Cospedal, estic amb tu

// 7 de febrer de 2011 // Llengua, Política

La setmana passada es va celebrar a la UOC, a Barcelona,  el FreeRBMT11 (II International Workshop on Free/Open-Source Rule-Based Machine Translation). La primera edició del Workshop la vam organitzar a Alacant des del meu departament a finals de 2009 i on es van presentar 7 articles, la majoria d’ells sobre Apertium i molts d’ells també d’alumnes del GSoC, a més de dues xarrades a càrrec de Kepa Sarasola i Amba Kulkarni.

Enguany, i gràcies a Lluis Villarejo i Mireia Farrús (a la que vaig conèixer en persona i em va dir que era ex de Softcatalà), s’ha pogut celebrar una segona edició a Barcelona. En aquesta ocasió, hi ha hagut més variació en els articles presentats, i l’abast del congrés s’ha mogut més cap a coneixement lingüístic a la traducció automàtica, i no tant centrat en Apertium com l’any anterior.

Fa uns quants mesos, quan es va llançar la web de Softvalencià, vaig instal·lar el traductor Apertium a la web. Per a fer-ho, i gràcies a l’ajuda de Víctor M. Sánchez-Cartagena, vaig instal·lar-lo sota la plataforma ScaleMT, una plataforma que facilita moltíssim la instal·lació escalable de traductors com Apertium (però també d’altres com Matxin). Havent-ho tenint funcionant relativament bé a Softvalencià, durant l’estiu vam fer la prova de foc, i després d’algunes adaptacions de l’entorn, el vam habilitar a Softcatalà com a substitut de l’antic interNOSTRUM. A més, vam implementar algunes eines per a aconseguir millores al traductor de manera semi-automàtica: un sistema de recolecció de paraules desconegudes freqüents, i una interfície on es mostren els suggeriments dels usuaris aliniats amb la frase original i la frase traduïda automàticament, per facilitar la tasca de millora als desenvolupadors del traductor.

Amb tot açò, vam decidir escriure un article, ja que un dels temes del congrés era el de Descripció pràctica d’integració i ús de RBTM, i el cas del traductor de Softcatalà és un exemple paradigmàtic d’ús molt gran d’un traductor automàtic basat en regles. L’article es va titular “A Widely Used Machine Translation Service and its Migration to a Free/Open-Source Solution: the case of Softcatalà“, i es troba publicat sota llicència Creative Commons al repositori obert de la UOC. També el penjaré a la secció de recerca (encara per fer) d’aquesta web, on aniré posant tota la informació relativa a les meues publicacions.

La presentació de l’article va dur associat un torn de preguntes molt productiu, en què moltes millores es van proposar al sistema, tant de cara als usuaris finals, com de cara als mantenidors del traductor. Ara només falta que, poquet a poquet, anem implementant totes eixes millores al servei de Softcatalà. Va estar molt bé l’experiència. Ací podeu veure la presentació de l’article.


La setmana passada es va celebrar a la UOC, a Barcelona,  el FreeRBMT11 (II International Workshop on Free/Open-Source Rule-Based Machine Translation). La primera edició del Workshop la vam organitzar a Alacant des del meu departament a finals de 2009 i on es van presentar 7 articles, la majoria d’ells sobre Apertium i molts d’ells també d’alumnes del GSoC, a més de dues xarrades a càrrec de Kepa Sarasola i Amba Kulkarni.

Enguany, i gràcies a Lluis Villarejo i Mireia Farrús (a la que vaig conèixer en persona i em va dir que era ex de Softcatalà), s’ha pogut celebrar una segona edició a Barcelona. En aquesta ocasió, hi ha hagut més variació en els articles presentats, i l’abast del congrés s’ha mogut més cap a coneixement lingüístic a la traducció automàtica, i no tant centrat en Apertium com l’any anterior.

Fa uns quants mesos, quan es va llançar la web de Softvalencià, vaig instal·lar el traductor Apertium a la web. Per a fer-ho, i gràcies a l’ajuda de Víctor M. Sánchez-Cartagena, vaig instal·lar-lo sota la plataforma ScaleMT, una plataforma que facilita moltíssim la instal·lació escalable de traductors com Apertium (però també d’altres com Matxin). Havent-ho tenint funcionant relativament bé a Softvalencià, durant l’estiu vam fer la prova de foc, i després d’algunes adaptacions de l’entorn, el vam habilitar a Softcatalà com a substitut de l’antic interNOSTRUM. A més, vam implementar algunes eines per a aconseguir millores al traductor de manera semi-automàtica: un sistema de recolecció de paraules desconegudes freqüents, i una interfície on es mostren els suggeriments dels usuaris aliniats amb la frase original i la frase traduïda automàticament, per facilitar la tasca de millora als desenvolupadors del traductor.

