • Actualitzar sota demanda ? v0.2

Si t’agrada molt…

 

D’acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona sota els nostres peus.

D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.

D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l’acció.

D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.

Utòpics, idealistes, ingènus. Pau Alabajos

 

Obama, Europa i la justícia social

// setembre 20th, 2011 // 3 comentaris » // Política

RT @danielayllon: Pese a recibir a Ratzinger con 68 páginas monotemáticas sobre moral católica, ABC mantiene los anuncios de putas en su …

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Francisco Camps ja no és Molt Honorable

// juliol 20th, 2011 // 2 comentaris » // Política

@cesarpalazuelos a vore si les retransmets en directe i ens enterem els q no podem anar!
El títol és clar: Francisco Camps ja no és Molt Honorable.

El que jo no tinc tan clar és si ho ha sigut alguna vegada. Almenys fa temps que no ho sembla, i les notícies que s’han anat coneixent al llarg del dia de hui no han fet més que confirmar-ho.

A primera hora del matí es coneixia que Campos, ex-vicepresident, confessava la seva culpabilitat. Poques hores després, Betoret també ho feia, però la premsa deia que Ricardo Costa es resistia a acceptar que havia estat subornat, per por a arribar al judici per finançament ilegal del partit amb antecedents penals, cosa que l’enviaria a presó en cas de resultar condemnat. I si tots 4 processats no acceptaven la culpabilitat, el judici es produiria, pel que no servia de res.

Vora migdia, la premsa anunciava que Costa acceptaria una vegada ho haguera fet Camps, i fins i tot s’ha anunciat que el ja ex-president aniria al TSJ a les 14.00h. Però finalment no ha acudit, i ha programat una compareixença davant els mitjans de comunicació per a les 17.00h.

Tot i la censura (tant TVE com LasProvincias han afirmat que la personal de la Generalitat els ha impedit retransmetre-ho en directe), al final ens hem assabentat: en una declaració on Camps no parava de riure de manera nerviosa, dient frases grandiloqüents (dimiteix per Rajoy i per Espanya, nyas coca!), reafirmant la seva innocència i la dels altres tres processats (ningú li havia dit que Campos i Betoret han declarat que són culpables per suborn???)

El que és evident és que el panorama polític valencià ha canviat molt després de les últimes eleccions: JJ Ripoll, ex-president de la Diputació d’Alacant i implicat en el Cas Brugal, ha deixat pas a Luisa Pastor – alcaldesa de Sant Vicent – del Raspeig; Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló i implicat en un fum de judicis, ha sigut substituit pel regidor de Castelló Javier Moliner; l’ex-presidenta de les Corts Milagrosa Martinez, i l’ex-secretari general, Ricardo Costa, ja no tenen càrrecs de responsabilitat a les Corts… i Francisco Camps ha dimitit. Fins i tot l’organigrama ha desaparegut de la web del PPCV (ací una captura de la web sense l’organigrama, que la caché de Google encara mostra).

Personalment haguera preferit que el PP fera com a les Illes Balears: llevar a tots els imputats per casos de corrupció de les seves llistes, i presentar-se a les últimes eleccions nets.

Però més val tard que mai.

Però l’era Camps ja s’ha acabat, i més val així. I pel que sembla serà Alberto Fabra, actual alcalde de Castelló, el nou Molt Honorable. No el coneixem massa, i crec que sempre s’ha de donar un vot de confiança als governants, pel que sincerament li desitje molta sort a Fabra. La necessitarà, tal i com està la situació econòmica i social del País Valencià.

Font de Mora dimissió

// maig 31st, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

@toniher mentre compartim estat vull compartir circunscripcio. Fins i tot el Bloc (q ho te mal d’entrar a les corts) en trauria 2 o 3 facil

No és la primera vegada que parle d’ell, però ara ja si que és insuperable. El Conseller Font de Mora vol eliminar la línia en valencià de les escoles. Font de Mora, dimiteix!!!

Font de Mora

 

Més informació

Indigna’t i VOTA

// maig 20th, 2011 // 1 comentari // Política

Em fa gràcia el concepte d “copagament” en sanitat: fer el pagament entre el ciutadà directament i a través d’impostos http://bit.ly/ms9SNS

Com que es tracta d’una entrada prou reflexiva, recomane llegir-la tranquilament. No tardareu més de cinc minuts, però crec que valdran la pena. I la música de Pau Alabajos ajuda a reflexionar

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a InfobenissaJoanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceutala Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote? Els moviments #nolosvotes, Democracia Real Ya o #15 promouen, d’una manera o una altra, que no.

