Arxiu de Personal

Cap a San Francisco!

// octubre 26th, 2017 // No hi ha comentaris » // Personal

Fa un parell de setmanes me’n vaig anar a San Francisco a participar del Mentor’s Summit del Google Summer of Code.

El Google Summer of Code és una iniciativa de Google enfocada a estudiants universitaris per a que s’involucren en el desenvolupament de programari lliure i Apertium, el projecte lliure per a la creació de traductors automàtics que va nàixer a la Universitat d’Alacant, hi participa com a organització.

Jo ja fa anys que estic involucrat amb Apertium, i enguany he estat fent de mentor de diversos projectes, principalment el del traductor anglès-català que ha desenvolupat Marc Riera. D’això ja en parlaré una miqueta més endavant.

La qüestió és que Google convida a dos mentors de cada organització a participar al Mentor Summit, i enguany he sigut un dels representats d’Apertium, juntament amb Sushain Cherivala (al que he conegut personalment, després d’anys de comunicar-nos a través de la xarxa).

Tinc la intenció de fer un seguit d’entrades explicant, primer, l’experiència de visitar durant un parell de dies la ciutat de San Francisco i les oficines de Google a Mountain View, i després explicant com ha anat el Mentor Summit en si. I així, de pas, recupere l’hàbit d’escriure.

Seguirem informant…

34

// febrer 12th, 2017 // No hi ha comentaris » // Personal

Superada «l’edat de Crist». Diuen que ell a eixa edat havia fet moltes coses, moltes més de les que jo he fet. Però jo l’he guanyat en una cosa: encara estic per ací 🙂

Bon Nadal!

// desembre 24th, 2016 // No hi ha comentaris » // Personal

Enguany fa exactament deu anys que vaig començar a fer una felicitació nadalenca per penjar a la web. Moltes coses han canviat des d’aquell moment, però invariablement, arriba un dia o dos abans de Nadal i dic “fotre! la felicitació!”.

I ací va la d’enguany. Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2016 i Feliç Any Nou 2017

PS: Enguany he triat una foto d’Annie Spratt, que tot i estar en domini public (i, per tant, no requerir cita), m’apetia molt agrair-li públicament les fotos que fa i allibera. 

 

Boston de nit…

// desembre 12th, 2016 // No hi ha comentaris » // Personal

La setmana passada vaig estar amb alguns companys de feina per l’oficina de Waltham, MA. Una de les vesprades vam acabar una miqueta abans, i vam anar a Cambridge. És, possiblement, una de les localitats amb més “intel·ligents” per metre quadrat del planeta: allà es troben tant el MIT com Harvard, dues de les universitats més prestigioses del món. Passejant pels seus campus sempre pense com de diferents hagueren sigut les coses si hagués pogut estudiar per allà, amb desenes de premis Nobel caminant pels corredors. Fa, fins i tot, una mica de vertigen.

I allà, just davant del MIT, hi ha una vista preciosa del skyline de Boston, amb el riu Charles reflectint les llums dels gratacels.

Boston de nit

Hi ha moltes coses que no m’agraden dels EUA: individualisme dut a l’extrem, pobresa extrema a gran part de la societat, racisme i xenofòbia estructural… però al mateix temps em meravella la seua capacitat de reinventar-se com a societat i de creure que es pot construir un món millor. I, no sé perquè, imatges com aquesta em fan tindre esperança en el món.

Movistar, o com no s’ha de tractar un client

// febrer 29th, 2016 // 1 comentari // Personal

Telefòóica Movistar o Timofónica Vomistar?La setmana passada vaig experimentar (de nou) quin és el nivell més baix d’atenció al client a que es pot arribar, i és el de Telefònica Movistar (també conegut com a Timofónica Vomistar).

Després de quasi 4 anys vivint a Barcelona, i tenint internet amb ells (primer ADSL i, des de fa 2 anys, fibra òptica), diumenge passat em va arribar un correu amb l’import de l’última factura, i era un preu totalment desorbitat. A poc a poc, mes a mes, euret a euret, durant l’últim any m’havien pujat més de 5€ pel mateix servei. I no només això, sinó que quan estan amb fibra de 300Mbs a tot arreu, jo encara en tenia només 100.

Per això vaig al telèfon gratuït que apareix a la seua web, i els vaig dir que em pareix lamentable la política d’atenció al client que tenen, on cuiden millor als nous clients que no pas als que ja tenen (semblant al que els vaig dir fa uns 3 anys, quan vaig donar de baixa la línia mòbil que tenia amb ells). El pobre comercial m’ha dit, literalment, «entiendo su postura, pero no la comparto, ya que los nuevos clientes no pueden beneficiarse de una lista de ventajas que tienen los clientes», i quan li he preguntat quines,… “cri, cri, cri,…” com els grills.

