Arxiu de Llengua

UPyD i Toni Cantó, demagogs és poc…

// agost 28th, 2012 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

Si per alguna cosa s’ha caracteritzat UPyD des que existeix és per atacar sistemàticament totes les “llengües espanyoles” que no són el castellà, ja que per a ells no són prou espanyoles. Per això, repeteixen constantment coses com que a Canal 9 es margina el castellà, que el sistema educatiu valencià margina el castellà, etc. I clar, això els val per a traure molts vots a Madrid.

Anit, l’actoret que ara es dedica a política en un partit que diu que no és ni d’esquerres ni de dretes i que, en teoria, representa als valencians al Congrés dels Diputats, va amollar aquesta perla

Respostes n’ha tingut moltes, però esta resumeix perfectament el que li m’haguera agradat contestar-li

I que impresentables així estiguen cobrant de tots nosaltres…

Font de Mora dimissió

// maig 31st, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

@toniher mentre compartim estat vull compartir circunscripcio. Fins i tot el Bloc (q ho te mal d’entrar a les corts) en trauria 2 o 3 facil

No és la primera vegada que parle d’ell, però ara ja si que és insuperable. El Conseller Font de Mora vol eliminar la línia en valencià de les escoles. Font de Mora, dimiteix!!!

Font de Mora

 

Més informació

L’amistat i les dones

// abril 6th, 2011 // No hi ha comentaris » // Cites, Llengua, Universitat

@berlem bon dia germaneta!!!

@espla l’edat, l’edat… demà portaré infussions d’eixes amb oloreta a cassalla per a tots :D

@espla si algu té culpa de algo, segur que és Zapatero

Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions.

Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”

Alcaldes sense dignitat

// març 15th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay

 
Un article interessant de Jesús Puig al Levante.

22/03/2011 – Levante-EMV

Censurar

Censurar és el verb de moda a casa nostra que el PP indígena conjuga en passat i en present; i si no hi posem remei, en futur també. Censuren els termes «català» i «País Valencià» als llibres de text, censuren les fotografies del MuVIM, censuren l’educació sexual en ESO, censuren TV3, censuren explicar quant ha cobrat Calatrava, i censuren fins i tot la presència del candidat de Compromís a alcalde de València, Joan Ribó, al sopar institucional la nit de la plantada.

I com que la dita diu que si no vols caldo te n’hauràs de prendre dues tasses, la segona ració en falles la serveix la misteriosa desaparició d’un cartell a la falla Convent Jerusalem; on, sota un Rajoy convertit en au, figurava la llegenda: «Ocell de mal averany, especialitzat en cataclismes, desastres, etc… que culpa de tot els altres, deixa el seu excrement i desapareix». Direu que és una anècdota —la desaparició del rètol, dic— però il·lustra un fet ben substantiu: que el verb (censurar) s’ha fet carn i habita en cada racó de la nostra geografia. Tan obscena és la voluntat d’amagar la realitat a fi de perllongar-se en el poder, que ni respecten l’esperit crític i sarcàstic sense censura que constitueix l’essència de les falles des de la reinstauració de la democràcia. Sí, sí, ja sé que no estem en dictadura, però això no lleva que la mordassa perdure, i cada cop de forma menys subtil. I d´ací, vetar, reprendre, limitar, restringir i controlar: sinònims de «censurar», verb que evoca un substantiu d’infausta memòria: censura.

I així van, censurant: gerundi rotund que ha adquirit caràcter d’epidèmia. I la cosa pot empitjorar, tot i que algun lector ha creuat els dits dissimuladament. Sí, vostè, amic, el del pul·lòver gris estil Evo Morales, que l’he vist. En fi, que per si n’eren pocs —els casos denunciats— aviat parirà la iaia. I no ho dic com a resultat de cap anàlisi polític. Se’n dedueix de la profunda naturalesa antidemocràtica del PP que patim. Com a la faula de l’escorpí, no poden evitar-ho: és el seu caràcter.

