Arxiu de Curiositats

El món s’acaba…

// desembre 21st, 2012 // No hi ha comentaris » // Curiositats

… i a més, clarament.

Sergio Ramos ha publicat un llibre.

El Papa s’ha fet Twitter.

IU s’ha refundat. Amb la mateixa gent, de nou.

Bertín Osborne torna a TVE.

Berlusconi torna a presentar-se.

El Telediario trau a un gos en patinet. En el sumari.

Segons l’enquesta del CIS sobre les preocupacions dels espanyols esl polítics ocupen el lloc que fins fa només uns anys ocupava ETA.

Informació extreta d’un dels meus blogs de referència, Mi Mesa Cojea

Efectes òptics, vol. I

// juny 25th, 2009 // 4 comentaris » // Efectes òptics

[lifestream]
Brutal descripció de com serà Internet d’ací 10 anys, segons José A. Pérez.
Fa uns quants dies vaig ser testimoni d’una conversa entre AB i HR a través de Twitter que em va fer molta gràcia. Lo millor de tot, la última resposta d’HR 😀

AB: m’han venut una xocolatina caducada 🙁

HR: pero te las has llegado a comer? pq si no ves y cambiala

AB: lo he visto cuando me habia comido la mitad….

HR: como lo q no mata engorda, mañana te pesas y sales de duda de si te va a sentar bien

Eleccions europees 2009

Eleccions europees 2009

S’han fet ja un fum d’anàlisi post-electorals per la xarxa, per a tots els gustos, i no volia fer-ne un altre. Tampoc volia aprofundir en les irregularitats que sembla s’han produït en els recomptes. Però tampoc volia quedar-me sense fer cap comentari.

En primer lloc, dona tota la sensació que tot el peix estava venut abans de les eleccions. Les enquestes que van fer alguns mitjans de comunicació el diumenge anterior a les eleccions clavaven el resultat: guanyava el PP al PSOE per poc, CiU+PNB+CC+Bloc mantenien 2 diputats, IU mantenia 2 diputats, i ERC+BNG+Aralar+EA i UPyD es quedaven amb un diputat per a cada llista. Però tot això a nivell estatal.

Ara, a nivell autonòmic, el resultat ha sigut realment decebedor.

Primer centrant-nos en els partits minoritaris: Tenint en compte que en aquestes eleccions això del “vot útil” no compta tant (al haver-hi només una circunscripció), el fet de que els vots a Bloc+ERC no hagen arribat a un 1,5%, quan els de UPyD han fet més d’un 2% realment m’assusta.

Resulta que el partit nacionalista[1] que més vots ha tret, deixant de banda els dos grans nacionalistes espanyols PP i PSOE  (els d’EU crec que no es posen d’acord en si són nacionalistes valencians, espanyols, internacionalistes,…) és un partit que no té programa electoral tret de la bandera espanyola. Es defineixen com a progressistes, però el perfil dels seus votants sembla més de dretes que els que voten al PP. Com pot ser que un partit que és una única persona (li lleves a Rosa Díez i el partit desapareix), i que damunt ha sigut ignorat per les televisions públiques en la campanya (les Juntes Electorals reparteixen el temps proporcionalment entre els partits que tragueren representació en les últimes eleccions) haja tret quasi el doble de vots que el Bloc (amb 300 regidors al País Valencià) i que ERC (amb una forta inversió en campanya) junts?

És evident que alguna cosa està fallant al nostre sistema. I si els que ens sentim valencians (i em dona igual si és valencians/espanyols, valencians/catalans o valencians només) no fem res per evitar-ho, a les pròximes autonòmiques em veig a la Rosa Díez sent la que trenca el bipartidisme a les Corts.

I respecte al resultat dels grans partits, és cert això que diu Fabra, de què a la gent no li preocupa si ell o Camps són culpables. Resulta clar que les campanyes a la contra (com les basades en la por que fa últimament el PSOE, o aquell famós AdéuPP del BlocJove) no aprofiten per a res. La majoria de la gent veu el que veu, i si el teu partit – Alarte, va per tu – no fa absolutament res com a oposició, com van a votar-te? Que els altres fan coses malament? Cert. Ara, tu no fas les coses ni malament. I per això eixos 15% d’avantatge, respecte al 7% de les anteriors eleccions europees.