No paraven d’insistir en què fusionara el meu mòbil podien donar-me una oferta més bona, i bla, bla, bla. Després de molt de rato de dir-los que no (vaig ser client mòbil de Movistar durant molts anys), que no volia tornar a tindre el mòbil amb ells, de confirmar-me que la quota se’m quedaria per vora 13€ menys després de multiplicar-me per tres la velocitat, i després d’un últim «bueno, entonces fusionamos el móvil?» al que els vaig respondre que ja li havia dit CINC vegades que no volia fusionar… m’ha dit que cridara al 1004 per a gestionar el canvi!!!

Així que vaig cridar al 1004, i em van dir que això de rebaixar la quota no podia ser, que era només per a nous clients, bla-bla-bla. I vaig preguntar: «aleshores què he de fer, donar-me de baixa i tornar-me a donar d’alta per a tindre un bon preu???»? Al que només em van poder dir que m’hauria d’esperar que la baixa es “confirmara” (unes tres setmanes) i després s’hauria de donar d’alta un nou titular…

Poc després, va rectificar i em va dir «que había conseguido aplicarme un descuento» exactament pels mateixos 13€ que ja m’havia dit el comercial anterior…

En fi, que potser d’ací a un any, quan s’acabe el descompte, si que acabe donant-me de baixa i d’alta de nou, a vore si així aconseguisc algun bon preu. Però de moment continuarem amb Movistar (quin remei!!!), com a mínim fins que alguna alternativa (ONO, Jazztel, QUI-SIGA) arribe amb cobertura de fibra a ma casa.

33 anys

// febrer 12th, 2016 // No hi ha comentaris » // Personal

33I hui faig 33 anys. «L’edat de Crist», que diuen alguns (com si Crist, abans dels 33, no n’haguera tingut també 32, i 31, i 30,…)

Foto: Another Year, d’Adam Wyles.

Planificació de tasques: importància i/o urgència

// gener 12th, 2016 // No hi ha comentaris » // Personal

L’any passat vaig fer una versió lleugera del “Vistaprint Manager Development Program”. Van ser vora dos mesos de classes per tal d’aprendre tècniques i bones pràctiques per a una millor gestió d’equips. Des de com tindre reunions “one on one” efectives, a consells de com donar feedback de manera eficient, fins a tècniques de gestió de temps i planificació de tasques o de com ajudar altres companys amb tècniques de coachingmentoring.

Una de les parts que em van resultar més útils va ser les de la gestió del temps i les tasques. Sempre vaig atabalat, amb mil coses pendents de fer, i qualsevol cosa que m’ajude a posar una mica d’ordre al meu caos, benvinguda siga.

I en aquests cas, el que s’anomena la matriu d’Eisenhower és una bona tècnica per a classificar i planificar tasques. La idea és senzilla: quan veus que has de fer qualsevol tasca, i abans de fer-la, només cal perdre uns segons pensant quin tipus de tasca és respecte a estes dues preguntes: és important? és urgent?

Planificació de tasques: Important vs Urgent

Amb aquestes dues preguntes, i les seues respostes, es poden classificar les tasques en quatre grups:

  1. Tasques importants i urgents.
    • Si una tasca és important i urgent, s’ha de fer. No n’hi ha altra.
    • Idealment no n’hauríem de tindre de tasques d’aquest tipus, però sempre n’apareixen. L’objectiu és reduir-ne la quantitat al mínim possible.
  2. Tasques importants però no urgents.
    • Son tasques que considerem importants, però que no necessiten d’una actuació immediata.
    • Per a evitar que es convertisquen en tasques de la categoria 1, s’han de planificar adequadament.
    • Idealment, només hauríem de fer tasques d’aquesta categoria.
  3. Tasques urgents, però no importants.
    • Són tasques que s’han de fer immediatament, però no són importants.
    • Un moment, parem-nos a pensar: si no són importants, perquè s’han de fer immediatament? La resposta sol ser “perquè són importants per alguna altra persona”. En eixe moment, el que haurem de fer és tornar a avaluar si realment considerem important, pel que passaria al quadrant 1, o no, fet que ens duria a intentar delegar-la per a que la faça una altra persona, o passar-la al quadrant 4.
  4. Tasques no urgents ni importants.
    • Coses que no farem mentre n’hi haja d’altres per fer.
    • Segurament, les coses que caiguen ací acaben “oblidant-se”, ja que no hi ha motius objectius per fer-les abans que tasques importants. I normalment sempre tenim coses importants per a fer, pel que acaben per no fer-se mai. Això si, és convenient tindre (i donar) les expectatives correctes quan apareix una tasca d’aquest tipus, no siga que algú estiga esperant que la fem…

Tots fem sempre primer les tasques del quadrant 1, i les tasques del quadrant 4 són fàcils de llevar-nos-les de damunt, però el que costa més és fer abans les tasques del tipus 2 a les del tipus 3, perquè si no ho fem, no ho farem mai: sempre haurà alguna cosa urgent (important o no) que fer abans que una cosa important però que podem fer en qualsevol moment.