Jesús Puig

Aquest article el vaig publicar originalment el dia 28 de febrer de 2011Infobenissa
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa

Article publicat originalment a Infobenissa el dia 28 de febrer de 2011
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa

Article publicat originalment el dia 28 de febrer de 2011Infobenissa
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa

Article publicat originalment el dia 28 de febrer de 2011Infobenissa
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent,  Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

Paula Sanchez de León, Consellera Portaveu

// març 5th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

“Yo entende el valencià, lo parlo un poquet, pero la llengua d’expressió habitual és el castella, mi llengua d’expressió habitual es el castellà. Per cert, una de las dos llenguas oficials en la Comunitat Valenciana”.

Si, amb faltes (moltes).

Però el més trist és que aquesta senyora és la Consellera Portaveu del Consell, el govern autonòmic valencià. Va nàixer a València l’any 1965, ciutat on va estudiar Dret a la Universitat de València i posteriorment es va doctorar i va exercir de docent. A més, des del 1996 ostenta alts càrrecs a la Generalitat .

I dic jo: a una valenciana, llicenciada, doctora i professora a una universitat valenciana, consellera portaveu del govern valencià… no li cau la cara de vergonya al parlar així? Ara és quan vindran dient que “nosaltros defendem lo valencia”.

Que trist…

#sensesenyal #volemTV3 al País Valencià

// febrer 18th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua

Sense senyal. Volem TV3 al País Valencià

Sense senyal

Fa quasi quatre anys, just quan el dia en què es commemorava el tercer centenari del dia en que vam començar a deixar de ser valencians, el 25 d’abril de 2007, el Consell va ordenar tancar el repetidor de la Carrasqueta, amb la qual cosa les Comarques del Sud deixarien de rebre la senyal de TV3, després de 26 anys d’emissió

Des d’anit a les 9 i mitja de la nit, Acció Cultural del País Valencià es veia obligada a tancar els repetidors de TV3 que encara quedaven en funcionament (i amb permís judicial).

La llibertat d’informació, la llibertat pura i nua, i l’espai de comunicació en la nostra llengua reben, d’aquesta manera, un colp immens.

Com a protesta, aquesta web estarà tancada durant el dia 18 de febrer

Cospedal, estic amb tu

// febrer 7th, 2011 // 2 comentaris » // Llengua, Política

La setmana passada es va celebrar a la UOC, a Barcelona,  el FreeRBMT11 (II International Workshop on Free/Open-Source Rule-Based Machine Translation). La primera edició del Workshop la vam organitzar a Alacant des del meu departament a finals de 2009 i on es van presentar 7 articles, la majoria d’ells sobre Apertium i molts d’ells també d’alumnes del GSoC, a més de dues xarrades a càrrec de Kepa Sarasola i Amba Kulkarni.

Enguany, i gràcies a Lluis Villarejo i Mireia Farrús (a la que vaig conèixer en persona i em va dir que era ex de Softcatalà), s’ha pogut celebrar una segona edició a Barcelona. En aquesta ocasió, hi ha hagut més variació en els articles presentats, i l’abast del congrés s’ha mogut més cap a coneixement lingüístic a la traducció automàtica, i no tant centrat en Apertium com l’any anterior.

Fa uns quants mesos, quan es va llançar la web de Softvalencià, vaig instal·lar el traductor Apertium a la web. Per a fer-ho, i gràcies a l’ajuda de Víctor M. Sánchez-Cartagena, vaig instal·lar-lo sota la plataforma ScaleMT, una plataforma que facilita moltíssim la instal·lació escalable de traductors com Apertium (però també d’altres com Matxin). Havent-ho tenint funcionant relativament bé a Softvalencià, durant l’estiu vam fer la prova de foc, i després d’algunes adaptacions de l’entorn, el vam habilitar a Softcatalà com a substitut de l’antic interNOSTRUM. A més, vam implementar algunes eines per a aconseguir millores al traductor de manera semi-automàtica: un sistema de recolecció de paraules desconegudes freqüents, i una interfície on es mostren els suggeriments dels usuaris aliniats amb la frase original i la frase traduïda automàticament, per facilitar la tasca de millora als desenvolupadors del traductor.

