Totalment Perduts…

Aquesta entrada conté spoilers, o siga que si encara no heu vist el final de Lost, vos recomane que no la llegiu.
Lost
Lost

Moltíssim s’ha escrit per la blogosfera sobre Lost, una sèrie que no ha deixat indiferent a ningú. No vaig a fer una anàlisi profunda de la sèrie, ja n’hi ha moltes escampades per la xarxa. Però si que volia comentar algunes cosetes.

Vaig començar a veure la sèrie fa relativament poc, per Nadal. I em vaig “beure” les dues primeres temporades sense parar-me gens. Després, ja he anat més fent parons i tornant a enganxar-me, però de manera prou constant. Això, evidentment, gràcies a la xarxa. Si d’alguna cosa pot presumir Lost és l’expectació que ha creat en Internet, amb una gran quantitat d’aficionats que han anat creant imatges, fons d’escriptori, recopilacions d’escenes, milers d’anàlisi als blogs, projectes de subtítols, etc.

Primera imatge de la sèrie
Primera imatge de la sèrie: Jack obri els ulls

En primer lloc, donar-li una nota “global” a la sèrie. Sincerament, crec que és de les millors sèries que he vist mai, junt amb Porca Misèria i Friends , tres gèneres totalment distints, a priori. I dic a priori perquè Lost ha acabat pareixent-se molt més a Porca Misèria del que pensava.

Al final, la sèrie tractava de persones, i res més. Persones que se sentien soles, perdudes. La illa, el monstre, els óssos polars, les estacions de Dharma, els viatges en el temps, els Altres, la Roca Negra, Jacob, l’electromagnetisme, el temple, la física quàntica, el backgammon, les bombes nuclears,… tot això no eren res més que accessoris. Tot era un mitjà per contar-nos la vida d’uns personatges que, com es diu en algun moment de la sèrie, van ser triats perquè estaven sols.

He de confessar que la meva primera sensació després de veure el capítol ahir va ser prou negativa. No entenia com havien pogut restringir la sèria a un aspecte quasi religiós, moral. Però vaig llegir una entrada al blog Piloto Automático, anomenada ¿Qué ha pasado en Lost?, i he de confessar que la perspectiva que tenia de tota la sèrie va canviar. De ser una sèrie de ciència-ficció, amb molts misteris, ha acabat parlant de sentiments, d’angoixes, de desitjos, d’amor, d’amistat, de solidaritat, de sacrifici.

I com per a deixar clar que és el final, l’última escena és pràcticament igual que la primera, però remarcant que és el final: Jack camina per la selva, passa pel costat d’una sabata penjada d’una canya, sabata que ja estava allí 3 anys abans, quan l’avió del vol Oceanic 815 es va estavellar contra l’illa; i l’última imatge de la sèrie és exactament la inversa a la primera: Jack, el personatge amb més pes al llarg de les 6 temporades, tanca els ulls i mor, això si, en pau.

Última escena de Lost
Última escena de Lost: Jack tanca els ulls

I, com en tota sèrie o pel·lícula, la música és important. i en Lost no ho és menys. Així que, per acabar, una xicoteta mostra de la música que ens ha fet emocionar-nos durant 6 temporades.

Lost
Lost
Internet, Personal, Televisió
Lost

3 comentaris a «Totalment Perduts…»

  1. A mi també m'ha costat assimilar el final. Al principi no m'entrava, però ara, desprès de repetir els últims moments, de llegir opinions d'altres persones, crec que no hi havia un altre final possible.

    Lost, de principi a fi, una gran sèrie

  2. Jack camina per la selva, passa pel costat d’una sabata penjada d’una canya, sabata que ja estava allí 3 anys abans, [...]

    Home, això de 3 anys abans és discutible.

  3. Bé, 3 anys són els que van passar fora de l'illa + 3 mesos i poc que van estar a l'illa la primera vegada + el temps que hagen estat la segona vegada (que no serà massa) = 3 anys i mig? :D

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Marca si vols rebre els propers comentaris via e-mail. També pots subscriure't sense comentar.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.