Escrits i reflexions

Munició de guerra

// 2 de setembre de 2008 // Llengua, Política // 3 comentaris »

Increíble, extret d’un apunt al bloc de Vicent Partal.

La gran guerra bretona (Bretanya 4)

Hi ha un monument a la plaça del poblet, amb un soldat abillat a la manera de la primera guerra mundial. M’hi acoste i quede corprés. Els quatre cantons del monument són plens amb els noms dels joves morts en la guerra fent fila amb l’exèrcit francès. Compte els noms d’una de les quatre plaques. En són trenta sis. Molts d’ells de germans, amb els mateixos cognoms. Trenta sis per quatre fan cent quaranta quatre morts en un poble que dubte molt que ara arribe a tindre tanta gent. I hi ha una altra dada encara més esfereidora: al peu del monument una altra placa recorda els morts de la segona guerra mundial i només en són deu.

Com s’explica tanta diferència? Senzill. Els francesos van usar els bretons com a munició de guerra. Els hi van enviar al front en una proporció descomunal respecte al nombre de joves francesos que hi anaven. En van morir 120.000 segons les dades oficials i això va deixar Bretanya morta, sense els seus joves. Per això quan va arribar la segona guerra simplement no en quedaven ja.

Aquella matança, per cert, va aniquilar els parlants joves del bretó, un cop del qual la llengua no s’ha recuperat.

Fortíssim.

Un moment feliç… del passat

// 13 de novembre de 2006 // CLE // 1 comentari

El taller de Taller de Blogs continua.

Ara es tracta de parlar d’un moment feliç (o trist) de la nostra vida. M’ha vingut al cap el dia en que vam guanyar l’EID, va ser un gran dia.

Només fa un any d’allò, però vist ara em sembla que fa molt de temps, molt més d’un any, que va passar. I com en totes les coses bones que ens han passat en el passat (un poc reduntant, no?), ens sentim nostàlgics.

Van ser uns moments de molt de treball, moltíssim. Però el treball la valdre la pena, sense dubte. Vam guanyar molta experiència, tant en desenvolupament d’aplicacions com en gestió de projectes. I sobre tot, ens vam haver de buscar la vida per poder fer-ho. I ho vam fer!

Ara hi ha nous reptes, nous projectes, nous interessos,… però el DomoSim sempre estarà ahí.

seguirem informant…

Quasi nadal, i jo sense portàtil

// 21 de desembre de 2005 // Personal, Universitat // 1 comentari

Això. Que estem quasi a Nadal, i estic sense portàtil.

És per això (entre altres coses) que porte vora un mes sense escriure res. Tot i que mon pare m’ha cedit el seu ordinador, entre les instal·lacions (necessàries per tal d’adequar la màquina a les meves necessitats) i les pràctiques de la universitat vaig de cul (com sempre).

Han passat moltes coses des del 25 de novembre. Ja tenim internet (legalment) al pis, Robert ha tornat d’Irlanda després de tres mesos, el Barça continua guanyant,… en fi, un grapat de coses.

Ara que ve Nadal, tot són soparets. Demà, per exemple, en tenim un els participants a l’EID 2005 ( he parlat en apunts anteriors), i nosaltres, com a guanyadors, no podem faltar. En el sopar ens donaran els dinerets del premi (que no venen malament). Després, dijous tenim el sopar de classe, però s’ha apuntat massa gent i no cabem tots al restaurant, pel que n’haurem de fer un alternatiu. Divendres, tot i l’invitació de Toni Hermoso i Jordi Mallach, no podré anar a Barcelona per al sopar de Softcatalà.

I després, la Nit de Nadal. Si no hi ha cap novetat, estes vacances estaré currant pel dia a la tenda que ha montat la meva cosina, C-Connecta (no intenteu veure-ho amb navegadors moderns, es veu de cul, ho tindré que arreglar estos nadals…), i per les vesprades, a fer pràctiques com un negre.

Seguirem informant…

DomoSim: Hem guanyat!!!

