Arxiu de Música

Per poder dir un altre any
i un altre, i un altre...

// maig 2nd, 2007 // No hi ha comentaris » // Música, Personal

Whisky’ns - Lluny

Continuant amb els posts musicals, hui en toca un dels Whisky’ns.

Aquest és un grup que, tot siga dit, vaig conèixer gràcies a l’eMule. És un grup pop prou light, però no estan malament. I hi ha algunes cançons que valen la pena.

Esta que pose és del disc Lluny, que van editar l’any 2001. Ja direu…

Recordant el temps que he passat al teu costat,
em costa imaginar que la vida pugui ser més dolça.
Vaig trobant pas a pas mil i un encants
quan penso en els teus ull.
Si pogués tenir-los per sempre…

Poc a poc, els dos,
sense por d´estendre els braços.
Fent camí per fer el pas segur que es necessita.

Per poder dir un altre any:
Vull que siguis aprop
i que sols siguis tu qui camina.

Dolç plaer seguir-te amb les meves mans
i descobrir racons prop del lloc on tot comença.
Ara, mira els anys com s´allunyen per deixar-nos imatges
que ens duran tantes coses compartides.

Poc a poc, els dos,
sense por d´estendre els braços.
Fent camí per fer el pas més ferm que es necessita.

Per poder dir un altre any:
Vull que siguis aprop
i que sols siguis tu qui camina
pel meu somni més gran;
despertar al teu costat
i seguir el teu pas dia a dia

Seguirem informant…

Boig per tu
I cada dia més

// març 13th, 2007 // 3 comentaris » // Música, Personal, Televisió

Estos dies he estat veient (tornant a veure) alguns capítols de la primera temporada de Porca Misèria. Per als que no la conegueu, és una sèrie de TV3 que és, sense cap dubte (per a mi, clar), una de les millors sèries de televisió que s’ha fet.

Vaig començar a veure-la quan va començar. Jo feia 4t a la Universitat, i a Sant Vicent es veu TV3. Allí ens vam aficionar Ana, Héctor i jo. Totes les setmanes la veiem. L’any passat, al pis nou, ja no la vam seguir, perquè allí no s’agafava bé el senyal. De tota manera, eines com l’eMule i webs com Comparteix van fer que, poc a poc, anàrem aconseguint tots els capítols. Ara estan gravant la 4a temporada, que segons he sentit, començaran a emetre després de l’estiu.

És una sèrie real, amb personatges reals. A mi m’agrada molt el Pere. És un tio simpàtic, molt sensible, i que moltes vegades no sap posar els peus a terra, i es monta unes pel·lícules que són massa. Però en el fons és un bon tio.

Una altra de les coses que m’agraden és la banda sonora de la sèrie. Tots els capítols acaben amb una cançó per reflexionar, la majoria de vegades d’algun grup que canta en català, i li dona un final especial.

Despús-ahir vaig veure el capítol anomenat “Boig per tu” on, com es podia esperar, la cançó de Sau prenia protagonisme. I en eixe moment, em vaig posar a pensar en les meves coses.

Cada vegada m’agrada més la lletra d’eixa cançó, i cada vegada és més cert el que diu.

Ací va una versió de la Beth.

La terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu
servil i acabat boig per tu.

I punt.

// febrer 25th, 2007 // 4 comentaris » // Música

i.

Dimecres passat vaig anar al concert que va fer Lluís Llach a la Universitat d’Alacant. Amb tota la family, i Héctor que també es va apuntar, vam anar cap allí.El saló d’actes del paranimf estava a rebentar. I no era per a menys.

A les 8 i mitja va començar el recital, i des del primer moment es va notar un ambient especial. Els concerts de Llach m’han permés sentir unes sensacions que no he sentit en cap altre lloc. Gent major, encorbatada, sentada al costat de peluts, i tots emocionant-se per les mateixes cançons, les mateixes paraules, els mateixos versos.

Com és habitual en els concerts de Llach (almenys en els 3 que he vist), abans de cada cançó feia la seva reflexió politico-emocional relacionada, i molts dels aplaudiments van anar per eixes reflexions.

Després d’acabar-se el concert, i de la típica tornada a l’escenari per cantar un parell o tres més de cançons, la majoria de la gent no se n’anava. Aplaudiem, i van tornar a eixir els músics. I quan se n’anaven, Llach va tornar a eixir i en va cantar una altra.