Queden dos anys per a les properes eleccions municipals i autonòmiques (si no se’n convoquen anticipades ara que el nostre estatutet ho permet). O tots els partits es posen les piles fent política en positiu, presentant propostes, mobilitzant al seu electorat o passarà el que està cantat: nova majoria més absoluta encara del PP.

I per acabar, em quede amb una frase de Vicent Sanchis a l’Avui, parlant de Camps:

Si amb quatre vestits ha fet rècord, que li regalen un xalet i ja no cal fer eleccions!

[1]: Encara que ells es declaren no-nacionalistes, un partit la campanya del qual es basa en lo que nos une, imatges d’un DNI, manifiestos por la supremacía del castellano i coses per l’estil, seria una broma de mal gust no considerar-los nacionalistes espanyols.

Escola Valenciana

Escola Valenciana

Feia temps que tenia pendent escriure una entrada sobre Escola Valenciana, el valencià a l’educació i totes estes coses, i aquestos dies he llegit un parell de notícies que m’han fet decidir-me.

La primera, la que parla de l’educació infantil i primària. Segons càlculs d’Escola Valenciana, més d’un 55% dels alumnes que estan en aquestos cicles estudiarien en valencià, però la Conselleria només oferta un 43% dels centres educatius oferten places dins dels plans educatius en valencià. Però no només això, sinó que tampoc no s’ofereixen totes les places demanades en aquestos centres (hi ha molts centres on, directament, no hi ha cap plaça). Per tant, són moltíssims els alumnes que no poden estudiar en valencià encara que vulguen.

La segona és encara molt més trista, parla de la secundària, el batxillerat i els cicles formatius. Dels 300.000 alumnes d’aquestes etapes educatives, menys de 60.000 poden estudiar en valencià. Tenint en compte que a infantil i primària són molts més els alumnes que estudien en valencià (al voltant de 130.000) ja no passa que no poden estudiar en valencià tots els que voldrien, sinó que ni tan sols poden estudiar en valencià aquells que ja ho feien en cicles anteriors.

Això si, bé que se’ls ompli als polítics la boca de dir que potencien el valencià, que si plans multilingües i mesures estrella per l’estil (cal recordar que a les escoles on s’instaurarà el pla trilingüe – pla realment en anglés – s’ha eliminat la línia en valencià?).

I de la universitat no cal ni parlar-ne. A les comarques del sud és acollonant – no sé com estarà a València i Castelló -. No sé exactament les dades, però crec recordar que al voltant del 10% dels alumnes de la UA afirmaven a la matrícula que volien estudiar en valencià, però l’oferta només arriba a un 3%.

Jo he estudiat sempre (sempre que he pogut, clar) en valencià. Vaig fer l’EGB amb la línia en valencià. Vaig ser de la generació que vam encetar la línia en valencià (PEV) al meu institut, i la majoria d’assignatures eren, per tant, en valencià. I estic convençut que quan vaig acabar COU no tenia un nivell de castellà més baix que els companys que no anaven a línia (els de línia erem els raros). Ara, tenia un nivell mooooooolt més alt en valencià. I no només això, sino que vaig aprofitar per a estudiar francés com a 2n idioma estranger (i em va resultar més fàcil que als companys de no-línia). És a dir, vaig eixir parlant/llegint/escrivint bé dues llengües (valencià i castellà), i defensant-me en anglés i francés, mentre que altres només sabien castellà (ni tan sols es defensaben bé en anglés).

Totes les notícies que he llegit al respecte (sobretot de Catalunya) demostren que els programes d’immersió lingüística funcionen, que donar (i rebre) classe en la llengua minoritzada (perquè la nostra és una llengua minoritzada) afavoreix moltíssim l’aprenentatge d’aquesta llengua, sense oblidar les altres.

