Arxiu de Programació

D’un sistema monolític a un basat en microserveis

// maig 31st, 2016 // No hi ha comentaris » // Programació

Últimament, per coses de la feina, he estat llegint més sobre sistemes que funcionen sobre microserveis enfrontat a sistemes monolítics.

La veritat és que s’ha parlat molt últimament sobre el tema, i hi ha un grapat de xarrades i articles molt interessants al respecte.

Martin Fowler ens parla en aquesta sobre què són els microserveis, i alguns dels seus principals avantatges i inconvenients front a sistemes monolítics. És una molt bona introducció si, com em passava a mi, tens alguns dubtes de què són (o, millor dit, què entén la gent per) microserveis.

En aquesta altra, una miqueta més llarga, Chad Fowler parla d’un exemple concret de migració d’un conjunt d’aplicacions basat en un sistema monolític (Wunderlist, una aplicació de llistes de tasques que potser coneixeu). És força interessant veure com han muntat tota l’arquitectura que gestiona els milions i milions d’usuaris de Wunderlist en una arquitectura totalment basada en microserveis.

En un moment d’aquesta última xarrada, Chad fa una frase que m’ha fet molta gràcia, perquè m’ha recordat al que em passa cada vegada que mire gairebé qualsevol fitxer de codi (tant siga d’una altra persona com meu):

We really really suck, we’re really bad at delivering software projects. And then when we do, we deliver crap.

Fem pena, som realment dolents a l’hora de produir projectes de software. I quan ho fem, entreguem porqueria.

Chad Fowler

 En definitiva, diuen que una imatge val més que mil paraules:

Comparativa d'un sistema monolític a un basat en microserveis

Comparativa d’un sistema monolític a un basat en microserveis – Imatge d’Álvaro Sanchez

I una altra extensió per al WordPress: XV Random Quotes

// agost 19th, 2015 // No hi ha comentaris » // Programació

XV Random QuotesJa feia temps que ho tenia a la llista de coses pendents: “netejar” l’extensió que utilitze per a mostrar una cita a la barra lateral (i també la pàgina més vista d’aquest lloc, la de cites) i publicar-la al repositori d’extensions de WordPress.

La idea realment és més gran: estic intentant “netejar” totes les extensions que tinc instal·lades i que tenen algun error, bé perquè noves versions de WordPress o PHP han modificat les API o bé perquè simplement tenen bugs. Amb eixe ànim vaig començar a col·laborar amb MonthChunks (on les últimes versions ja les he publicat jo sol), i ara continue amb altres extensions.

En aquest cas concret, es tracta d’una extensió que s’anomenava originalment Random Quotes, que després d’estar abandonada va ser represa per un altre desenvolupador sota el nom Stray Quotes i finalment, després d’un nou abandonament, un altre anomenat Stray Quotes Z.

I ara rep un nou nom: XV Random Quotes. La part de Random Quotes és evident: es tracta d’una extensió que permet desar cites i mostrar-les de manera aleatòria (tot i que també les pots mostrar com vulgues). I la part de XV (que ve de Xavi, no de XV en números romans) vull utilitzar-ho com a “prefix” de les diverses extensions que vaja publicant en el futur, com una mena de “marca” personal. Respecte al logo, el senyor Mario Santacreu ha tingut a bé crear-ne un per a l’ocasió 🙂

Aquesta extensió, ara mateix, és funcional, però necessita moooooolta feina: el codi és caòtic, i cada vegada que òbric qualsevol fitxer del codi font m’agarren ganes de tirar-la al fem. A més, l’extensió fa moltes coses que no utilitze, i possiblement eixa siga una manera de fer-la més senzilla: eliminar funcionalitats. Per eixe motiu, és possible que futures versions de l’extensió tinguen alguna característica menys de les que té ara. Siga com siga, espere poc a poc anar millorant la qualitat i la legibilitat del codi, tant per a simplificar el manteniment per la meua part com també per a facilitar que altra gent s’involucre amb el desenvolupament.

També tinc intenció d’aprofitar aquesta extensió com a “banc de proves” per a utilitzar eines que faciliten el desenvolupament en un llenguatge de programació que no destaca per ser massa agraït: PHP. Proves d’unitat amb PHPUnit, integració continua amb Travis…

Com deien els obrint pas, tot un món per descobrir 🙂

 

Monthchunks, col·laboració en el desenvolupament d’una extensió de WordPress

// gener 10th, 2015 // 1 comentari // Programació

Fa ja molts anys que sóc usuari de WordPress com a gestor de continguts. Des que l’any 2006 (ja fa més de 8 anys!) migrara el meu blog de Pivot a WordPress, he anat millorant el meu coneixement sobre el CMStunejant els temes que he tingut al blog o a altres pàgines (com Infobenissa, o el blog de la meua germana o Softvalencià, per exemple), he participat en la traducció tant de WordPress com d’algunes extensions, reportat alguns errors upstream (algunes de les quals no s’han resolt encara) i també he modificat/desenvolupat algunes extensions. Però açò últim sempre ho havia fet de manera privada, quedant-me per a mi l’extensió (o la millora a una existent). Fins a que l’estiu passat em vaig decidir a començar a posar ordre a gran part del codi que tenia escampat per tot arreu.

