Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

El que jo no tinc tan clar és si ho ha sigut alguna vegada. Almenys fa temps que no ho sembla, i les notícies que s’han anat coneixent al llarg del dia de hui no han fet més que confirmar-ho.

A primera hora del matí es coneixia que Campos, ex-vicepresident, confessava la seva culpabilitat. Poques hores després, Betoret també ho feia, però la premsa deia que Ricardo Costa es resistia a acceptar que havia estat subornat, per por a arribar al judici per finançament ilegal del partit amb antecedents penals, cosa que l’enviaria a presó en cas de resultar condemnat. I si tots 4 processats no acceptaven la culpabilitat, el judici es produiria, pel que no servia de res.

Vora migdia, la premsa anunciava que Costa acceptaria una vegada ho haguera fet Camps, i fins i tot s’ha anunciat que el ja ex-president aniria al TSJ a les 14.00h. Però finalment no ha acudit, i ha programat una compareixença davant els mitjans de comunicació per a les 17.00h.

Tot i la censura (tant TVE com LasProvincias han afirmat que la personal de la Generalitat els ha impedit retransmetre-ho en directe), al final ens hem assabentat: en una declaració on Camps no parava de riure de manera nerviosa, dient frases grandiloqüents (dimiteix per Rajoy i per Espanya, nyas coca!), reafirmant la seva innocència i la dels altres tres processats (ningú li havia dit que Campos i Betoret han declarat que són culpables per suborn???)

Click here to view the embedded video.

El que és evident és que el panorama polític valencià ha canviat molt després de les últimes eleccions: JJ Ripoll, ex-president de la Diputació d’Alacant i implicat en el Cas Brugal, ha deixat pas a Luisa Pastor – alcaldesa de Sant Vicent – del Raspeig; Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló i implicat en un fum de judicis, ha sigut substituit pel regidor de Castelló Javier Moliner; l’ex-presidenta de les Corts Milagrosa Martinez, i l’ex-secretari general, Ricardo Costa, ja no tenen càrrecs de responsabilitat a les Corts… i Francisco Camps ha dimitit. Fins i tot l’organigrama ha desaparegut de la web del PPCV (ací una captura de la web sense l’organigrama, que la caché de Google encara mostra).

Personalment haguera preferit que el PP fera com a les Illes Balears: llevar a tots els imputats per casos de corrupció de les seves llistes, i presentar-se a les últimes eleccions nets.

Però més val tard que mai.

Però l’era Camps ja s’ha acabat, i més val així. I pel que sembla serà Alberto Fabra, actual alcalde de Castelló, el nou Molt Honorable. No el coneixem massa, i crec que sempre s’ha de donar un vot de confiança als governants, pel que sincerament li desitje molta sort a Fabra. La necessitarà, tal i com està la situació econòmica i social del País Valencià.

Més informació

• Font de Mora quita la línea en valenciano. Información, 31/05/2011
• Escola Valenciana: “Suprimir les línies en valencià és un atac al plurilingüisme i a l’ensenyament de qualitat”. Escola Valenciana, 30/05/2011
• El consell pretén eliminar la línia en valencià a l’ensenyament. Vilaweb, 30/05/2001
• Morera llama “traidores” a Camps i Font de Mora por “eliminar” la línea en valenciano. El Mundo, 30/05/2011
• ACPV denuncia la política antivalenciana del President Camps i el Conseller Font de Mora. ACPV, 30/05/2011

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a Infobenissa, Joanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceuta, la Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote? Els moviments #nolosvotes, Democracia Real Ya o #15 promouen, d’una manera o una altra, que no.

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat. Volem gent capaç i preparada que ens solucione els problemes a nosaltres, no gent que només vol solucionar-se la seua vida.

Indigna’t i VOTA

Click here to view the embedded video.

Aquesta “independència” va durar fins el 29 de juny de l’any 1707, quan Felip V, l’aspirant Borbó a la corona espanyola, va signar el decret de Nova planta que abolia els nostres furs, així com els dels aragonesos, per “justo derecho de la conquista”

O siga, fa 750 vam començar a ser independents, i fa 300 vam passar a formar part del Regne de Castella – tot i que amb el nou nom de Regne d’Espanya, regne que, com a tal, no existia abans – : 450 anys sota jurisdicció pròpia i 300 sota jurisdicció castellana – o un poc menys, ja que des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tenim certa independència -.