// 25 de novembre de 2005 // Personal, Programació, Universitat // 1 comentari

DomoSimEncara no ens ho acabem de creure: hem guanyat!!!

Com ja comentava en el missatge anterior, el grup que hem format per al projecte de l’EID hem treballat de valent. I al final hem rebut la recomensa: el nostre projecte ha quedat el primer de tots els presentats. Després de moltes (i quan dic moltes, són moltes 😀 ) hores de programació, i molt poques de dormir, i una setmana per oblidar, hui ens hem endut la sorpresa. Ens ho haviem currat molt, però hi havia projectes que, si més no, podien ser més espectaculars que el nostre.

Estaven donant els premis (un primer, dos segons i tres accessits), i nosaltres pregavem per ser dels segons. Hi havia, al nostre parer, un grup que havia rebut molt de suport per part de la organització, i nosaltres semblava que haviem sigut l’últim mono. El nostre tutor crec que encara no sap què hem fet: no ha passat a vore la nostra aplicació en dos dies de portes obertes, ni tampoc estava present quan hem fet l’exposició.

Però no ens hem rendit, hem anat amb l’intenció de quedar el millor possible, i després de totes les presentacions, esperava que almenys dels tres primers quedariem. En eixe moment han començat a donar els premis. Els tres accèssits, i cap d’ells no erem nosaltres: Passarel·les Residencials, Xarxes de Dades i Vivendes Bioclimàtiques.

Ja erem segons, com a mínim. I no confiavem en passar, però quan han dit els dos noms següents ens hem quedat a quadres: Mons Virtuals i Ambients Inteligents. I el DomoSim?

Miguel i jo ens hem mirat, ell estava blanc com la paret, no s’ho creia.

Ana estava en estat de shock; hem guanyat!!! – deia.

I a la fi ho han dit: DomoSim: Simulador de sistemes domòtics.

Hem pujat, i el director de l’Escola Politècnica, Llopis, el director de les jornades, Chamizo, el coordinador de les jornades, Fuster, i el vicerrector d’alumnat ens han donat els diplomes com a guanyadors. A més dels diplomes, 1.200€ de premi, i la publicació dels nostres projectes per part del Grup d’Investigació del DTIC, del qual nosaltres en serem co-autors 🙂

Miguel, Pau, Ana, Héctor… enhorabona companys!!!

El projecte final

// 20 d'octubre de 2005 // Personal, Universitat // No hi ha comentaris »

Avuí m’he matriculat del projecte final de carrera, però no estic convençut al 100%.

No hi havia massa opcions que m’agradaren, els projectes són massa convencionals des del meu punt de vista, i no aporten massa coses noves.

De tota manera, alguna cosa interessant sí que he trobat, i aquestes són les opcions que he triat:

  1. Construcció d’un transcriptor de partitures: es tracta de fer una aplicació que, donada una imatge d’una partitura de música, siga capaç d’extraure la informació que conté. És com un OCR però per a música (s’anomena també OMR). El professor és José Oncina. Debian Rules!!!
  2. Elaboració d’una aplicació informàtica per a la confecció d’examens tipus test i la seva exportació al Campus Virtual: Aquest projecte resulta també interessant; més que per l’aplicació en sí, per la seva integració en una eina tan important com és el CV de la UA. En este cas, també ha puntuat molt els professors responsables a l’hora de triar el projecte: Jaume Aragonés i Sergio Lujan. Els vaig tindre a NTAE (Jaume), PED (Sergio) i PI (ambdós).
  3. Desenvolupament d’una eina d’especificació d’instalacions domòtiques i simulació: projecte del DTIC (els altres dos són del DLSI). El professor, Andrés Fuster em va donar classes de DEI i de FAC, i enguany el tinc com a tutor d’un projecte que estic fent a l’EID, i la veritat és que és interessant i ell ha mostrat molt d’interés en que seguira aquest projecte.

Ara ja només falta que me n’assignen un, i que siga el bo 😉