Una de les primeres extensions que havia modificat s’anomenava “Monthchunks“, de Justin Watt. Es tracta d’una extensió que genera una versió minimalista dels arxius del blog, que es troben habitualment a la barra lateral. Amb aquesta extensió, s’aconsegueix que l’espai utilitzat per tots els enllaços siga molt inferior al llistat estàndard de WordPress.

Llista estàndar dels arxius del blog

Llista estàndar dels arxius del blog

Llista dels arxius del blog de Monthchunks

Llista dels arxius del blog de Monthchunks

Vaig fer dues modificacions, la primera permetia posar abreviatures dels mesos en lloc de les opcions existents fins aquell moment (números del mes i primera lletra del mes). Després, vaig afegir l’opció de poder posar, en temes “moderns” de WordPress, els arxius a la barra lateral sense necessitat d’haver de modificar el codi de la plantilla, sinó a través d’un giny de WordPress. A més, també he afegit la possibilitat de localitzar el plugin, i la traducció al valencià.

I aquesta setmana, després de molt insistir, he aconseguit que els canvis s’integraren al repositori de l’extensió, i que Justin publicara la tercera versió del plugin. Així, de manera automàtica, les mil persones que tenen l’extensió instal·lada, han rebut la nova versió amb les millores. Al mateix temps m’ha afegit com a autor de l’extensió a WordPress.org, de manera que en el futur faig alguna altra millora, no hauré d’esperar mesos en que es publique.

Tots eixim guanyant: jo, perquè aconseguisc tindre unes modificacions integrades en l’extensió, de manera que a cada nova actualizació no les hauré de tornar a aplicar. La resta de la gent que utilitza el plugin, perquè tenen noves característiques de manera automàtica. I Justin, perquè aconsegueix algú que l’ajude a mantenir les extensions actualitzades.

I així és com llueix al meu blog

Monthchunks al Racó de Xavi

Monthchunks al Racó de Xavi

Visca el programari lliure!

WTF! per minut

// novembre 12th, 2012 // No hi ha comentaris » // Programació

He començat a llegir-me el llibre Clean Code, the Robert C. Martin, a vore si aprenc d’una vegada a programar per a millorar el meu codi. I gairebé només començar, m’he trobat amb esta imatge que m’ha fet molta gràcia.

Habitualment, intente que el meu codi estiga darrere la primera porta, però no puc negar que hi ha vegades que està, segur segur, darrere de la segona.

WTF! per minut

Font: WTFs/m, OS News

Llançament d’Infobenissa per a Android

// agost 19th, 2011 // No hi ha comentaris » // Internet, Programació

Infobenissa per a Android
 

Infobenissa per a Android

Infobenissa per a Android

La setmana passada vaig publicar la meva primera aplicació per a Android. Es tracta d’una aplicació per a Infobenissa des de la que accedir d’una manera més còmoda des del mòbil a la informació de Benissa.

Es tracta d’una aplicació, de moment, molt senzilla, ja que només permet accedir als titulars de les últimes notícies publicades, amb enllaços directes a cadascuna d’elles.

No obstant, la meva intenció és anar poc a poc afegint funcionalitats a l’aplicació, així com alliberar el codi font sota una llicència lliure. També he creat una pàgina que servirà per recollir tots els avanços en l’aplicació: Infobenissa per a Android.

Els booleans…

// febrer 2nd, 2010 // No hi ha comentaris » // Cites, Miniposts, Programació

2009 està acabant-se, i el Nadal arribant, i enguany encara no havia penjat la felicitació. També tenia ganes de canviar-ne un poc l’estil, així que…

Bon Nadal 2009!

Moltes, moltíssimes vegades he estat en un profund desacord amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president de la Junta d’Extremadura, per moltes declaracions que ha fet contra els nacionalismes diferents al seu (possiblement, junt amb José Bono, siguen els dos més nacionalistes [espanyols] del PSOE).

Però l’altre dia vaig llegir un article al País sobre la SGAE que no té cap desperdici. Crec que per primera vegada puc dir que estic parcialment d’acord amb Rodríguez Ibarra. I més els valdria als que manen ara, i que no paren de fer barbaritats amb les reformes a lleis per qüestions de propietat intel·lectual, que almenys escoltaren el que diu l’home aquest en l’article.