Amb tot açò, vam decidir escriure un article, ja que un dels temes del congrés era el de Descripció pràctica d’integració i ús de RBTM, i el cas del traductor de Softcatalà és un exemple paradigmàtic d’ús molt gran d’un traductor automàtic basat en regles. L’article es va titular “A Widely Used Machine Translation Service and its Migration to a Free/Open-Source Solution: the case of Softcatalà“, i es troba publicat sota llicència Creative Commons al repositori obert de la UOC. També el penjaré a la secció de recerca (encara per fer) d’aquesta web, on aniré posant tota la informació relativa a les meues publicacions.

La presentació de l’article va dur associat un torn de preguntes molt productiu, en què moltes millores es van proposar al sistema, tant de cara als usuaris finals, com de cara als mantenidors del traductor. Ara només falta que, poquet a poquet, anem implementant totes eixes millores al servei de Softcatalà. Va estar molt bé l’experiència. Ací podeu veure la presentació de l’article.


La setmana passada es va celebrar a la UOC, a Barcelona,  el FreeRBMT11 (II International Workshop on Free/Open-Source Rule-Based Machine Translation). La primera edició del Workshop la vam organitzar a Alacant des del meu departament a finals de 2009 i on es van presentar 7 articles, la majoria d’ells sobre Apertium i molts d’ells també d’alumnes del GSoC, a més de dues xarrades a càrrec de Kepa Sarasola i Amba Kulkarni.

Enguany, i gràcies a Lluis Villarejo i Mireia Farrús (a la que vaig conèixer en persona i em va dir que era ex de Softcatalà), s’ha pogut celebrar una segona edició a Barcelona. En aquesta ocasió, hi ha hagut més variació en els articles presentats, i l’abast del congrés s’ha mogut més cap a coneixement lingüístic a la traducció automàtica, i no tant centrat en Apertium com l’any anterior.

Fa uns quants mesos, quan es va llançar la web de Softvalencià, vaig instal·lar el traductor Apertium a la web. Per a fer-ho, i gràcies a l’ajuda de Víctor M. Sánchez-Cartagena, vaig instal·lar-lo sota la plataforma ScaleMT, una plataforma que facilita moltíssim la instal·lació escalable de traductors com Apertium (però també d’altres com Matxin). Havent-ho tenint funcionant relativament bé a Softvalencià, durant l’estiu vam fer la prova de foc, i després d’algunes adaptacions de l’entorn, el vam habilitar a Softcatalà com a substitut de l’antic interNOSTRUM. A més, vam implementar algunes eines per a aconseguir millores al traductor de manera semi-automàtica: un sistema de recolecció de paraules desconegudes freqüents, i una interfície on es mostren els suggeriments dels usuaris aliniats amb la frase original i la frase traduïda automàticament, per facilitar la tasca de millora als desenvolupadors del traductor.

Amb tot açò, vam decidir escriure un article, ja que un dels temes del congrés era el de Descripció pràctica d’integració i ús de RBTM, i el cas del traductor de Softcatalà és un exemple paradigmàtic d’ús molt gran d’un traductor automàtic basat en regles. L’article es va titular “A Widely Used Machine Translation Service and its Migration to a Free/Open-Source Solution: the case of Softcatalà“, i es troba publicat sota llicència Creative Commons al repositori obert de la UOC. També el penjaré a la secció de recerca (encara per fer) d’aquesta web, on aniré posant tota la informació relativa a les meues publicacions.

La presentació de l’article va dur associat un torn de preguntes molt productiu, en què moltes millores es van proposar al sistema, tant de cara als usuaris finals, com de cara als mantenidors del traductor. Ara només falta que, poquet a poquet, anem implementant totes eixes millores al servei de Softcatalà. Va estar molt bé l’experiència. Ací podeu veure la presentació de l’article.