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat que volem gent capaç que ens solucione els problemes a nosaltres, no que ells es solucionen la vida.

Indigna’t i VOTA

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fD46sl7bHxI[/youtube]

 

Com que es tracta d’una entrada prou reflexiva, recomane llegir-la tranquilament. No tardareu més de cinc minuts, però crec que valdran la pena. I la música de Pau Alabajos ajuda a reflexionar

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a InfobenissaJoanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceutala Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote?

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat que volem gent capaç que ens solucione els problemes a nosaltres, no que ells es solucionen la vida.

Indigna’t, i VOTA

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fD46sl7bHxI[/youtube]

 

Com que es tracta d’una entrada prou reflexiva, recomane llegir-la tranquilament. No tardareu més de cinc minuts, però crec que valdran la pena. I la música de Pau Alabajos ajuda a reflexionar

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a InfobenissaJoanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceutala Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote?

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat que volem gent capaç que ens solucione els problemes a nosaltres, no que ells es solucionen la vida.

Indigna’t, i VOTA

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fD46sl7bHxI[/youtube]

 

Com que es tracta d’una entrada prou reflexiva, recomane llegir-la tranquilament. No tardareu més de cinc minuts, però crec que valdran la pena. I la música de Pau Alabajos ajuda a reflexionar

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a InfobenissaJoanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceutala Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote? Els moviments #nolosvotes, Democracia Real Ya o #15 promouen, d’una manera o una altra, que no.

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat. Volem gent capaç i preparada que ens solucione els problemes a nosaltres, no gent que només vol solucionar-se la seua vida.

Indigna’t i VOTA

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fD46sl7bHxI[/youtube]

 

Com que es tracta d’una entrada prou reflexiva, recomane llegir-la tranquilament. No tardareu més de cinc minuts, però crec que valdran la pena. I la música de Pau Alabajos ajuda a reflexionar

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a InfobenissaJoanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceutala Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote? Els moviments #nolosvotes, Democracia Real Ya o #15 promouen, d’una manera o una altra, que no.

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat. Volem gent capaç i preparada que ens solucione els problemes a nosaltres, no gent que només vol solucionar-se la seua vida.

Indigna’t i VOTA

 

750 anys després de la independència

// abril 8th, 2011 // 2 comentaris » // Política

@PSOE i no se puede llevar al pleno habiendo votado a favor de los vuelos en turista?

@iescolar ha renunciado a la parte del sueldo correspondiente a la comisión de hoy? Si no es así, a mi si me parece criticable, y mucho
Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions. Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions.

Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions.

Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Quan és matí, és matí. Bon dia.

@peperibes va, només queda un últim esforç! ànim des de terra ferma!

Ahir va fer exactament 750 que el Regne de València es va convertir en un estat independent, dins del context de la Reconquesta, en la que els reis cristians van anar conquerint territoris de la Península Ibèrica que estaven sota el domini musulmà. Jaume I va jurar els Furs del Regne de València, una autèntica constitució valenciana, a les primeres Corts Valencianes el dia 7 d’abril de 1261.

Aquesta “independència” va durar fins el 29 de juny de l’any 1707, quan Felip V, l’aspirant Borbó a la corona espanyola, va signar el decret de Nova planta que abolia els nostres furs, així com els dels aragonesos, per “justo derecho de la conquista

O siga, fa 750 vam començar a ser independents, i fa 300 vam passar a formar part del Regne de Castella – tot i que amb el nou nom de Regne d’Espanya, regne que, com a tal, no existia abans – : 450 anys sota jurisdicció pròpia i 300 sota jurisdicció castellana – o un poc menys, ja que des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tenim certa independència -.

I ara, 750 anys després d’aquella independència, com estem els valencians com a poble?

Reproduïsc a continuació un article que va publicar Vilaweb ahir sobre el tema.


 

Corts valencianes: 750 anys

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l’aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d’abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d’aquells fets en l’afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l’aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d’un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d’un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d’aragonesos a l’interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d’incorporar, d’entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l’època. Ara, la raó d’aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d’aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.


 

I com sempre últimament, Ferran Suay fa un article immillorable al respecte: Corts Valencianes, a qui li importa?