Finalment, quan va acabar, la gent va tornar a começar a aplaudir, fins que va haver d’eixir de nou, i va dir: “Haurem d’acordar un final, perquè no vull morir-me dalt d’un escenari”. Els músics aparegueren de nou a l’escenari, i van començar la que seria l’última cançó de la nit, i de sempre, de Llach a Alacant.

Però no estaven sols. Tots els del públic la vam cantar junt amb ells.

Va ser el final perfecte a un concert perfecte.

Nova web de la Colla
ja era hora

// juliol 25th, 2006 // No hi ha comentaris » // Música, Programació

Ja feia gairebé un any que estava en dansa la nova web de la colla, que si fer-la, que si no…

Finalment, ahir vaig quedar amb Santi per arreglar unes cosetes, i després d’haver estat mirant i treballant sobre algunes coses el cap de setmana, vam enllestir la nova versió de la web.

Aquesta vegada he utilitzat el gestor WebsiteBaker, i una modificació sobre la plantilla landzilla. El resultat, a priori, pareix prou bo. El fet d’haver utilitzat un CMS és la facilitat q et dona per crear noves pàgines (en este cas, o no vaig a responsabilitzar-me del contingut de la web, és una bona opció).

Una de les novetats és la galeria de fotos: en aquest cas, es una galeria que obté la informació des de Flickr, estalviant-nos per una part tot l’espai que les fotos representen al servidor, també guanyem en facilitat per afegir noves fotos (la gestió de Flickr és boníssima). Per contra, perdem privacitat, però al cap i a la fi, les fotos anaven a ser públiques…

Si algu vol pegar-li una miradeta…Colla de Xirimiters Pere Bigot de Benissa

Seguirem informant…

Música en valencià I

// setembre 1st, 2005 // 4 comentaris » // Llengua, Música, Personal

Gossos - Gira del Jardí del TempsFins va pocs anys, no sabia que la música en valencià existia, pensava que no hi havia vida més enllà de l’anglés i el castellà. Però gràcies a una amiga, vaig conèixer els Gossos. Estaven sonant al Terra, a Ondara, i ella em va dir que eren els Gossos i em va deixar un cd d’ells (Cares) que em va agradar moltíssim. Potser és pels recors que em porten les cançons, però és un dels meus discs preferits. Després, he escoltat els seus discs, els anteriors i els nous, i n’hi ha de molt bons, especialment el Jardí del Temps. Fa un parell d’anys els vaig veure en concert a Barcelona, i és possible que enguany els torne a veure. Com mola!

Lax'n'Busto - MorfinaEl segon grup, però no per això pijor, són els Lax’n’Busto. Este va ser el segon grup que vaig conèixer, gràcies a uns cds que li van deixar a la meua germana. Rock bo, amb bones lletres i millor música. Els festers del 2003 els van portar a Benissa i la nit del concert va ser inoblidable. També els vaig veure fa poc al Rock a la Mar de Dénia, i ja vaig parlar un poc d’ells. Els discs que més m’agraden d’ells? Sense dubte Llença’t i Morfina Amb un poc de sort és possible que també els torne a veure a Barcelona d’ací a poc!!!

Sopa de CabraI per acabar el post d’avuí, els Sopa de Cabra. Aquest grup el vaig conèixer fora de temps, quan ja s’havia desfet. Però algunes de les seves cançons també són molt bones. El millor disc, per a mí, el seu últim directe, en el concert de comiat del grup: Bona nit, malparits!. El far del sud i El boig de la ciutat són les cançons que més m’agraden. Be, i Plou i fa sol 😉 Gerard Quintana, el seu cantant, va començar carrera en solitari. I el primer single del seu últim disc, Caic, també és molt bo.

Un altre dia parlaré de més grups, de la terreta i d’un poc més al nord 😉

Bona música per treballar…
... el silenci no m'agrada

// agost 11th, 2005 // 1 comentari // Música, Personal

Sempre m’ha agradat escoltar música mentre treballe, o faig pràctiques de la Universitat.

Fins i tot a l’hora d’estudiar, m’agrada que hi haja alguna cosa sonant de fons. Però està clar que en tots els moments no pots escoltar la mateixa música. Depén molt del tipus de feina que estigues fent i del nivell de concentració que necessites per fer-la.