S’arrimen les eleccions, i la xarxa comença a bullir. Twitters, Facebooks, blogs, correus en cadena, notes de premsa… i un llarg etcètera de vies diferents utilitzen els partits polítics per (intentar) apropar-se als ciutadans. Referent a la política 2.0 i a Benissa, per exemple, alguns partits tenen la seva web (PP, BLOC i CIBE), pàgina al Facebook (PP, PSOEBLOC) i compte de Twitter del partit (PP i BLOC), a més de comptes de Twitter dels seus portaeus (Jose María Serna – PP – i Xavi Tro – BLOC -).

Però hi ha món més enllà de Benissa. I perquè m’agrada internet, m’agrada la política (que en el seu sentit més inicial, provinent del grec ????? [polis], tracta la relació de la ciutadania i el seu govern) i perquè crec que no hi ha millor manera d’enfocar unes eleccions que sabent-ne les propostes dels diferents partits polítics, fa una temporadeta vaig començar a seguir els twitters dels tres principals partits del país: @ppcv @SocialistesVal i @comunicacioBLOC, dels quals només em queda ja el del BLOC, per un simple motiu: els que s’encarreguen de la comunicació dels partits es pensen que no tenim res a fer?

El fet és que, al poc de començar a seguir al PP, va haver-hi un parell de dies seguits que van enviar més de vint missatges, i vaig decidir deixar de seguir-los. També m’ho havia plantejat del SocialistesValencians (ja que no volen dir-se PSPV, ni PSOE, ni PSPV-PSOE, però això ja és un altre tema…) i, encara que en menor mesura, del BLOC. Però sincerament per gossera encara no ho havia fet.

Més tard, el passat dia 19, vaig enviar el següent tweet als tres comptes que vos he comentat

@ppcv @socialistesVal @comunicacioBLOC vos heu plantejat mai q és demencial seguir-vos amb la burrada de tweets q feu al dia? #politica20I no sé si com a resposta (resposta directa no en vaig rebre cap) a eixe tweet, el que em vaig trobar és que diumenge, en dues hores, els socialistes van publicar 120 TWEETS!!!!!! Esteu de broma???? Realment penseu que algú que no estiga tocat de l’ala va a seguir-vos si li inundeu a missatges?

De moment, el que han aconseguit els socialistes és, no només que deixe de seguir-los, sinó que em qüestione seriosament la capacitat intel·lectual del responsable de comunicació del partit, i que ho faça públicament des del blog.

Si voleu que els ciutadans escoltem les vostres propostes, feu-ho com cal. Però no feu barbaritats com aquesta, que a més de no servir per a a res, encara es guanyeu crítiques públiques com aquesta.
S’arrimen les eleccions, i la xarxa comença a bullir. Twitters, Facebooks, blogs, correus en cadena, notes de premsa… i un llarg etcètera de vies diferents utilitzen els partits polítics per (intentar) apropar-se als ciutadans. Referent a la política 2.0 i a Benissa, per exemple, alguns partits tenen la seva web (PP, BLOC i CIBE), pàgina al Facebook (PP, PSOEBLOC) i compte de Twitter del partit (PP i BLOC), a més de comptes de Twitter dels seus portaeus (Jose María Serna – PP – i Xavi Tro – BLOC -).

Però hi ha món més enllà de Benissa. I perquè m’agrada internet, m’agrada la política (que en el seu sentit més inicial, provinent del grec ????? [polis], tracta la relació de la ciutadania i el seu govern) i perquè crec que no hi ha millor manera d’enfocar unes eleccions que sabent-ne les propostes dels diferents partits polítics, fa una temporadeta vaig començar a seguir els twitters dels tres principals partits del país: @ppcv @SocialistesVal i @comunicacioBLOC, dels quals només em queda ja el del BLOC, per un simple motiu: els que s’encarreguen de la comunicació dels partits es pensen que no tenim res a fer?