A continuació, un extracte de l’article en qüestió:

El que escric ara ho estic fent des d’un banc d’un parc que ha sigut dissenyat per un arquitecte. Els que es dediquen a l’exercici de l’arquitectura també tenen reconeguda la propietat intel·lectual. Enfront d’on estic assegut, mire i observe una escultura, propietat intel·lectual d’un escultor que la va vendre l’Ajuntament de la ciutat on visc. Escrivint al parc i mirant l’escultura me n’he recordat de les coses que van dir alguns creadors, fa unes setmanes, a les portes del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya i he pensat que, seguint els seus raonaments sobre els drets d’autor i la propietat intel·lectual, algú hauria de vindre a cobrar-me uns euros per estar gaudint de l’espai que un arquitecte va crear i per mirar l’escultura que un escultor va idear i modelar. No diré quantes vegades he mirat l’escultura, no siga cas que la SGAE em denuncie per haver mirat més vegades de les que podría ser entés i interpretat com un acte de pirateria visual. Per què els arquitectes i els escultors no cobren els seus drets d’autor quan utilitzem o mirem els espais i les escultures que han creat i sí que s’ha de pagar per utilitzar o mirar les cançons o les pel·lícules realitzades per un altre tipus de creadors?

Llegiu l’article complet.

El que tenen bo els booleans és que, encara que t’equivoques, estàs a només un bit de la solució correcta.

Anònim

“Parameter substitution” en BASH…
... no haver-ho conegut abans!

// octubre 29th, 2009 // 3 comentaris » // Linux, Programació

Ja fa mooooolt de temps que Joanba i jo anunciem una renovació total a Infobenissa. A l’entrevista que ens van fer al Levante allà pel 2006, quan “la idea”  complia 5 anys, i Infobenissa en sí 3, ja ho donàvem per fet. I des d’aleshores ha plogut molt. Però ara ja podem dir, per fi, que la renovació està en marxa.

Al principi volíem fer un canvi total de la web, i arrancar la versió 2 amb moltíssimes novetats, característiques trencadores, molt 2.0 tot. Però ara, més realistes, hem optat per fer el canvi més gros, la part visual, i poc a poc anar incorporant les novetats. Perquè aquesta serà l’única manera en que l’esperada Infobenissa 2.0 arribe.

El disseny base ja està fet, i ara ja estem adaptant-lo i programant les funcionalitats (notícies, la cambra, calendari…) que volem.

A tots aquells que insistentment ens heu preguntat com anava la nova versió, o per a quan (bàsicament, Òscar :D), dir-vos que li falta ben poc. No sé si atrevir-me a donar dates, però quasi asseguraria que abans de l’aniversari  (el 9 d’octubre) estarà tot llest. La meua idea és tindre-ho tot a punt a principis de setembre, i durant uns quants dies anar fent proves i acabant de polir detalls que no ens agraden.

I ara és quan vos demane ajuda: quines coses noves afegiríeu a Infobenissa? Nosaltres en tenim ja algunes planificades (algunes de les quals ja programades i tot), però els suggeriments mai sobren.

PD: No proposeu el fòrum, que prou maldecaps ens ha portat ja, jejeje.

Blog Day 2009

Blog Day 2009

Avui, últim dia d’agost, és també el BlogDay, o Dia dels Blogs. Aço no és ni més ni menys que una excusa per escriure una entrada al blog, recomanant 5 blogs que els meus lectors possiblement no coneguen.

De passada, he tornat a fer una neteja de subscripcions al meu compte de Reader: havia arribat (de nou) a 70 fils, i ara ho he tornat a deixar en 45 (dels quals la majoria escriuen molt de tant en tant).

A l’última entrada on parlava d’alguns dels blogs que acostume a llegir (ja fa més d’un any) parlava del naixement del blog de la meua germana: Els borrellons del melic. Doncs aquest és el primer blog que recomane, ja que és (segons el meu parer) de lo milloret de la blogosfera mundial 😀

El segon blog que pose és el de Jose A. Pérez, guionista i columnista de Público: Mi Mesa Cojea. Es tracta d’un blog en clau d’humor (encara que moltes vegades és un humor mooooolt negre).

El tercer és Palote Crew! m. Tot i que va començar com a un blog col·lectiu, David (aka cpxondo, aka cucurrú) s’ha apoderat d’ell. Podriem definir el blog com a caòtic, i poques coses més podriem dir 😀

També volia posar el de Joan Puigcerver, El vol de l’home ocell. Com a bon blog personal, parla un poc de tot: frikades, reflexions politico-socials, festes, estudis,…

I, ja per a acabar, el del meu cunyao: Les argilagues també floreixen. Àlvaro parla de petits tresors que es troben per la nostra comarca, amb fotografies i documentació de cada un dels llocs de què parla. imprescindible per no perdre’s les coses que cal visitar a casa nostra.

Després d’haver escrit els 5, m’he adonat que 4 d’ells són blogs de la blogosfera comarcal. I és que Internet, a més de servir per a posar en contacte a gent que es troba molt lluny de nosaltres, és també cada vegada més un mitja de cohesió social i territorial, com estan demostrant les xarxes socials tipus Fèisbuc.

Per cert, ara que s’ha acabat l’estiu, a a veure si recupere el ritme de publicació al blog 😀
Mozilla ThunderbirdJa fa molts anys que vaig començar a gastar el Thunderbird com a gestor de correu. Si no recorde malament, va ser mes o menys per maig de 2004, amb alguna beta de la versió 0.6, quan  vaig començar a gastar-lo. Al principi en Windows, després amb una instalació amb el perfil compartit entre Windows i Linux, i després ja només en Linux.