I ara, 750 anys després d’aquella independència, com estem els valencians com a poble?

Reproduïsc a continuació un article que va publicar Vilaweb ahir sobre el tema.

Corts valencianes: 750 anys

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l’aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d’abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d’aquells fets en l’afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l’aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d’un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d’un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d’aragonesos a l’interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d’incorporar, d’entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l’època. Ara, la raó d’aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d’aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.

I com sempre últimament, Ferran Suay fa un article immillorable al respecte: Corts Valencianes, a qui li importa?

He assistit a algunes xarrades d’aquestes, fetes per gurús de les xarxes socials, i a vegades m’ha semblat que aquestos gurús tenen menys idea d’algunes coses que qualsevol usuari mig-avançat, que les utilitze a sovint i sàpiga una miqueta de com funciona Internet. Vaig anar a un gratuit que feia FUNDESEM (van ser les 2 hores més perdudes de la meva vida) i la Universitat d’Alacant està fent ara un curs de Direcció i Gestió de Xarxes Socials a l’Empresa (curset de 950€ al que, per cert, vaig haver d’enviar un grapat de suggeriments perquè la web que tenien a l’iniciar el curs era terrible, sense informació, mal estructurada,…). Resumint, puc dir que la majoria d’aquestos cursos són prou dolents, i no perquè la temàtica obligue, sinó perquè en general són molt bàsics, estan mal enfocats, i els ponents es creuen experts d’allò que no són.

Quan he vist la notícia d’avuí, he pegat una miradeta a vore qui era el ponent, per a intentar situar el nivell d’utilitat de la xarrada. De Jordi Mauri, de l’empresa Aplicae, no havia sentit parlar mai, però per a això està el meu amic Google, amb el que he trobat ràpidament el perfil de Jordi al LinkedIn. És Enginyer Industrial, Doctor i Professor a la Universitat Politècnica de València. Té un llarg llistat de cursets i xarrades com a professor/ponent, en aspectes relatius a la innovació, la competitivitat, l’I+D+i, etc.

En principi, açò no aporta massa informació, ja que tant pot ser una persona que sap moltíssim del tema, o un venedor de fum professional (que n’hi ha, i molts).

Però continuem la recerca. El següent pas és la web de la seva empresa, Aplicae. Només entrar, ja veig una cosa que no m’agrada: està feta en Flash. Per a aquells que no ho sapigueu, si voleu que algú trobe la vostra web en Google amb paraules relacionades amb la pàgina, el primer que heu de fer és NO FER LA WEB EN FLASH!!!

A més, l’enllaç de l’Aviso legal no funciona (bravo per a ser la web d’una empresa!!!) i té dues versions, una per al navegador Internet Explorer 7 i una, inactiva, per al Firefox 5.0. El primer que he pensat és: “ja estan putejant-nos als que no gastem l’IExplorer” però de sobte dic “si el Firefox 5 no existeix!!!” De fet, ara s’està anunciant el Firefox 4 després de més d’un any. I com que volia saber des de quan són tan previsors, i existeix la magnífica web Wayback Machine (la màquina del temps), he decidit buscar allí Aplicae, i el 31 de gener de 2009 ja es podia entrar a una versió de la web per a Firefox 5!!!! A més, la web mostra un grapat d’errors, que no fan sinó confondre l’usuari.

I al Facebook, que és el que el ponent vol vendre? La pàgina de Facebook d’Aplicae no dóna cap informació sobre l’empresa! No diu a què es dedica, ni quina és la seva web, ni res de res. Bé, res de res no, sabem que a Aplicae li agrada Dulcesol. Molt important.

Conclusions de tot este super-rotllo-anàlisi? No moltes, la veritat… Però alguna si que se’n pot extreure.