Café empresarial i competències tecnològiques

// març 30th, 2011 // 4 comentaris » // Internet, Política

RT @RodolfoIrago: @iescolar @marodriguezb Qué pereza de País. Qué pereza de PP. Se debería juzgar a Aznar por frenar las detenciones de …

RT @toniher: Entrevista a @linternauta amb @vpartal i Martí Crespo is.gd/HLqOqt sobre el nou #Firefox 4, #html5 i més #fx4 #fxmob

RT @lapaellarusa: Recordemos que el #dbtcanal9 no se emite en Madrid ni en Burgos o la Rioja alavesa, a pesar de las apariencias

@clementine_app it’s really a cool player. I discovered it no so many days ago, and it replaced all the players I used until now ;)

Segons es podia llegir avuí a la premsa digital local, la Regidoria de Promoció Econòmica, a través de l’agència AFIC-CREAMA, ha preparat un café empresarial per a explicar als empresaris locals com promocionar de manera fàcil els seus negocis a internet.

He assistit a algunes xarrades d’aquestes, fetes per gurús de les xarxes socials, i a vegades m’ha semblat que aquestos gurús tenen menys idea d’algunes coses que qualsevol usuari mig-avançat, que les utilitze a sovint i sàpiga una miqueta de com funciona Internet. Vaig anar a un gratuit que feia FUNDESEM (van ser les 2 hores més perdudes de la meva vida) i la Universitat d’Alacant està fent ara un curs de Direcció i Gestió de Xarxes Socials a l’Empresa (curset de 950€ al que, per cert, vaig haver d’enviar un grapat de suggeriments perquè la web que tenien a l’iniciar el curs era terrible, sense informació, mal estructurada,…). Resumint, puc dir que la majoria d’aquestos cursos són prou dolents, i no perquè la temàtica obligue, sinó perquè en general són molt bàsics, estan mal enfocats, i els ponents es creuen experts d’allò que no són.

Quan he vist la notícia d’avuí, he pegat una miradeta a vore qui era el ponent, per a intentar situar el nivell d’utilitat de la xarrada. De Jordi Mauri, de l’empresa Aplicae, no havia sentit parlar mai, però per a això està el meu amic Google, amb el que he trobat ràpidament el perfil de Jordi al LinkedIn. És Enginyer Industrial, Doctor i Professor a la Universitat Politècnica de València. Té un llarg llistat de cursets i xarrades com a professor/ponent, en aspectes relatius a la innovació, la competitivitat, l’I+D+i, etc.

En principi, açò no aporta massa informació, ja que tant pot ser una persona que sap moltíssim del tema, o un venedor de fum professional (que n’hi ha, i molts).

Però continuem la recerca. El següent pas és la web de la seva empresa, Aplicae. Només entrar, ja veig una cosa que no m’agrada: està feta en Flash. Per a aquells que no ho sapigueu, si voleu que algú trobe la vostra web en Google amb paraules relacionades amb la pàgina, el primer que heu de fer és NO FER LA WEB EN FLASH!!!

A més, l’enllaç de l’Aviso legal no funciona (bravo per a ser la web d’una empresa!!!) i té dues versions, una per al navegador Internet Explorer 7 i una, inactiva, per al Firefox 5.0. El primer que he pensat és: “ja estan putejant-nos als que no gastem l’IExplorer” però de sobte dic “si el Firefox 5 no existeix!!!” De fet, ara s’està anunciant el Firefox 4 després de més d’un any. I com que volia saber des de quan són tan previsors, i existeix la magnífica web Wayback Machine (la màquina del temps), he decidit buscar allí Aplicae, i el 31 de gener de 2009 ja es podia entrar a una versió de la web per a Firefox 5!!!! A més, la web mostra un grapat d’errors, que no fan sinó confondre l’usuari.

I al Facebook, que és el que el ponent vol vendre? La pàgina de Facebook d’Aplicae no dóna cap informació sobre l’empresa! No diu a què es dedica, ni quina és la seva web, ni res de res. Bé, res de res no, sabem que a Aplicae li agrada Dulcesol. Molt important.

Conclusions de tot este super-rotllo-anàlisi? No moltes, la veritat… Però alguna si que se’n pot extreure.

Si a mi vol explicar-me coses de finestres algú que té les seues que no tanquen bé, o de instal·lacions elèctriques algú a qui se li’n va la llum a sa casa cada dos per tres… no sé si li faria massa cas. Crec que algú que es vol explicar les bondats de les noves tecnologies a empresaris, el primer que hauria de fer és dur-les bé a la seva pròpia empresa. Dic jo…

 

Censurar, per Jesús Puig

// març 23rd, 2011 // 2 comentaris » // Política

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay

 
Un article interessant de Jesús Puig al Levante.