El fet és que, al poc de començar a seguir al PP, va haver-hi un parell de dies seguits que van enviar més de vint missatges, i vaig decidir deixar de seguir-los. També m’ho havia plantejat del SocialistesValencians (ja que no volen dir-se PSPV, ni PSOE, ni PSPV-PSOE, però això ja és un altre tema…) i, encara que en menor mesura, del BLOC. Però sincerament per gossera encara no ho havia fet.

Més tard, el passat dia 19, vaig enviar el següent tweet als tres comptes que vos he comentat

@ppcv @socialistesVal @comunicacioBLOC vos heu plantejat mai q és demencial seguir-vos amb la burrada de tweets q feu al dia? #politica20I no sé si com a resposta (resposta directa no en vaig rebre cap) a eixe tweet, el que em vaig trobar és que diumenge, en dues hores, els socialistes van publicar 120 TWEETS!!!!!! Esteu de broma???? Realment penseu que algú que no estiga tocat de l’ala va a seguir-vos si li inundeu a missatges?

De moment, el que han aconseguit els socialistes és, no només que deixe de seguir-los, sinó que em qüestione seriosament la capacitat intel·lectual del responsable de comunicació del partit, i que ho faça públicament des del blog.

Si voleu que els ciutadans escoltem les vostres propostes, feu-ho com cal. Però no feu barbaritats com aquesta, que a més de no servir per a a res, encara es guanyeu crítiques públiques com aquesta.

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un article interessant i una cita per a reflexionar…

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un article interessant i una cita per a reflexionar…

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un parell d’articles interessants i una cita per a reflexionar…

Carta abierta a Alejandro Sanz, per Lucas Sánchez (@Sonicando)

La piratería no existe, per Juan Gómez-Jurado

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Aquesta vegada, i sense que s’agafe com a costum, vull donar-li tot el meu suport a Maria Dolorores de Cospedal, presindenta del Partit Popular de Castella la Manxa.

Per posar a la gent un poc en context: resulta que TeleMadrid es veia a algunes parts de Castella la Manxa fins ara amb total normalitat, i ara va i el PSOE d’aquella comunitat ha decidit impedir les emissions ocupant-les amb freqüències d’un altre canal. Resultat: els castellans-manxecs s’han quedat sense poder veure amb normalitat TeleMadrid.

El PP, d’acord amb el seu talant democràtic al que ens acostuma (veure, per exemple, aquesta notícia), ha declarat que aquesta restricció de la libertat d’opinió és intolerable i ha decidit amenaçar el Govern regional de José Maria Barreda amb una querella si no reestableix i garanteix amb total llibertat les emissions de TeleMadrid en el territori castellà-manxec.

I com que no vull que açò es quede en un simple text suport, sinó que també vull aportar solucions, ací va una recomanació (aprofitant que Mª Dolores de Cospedal és la número 2 del PP a nivell espanyol):

Que el PP vote sí a la ILP de Televisió Sense Fronteres, així Telemadrid es veurà sense problemes a Castella la Manxa (i ja, de passada, nosaltres podrem veure sense cap problema TV3 i IB3).

El que ja no tinc tan clar és que a Camps li faça gràcia que ací es veja TV3… Quanta hipocresia!

Trobada anual de Softcatalà 2010

// desembre 29th, 2010 // 3 comentaris » // Internet, Llengua, Personal

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Apurant apurant, encara més que l’any passat…
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Apurant apurant, encara més tard que l’any passat, però encara dins del termini 😀

Bon Nadal 2010 i Feliç Any Nou 2011
Fa ja uns quants anys que forme part de Softcatalà.Va ser a finals d’octubre de l’any 2004 que Toni Hermoso va proposar a la resta de membres que jo hi formés part. des de la primavera d’aquell mateix any havia estat treballant per traduir algunes extensions del Firefox. I gràcies a aquesta formar part de Softcatalà vaig migrar definitivament cap a Linux des del benvolgut (en aquell moment) XP. Poc després vaig conèixer en persona a Toni Hermoso, en una visita a BCN a casa Sílvia durant les festes de la Mercè de 2005. I no va ser fins a l’any passat, durant la I Jornada de difusió de programari informatic en valencià, que vaig conèixer també en persona a Pau Iranzo.