O siga que, per favor, matriculeu-se (o matriculeu) en valencià. Demaneu places en valencià. Participeu en cursos/activitats de valencià (jo tinc pendent el voluntariat). Perquè, tal i com diu l’eslògan de les trobades d’enguany, el valencià és teu.

El valencià és nostre.

Després de fitxatge de 95 milions de Ronaldo, a verue qui es posa davant dels alumnes a treballar en Educació per a la Ciutadania.

Aníbal de la Torre

La setmana passada vaig veure al blog de Blai una conferència del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera. Durant aquesta setmana s’ha reproduït molt en blogs, enllaços al Facebook, i semblants. Però si encara no l’heu vista, no s’ho perdeu.

Principals idees amb les que em quede de la xarrada

  • La cooficialitat de les llengües (dues llengües són cooficials, no una oficial i l’altra cooficial).
  • L’atac sistemàtic contra les llengües pròpies, volent fer veure que el castellà també és pròpia als territoris on se’n parla un altra.
  • Superioritat perquè si de la llengua comuna.


He decidit encetar una nova categoria, dins de la de curiositats. Es tracta d’una categoria d’efectes òptics.

Des de menut sempre m’han agradat les xorrades d’aquest estil, principalment els estereogrames – tenia un llibre d’estereogrames que era una passada! llibre que, per cert, no tinc ni idea de per on para… segur que li l’he deixat a algú i no se a qui :'(.

També m’agraden molt imatges que produeixen il·lusions òptiques, que semblen ser una cosa quan en realitat en són una altra. A vore si, poc a poc, vaig afegint entrades a aquesta categoria.

I per a començar, en pose una molt curiosa que m’he trobat a Microsiervos.

De quin color són les espirals?

De quin color són les espirals?

En principi pareix que hi haja una espiral rosa, una verda i una blava… però no! Només hi ha de dos colors! Rosa (o fucsia, o morat, magenta… cadascun el pot veure d’un color) i un altre verd-blavós; o el que és el mateix: l’espiral verda i l’espiral blava són en realitat del mateix color!

La raó per la que es veuen com a diferents colors és que el nostre cervell representa el color d’un objecte no de manera absoluta, sinó comparant-lo amb els colors que l’envolten. Les bandes espirals més fines que van en sentit contrari no són d’un color uniforme, com podria semblar a primera vista, sinó que van canviant segons passen per la zona d’espirals «blava» o «verda».

Actualització

Com que el que es promet es fa, i li vaig dir a la meua germana que posaria una part de la imatge ampliada, ací va.

Espiral amb un poc de zoom

Espiral amb un poc de zoom

I com així tampoc no es veu bé bé del tot, una altra encara més ampliada.

Espiral amb molt de zoom

Espiral amb molt de zoom

Ací es pot comprovar perfectament que l’espiral “verda” es travessada per línies taronja, i que l’espiral “blava” és travessada per línies rosa. I és eixa diferència, al comparar-ho amb taronja i rosa, que el nostre cervell interpreta “verd” i “blau” com a dos colors distints, quan realment és el mateix color. I si algú encara no s’ho creu, sempre pot guardar la imatge i comprovar-ho amb el paint 😀

“Lo que no mata engorda”

// juny 2nd, 2009 // 2 comentaris » // Curiositats, Internet, Miniposts, Personal

[lifestream]
Brutal descripció de com serà Internet d’ací 10 anys, segons José A. Pérez.
Fa uns quants dies vaig ser testimoni d’una conversa entre AB i HR a través de Twitter que em va fer molta gràcia. Lo millor de tot, la última resposta d’HR 😀

AB: m’han venut una xocolatina caducada 🙁

HR: pero te las has llegado a comer? pq si no ves y cambiala

AB: lo he visto cuando me habia comido la mitad….

HR: como lo q no mata engorda, mañana te pesas y sales de duda de si te va a sentar bien

La llum i el so

// maig 15th, 2009 // 3 comentaris » // Cites, Curiositats, Miniposts

Internet pot destruir el coneixement.