He vist com el projecte creixia fins arribar a la versió 1.0, amb les característiques que tots esperavem d’ell, i com millorava amb coses com el corrector ortogràfic, o xicotetes millores en la interfície gràfica amb la versió 1.5. També tots els canvis que es van produïr amb la versió 2.0, la última versió publicada (d’ací a no res ixirà la 3.0).

Tot açò acompanyat d’extensions, com “quote colors”, “signature switch”, “enigmail”, “messagefaces”, “nested quote remover”, “display mail user agent”, “lightning” (nou nom del “calendar” de tota la vida) i un grapat més que ara no recorde.

Però des que em vaig posar a treballar a la universitat, el fet de gastar diversos ordinadors va anar jugant en contra. Tenia diverses opcions: no tindre en compte el correu a la feina, o bé accedir per IMAP i després a casa descarregar-lo amb POP3 al Thunderbird com venia fent abans. Però clar, si no el mirava malament, i si el consultava per IMAP pijor (ja que després, amb POP3, l’havia de tornar a veure, i em tocava llegir alguns correus dues vegades). A més, no m’acaba d’agradar el funcionament d’IMAP.

GMail Degut al viatge a Holanda de l’estiu passat, vaig centralitzar tots els comptes de correu al meu compte de GMail (els webmails dels altres comptes són Squirrelmail, i GMail els guanya per golejada), per a poder accedir a ell mentre estiguera de viatge, i eixe simple fet ha acabat determinant la migració total a GMail. Al cap i a la fi, cada vegada que volia veure un correu i no estava al meu ordinador de casa, el podia veure al GMail. Cada vegada tenia menys sentit gestionar el correu amb el Thunderbird, si al cap i a la fi tot estava al GMail, d’una manera més accessible.

Queda el gust d’haver utilitzat durant més de 5 anys un gestor de correu que he recomanat a tothom, i he instalat a tots els ordinadors que han passat per davant de les meues mans. I un filtre anti-spam que funcionava de categoria.

Els amics no són necessàriament la gent que més t’agrada, són només els que van estar allí primer.

P. Ustinov

Vist al Twitter de Kurioso
Jordi Sevilla, que semblava (juntament amb Pedro Solbes i Bernat Soria) un dels millor ministres de ZP, ha deixat l’escó parlamentari (com també ha fet Solbes).

I des de fora de l’hemicicle, sembla dir les coses ben claretes: sense perdre la forma i mantenint un poc de respecte i lleialtat al partit i a qui era el seu cap fins no fa molt, fa una crítica prou contundent als pressupostos generals de l’estat per a 2010.

Días de presupuesto y de aborto
Fa mes i mig que no escric res al blog, i no serà perquè no hagen passat coses…

En aquest últim mes i mig he estat a tope amb tot el treball de la tesina, preparant una presentació per a la gent del grup d’Investigació i així poder rebre una mica del seu feedback de cara a la presentació de primers de desembre. Ara toca posar-se més encara les piles (si és que pot ser) per a poder tindre la memòria acabada a mitjans de novembre, ja que la data límit d’entrega és el dia 20.

Però no tot ha sigut treballar!

Viaducte de Millau - Foto de Simon Cole

Viaducte de Millau - Foto de Simon Cole

Durant el pont d’octubre vaig estar fent-li la visita a la meua germana i a Traca, amb uns quants amics, i vam passar uns dies molt entretinguts a Néris-les-Bains. Durant el viatge, de més de 14 hores, vam veure el viaducte de Millau, una passada de pont. França em va agradar, hi ha paisatges molt bonics, sense la destrossa urbanística a la que, malauradament, ja estic acostumat, i el francés em va resultar més fàcil del que em pensava, però… no tenen burret! Menys mal que nosaltres en portàvem 😀

Després de quatre dies, vam arribar a una conclusió: si visquerem a França, mai celebraríem l’aniversari. Quina manera de passar-se’n amb tu!

També, amb la Morralla, hem anat a tocar amb la Falla del Sud de Picassent, durant l’acte de presentació de les Falleres. Tot i que teníem algunes baixes (Quique, Belén, Mario), la cosa va anar prou bé. Ara a preparar-se, que a falles la cosa serà més dura 😀

Aquest últim cap de setmana ha sigut el torn de Calp, amb la Banda. L’Ambaixador Cristià i Aragonesos99 (quan de temps sense tocar-la!), i Jamalajam i el Kàbila. Però lo bo va vindre després. Després de pujar a descarregar timbals i bombo, vam sopar tots al Campanari. I crec que feia temps que no em reia tant. Teníem una parelleta sopant a la taula del costat, i se’n van anar ben pronte. Si esperàven un sopar romàntic, es van equivocar de dia i lloc. I quan vam acabar de sopar, fins a les tantes escoltant als de l’Espardenya, que encara que ens sapiguem el seu repertori de memòria, seguixen sent els millors.