Amb tot açò vull dir que la meva relació amb Softcatalà havia sigut pràcticament tota virtual, a través d’Internet. Tot i que en molts moments Internet ajuda a reduir la distància entre membres d’un grup, mai no es té una relació igual que quan ja coneixes personalment a la gent.

I el passat 18 de desembre, en la primera trobada anual de Softcatalà, n’he conegut a molts d’ells. Es tractava de fer una reunió en la que mostrar una visió global dels treballs que s’havien fet des dels diferents projectes de Softcatalà, així com un repàs de les estadístiques de visites a la web, a l’estat dels comptes i als reptes de futur, abans d’anar al ja tradicional Sopar de Nadal de Softcatalà.

Tot i que l’agenda era molt optimista, i que ens vam haver de deixar unes quants coses per parlar, el balanç global de la reunió va ser moooolt positiu. Entre altres coses, vam poder explicar als companys de Catalunya la situació de la llengua ací al País Valencià i les tasques que des de Softvalencià hem de fer per normalitzar la situació, gràcies a una presentació molt bona de Pau Iranzo i Robert Escolano, que podeu veure a continuació.

Jo, per la meua part, vaig contar una miqueta la implantació d’Apertium com a traductor a la web de Softcatalà que vaig fer aquest estiu, i quins són els propers passos a fer en aquest aspecte. Referent a aquesta implantació, i degut a l’altíssim volum de traduccions que es gestionen des de la web de Softcatalà, Víctor (company a la UA) i jo hem escrit un petit article per al FreeRBMT 2011 que se celebrarà a finals de gener a BCN.

Després de la trobada vam anar a sopar a Can Culleretes, i en acabant vam anar a un irlandés a fer-nos un parell de Guiness i continuar xarrant de programari lliure, llengua, política, esports,… vaja, un repàs general a tot.

Robert i jo vam dormir al pis de Pau, a Gràcia, i diumenge de matí vam anar els tres a esmorzar a la xocolateria la Nena abans d’agafar l’Euromed de tornada a València.

Les conclusions de la trobada? Dos: La primera, que a Softcatalà un grup reduït de gent fa una feina espectacular amb molt pocs recursos, de manera que vull convidar a tots a que col·laboreu dins les vostres possibilitats en el que pugueu. La segona, que si mai vaig a viure a Barcelona, vull que siga a un lloc com Gràcia (i això que vam vore ben poc!) 😀

Ol Tol, nou grup descobert per Radio9

// maig 13th, 2010 // 4 comentaris » // Llengua

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Bon Nadal 2009!

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.

Anònim

Top20 - Rànquing

Top20 - Rànquing

Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del “Top 20” dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d’un rànquing que fa “Cercabloc.cat”, un directori de blogs dels Països Catalans.

La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!! 😛

Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure’m com al blog més influent de tota la demarcació d’Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.

I si una cosa si que m’ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s’estava morint!

Rànquing del Racó de Xavi

Rànquing del Racó de Xavi

Per cert, per si algú s’ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m’emporte tot el rànquing d’Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment 😛
Ke 6 punts; Que 12 punts

Vist a Scrabble, al blog El espíritu de los cínicos.

Softvalencià

Softvalencià

Avuí ha vist la llum Softvalencià. Per tal explicar de què es tracta d’una manera ràpida i senzilla, podríem dir que es tracta d’una campanya (acompanyada d’un lloc web) per potenciar l’ús de la llengua en l’àmbit de les noves tecnologies al País Valencià.