Duc aplicant (conscientment) aquesta tècnica de planificació de tasques uns quants mesos a la feina, i també (de manera més lleugera) en coses de fora del treball, i la veritat és que tot i que costa (sobre tot dir que no a tasques del grup 3), al final ixes guanyant: tens més temps per a fer allò que realment importa.

Propòsits per a l’any 2016

// gener 2nd, 2016 // 2 comentaris » // Personal

listNo sóc massa de fer llistes de propòsits d’any nou: sempre he intentat que les coses simplement vagen passant el millor possible, adaptant-me a les circumstàncies i intentant traure com més millor a cada moment. I tot i no anar-me malament del tot, crec que les coses encara podrien anar millor si em focalitzara una miqueta en les coses que sé que vull fer i considere importants, deixant de banda les que no ho són tant.

Per a això, intentaré aplicar una de les tècniques que vaig aprendre l’any passat a un curs de gestió d’equips que vaig fer a la feina, però que és totalment aplicable a qualsevol cosa que fem, com per exemple la que tracta de dividir les tasques en diferents quadrants segons la importància i la urgència que tinguen. Ja faré una entrada explicant algunes d’eixes tècniques perquè, realment, són força útils.

Però tornant a la llista de pròsits, n’hi ha un grapat de coses que voldria, quan arribe el desembre de 2016, mirar enrere i veure que no ha passat un altre any sense haver-ho aconseguit. I una manera de forçar-me a complir-les és posant-les ací, en una entrada al blog, i comprometent-me a fer una revisió quan l’any s’acabe.

Algunes de les coses tenen un inici i un final clar: són projectes definits on la mesura d’èxit és la pròpia finalització del projecte. Altres, en canvi, són més abstractes, i per tal d’avaluar-ne el resultat em caldrà definir uns objectius.

  • Escriure més
    • Durant uns anys, escrivia al blog molt més del que ho faig ara, i m’agradava. És cert que en aquella època no hi havia facebookstwitters, ni coses així, però realment em sentia bé després de publicar al blog. I vull traure temps per a tornar a fer-ho.
    • Objectiu: com a mínim, un parell d’entrades de més de 400 paraules al mes.
  • Renovar Infobenissa
    • Fa molt de temps que tinc, a mig fer (com tantes altres coses) una renovació important per a Infobenissa. Estic segur que Joanba ja no s’ho creu quan li ho dic, però enguany va de veres.
    • Objectiu: nova web d’Infobenissa en funcionament.
  • Aprendre més tecnologies mòbils
    • Fa uns anys vaig publicar, junt amb Jordi Mas, una aplicació del traductor de Softcatalà per a Android. Va ser divertit aprendre com funcionaven les aplicacions d’Android. A més, l’any passat a la feina vam fer un experiment que vam anomenar “Mobile week”, que va consistir en fer una aplicació digna d’estar a la botiga, des de la fase d’incepció, fins a tindre l’aplicació acabada, passant per les fases de disseny, implementació, proves, gestió del feedback d’usuaris,… per part d’un equip interdisciplinar i sense experiència prèvia. I va ser mooooolt intens i productiu.
    • Objectius: renovació de l’aplicació del traductor de Softcatalàpublicació d’una nova aplicació.
  • Viatjar
    • M’agrada molt viatjar. Crec que és una de les millors maneres d’aprendre sobre el món que ens envolta, conéixer altra gent i altres cultures. Tot i que no em puc queixar del tot de l’any passat, amb dos viatges a Boston, als Estats Units, i un a Montpeller, a més d’un a les Illes Canàries, el mapa del món no ha afegit cap zona roja en els últims dos o tres anys. I, de moment, amb dos viatges ja planificats per a enguany, no hi ha prevista cap altra zona roja. Ho haurem de canviar, això, no?
    • Objectiu: afegir una altra zona roja al mapa.
  • Fer esport
    • Des que em vaig trencar el turmell fa vora dos anys, he deixat de fer esport totalment. Gairebé sempre he jugat a futbol/futbol sala, excepte uns anys a la universitat on em vaig aficionar molt al squash, jugant un parell de vegades totes les setmanes, però últimament no faig res de res. I el cos s’ho nota. A més, li he promés a Héctor, que enguany ha vingut disfressat de StarWars a la San Silvestre de Benissa, que l’any que ve correria amb ell.
    • Objectius: jugar a squash com a mínim 2 vegades al mescórrer la Sant Silvestre de Benissa de l’any que ve.
  • Perdre pes
    • Fa uns cinc anys vaig perdre uns quants quilets que em sobraven, i em vaig mantenir prou bé durant un parell d’anys. Però a l’anar-me’n a viure a Barcelona, vaig començar a menjar més malament, unit al punt anterior (manca d’esport) ha fet que tots eixos quilos que vaig perdre els torne a recuperar. I això no està bé.
    • Objectiu: acabar l’any pesant com quan vaig anar a BCN.