Ara m’espera un més amb molta feina de la tesina, amb Sta. Cecília i mig any de moros, però ho traurem tot avant 😀

Aquesta és una entrada molt específica de programació

No fa molt vaig descobrir la substitució de paràmetres en bash, i la veritat és que és una eina increïble que evita usos de sed, awk, o cut quan realment no fa falta.

A continuació reproduïsc una llista que he trobat a “BASH Cures Cancer“, un blog que pretén explicar les bondats del BASH per als Linuxers.

  1. Les variables es poden especificar de dues formes: $var o ${var}.
    $ var='a.ads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352'
    $ echo ${var}
    a.ads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
  2. ${#var} és la llargària de la variable.
    $ echo ${#var}
    42
  3. ${var:pos} genera una subcadena començant en la posició pos.
    $ echo ${var:10}
    2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
  4. ${var:pos:len} genera una subcadena començant a en la posició pos d’una llargària len.
    $ echo ${var:10:5}
    2342%
  5. ${var#pattern} esborra el patró pattern començant pel principi de la variable. Aquesta versió para només troba l’expressió regular. ${var##pattern} és la versió extesa.
    $ echo ${var#*,}
    fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
    $ echo ${var##*,}
    sdfgsdfgas4352
  6. ${var%pattern} elimina el patró pattern començant pel final de la variable. Aquesta versió para només troba l’expressió regular. ${var%%pattern} és la versió extesa.
    $ echo ${var%,*}
    a.ads,fssd2342%asd234#@.,&%
    $ echo ${var%%,*}
    a.ads
  7. ${var/pattern/replacement} substitueix l’expressió regular pattern amb replacement una vegada.
    $ echo ${var/a/A}
    A.ads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
  8. ${var//pattern/replacement} substitueix l’expressió regular pattern amb replacement de manera global.
    $ echo ${var//a/A}
    A.Ads,fssd2342%Asd234#@.,&%,sdfgsdfgAs4352
  9. ${var/#pattern/replacement} si l’inici de la variable és com el patró pattern, es substitueix per replacement.
    $ echo ${var/#a./llll}
    llllads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4352
  10. ${var/%pattern/replacement} si el final de la variable és com el patró pattern, es substitueix per replacement.
    $ echo ${var/%352/llll}
    a.ads,fssd2342%asd234#@.,&%,sdfgsdfgas4llll

Segur que aquells que utilitzeu el shell habitualment i no coneixieu açò, li podeu traure molt de profit.

Renovació d’Infobenissa…
... o ara o mai

// agost 14th, 2009 // 9 comentaris » // Internet, Personal, Programació

Ja fa mooooolt de temps que Joanba i jo anunciem una renovació total a Infobenissa. A l’entrevista que ens van fer al Levante allà pel 2006, quan “la idea”  complia 5 anys, i Infobenissa en sí 3, ja ho donàvem per fet. I des d’aleshores ha plogut molt. Però ara ja podem dir, per fi, que la renovació està en marxa.

Al principi volíem fer un canvi total de la web, i arrancar la versió 2 amb moltíssimes novetats, característiques trencadores, molt 2.0 tot. Però ara, més realistes, hem optat per fer el canvi més gros, la part visual, i poc a poc anar incorporant les novetats. Perquè aquesta serà l’única manera en que l’esperada Infobenissa 2.0 arribe.

El disseny base ja està fet, i ara ja estem adaptant-lo i programant les funcionalitats (notícies, la cambra, calendari…) que volem.

A tots aquells que insistentment ens heu preguntat com anava la nova versió, o per a quan (bàsicament, Òscar :D), dir-vos que li falta ben poc. No sé si atrevir-me a donar dates, però quasi asseguraria que abans de l’aniversari  (el 9 d’octubre) estarà tot llest. La meua idea és tindre-ho tot a punt a principis de setembre, i durant uns quants dies anar fent proves i acabant de polir detalls que no ens agraden.

I ara és quan vos demane ajuda: quines coses noves afegiríeu a Infobenissa? Nosaltres en tenim ja algunes planificades (algunes de les quals ja programades i tot), però els suggeriments mai sobren.

PD: No proposeu el fòrum, que prou maldecaps ens ha portat ja, jejeje.

WP-Apertium 0.9

// juliol 9th, 2009 // 3 comentaris » // Internet, Llengua, Programació

[lifestream]
Brutal descripció de com serà Internet d’ací 10 anys, segons José A. Pérez.
Fa uns quants dies vaig ser testimoni d’una conversa entre AB i HR a través de Twitter que em va fer molta gràcia. Lo millor de tot, la última resposta d’HR 😀

AB: m’han venut una xocolatina caducada 🙁

HR: pero te las has llegado a comer? pq si no ves y cambiala

AB: lo he visto cuando me habia comido la mitad….

HR: como lo q no mata engorda, mañana te pesas y sales de duda de si te va a sentar bien

Eleccions europees 2009

Eleccions europees 2009

S’han fet ja un fum d’anàlisi post-electorals per la xarxa, per a tots els gustos, i no volia fer-ne un altre. Tampoc volia aprofundir en les irregularitats que sembla s’han produït en els recomptes. Però tampoc volia quedar-me sense fer cap comentari.