Benet XVI, Joseph Ratzinger

Definitivament, a la jerarquia catòlica se li n’ha anat totalment el cap.

La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar.

Anònim

Even more, de The WaterWheel

// febrer 28th, 2009 // 4 comentaris » // Curiositats, Internet

Aquest matí, Enrique ens ha convidat a tots a un meme, d’aquestos que se solen fer per perdre el temps. I clar, com que tenim tantes coses per fer, i ens agrada tant la procrastinació, l’havia de seguir 😀

Més o menys, es tracta de:

  1. Visita la Wikipedia i fes clic en “Random”.
    El primer article que aparega serà el nom del grup.
  2. Després visita “Random quotations”.
    Les últimes paraules de l’última cita de la pàgina serà el títol del teu primer àlbum.
  3. Vés a Flickr o fes clic a “explore the last seven days”.
    La tercera imatge, sense importar quina siga, serà la portada del teu àlbum (si la imatge no tinguera una llicència que permeta el seu ús, agafa la següent que tinga una llicència adequada).
  4. A continuació, qualsevol editor gràfic aprofita per fer la portada amb tots els elements anteriors.
  5. Publíca’l i convida a qui vulgues que participe.

Crec que m’ha quedat prou bé la meva:

  1. L’article de la Wikipedia, The WaterWheel Foundation, del que he tret el nom del grup: The WaterWheel.
  2. La cita, una de Darby Conley, que m’apunte per a la secció de cites. M’he quedat amb les dues últimes paraules: Even more.
  3. La imatge que m’ha tocat ha sigut aquesta,  de Darrius Thompson.
  4. La imatge, senzilleta, l’he editada amb el Gimp, i amb l‘escalat líquid l’he reduïda en amplària sense perdre la intenció de la imatge 😀
  5. Finalment, ací està el resultat, que crec que és prou digne. A vore si gent com Òscar, Joan, Blai, David o Pau continuen el meme.
The WaterWheel - Even more

The WaterWheel - Even more

Instruccions per a què?

// desembre 11th, 2008 // No hi ha comentaris » // Curiositats, Miniposts

El Mail Obert d’avuí de Vicent Partal. Val la pena llegir-lo.

Un país de manifestants
Diumenge passat, 30 de novembre, era la data escollida per la Regidoria de Normalització Lingüística per la segona visita a Bèrnia d’aquesta edició. En principi, la idea era anar al Fort de Bèrnia, però com que el guia (Baptiste Banyuls) és biòleg, i va considerar més interessant la flora que hi ha de camí al Forat, els organitzadors van decidir canviar-la.

I com que ja portàvem tres setmanetes amb excessos de festa, vam decidir fer cap de setmana natural. Així, la idea era que la gent jove de la banda passarem un dia de senderisme, sense cassalla, i gaudint del paisatge. Però uns no podien perquè es quedaven a la capital estudiant, altres tenien examen de l’institut, molts passaven de caminar… total, que ens vam plantar allí Robert, Marto, Sílvia, Noelia i jo.

A les 9 del matí ja estàvem a l’asil, des d’on eixia l’autobús (encara que nosaltres pujàvem amb cotxe per a poder quedar-nos després a dinar a la caseta de Sílvia a Pinos). En un tres i no res ja estàvem dalt de Bèrnia (com es nota que el peugeotet de Sílvia es coneix la carretera…) i només ens quedava esperar a que començara la ruta. Això si, gelats com a mones.

Només arribar a la Font, Baptiste va explicar un poc el procés de formació de la serra, i algunes de les característiques principals de la flora que hi ha en ella. I a partir d’ahi vam començar a pujar cap al Forat. Un parell de paradetes per explicar coses de plantes endèmiques, i al passar a l’altra vessant de la serra, vam esmorzar. La vista durant l’esmorzar era espectacular, es podia veure tota la Marina Baixa (i part de l’estranger). Fins i tot es veia la Serra d’Aitana nevada!

