Sis anys a Vistaprint… i a Barcelona

// 7 de maig de 2018 // Personal

Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos sis anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.

Tres anys després, i torne a començar quasi de la mateixa manera. I, de nou, no hi ha massa coses que hagen canviat des de fa tres anys.

La vida a la ciutat

Estos últims tres anys han sigut menys prolífics en visites, comparats amb els tres primers. Tot i que Héctor ha tornat, aquesta vegada s’ha quedat a casa Joan i Rosa (que tenen habitació per als convidats 😝). També han tornat a vindre els meus pares i la meua germana, però a part d’això, no massa més visites.

En canvi, el que si que hem fet és més “vida casolana”. Joan i Rosa han vingut unes quantes vegades a dinar o sopar a casa, i hem perfeccionat les nostres tècniques culinàries: els arrossos ja són nivell pro, i ens hem atrevit amb altres coses.

Paella d'hivern, amb coliflor i espinacs

Paella d’hivern, amb coliflor i espinacs

Però sense dubte, el canvi més important que hem tingut a casa ha sigut Burret. Fa dos anys i pocs dies, Noelia i jo vam adoptar un gosset d’una protectora, i des d’aleshores viu amb nosaltres. És una dolçor de gosset, però compleix la definició de gos a la perfecció. El tio es passa la vida dormint!

Burret

Burret

A la feina

A la feina, tot continua quasi igual. Com sempre, l’única cosa que no canvia a Vistaprint són els canvis constants. Fa just tres anys, Jordi va deixar Vistaprint va deixar l’empresa. Va ser un xoc important no només per a mi, sinó per a tot l’equip de tecnologia de Barcelona. Però vam saber adaptar-nos a una situació que pareixia molt complicada, en anar-se’n el líder espiritual de l’equip (Jordi era mooolt més que un manager).

He canviat de squad amb qui treballe cada dia, i ja no estic amb el meu benvolgut Havana Club (què bé ho vam passar a aquella mobile week!!!). No només això, sinó que alguns dels meus companys han deixat l’empresa per a viure noves aventures (Vincenzo, passa-ho bé recorrent el món). Però també hi ha hagut moltes incorporacions: ja som vora 35 persones a l’equip de tecnologia, i no seria estrany que en un any en siguem molts més. I amb el nou squad, Orwell, tot format per gent que com a molt fa un any que estan a l’empresa, estem fent coses molt interessants, aprenent noves tecnologies (cloud computingmachine learning, i totes les paraulotes eixes que estan de moda).

Havana Club!

Havana Club!

També, personalment, he agafat més responsabilitats dins l’equip de Barcelona. D’una banda, participant activament en les tasques de contractació. I d’altra, sent el domain architect tant de cerca orgànica com de cerca de pagament (paid search organic search, que diuen en anglés). Com a part de les meues responsabilitats esta assegurar-me que les solucions que diversos equips implementen per a solucionar problemes concrets encaixen dins l’ecosistema, així com donar una mica de guia a nivell tècnic. I tant Alejandro com Frank m’estan ajudant moltíssim en aquesta tasca.

A més, estos anys he tingut l’oportunitat de seguir viatjant. Per feina, he fet uns quants viatges més a Boston, i també he anat dues vegades a Praga – on hem obert una oficina nova – i a Londres, al DDDx. També vaig poder anar a San Francisco, al GSoC Mentor Summit 2017, com a premi per haver fet de mentor d’Apertium al  GSoC 2017.

Softcatalà

El GSoC ha sigut un dels projectes amb els que he treballat en coses relacionades amb Softcatalà/Softvalencià. Un altre, també molt important, ha sigut la posada en funcionament del nou lloc web de Softcatalà, on vaig participar en la coordinació del projecte. I ens hem reunit amb el nou Govern de la Generalitat Valenciana, per a demanar-los una aposta forta per les tecnologies lliures de la llengua. I això ha acabat amb la presentació, fa només una setmana, del nou portal SALT.

I a més…

I, finalment un dels canvis més significatius de la meua vida a Barcelona dels últims tres anys: la Valenciana.

Després d’una entrada de Moros i Cristians pels carrers de Barcelona quasi inesperada, vam aplegar un grapat de gent, tots valencians, que trobàvem a faltar la rutina dels assajos i concerts amb la banda. Jo vaig entrar a la Banda de Benissa el 1997, i necessitava ajuntar-me amb altra gent cada setmana per a tocar i fer ambient.

I la SMPVB “la Valenciana” ha omplit eixe buit de manera increible. Els punts culminants van ser el desembre de 2016, amb el Concert del Botifarra a Banda, així com els quatre concerts que vam fer durant l’últim trimestre de 2017. Anar als assajos s’ha tornat una d’eixes coses que esperes amb ganes cada setmana. I si, a més, l’assaig és dissabte… paella d’Ernesto!

En resum, tres anys intensos, sense cap revolució, però en constant evolució. A veure que ens porten els següents!

Seguirem informant…

2 respostes a “Sis anys a Vistaprint… i a Barcelona”

  1. Esther ha dit:

    Hola cosinet!! No saps el sentiment que m’ has fer traure amb lo que has escrit!! Primer tinc que dir-te que eres un crack, que estic super orgullosa de tu, dels teus valors i de lo eres hui i ara! Despres et dire que posem data per visitarte ja!!!! Vullc provar eixos arrosets que das!!❤️❤️❤️ I lo mes important es: Que et vullc amb locura!!! 💋😍😍😍

    Utilitzant iOS iOS 11.3.
  2. M’encanta lo dels arrossos nivell pro, hahaha.
    Jo també estic molt orgullosa de qui eres i de tot el que fas. T’estime molt bro (i et trobe a faltar). Muuuuuuuaks

    Utilitzant Google Chrome Google Chrome 66.0.3359.139 a Mac OS X Mac OS X 10.11.6.

Deixeu una resposta