La iniciativa naix d’un grup de membres valencians de Softcatalà (entre els que destaquen, per la tasca que han fet, sense oblidar a tots els altres, Pau Iranzo i Robert Escolano) i la col·laboració d’Escola Valenciana, per tal de resoldre el greu dèficit que existeix en l’ús del valencià a l’ordinador: són molt pocs els ordinadors que, ací al País Valencià, estan configurats en valencià (com a exemple, no arriba a l’1,5% de visites a Infobenissa des d’un Windows+InternetExplorer amb el navegador configurat en valencià).

Tot i que el percentatge augmenta quan comencem a utilitzar programari lliure (32% en el cas de Windows-Firefox, o percentatges majors en el cas de Linux), cal una tasca important de promoció per arribar a nivells que, almenys, no facen vergonya. I aquesta tasca s’ha de fer, sense complexos, enfocada per als valencians.

Quan dic sense complexos vull dir sense renunciar als avantatges que tenim per tindre una llengua mitjanament potent (encara que minoritzada) amb 10 milions de parlants potencials, coneguda a la majoria dels llocs com a català, però sense renunciar tampoc a les particularitats que els valencians li aportem (entre elles, el nom que li solem donar a la criatura: valencià).

La pàgina web inclou diverses coses, entre les que es troben tutorials per tal d’ajudar-nos a configurar el nostre equip i un recull de programari en valencià (disponible també al Rebost de Softcatalà, com el navegador Firefox, el gestor de correu Thunderbird, els pedaços per al Windows i l’Office, etc).

Però personalment destacaria les eines lingüístiques que contempla: corrector i traductor (com els existents a Softcatalà) però amb suport per a les versions valencianes: doble accentuació i lèxic autòcton al corrector, i la generació de formes valencianes per al parell castellà ? valencià del traductor. Aquesta instal·lació del traductor servirà, a més, com a plataforma per a provar Apertium de cara a implantar-lo de manera definitiva a Softcatalà. Una vegada estabilitzat el sistema, vull veure si aprofite i el pose també a Infobenissa, per tal d’oferir un nou servei útil per a la gent del poble.

En definitiva, del que es tracta és d’augmentar l’ús de la nostra llengua en les noves tecnologies. Espere que tinguem èxit amb la iniciativa!
Lamentablement estem acostumats a la manipulació de Canal9, i també a la castellanització progressiva de l’ens televisiu.

Però que passa si posem les dues coses en una coctelera i les mesclem?

Que ixen els presentadors de Notícies 9 dient cohecho [sic] en lloc de la paraula valenciana equivalent*, que segur que tots entenem millor: suborn.

Per cert, tot açò ve perquè hui el Tribunal Suprem ha anul·lat el sobreseïment de la causa contra els dirigents del PP valencià, i ha obligat al Tribunal Superior de Justícia Valencià tornar a obrir el cas.

* Entre altres llocs, podeu trobar les equivalències de vocabulari de Dret Penal en aquest PDF de la Universitat de València. L’entrada suborn ? cohecho és la 186.
I seguint amb els desficacis de RTVV, ara és el torn de Radio 9.

Es veu que per inspiració de “Blackberry Fountain”, o Font de Mora, i la seva “Education for the Citizenship”, els locutors de Radio 9 han descobert un nou grup, com podeu comprovar a continuació

Només una coseta… eixe grup no s’havia dit tota la vida Al Tall?

Lamentable…

Trobat al Facebook de Pau Alabajos.

Softvalencià

// març 23rd, 2010 // 6 comentaris » // Informàtica, Internet, Llengua, Personal

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Bon Nadal 2009!

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.

Anònim

Top20 - Rànquing

Top20 - Rànquing

Fa uns quants dies vaig veure al blog de Xavi Caballé (un blog molt recomanable, per cert) una entrada que parlava del “Top 20” dels blogs escrits en català. Em va entrar curiositat, i vaig començar a mirar la llista. Es tractava d’un rànquing que fa “Cercabloc.cat”, un directori de blogs dels Països Catalans.