En primer lloc, dona tota la sensació que tot el peix estava venut abans de les eleccions. Les enquestes que van fer alguns mitjans de comunicació el diumenge anterior a les eleccions clavaven el resultat: guanyava el PP al PSOE per poc, CiU+PNB+CC+Bloc mantenien 2 diputats, IU mantenia 2 diputats, i ERC+BNG+Aralar+EA i UPyD es quedaven amb un diputat per a cada llista. Però tot això a nivell estatal.

Ara, a nivell autonòmic, el resultat ha sigut realment decebedor.

Primer centrant-nos en els partits minoritaris: Tenint en compte que en aquestes eleccions això del “vot útil” no compta tant (al haver-hi només una circunscripció), el fet de que els vots a Bloc+ERC no hagen arribat a un 1,5%, quan els de UPyD han fet més d’un 2% realment m’assusta.

Resulta que el partit nacionalista[1] que més vots ha tret, deixant de banda els dos grans nacionalistes espanyols PP i PSOE  (els d’EU crec que no es posen d’acord en si són nacionalistes valencians, espanyols, internacionalistes,…) és un partit que no té programa electoral tret de la bandera espanyola. Es defineixen com a progressistes, però el perfil dels seus votants sembla més de dretes que els que voten al PP. Com pot ser que un partit que és una única persona (li lleves a Rosa Díez i el partit desapareix), i que damunt ha sigut ignorat per les televisions públiques en la campanya (les Juntes Electorals reparteixen el temps proporcionalment entre els partits que tragueren representació en les últimes eleccions) haja tret quasi el doble de vots que el Bloc (amb 300 regidors al País Valencià) i que ERC (amb una forta inversió en campanya) junts?

És evident que alguna cosa està fallant al nostre sistema. I si els que ens sentim valencians (i em dona igual si és valencians/espanyols, valencians/catalans o valencians només) no fem res per evitar-ho, a les pròximes autonòmiques em veig a la Rosa Díez sent la que trenca el bipartidisme a les Corts.

I respecte al resultat dels grans partits, és cert això que diu Fabra, de què a la gent no li preocupa si ell o Camps són culpables. Resulta clar que les campanyes a la contra (com les basades en la por que fa últimament el PSOE, o aquell famós AdéuPP del BlocJove) no aprofiten per a res. La majoria de la gent veu el que veu, i si el teu partit – Alarte, va per tu – no fa absolutament res com a oposició, com van a votar-te? Que els altres fan coses malament? Cert. Ara, tu no fas les coses ni malament. I per això eixos 15% d’avantatge, respecte al 7% de les anteriors eleccions europees.

Queden dos anys per a les properes eleccions municipals i autonòmiques (si no se’n convoquen anticipades ara que el nostre estatutet ho permet). O tots els partits es posen les piles fent política en positiu, presentant propostes, mobilitzant al seu electorat o passarà el que està cantat: nova majoria més absoluta encara del PP.

I per acabar, em quede amb una frase de Vicent Sanchis a l’Avui, parlant de Camps:

Si amb quatre vestits ha fet rècord, que li regalen un xalet i ja no cal fer eleccions!

[1]: Encara que ells es declaren no-nacionalistes, un partit la campanya del qual es basa en lo que nos une, imatges d’un DNI, manifiestos por la supremacía del castellano i coses per l’estil, seria una broma de mal gust no considerar-los nacionalistes espanyols.

Escola Valenciana

Escola Valenciana

Feia temps que tenia pendent escriure una entrada sobre Escola Valenciana, el valencià a l’educació i totes estes coses, i aquestos dies he llegit un parell de notícies que m’han fet decidir-me.

La primera, la que parla de l’educació infantil i primària. Segons càlculs d’Escola Valenciana, més d’un 55% dels alumnes que estan en aquestos cicles estudiarien en valencià, però la Conselleria només oferta un 43% dels centres educatius oferten places dins dels plans educatius en valencià. Però no només això, sinó que tampoc no s’ofereixen totes les places demanades en aquestos centres (hi ha molts centres on, directament, no hi ha cap plaça). Per tant, són moltíssims els alumnes que no poden estudiar en valencià encara que vulguen.

La segona és encara molt més trista, parla de la secundària, el batxillerat i els cicles formatius. Dels 300.000 alumnes d’aquestes etapes educatives, menys de 60.000 poden estudiar en valencià. Tenint en compte que a infantil i primària són molts més els alumnes que estudien en valencià (al voltant de 130.000) ja no passa que no poden estudiar en valencià tots els que voldrien, sinó que ni tan sols poden estudiar en valencià aquells que ja ho feien en cicles anteriors.

Això si, bé que se’ls ompli als polítics la boca de dir que potencien el valencià, que si plans multilingües i mesures estrella per l’estil (cal recordar que a les escoles on s’instaurarà el pla trilingüe – pla realment en anglés – s’ha eliminat la línia en valencià?).