Per això escolte música de molts tipus distints (encara que hi haja gent, com mon pare, que no s’ho crega :P).

Un dels gèneres que més m’agrada és el de BSO. I entre ells destaquen diversos compositors per sobre de la resta.

La llista d'SchindlerJohn Williams [es] és un d’ells. El seu gènere preferit són les aventures, com es pot observar per la seva col·laboració gairebé des dels seus inicis amb directors com Steven Spielberg i George Lucas. El nombre de composicions que té és impressionant, i la majoria d’elles molt bones.
Des de les sagues d’Indiana Jones, la Guerra de les Gal·làxies o Harry Potter fins a pel·lícules mítiques com la Llista de Schindler, Parc Juràssic, E.T. l’Extraterrestre, Salvar al soldat Ryan, Hook, Superman, Set anys al Tibet, i un llarguíssim etcètera li deuen la seva música.

Pearl HarbourUn altre és Hans Zimmer [en].

Aquest compositor alemany ha fet un fum de bandes sonores per a pel·lícules de la productora DreamWorks. L’Últim Samurai, Pearl Harbour, la Roca, Gladiator, el Rei Artur o Black Haw Down comparteixen compositor amb altres com les pel·lícules d’animació el Rei Lleó o Madagascar. Música molt bona.

La MissióFinalment el tercer, però no per això menys bo, Ennio Morriconne [es].

Aquest compositor és conegut per la música d’algunes pel·lícules de l’oest, com El bo, el lleig i el roïn (i que personalment no m’agraden gens), però a més n’ha fet per a altres pel·lícules que li han valgut fins a cinc nominacions per als Oscar. Entre aquestes trobem la Missió, Cinema Paradiso, Novecento, Els intocables d’Eliot Ness,… Entre elles, Novecento i la Mission són de les meves preferides des de menut: el so de l’oboè destaca en elles i són possiblement les culpables de que m’agrade tant eixe instrument, i que seguisca tocant-lo darrere de tants anys.

Aquestes són les meves preferències respecte al que a BSO respecta. Un altre dia parlaré d’altres estils de música que també m’agrada escoltar.

Rock a la Mar

// juliol 31st, 2005 // No hi ha comentaris » // Llengua, Música, Personal

Rock a la MarAquest cap de setmana s’ha fet a Dénia el primer Rock a la Mar, que ha pres el relleu de l’Almadrava Rock dels Poblets en el que es refereix a música en valencià . I ahir va ser la nit gran del festival.

Comencaven Skalissai, grup amb gent de Xaló, Lliber i Benissa. Van muntar un festot de por, i els seus incodicionals estaven allí, cantant totes les cançons. Jo ja els havia sentit, l’última vegada a festes de Benissa, però ahir va ser diferent. No sé si per l’escenari, l’ambient, o la predisposició de tot el món per a passar-s’ho bé, però va ser impresionant. Es van lluir. Enhorabona, xicons!

Després va actuar Pinka, un grup de Xàbia desconegut fins el moment per a mi. I em vaig trobar amb una grata sorpresa. Bona música, i en valencià. Es pot demanar més?

I va arribar el moment que la majoria estavem esperant, el moment en que els Lax’n’Busto, el grup del Vendrell, va ixir a l’escenari. Quasi dues hores de concert (o sense el quasi) ens van fer vibrar. Les gitarres del Montenegro i del Rovirosa, junt amb la bateria del Pinyol, i la veu esgarrada del Fortuny van fer que tota la gent botara al ritme de cançons com Llença’t, Si te’n vas, Trepitja fort, Més que la teva sang, Júlia, La meva terra és el mar, Miami Beach, Per una copa,… i un etcétera llarguíssim. IMPRESSIONANT!!!

I per acabar la nit, que millor que un poc de cançó protesta, des de Pego, amb l’ska de la Gossa Sorda. Amb lletres molt compromeses amb la nostra societat, el nostre entorn,
en nostre país, i contra la corrupció de la classe política i dels especuladors urbanístics que només pensen en omplir-se la butxaca a costa de destrossar el nostre patrimoni natural, el grup va ens fer ballar com a bojos a tots els que estavem allí.

Un bon concert, i amb companyia de bons amics, millor encara. L’any que ve repetim no?