22/03/2011 – Levante-EMV

Censurar

Censurar és el verb de moda a casa nostra que el PP indígena conjuga en passat i en present; i si no hi posem remei, en futur també. Censuren els termes «català» i «País Valencià» als llibres de text, censuren les fotografies del MuVIM, censuren l’educació sexual en ESO, censuren TV3, censuren explicar quant ha cobrat Calatrava, i censuren fins i tot la presència del candidat de Compromís a alcalde de València, Joan Ribó, al sopar institucional la nit de la plantada.

I com que la dita diu que si no vols caldo te n’hauràs de prendre dues tasses, la segona ració en falles la serveix la misteriosa desaparició d’un cartell a la falla Convent Jerusalem; on, sota un Rajoy convertit en au, figurava la llegenda: «Ocell de mal averany, especialitzat en cataclismes, desastres, etc… que culpa de tot els altres, deixa el seu excrement i desapareix». Direu que és una anècdota —la desaparició del rètol, dic— però il·lustra un fet ben substantiu: que el verb (censurar) s’ha fet carn i habita en cada racó de la nostra geografia. Tan obscena és la voluntat d’amagar la realitat a fi de perllongar-se en el poder, que ni respecten l’esperit crític i sarcàstic sense censura que constitueix l’essència de les falles des de la reinstauració de la democràcia. Sí, sí, ja sé que no estem en dictadura, però això no lleva que la mordassa perdure, i cada cop de forma menys subtil. I d´ací, vetar, reprendre, limitar, restringir i controlar: sinònims de «censurar», verb que evoca un substantiu d’infausta memòria: censura.

I així van, censurant: gerundi rotund que ha adquirit caràcter d’epidèmia. I la cosa pot empitjorar, tot i que algun lector ha creuat els dits dissimuladament. Sí, vostè, amic, el del pul·lòver gris estil Evo Morales, que l’he vist. En fi, que per si n’eren pocs —els casos denunciats— aviat parirà la iaia. I no ho dic com a resultat de cap anàlisi polític. Se’n dedueix de la profunda naturalesa antidemocràtica del PP que patim. Com a la faula de l’escorpí, no poden evitar-ho: és el seu caràcter.

Jesús Puig

Alcaldes sense dignitat

// març 15th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay

 
Un article interessant de Jesús Puig al Levante.

22/03/2011 – Levante-EMV

Censurar

Censurar és el verb de moda a casa nostra que el PP indígena conjuga en passat i en present; i si no hi posem remei, en futur també. Censuren els termes «català» i «País Valencià» als llibres de text, censuren les fotografies del MuVIM, censuren l’educació sexual en ESO, censuren TV3, censuren explicar quant ha cobrat Calatrava, i censuren fins i tot la presència del candidat de Compromís a alcalde de València, Joan Ribó, al sopar institucional la nit de la plantada.

I com que la dita diu que si no vols caldo te n’hauràs de prendre dues tasses, la segona ració en falles la serveix la misteriosa desaparició d’un cartell a la falla Convent Jerusalem; on, sota un Rajoy convertit en au, figurava la llegenda: «Ocell de mal averany, especialitzat en cataclismes, desastres, etc… que culpa de tot els altres, deixa el seu excrement i desapareix». Direu que és una anècdota —la desaparició del rètol, dic— però il·lustra un fet ben substantiu: que el verb (censurar) s’ha fet carn i habita en cada racó de la nostra geografia. Tan obscena és la voluntat d’amagar la realitat a fi de perllongar-se en el poder, que ni respecten l’esperit crític i sarcàstic sense censura que constitueix l’essència de les falles des de la reinstauració de la democràcia. Sí, sí, ja sé que no estem en dictadura, però això no lleva que la mordassa perdure, i cada cop de forma menys subtil. I d´ací, vetar, reprendre, limitar, restringir i controlar: sinònims de «censurar», verb que evoca un substantiu d’infausta memòria: censura.

I així van, censurant: gerundi rotund que ha adquirit caràcter d’epidèmia. I la cosa pot empitjorar, tot i que algun lector ha creuat els dits dissimuladament. Sí, vostè, amic, el del pul·lòver gris estil Evo Morales, que l’he vist. En fi, que per si n’eren pocs —els casos denunciats— aviat parirà la iaia. I no ho dic com a resultat de cap anàlisi polític. Se’n dedueix de la profunda naturalesa antidemocràtica del PP que patim. Com a la faula de l’escorpí, no poden evitar-ho: és el seu caràcter.

Jesús Puig

Aquest article el vaig publicar originalment el dia 28 de febrer de 2011Infobenissa
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa

Article publicat originalment a Infobenissa el dia 28 de febrer de 2011
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa

Article publicat originalment el dia 28 de febrer de 2011Infobenissa
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa

Article publicat originalment el dia 28 de febrer de 2011Infobenissa
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.