Arxiu de Política

Els valencians ho vam fer abans que els americans

// novembre 9th, 2012 // No hi ha comentaris » // Internet, Política

Entrada totalment en clau d’humor. Vist pel Twitter

Obama ha sigut reelegit. El primer president negre en la història dels Estats Units comença ara la seua segona legislatura. Però els valencians, com que som els primers en pràcticament tot, també ens vam avançar als EUA pel que fa a la multiculturalitat, i fa més de 15 anys que vam elegir a un president amb la pell del mateix color que Obama.

I si no, mireu

Matrimoni homosexual, constitucional

// novembre 6th, 2012 // 1 comentari // Política

Després de set anys i 22.442 bodes, els magistrats del Tribunal Constitucional han decidit que la modificació de la llei del Codi Civil que va aprovar ZP en la seua primera legislatura (coneguda com la Llei del matrimoni homosexual) és constitucional. El recurs que va presentar el PP a eixa llei i que, en cas d’haver prosperat, haguera barrat la felicitat d’eixes 24.442 parelles, s’ha desestimat per 8 vots a 3.

D’aquest fet es poden traure diverses conclusions, segons la meua opinió.

  • Totes les persones som iguals davant la llei (almenys pel que respecta als matrimonis). No importa si eres home o dona, i si estimes un home o una dona; si els dos voleu, podeu casar-se i dir-li matrimoni sense que ningú vos diga que això no és un matrimoni.
  • La justícia espanyola és lamentable. 7 anys per resoldre un recurs a una llei tan significativa! Però que fan durant tot el dia els senyors magistrats per a tardar set anys en decidir això?
  • El PP ha fet el ridícul. Ja d’entrada, no hauria d’haver presentat el recurs: una cosa és estar en contra (votar en contra al Congrés i al Senat), i l’altra és dir que la llei és anticonstitucional. Però si van cometre l’error de presentar-lo, han tingut 7 anys per retirar-lo i no ho han fet! Amb quina cara els homosexuals del PP (que n’hi han), i sobre tot aquells que s’han casat, poden continuar militant en un partit que no els tracta com a iguals a la resta de ciutadans?
  • La Constitució Espanyola és una merda. Si resulta que hi ha hagut 3 jutges que, d’acord amb el text de la Constitució, creuen que el matrimoni homosexual és inconstitucional, és que la Constitució Espanyola està totalment antiquada. I evidentment, no només en això: monarquia, prioritat de l’home en la successió dinàstica, relació Esglèsia-Estat, etc.

I tot i que aquestes conclusions són personals, sembla que no sóc l’únic que pensa això…

UPyD i Toni Cantó, demagogs és poc…

// agost 28th, 2012 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

Si per alguna cosa s’ha caracteritzat UPyD des que existeix és per atacar sistemàticament totes les “llengües espanyoles” que no són el castellà, ja que per a ells no són prou espanyoles. Per això, repeteixen constantment coses com que a Canal 9 es margina el castellà, que el sistema educatiu valencià margina el castellà, etc. I clar, això els val per a traure molts vots a Madrid.

Anit, l’actoret que ara es dedica a política en un partit que diu que no és ni d’esquerres ni de dretes i que, en teoria, representa als valencians al Congrés dels Diputats, va amollar aquesta perla

Respostes n’ha tingut moltes, però esta resumeix perfectament el que li m’haguera agradat contestar-li

I que impresentables així estiguen cobrant de tots nosaltres…

Indignació absoluta

// juliol 12th, 2012 // 4 comentaris » // Política

mai més

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina, i també després d’haver llegit l’article de Ferran Suay anomenat Partit Piròman.

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiquesdiputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…

 

#primaveraValenciana

// febrer 24th, 2012 // No hi ha comentaris » // Política

#primaveraValenciana

#primaveraValenciana

D’acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona sota els nostres peus.

D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.

D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l’acció.

D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.

Utòpics, idealistes, ingènus. Pau Alabajos

 

Obama, Europa i la justícia social

// setembre 20th, 2011 // 3 comentaris » // Política

Barack Obama

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Francisco Camps ja no és Molt Honorable

// juliol 20th, 2011 // 2 comentaris » // Política

El títol és clar: Francisco Camps ja no és Molt Honorable.

El que jo no tinc tan clar és si ho ha sigut alguna vegada. Almenys fa temps que no ho sembla, i les notícies que s’han anat coneixent al llarg del dia de hui no han fet més que confirmar-ho.