N’hi ha més coses que vull fer, però crec que enguany començaré amb esta llista de 6 coses. Si tot va bé, i totes es compleixen, l’any que ve es pot convertir en una llista de 6 coses noves més 6 coses que he de continuar fent.

A vore si ho complisc!

Bon Nadal!

// desembre 24th, 2015 // No hi ha comentaris » // Personal

I a poques hores de començar amb les fartaes que corresponen, toca posar la felicitació d’enguany.

Que passeu molt bones festes amb els vostres familiars i amics!!!

Felicitació de Nadal 2015. Bon Nadal i Feliç Any 2016!

 

Tres anys a Vistaprint… i a Barcelona

// maig 17th, 2015 // 1 comentari // Personal

Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.

Plaça de Sant Pere

Plaça de Sant Pere, nucli del barri on visc des de fa tres anys

Pràcticament de la mateixa manera que vaig començar una entrada fa 2 anys i 9 mesos comence aquesta. La única diferència, que en lloc de tres mesos fa tres anys (i deu dies). Però la veritat és que, a grans trets, no han canviat tant les coses des d’aquell article.

És evident que tres anys donen per a molt, i que durant aquests 36 mesos han passat moltes petites coses que han fet que cada setmana, cada mes, fóra una miqueta distint a l’anterior.

La primera, el setembre de 2013, Noelia se’n va vindre també a Barcelona. Ha sigut el canvi més important durant tot aquest temps, i també el millor ?.

També he(m) tingut moltes visites: els meus pares, Belén, Héctor i Montse, Isma, la mare i germana de Noelia, els seus tios… I altres visites que encara estan pendents. O siga que per la banda social anem més que bé.

Amics que estaven vivint ací a Barcelona quan jo vaig arribar han marxat en diferents moments (Ximet, cap a Benissa, Pau cap a Montpeller – tot i que tornarà aviat). Però altres, com Joanje, han vingut després que jo vinguera.

També he viscut les tres grans diades que han hagut fins ara: 2012 (amb el col·lapse del Passeig de Gràcia i Via Laietana), 2013 (la gran Via que creuava de punta a punta el país) i 2014 (amb la V, per la Gran Via i la Diagonal, unint-se a Glòries), i m’han fet veure, amb una perspectiva molt diferent a la que haguera tingut des de Benissa, el procés polític que està vivint Catalunya.

D’altra banda, a la feina, hi han hagut molts canvis. De fet, una broma que fem és: quan toca la nova reorganització de l’empresa? La majoria dels canvis han sigut a millor (promocions, canvis en els processos) i, sobre tot, molt d’aprenentatge: he aprés moltíssim en els darrers tres anys, en part gràcies a les coses en què he treballat i al background que la Universitat em va donar, però sobre tot gràcies a la gent amb qui he treballat. En aquestos tres anys, amb gent com l’Alejandro, l’Heriberto i, sobre tot, amb el Jordi, he aprés moltíssim d’enginyeria i arquitectura del programari: a dissenyar solucions que resolguen, d’una manera senzilla (o tan senzilla com siga possible), problemes que el nostre equip de màrqueting ens presenta. I amb altres com el Frank he aprés molt de la cultura empresarial americana, amb totes les seues coses bones i dolentes.

Però en tres anys, també n’hi ha hagut d’altres no tan bons, com és el cas d’alguns companys deixant l’empresa, tant per motius de retallades, tan de moda en l’actualitat, com aquells que han optat per provar coses noves i donar un gir a la seua carrera professional. Siga com siga, el fet és que són amics (i no només companys) als que ja no veus cada dia, i això sempre entristeix una mica.

L’altra part negativa és la pèrdua de contacte amb la família que, vulgues o no, és evident. Cada vegada que torne a Benissa veig als meus cosinets Carlos i, sobretot, a Júlia i a Vicent, enormes. Com creixen de ràpid! M’agradaria poder passar més temps amb ells i vore’ls més a sovint. I això es fa extensiu a la meua germana (no vaig poder anar a la inauguració de la seva clínica, després de tot el que l’havia emprenyat jo!), als meus pares, als meus cosins i tios i sobre tot a ma uelo. Tot i que baixem a Benissa cada mes, a vegades això és massa temps.

Tres anys que, com he dit, han donat per a molt. Però encara en queden uns quants anyets més per davant, i han de donar per a molt més.

Seguirem informant…