Si a mi vol explicar-me coses de finestres algú que té les seues que no tanquen bé, o de instal·lacions elèctriques algú a qui se li’n va la llum a sa casa cada dos per tres… no sé si li faria massa cas. Crec que algú que es vol explicar les bondats de les noves tecnologies a empresaris, el primer que hauria de fer és dur-les bé a la seva pròpia empresa. Dic jo…

22/03/2011 – Levante-EMV

Censurar

Censurar és el verb de moda a casa nostra que el PP indígena conjuga en passat i en present; i si no hi posem remei, en futur també. Censuren els termes «català» i «País Valencià» als llibres de text, censuren les fotografies del MuVIM, censuren l’educació sexual en ESO, censuren TV3, censuren explicar quant ha cobrat Calatrava, i censuren fins i tot la presència del candidat de Compromís a alcalde de València, Joan Ribó, al sopar institucional la nit de la plantada.

I com que la dita diu que si no vols caldo te n’hauràs de prendre dues tasses, la segona ració en falles la serveix la misteriosa desaparició d’un cartell a la falla Convent Jerusalem; on, sota un Rajoy convertit en au, figurava la llegenda: «Ocell de mal averany, especialitzat en cataclismes, desastres, etc… que culpa de tot els altres, deixa el seu excrement i desapareix». Direu que és una anècdota —la desaparició del rètol, dic— però il·lustra un fet ben substantiu: que el verb (censurar) s’ha fet carn i habita en cada racó de la nostra geografia. Tan obscena és la voluntat d’amagar la realitat a fi de perllongar-se en el poder, que ni respecten l’esperit crític i sarcàstic sense censura que constitueix l’essència de les falles des de la reinstauració de la democràcia. Sí, sí, ja sé que no estem en dictadura, però això no lleva que la mordassa perdure, i cada cop de forma menys subtil. I d´ací, vetar, reprendre, limitar, restringir i controlar: sinònims de «censurar», verb que evoca un substantiu d’infausta memòria: censura.

I així van, censurant: gerundi rotund que ha adquirit caràcter d’epidèmia. I la cosa pot empitjorar, tot i que algun lector ha creuat els dits dissimuladament. Sí, vostè, amic, el del pul·lòver gris estil Evo Morales, que l’he vist. En fi, que per si n’eren pocs —els casos denunciats— aviat parirà la iaia. I no ho dic com a resultat de cap anàlisi polític. Se’n dedueix de la profunda naturalesa antidemocràtica del PP que patim. Com a la faula de l’escorpí, no poden evitar-ho: és el seu caràcter.

Jesús Puig

“En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[...]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

Si, amb faltes (moltes).

Però el més trist és que aquesta senyora és la Consellera Portaveu del Consell, el govern autonòmic valencià. Va nàixer a València l’any 1965, ciutat on va estudiar Dret a la Universitat de València i posteriorment es va doctorar i va exercir de docent. A més, des del 1996 ostenta alts càrrecs a la Generalitat .

I dic jo: a una valenciana, llicenciada, doctora i professora a una universitat valenciana, consellera portaveu del govern valencià… no li cau la cara de vergonya al parlar així? Ara és quan vindran dient que “nosaltros defendem lo valencia”.

Que trist…

Click here to view the embedded video.

Per posar a la gent un poc en context: resulta que TeleMadrid es veia a algunes parts de Castella la Manxa fins ara amb total normalitat, i ara va i el PSOE d’aquella comunitat ha decidit impedir les emissions ocupant-les amb freqüències d’un altre canal. Resultat: els castellans-manxecs s’han quedat sense poder veure amb normalitat TeleMadrid.

El PP, d’acord amb el seu talant democràtic al que ens acostuma (veure, per exemple, aquesta notícia), ha declarat que aquesta restricció de la libertat d’opinió és intolerable i ha decidit amenaçar el Govern regional de José Maria Barreda amb una querella si no reestableix i garanteix amb total llibertat les emissions de TeleMadrid en el territori castellà-manxec.

I com que no vull que açò es quede en un simple text suport, sinó que també vull aportar solucions, ací va una recomanació (aprofitant que Mª Dolores de Cospedal és la número 2 del PP a nivell espanyol):

Que el PP vote sí a la ILP de Televisió Sense Fronteres, així Telemadrid es veurà sense problemes a Castella la Manxa (i ja, de passada, nosaltres podrem veure sense cap problema TV3 i IB3).

El que ja no tinc tan clar és que a Camps li faça gràcia que ací es veja TV3… Quanta hipocresia!