A primera hora del matí es coneixia que Campos, ex-vicepresident, confessava la seva culpabilitat. Poques hores després, Betoret també ho feia, però la premsa deia que Ricardo Costa es resistia a acceptar que havia estat subornat, per por a arribar al judici per finançament ilegal del partit amb antecedents penals, cosa que l’enviaria a presó en cas de resultar condemnat. I si tots 4 processats no acceptaven la culpabilitat, el judici es produiria, pel que no servia de res.

Vora migdia, la premsa anunciava que Costa acceptaria una vegada ho haguera fet Camps, i fins i tot s’ha anunciat que el ja ex-president aniria al TSJ a les 14.00h. Però finalment no ha acudit, i ha programat una compareixença davant els mitjans de comunicació per a les 17.00h.

Tot i la censura (tant TVE com LasProvincias han afirmat que la personal de la Generalitat els ha impedit retransmetre-ho en directe), al final ens hem assabentat: en una declaració on Camps no parava de riure de manera nerviosa, dient frases grandiloqüents (dimiteix per Rajoy i per Espanya, nyas coca!), reafirmant la seva innocència i la dels altres tres processats (ningú li havia dit que Campos i Betoret han declarat que són culpables per suborn???)

YouTube Preview Image

El que és evident és que el panorama polític valencià ha canviat molt després de les últimes eleccions: JJ Ripoll, ex-president de la Diputació d’Alacant i implicat en el Cas Brugal, ha deixat pas a Luisa Pastor – alcaldesa de Sant Vicent – del Raspeig; Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló i implicat en un fum de judicis, ha sigut substituit pel regidor de Castelló Javier Moliner; l’ex-presidenta de les Corts Milagrosa Martinez, i l’ex-secretari general, Ricardo Costa, ja no tenen càrrecs de responsabilitat a les Corts… i Francisco Camps ha dimitit. Fins i tot l’organigrama ha desaparegut de la web del PPCV (ací una captura de la web sense l’organigrama, que la caché de Google encara mostra).

Personalment haguera preferit que el PP fera com a les Illes Balears: llevar a tots els imputats per casos de corrupció de les seves llistes, i presentar-se a les últimes eleccions nets.

Però més val tard que mai.

Però l’era Camps ja s’ha acabat, i més val així. I pel que sembla serà Alberto Fabra, actual alcalde de Castelló, el nou Molt Honorable. No el coneixem massa, i crec que sempre s’ha de donar un vot de confiança als governants, pel que sincerament li desitje molta sort a Fabra. La necessitarà, tal i com està la situació econòmica i social del País Valencià.

Indigna’t i VOTA

// maig 20th, 2011 // 1 comentari // Política

Com que es tracta d’una entrada prou reflexiva, recomane llegir-la tranquilament. No tardareu més de cinc minuts, però crec que valdran la pena. I la música de Pau Alabajos ajuda a reflexionar

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Ja fa quatre anys de les anteriors eleccions autonòmiques i municipals.

Igual que vam fer fa quatre anys a InfobenissaJoanba i jo, amb l’ajuda de Guillem, hem preparat un nou especial informatiu sobre les eleccions, amb entrevistes en vídeo a tots els candidats. Es sol dir que que als pobles no es vota als partits, sinó a les persones, i crec que això és, en part, veritat. Tot i que el component ideològic compta, ja que no és el mateix presentar-se sota la marca del BLOC que del PP, o no és el mateix el PSOE que el PSD, si que és cert que el candidat fa molt. I en això, a Benissa, crec que anem bé. Els cinc candidats s’han portat de categoria amb nosaltres, participant en el nostre invent sense posar cap impediment, donant-nos total llibertat a l’hora de fer preguntes incòmodes i responent-les, etc.

És per això que crec que amb la informació que hem anat posant a Infobenissa, amb les entrevistes, amb els programes electorals dels i partits, amb la feina feta durant els darrers quatre anys per cada candidat i, com no, coneixent a la gent que duu cada partit a les llistes tenim prou informació per triar a qui votem al poble.

Però, tal i com vaig dir fa quatre anys (em repetisc més que l’allioli), una altra cosa és a nivell de país (si, les “autonòmiques”).