Marto, Robert, Sílvia, Noelia i jo a Bèrnia

Abans de tornar cap avall, Baptiste ens va explicar algunes cosetes més, i després de fer-nos moltes fotos, vam començar el camí de baixada. L’oratge va començar a empitjorar (fins eixe moment feia prou fred, però gens de vent, per la qual cosa es suportava bé). Van començar a caure gotes, i de sobte ens adonarem que eren xicotetes volves de neu!!! Tot i això, no feia prou de fred per a que la neu collara, i només tocar terra es desfeia.

A mesura que perdíem altura, les precipitacions tornaren a ser en forma de pluja, i cada vegada més intensa, de manera que arribarem a la font prou humits.

L’excursió s’acabà en arribar al bar, però a nosaltres encara ens quedava el super-dinar que haviem preparat. Vam baixar a la caseta de Sílvia i, després d’un parell de partides a la Wii mentre es feien les brases i esperàvem a que pujaren Belén amb Joana i Amagoia (dues amigues de la carrera), vam començar a dinar: carxofes i ceba amb anxoves torrades, carn a la brasa, esclata-sangs amb allet, i de postre una copa de xocolate. I com no, un burret en acabar el dinar no podia faltar!

Dinar a Bèrnia

Dinant a la caseta de Sílvia

El dia va acabar a les sis de la vesprada: calia baixar al poble, preparar la maleta i començar el camí cap a la rutina setmanal a Sant Vicent. Això si, després d’un diumenge especial.

Xicons, quan repetim?
Avui estava intentat fer unes xicotetes transformacions a un XML que representava un model d’una llengua representat en n-grames, per tal d’eliminar algunes de de les entrades, i obtenir el resultat ordenat per la quantitat d’aparicions del n-grama en qüestió.

Ací va un exemple de l’XML:


<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<ngrams>
<entry length="0" string="" count="278402143"></entry>
<entry length="3" string="##a" count="3725333"></entry>
<entry length="2" string="ab" count="656482"></entry>
<entry length="3" string="aab" count="3561903"></entry>
<entry length="1" string="d" count="6075086"></entry>
<entry length="3" string="#ex" count="5940835"></entry>
<entry length="3" string="ai$" count="1035105"></entry>
<ngrams>

En concret, volia eliminar els n-grames de longitud 0 (que, per cert, no haurien d’estar al model original, però això és un altre tema) i tots aquells que contenen # o $ (indicadors d’inici i final de paraula respectivament). Després, el resultat volia mostrar-lo ordenat per nombre d’aparicions (paràmetre count).

Amb aquesta fulla d’estils he aconseguit el resultat que volia.
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<xsl:stylesheet xmlns:xsl="http://www.w3.org/1999/XSL/Transform" version="1.0">
<xsl:template match="/">
<ngrams>
<xsl:for-each select="ngrams/entry">
<xsl:sort select="@count" data-type="number" order="descending"/>
<xsl:if test="@length != '0'">
<xsl:if test="not(contains(@string,'#')) and not(contains(@string,'$'))">
<xsl:copy-of select="."/>
</xsl:if>
</xsl:if>
</xsl:for-each>
</ngrams>
</xsl:template>
</xsl:stylesheet>

A més, com que no me’n recordava massa de XSLT (tenia falta ja de fer memòria), he buscat alguna cosa per internet, i m’he trobat una xulla (cheatsheet en anglés) a la pàgina de Mulberry Technologies molt útil per a l’ocasió. També l’he afegida a la secció de manuals d’aquesta web.

Quan tota la resta falle, llig les instruccions.

L. Iasellio

Vist a MundoGeek. També relacionat.

Evolució + creacionisme…

// novembre 7th, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Curiositats, Miniposts

Ja ho tinc… Déu va crear Adam i Eva. La resta venim del mono.

Maria, xiqueta de 6 anys

Vist a Microsiervos

El baix nivell de l'alumnat…
... cosa nova.

