San Francisco – Dia 1

// 30 d'Octubre de 2017 // Personal

Dimecres 11 d’octubre, de bon matí, vaig agafar un vol que, via Amsterdam, em duria a San Francisco després de quinze hores per l’aire. A les 11.50 arribava a SFO, i vaig anar directe a buscar el tren que m’havia de dur cap al centre de la ciutat.

Tenint en compte que era la primera vegada que visitava algun lloc dels Estats Units que no fos Boston, la veritat és que era tot prou nou. D’una banda el paisatge semi-desèrtic, comparat amb la gran vegetació que hi ha a la costa est. També era curiós veure tots topònims en castellà, degut a la llarga ocupació espanyola primer i mexicana després, de Califòrnia, en contraposició amb Boston, cor de New England (nova Anglaterra).

El BART em va dur fins al centre de la ciutat, on hi havia una oficina de turisme i vaig poder comprar el meu abonament de transport públic per a dos dies: això em donava accés il·limitat a autobusos, metro, tramvia i als “cable cars”, els típics tramvies/funiculars que surten a tantes i tantes películes americanes.

Després de comprar una SIM americana (sense connexió de dades no som res!), vaig optar per anar directe a la casa on havia llogat una habitació via AirBnb. La casa era una casa típica americana, on havien reconvertit una sala d’estar en una habitació que Dough i Richard, els propietaris, llogaven a convidats.

L’habitació a la casa de Dough i Richard

Després de deixar la maleta, me’n vaig anar de seguida a visitar la ciutat. San Francisco és una ciutat no massa gran, i estava a prop d’una de les atraccions més conegudes: les Painted Ladies, un conjunt de cases Victorianes a la vora del parc d’Alamo Square.

Painted Ladies

Vaig seguir cap al Golden Gate Park, un gran jardí públic de vora de 5 km² que desemboca en el famós Golden Gate Bridge. Al parc es troben alguns dels museus i monuments més famosos de la ciutat: el Young Memorial Museum, el Conservatory of Flowers, el jardí botànic o un jardí de té japonés.

Continuant pel parc, vaig arribar a la icona de la ciutat: el pont del Golden Gate. Un pont que, no per haver-lo vist mil i una vegades en pel·lícules, deixava d’impressionar. El lloc estava ple de gent, tots fent-se fotos amb pals de selfie, o amb iPads… Però la vista realment valia la pena.

Finalment, i per acabar el dia, vaig tornar cap al centre de la ciutat combinant autobús i un cable car, i cap a casa de nou.

Havia sigut un dia llarg, i estava prou rebentat – a més de mort de fam. No havia ni dinat! -, així que vaig anar a sopar a un xicotet restaurant que hi havia al costat de casa: el Brenda Meat & Three. Restaurant amb menjars típics del sud i oest dels Estats Units (costelles, pollastre fregit, pa de dacsa…). Em va agradar tant, que l’endemà vaig repetir lloc per a sopar!

Nyam nyam!

Amb poc més de mig dia, m’havia mig-enamorat de la ciutat. Ja només tocava descansar, que l’endemà era “el dia” per a visitar tot el centre de la ciutat, i volia estar fresquet!

Seguirem informant…

Deixeu una resposta