Hi ha una cosa que m’agrada del slogan del PSOE (han esborrat PSPV fins i tot de les paperetes electorals): tot això de la dignitat. Per dignitat no hauriem de permetre que un partit presumptament corrumpte (un partit amb presumptes corruptes a les seues llistes) guanyara, i menys amb una majoria com la que prediuen les enquestes. Per dignitat no hauríem de fer president a un personatge al que fins i tot el New York Times titlla de corrupte, i compara amb Berlusconi. A més, ens han endeutat a base de grandes eventos, la sanitat pública és cada vegada pitjor, en fracàs escolar només ens guanya Ceutala Generalitat no té diners ni per a pagar els segells, i un llarguíssim etcétera.

Però eixos que s’omplin la boca de dignitat no tenen alternativa. De veres penseu que algú que no sap ni escriure els cartells electorals (“Altre camí es possible – Alarte” o “Perquè guanyi Alicante” als cartells de l’alcaldable d’Alacant), ni tampoc corregir-los dos mesos després de que els avisen; algú que va de la ma del govern espanyol que ha rebaixat el sou als funcionaris i congelat les pensions mentre donava ajudes a la banca (fent una política tan de dretes que ni el PP l’haguera dissenyada millor); algú que diu “¡hemos traido el AVE!” per als rics mentre condemna els rodalies o el Gandia-Dénia; algú que no fa absolutament res per acabar la nostra variant (i no em val que ells la van començar, cal acabar-la);… aquestos volen ser l’alternativa al PP? Si sembla que li vulguen copiar el programa!

Ho he contat de forma molt resumida, però ací podeu trobar un article molt bo de Juan Gómez-Jurado, escriptor, sota el títol “Tú eres la #revolución“. Parla a nivell estatal, però el fons és el mateix, amb els mateixos problemes que tenim els valencians. Vos recomane el llegiu, i després de llegir-lo, reflexioneu.

De veritat penseu que aquells que ens han clavat en aquesta situació lamentable, amb milions d’aturats a tot l’estat i per damunt de la mitjana ací al País Valencià, amb un finançament irrisori per a l’educació i la investigació, amb “hipoteques” a més de 30 anys que no són hipoteques (ja que si fora una hipoteca només tornant el pis n’hi hauria prou),… mereixen que algu els vote? Els moviments #nolosvotes, Democracia Real Ya o #15 promouen, d’una manera o una altra, que no.

Jo no ho faré, perquè hi ha alternatives. M’agrada l’optimisme de Compromís, m’agrada Mònica Oltra i la seua indignació permanent. I crec sincerament que és la millor opció per als valencians. Però per als que no es sentiu representats amb Compromís, teniu altres opcions. I totes legítimes. EU, UxV, UPyD, ERPV,… i mil i una candidatures més que es presenten a les eleccions. Perquè més enllà del PP i del PSOE hi ha vida. I el que és més important: hi ha vida intel·ligent, cosa que sembla que els dos grans hagen oblidat. Volem gent capaç i preparada que ens solucione els problemes a nosaltres, no gent que només vol solucionar-se la seua vida.

Indigna’t i VOTA

YouTube Preview Image

 

750 anys després de la independència

// abril 8th, 2011 // 2 comentaris » // Política

Ahir va fer exactament 750 que el Regne de València es va convertir en un estat independent, dins del context de la Reconquesta, en la que els reis cristians van anar conquerint territoris de la Península Ibèrica que estaven sota el domini musulmà. Jaume I va jurar els Furs del Regne de València, una autèntica constitució valenciana, a les primeres Corts Valencianes el dia 7 d’abril de 1261.

Aquesta “independència” va durar fins el 29 de juny de l’any 1707, quan Felip V, l’aspirant Borbó a la corona espanyola, va signar el decret de Nova planta que abolia els nostres furs, així com els dels aragonesos, per “justo derecho de la conquista

O siga, fa 750 vam començar a ser independents, i fa 300 vam passar a formar part del Regne de Castella – tot i que amb el nou nom de Regne d’Espanya, regne que, com a tal, no existia abans – : 450 anys sota jurisdicció pròpia i 300 sota jurisdicció castellana – o un poc menys, ja que des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tenim certa independència -.

I ara, 750 anys després d’aquella independència, com estem els valencians com a poble?

Reproduïsc a continuació un article que va publicar Vilaweb ahir sobre el tema.


 

Corts valencianes: 750 anys

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l’aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d’abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d’aquells fets en l’afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l’aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d’un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d’un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d’aragonesos a l’interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d’incorporar, d’entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l’època. Ara, la raó d’aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d’aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.


 

I com sempre últimament, Ferran Suay fa un article immillorable al respecte: Corts Valencianes, a qui li importa?