I de la universitat no cal ni parlar-ne. A les comarques del sud és acollonant – no sé com estarà a València i Castelló -. No sé exactament les dades, però crec recordar que al voltant del 10% dels alumnes de la UA afirmaven a la matrícula que volien estudiar en valencià, però l’oferta només arriba a un 3%.

Jo he estudiat sempre (sempre que he pogut, clar) en valencià. Vaig fer l’EGB amb la línia en valencià. Vaig ser de la generació que vam encetar la línia en valencià (PEV) al meu institut, i la majoria d’assignatures eren, per tant, en valencià. I estic convençut que quan vaig acabar COU no tenia un nivell de castellà més baix que els companys que no anaven a línia (els de línia erem els raros). Ara, tenia un nivell mooooooolt més alt en valencià. I no només això, sino que vaig aprofitar per a estudiar francés com a 2n idioma estranger (i em va resultar més fàcil que als companys de no-línia). És a dir, vaig eixir parlant/llegint/escrivint bé dues llengües (valencià i castellà), i defensant-me en anglés i francés, mentre que altres només sabien castellà (ni tan sols es defensaben bé en anglés).

Totes les notícies que he llegit al respecte (sobretot de Catalunya) demostren que els programes d’immersió lingüística funcionen, que donar (i rebre) classe en la llengua minoritzada (perquè la nostra és una llengua minoritzada) afavoreix moltíssim l’aprenentatge d’aquesta llengua, sense oblidar les altres.

O siga que, per favor, matriculeu-se (o matriculeu) en valencià. Demaneu places en valencià. Participeu en cursos/activitats de valencià (jo tinc pendent el voluntariat). Perquè, tal i com diu l’eslògan de les trobades d’enguany, el valencià és teu.

El valencià és nostre.

Després de fitxatge de 95 milions de Ronaldo, a verue qui es posa davant dels alumnes a treballar en Educació per a la Ciutadania.

Aníbal de la Torre

La setmana passada vaig veure al blog de Blai una conferència del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera. Durant aquesta setmana s’ha reproduït molt en blogs, enllaços al Facebook, i semblants. Però si encara no l’heu vista, no s’ho perdeu.

Principals idees amb les que em quede de la xarrada

  • La cooficialitat de les llengües (dues llengües són cooficials, no una oficial i l’altra cooficial).
  • L’atac sistemàtic contra les llengües pròpies, volent fer veure que el castellà també és pròpia als territoris on se’n parla un altra.
  • Superioritat perquè si de la llengua comuna.


He decidit encetar una nova categoria, dins de la de curiositats. Es tracta d’una categoria d’efectes òptics.

Des de menut sempre m’han agradat les xorrades d’aquest estil, principalment els estereogrames – tenia un llibre d’estereogrames que era una passada! llibre que, per cert, no tinc ni idea de per on para… segur que li l’he deixat a algú i no se a qui :'(.

També m’agraden molt imatges que produeixen il·lusions òptiques, que semblen ser una cosa quan en realitat en són una altra. A vore si, poc a poc, vaig afegint entrades a aquesta categoria.

I per a començar, en pose una molt curiosa que m’he trobat a Microsiervos.

De quin color són les espirals?

De quin color són les espirals?

En principi pareix que hi haja una espiral rosa, una verda i una blava… però no! Només hi ha de dos colors! Rosa (o fucsia, o morat, magenta… cadascun el pot veure d’un color) i un altre verd-blavós; o el que és el mateix: l’espiral verda i l’espiral blava són en realitat del mateix color!

La raó per la que es veuen com a diferents colors és que el nostre cervell representa el color d’un objecte no de manera absoluta, sinó comparant-lo amb els colors que l’envolten. Les bandes espirals més fines que van en sentit contrari no són d’un color uniforme, com podria semblar a primera vista, sinó que van canviant segons passen per la zona d’espirals «blava» o «verda».

Actualització

Com que el que es promet es fa, i li vaig dir a la meua germana que posaria una part de la imatge ampliada, ací va.

Espiral amb un poc de zoom

Espiral amb un poc de zoom

I com així tampoc no es veu bé bé del tot, una altra encara més ampliada.

Espiral amb molt de zoom

Espiral amb molt de zoom

Ací es pot comprovar perfectament que l’espiral “verda” es travessada per línies taronja, i que l’espiral “blava” és travessada per línies rosa. I és eixa diferència, al comparar-ho amb taronja i rosa, que el nostre cervell interpreta “verd” i “blau” com a dos colors distints, quan realment és el mateix color. I si algú encara no s’ho creu, sempre pot guardar la imatge i comprovar-ho amb el paint 😀
Ahir per la vesprada pujar a l’SVN d’Apertium els últims canvis de la versió 0.9 de WP-Apertium, l’extensió per a WordPress de què ja he parlat altres vegades.

Aquesta versió porta algunes novetats respecte a la versió anterior. La més significativa és que ha canviat la manera de recuperar les traduccions. Amb la 0.8, totes les traduccions s’escrivien al document, però ara amb la 0.9 es recuperen amb AJAX, de manera que no hi ha textos en diversos idiomes al codi font de la pàgina. A més, també soluciona un problema que hi havia de multiplicitat d’ID (si algun element HTML del contingut de l’entrada tenia ID, aquest es repetia tantes vegades com traduccions hi havia).