La meva sorpresa va ser majúscula quan, mirant un a un els blogs, vaig veure que el meu apareixia en la posició 17! Segons Cercabloc.cat, només hi ha 16 blogs escrits en català més influents que el meu! Sóc poderós!!! 😛

Evidentment, i ara fora bromes, no crec que el meu blog siga en absolut influent. Però he de confessar que veure’m com al blog més influent de tota la demarcació d’Alacant, o el 3r blog personal més influent de tot el domini lingüístic fa, si més no, il·lusió. I més encara si apareixes junt amb gent de la influència (i aquestos si) de Saül Gordillo, Benjamí Villoslada o polítics com Miquel Iceta o Raül Romeva.

I si una cosa si que m’ha fet agarrar ganes és de tornar-li a donar videta, que açò (per enèsima vegada) s’estava morint!

Rànquing del Racó de Xavi

Rànquing del Racó de Xavi

Per cert, per si algú s’ho pregunta, crec que estic tan amunt en el rànquing per dues coses: Alexa no funciona bé amb subdominis (i, per tant, m’emporte tot el rànquing d’Infobenissa) i el dia que van agafar les dades de Feedburner, devia estar boig, ja que el valor que han utilitzat els de Cercabloc és pam dalt pam baix 40 vegades més alt que el que tinc realment 😛
Ke 6 punts; Que 12 punts

Vist a Scrabble, al blog El espíritu de los cínicos.

Softvalencià

Softvalencià

Avuí ha vist la llum Softvalencià. Per tal explicar de què es tracta d’una manera ràpida i senzilla, podríem dir que es tracta d’una campanya (acompanyada d’un lloc web) per potenciar l’ús de la llengua en l’àmbit de les noves tecnologies al País Valencià.

La iniciativa naix d’un grup de membres valencians de Softcatalà (entre els que destaquen, per la tasca que han fet, sense oblidar a tots els altres, Pau Iranzo i Robert Escolano) i la col·laboració d’Escola Valenciana, per tal de resoldre el greu dèficit que existeix en l’ús del valencià a l’ordinador: són molt pocs els ordinadors que, ací al País Valencià, estan configurats en valencià (com a exemple, no arriba a l’1,5% de visites a Infobenissa des d’un Windows+InternetExplorer amb el navegador configurat en valencià).

Tot i que el percentatge augmenta quan comencem a utilitzar programari lliure (32% en el cas de Windows-Firefox, o percentatges majors en el cas de Linux), cal una tasca important de promoció per arribar a nivells que, almenys, no facen vergonya. I aquesta tasca s’ha de fer, sense complexos, enfocada per als valencians.

Quan dic sense complexos vull dir sense renunciar als avantatges que tenim per tindre una llengua mitjanament potent (encara que minoritzada) amb 10 milions de parlants potencials, coneguda a la majoria dels llocs com a català, però sense renunciar tampoc a les particularitats que els valencians li aportem (entre elles, el nom que li solem donar a la criatura: valencià).

La pàgina web inclou diverses coses, entre les que es troben tutorials per tal d’ajudar-nos a configurar el nostre equip i un recull de programari en valencià (disponible també al Rebost de Softcatalà, com el navegador Firefox, el gestor de correu Thunderbird, els pedaços per al Windows i l’Office, etc).

Però personalment destacaria les eines lingüístiques que contempla: corrector i traductor (com els existents a Softcatalà) però amb suport per a les versions valencianes: doble accentuació i lèxic autòcton al corrector, i la generació de formes valencianes per al parell castellà ? valencià del traductor. Aquesta instal·lació del traductor servirà, a més, com a plataforma per a provar Apertium de cara a implantar-lo de manera definitiva a Softcatalà. Una vegada estabilitzat el sistema, vull veure si aprofite i el pose també a Infobenissa, per tal d’oferir un nou servei útil per a la gent del poble.

En definitiva, del que es tracta és d’augmentar l’ús de la nostra llengua en les noves tecnologies. Espere que tinguem èxit amb la iniciativa!