// octubre 30th, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Curiositats, Miniposts

En aquesta pàgina aniré posant diverses cançons i vídeos que crec que agradaran als morrallers. 😀

La canço morrallera per excel·lència (per a mi…)

ABBA Gold

Tossudament alçats

Viatge a Ítaca


Anit, després del partit del Barça (oeoeoe!!! 0-5), vaig estar toquetejant un poc el tema, per modificar algunes cosetes que no m’acabaven d’agradar dels comentaris, i de la barra lateral.

Ara, la informació de l’autor ix dalt dels respectius dels comentaris, junt amb el seu gravatar (si en té). També he afegit unes línies per separar uns comentaris dels altres, i la informació del comentari amb el comentari en sí, amb colors de fons distints de manera alternada, per intentar facilitar la lectura. Finalment, he marcat amb uns bordes i colors ataronjats els meus comentaris.

A la barra lateral, he reduït una mica els espais entre algunes coses, per fer-la un poc més compacta.

Crec que així m’agrada més, però de tota manera, està en beta, o siga que es pot tornar a modificar. Espere les vostres valoracions!
No m’he pogut resistir.

El futuro ya está aquí. Se llama Pignoise tocando para el PP vasco. No, no te pegues el tiro en la boca todavía; aún hay más.

[ ]

Quico Alsedo

Si voleu llegir la resta, vosaltres sabreu. Ara, si no voleu tindre algun atac suicida, vos recomane que no segui l’enllaç. No té desperdici.

“Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i li falten al respecte als seus mestres.”

Sòcrates (470 AC-399 AC)

Vist en una entrada de Desarmats, el blog de Pau (el de SomGNU)

Obrers intel·ligents…
... així anem bé.

// octubre 2nd, 2008 // 2 comentaris » // Curiositats

Palabra del nuevo presidente del Tribunal Supremo
I tornem amb el Producte Recomanat. Vaig a intentar fer aquesta secció de forma quinzenal, a veure si puc seguir el ritme. No vull dir que cada 15 dies exactes pose un post; sinó que intentaré fer-ne dos al mes, durant les primers dies de cada quinzena.

Parlem ara de libtrash. Es tracta d’una llibreria per a entorns Linux que permet enviar una cosa que esborrem mitjançant la consola a la paperera de reciclatge. Això ja s’encarreguen de fer-ho els entorns gràfics a més alt nivell, però si ho fem des de la consola (amb un rm) el fitxer desapareix per sempre més.

Per instalar-lo a Ubuntu (i a altres Debian o derivats) només cal executar

sudo apt-get install libtrash

ja que la llibreria es troba als repositoris de la distribució.

Després per fer-la funcionar, cal exportar la variable LD_PRELOAD de la següent forma:

export LD_PRELOAD=/usr/lib/libtrash/libtrash.so.2.4.

Això si, si volem evitar-nos haver-ho de fer a cada entrada en la consola, podem afegir aquesta línia als fitxers .bashrc i/o .bash_profile al nostre directori d’usuari.

Hi ha diversos articles en altres blogs que seguisc (com Lo hice y lo entendí, o Mundogeek) que n’han parlat més a fons, i ja fa més temps, explicant algunes passes per personalitzar més encara el funcionament. Des d’aquell moment que tenia en esborrany aquesta entrada, i com que estic de neteja al bloc, m’he decidit a acabar-la i publicar-la.

Espere que vos siga útil!
M’ha arribat a través del Twitter d’Enrique un enllaç a una nova entrada del seu microblog. I la veritat, és que és per a partir-se de riure.

Ala, després de tot el matí treballant per a posar els pilons eixes tan bonics, ja podeu anar a casa, que ja heu fet prou feina per hui.

Però, un moment… com penseu traure la furgona, sabuts?

Dancing

// agost 20th, 2008 // 2 comentaris » // Curiositats

Molts de vosaltres ja ho haureu vist, però la veritat és que resulta complicat veure aquest video sense somriure. I això no és sinó una mostra de què totes les persones som iguals.

Es tracta d’un video d’un tal Matt, un tio que se li va acudir pegar la volta al món, i gravar-se mentre ballava. Al final, una empresa li ha pagat i tot per a que ho faça.

Vist a Astronomy picture of the day