Respecte als anuncis AdSense que hi poguera haver dins del contingut de l’entrada, no he pogut resoldre les incompatibilitats. Si amb la versió 0.8 el que passava és que apareixia moltes vegades (i, per tant, era possible que no es veiera pel màxim de blocs d’anuncis que marca Google) amb la 0.9 directament es queda la pàgina en blanc quan es demana una traducció. Així que, si voleu utilitzar WP-Apertium, no poseu AdSense dins de les entrades (a la resta de la pàgina no hi ha problema).

Finalment, he implementat també un xicotet detall per a aquells que no tinguen habilitat el Javascript, i que apropa el plugin a aquells que permeten llocs multilingües: es pot accedir directament a traduccions de les entrades. Per exemple, des d’aquest enllaç podreu accedir a la versió en castellà de l’apunt, i des d’aquest altre a la versió en occità. Amb una bona interfície de post-edició, i amb re-escritura de les URLs, WP-Apertium passaria per davant a plugins com ZdMultilang.

Queden alguns xicotets detalls per resoldre, com què fer quan a l’entrada hi ha un <!–more–>, però això serà per a la propera versió.

Una altra decissió que he pres ha sigut el tema dels números de versions. Quan vaig publicar la primera versió la vaig anomenar 0.8. La meva idea original era resoldre uns pocs detalls en una futura 0.9 i passar a una versió estable 1.0. Com que venia del treball previ d’Enrique, i el plugin funcionava bé, no era massa destrellatat. Però els problemes que vaig detectar (en la indexació des dels cercadors, amb el tema dels IDs…) van fer que la 0.9 fóra més complexa del que esperava.

A partir d’ara, la numeració de les versions serà un poc diferent. El primer canvi és que no passaré a la versió 1.x fins que no hi haja una API estàndar d’Apertium, de manera que es puguen obtenir les traduccions des de la pàgina d’Apertium d’una manera normal mitjançant peticions REST – JSON o XML – definides i documentades per part del projecte Apertium (i no tal i com es fa ara, enviant una petició POST al formulari de traducció de documents). Eixa és una de les coses que s’espera aconseguir amb el GSOC d’enguany. Així, les properes versions seran totes 0.x, amb noves funcionalitats a cada versió.

El proper repte és resoldre l’assumpte del <!–more–> i fer un panell d’administració per a l’extensió, de manera que no s’haja d’editar a ma un fitxer per a configurar coses com l’idioma per defecte, les traduccions a generar, etc.

I, com no, demanar ajuda a tots aquells usuaris que utilitzeu l’extensió (que sé que no seran molts, però més val pocs i bons…). Feu comentaris, suggeriments, avisos d’errades, i tot el que vos vinga al cap. S’agrairà 😉

Comment-author-link Repair, nou plugin per a WordPress

// gener 27th, 2009 // No hi ha comentaris » // Programació

A partir del comentari de Xavier Caballé a l’entrada sobre el Google Analytics i els errors 404, he fet una xicoteta anàlisi de les pàgines que li tornen un error 404 al Googlebot, segons les Google Webmaster Tools.

I, a part d’alguns enllaços que encara estaven apuntant a les URL de quan el blog funcionava amb Pivot, he trobat un parell d’errors que seguien un patró. Apuntaven a diverses pàgines del meu blog, i tenien com a característica que acabaven amb ‘ rel=’external nofollow. Què passava? Doncs que des d’algun lloc s’estava enllaçant cap a aquestes pàgines amb alguna cosa com

<a href="http://xavi.ivars.me/algo' rel='external nofollow">enllaç</a>

en lloc de

<a href="http://xavi.ivars.me/algo" rel="external nofollow">enllaç</a>

Pareu atenció amb les cometes simples en el primer cas, i dobles en el segon.

A més, tots els enllaços eren del blog d’Òscar, o siga que el problema era seu 😀

Com que no sabia exactament d’on podia recaure el problema, però era evident que no era ni a l’enviar jo els pingbacks, ni del tema que gasta Òscar al blog (ho he comprovat), he pensat que el problema venia amb la funció comment_author_link() del WordPress.

Així que m’he posat mans a l’obra, i en un momentet tenia un “mini-plugin” per a resoldre-ho: l’he anomenat Comment-author-link Repair, i ací està el codi, per si a algú li interessa.

<?php

/* Plugin Name: wp-calr - Comment-author-link Repair
Plugin URI: http://xavi.ivars.me/utilitats/comment-author-link-repair/
Description: This plugin will repair single quote problem on some pingbacks
Version: 1.0
Author: Xavi Ivars
Author URI: http://xavi.ivars.me
*/

function comment_author_link_repair($link)
{
	$link = preg_replace("/' rel='external/","\" rel=\"external", $link);
	return $link;
}

add_filter('get_comment_author_link', 'comment_author_link_repair');

?>