Amb tot açò, vam decidir escriure un article, ja que un dels temes del congrés era el de Descripció pràctica d’integració i ús de RBTM, i el cas del traductor de Softcatalà és un exemple paradigmàtic d’ús molt gran d’un traductor automàtic basat en regles. L’article es va titular “A Widely Used Machine Translation Service and its Migration to a Free/Open-Source Solution: the case of Softcatalà“, i es troba publicat sota llicència Creative Commons al repositori obert de la UOC. També el penjaré a la secció de recerca (encara per fer) d’aquesta web, on aniré posant tota la informació relativa a les meues publicacions.

La presentació de l’article va dur associat un torn de preguntes molt productiu, en què moltes millores es van proposar al sistema, tant de cara als usuaris finals, com de cara als mantenidors del traductor. Ara només falta que, poquet a poquet, anem implementant totes eixes millores al servei de Softcatalà. Va estar molt bé l’experiència. Ací podeu veure la presentació de l’article.


S’arrimen les eleccions, i la xarxa comença a bullir. Twitters, Facebooks, blogs, correus en cadena, notes de premsa… i un llarg etcètera de vies diferents utilitzen els partits polítics per (intentar) apropar-se als ciutadans. Referent a la política 2.0 i a Benissa, per exemple, alguns partits tenen la seva web (PP, BLOC i CIBE), pàgina al Facebook (PP, PSOEBLOC) i compte de Twitter del partit (PP i BLOC), a més de comptes de Twitter dels seus portaeus (Jose María Serna – PP – i Xavi Tro – BLOC -).

Però hi ha món més enllà de Benissa. I perquè m’agrada internet, m’agrada la política (que en el seu sentit més inicial, provinent del grec ????? [polis], tracta la relació de la ciutadania i el seu govern) i perquè crec que no hi ha millor manera d’enfocar unes eleccions que sabent-ne les propostes dels diferents partits polítics, fa una temporadeta vaig començar a seguir els twitters dels tres principals partits del país: @ppcv @SocialistesVal i @comunicacioBLOC, dels quals només em queda ja el del BLOC, per un simple motiu: els que s’encarreguen de la comunicació dels partits es pensen que no tenim res a fer?

El fet és que, al poc de començar a seguir al PP, va haver-hi un parell de dies seguits que van enviar més de vint missatges, i vaig decidir deixar de seguir-los. També m’ho havia plantejat del SocialistesValencians (ja que no volen dir-se PSPV, ni PSOE, ni PSPV-PSOE, però això ja és un altre tema…) i, encara que en menor mesura, del BLOC. Però sincerament per gossera encara no ho havia fet.

Més tard, el passat dia 19, vaig enviar el següent tweet als tres comptes que vos he comentat

@ppcv @socialistesVal @comunicacioBLOC vos heu plantejat mai q és demencial seguir-vos amb la burrada de tweets q feu al dia? #politica20I no sé si com a resposta (resposta directa no en vaig rebre cap) a eixe tweet, el que em vaig trobar és que diumenge, en dues hores, els socialistes van publicar 120 TWEETS!!!!!! Esteu de broma???? Realment penseu que algú que no estiga tocat de l’ala va a seguir-vos si li inundeu a missatges?

De moment, el que han aconseguit els socialistes és, no només que deixe de seguir-los, sinó que em qüestione seriosament la capacitat intel·lectual del responsable de comunicació del partit, i que ho faça públicament des del blog.

Si voleu que els ciutadans escoltem les vostres propostes, feu-ho com cal. Però no feu barbaritats com aquesta, que a més de no servir per a a res, encara es guanyeu crítiques públiques com aquesta.
S’arrimen les eleccions, i la xarxa comença a bullir. Twitters, Facebooks, blogs, correus en cadena, notes de premsa… i un llarg etcètera de vies diferents utilitzen els partits polítics per (intentar) apropar-se als ciutadans. Referent a la política 2.0 i a Benissa, per exemple, alguns partits tenen la seva web (PP, BLOC i CIBE), pàgina al Facebook (PP, PSOEBLOC) i compte de Twitter del partit (PP i BLOC), a més de comptes de Twitter dels seus portaeus (Jose María Serna – PP – i Xavi Tro – BLOC -).

Però hi ha món més enllà de Benissa. I perquè m’agrada internet, m’agrada la política (que en el seu sentit més inicial, provinent del grec ????? [polis], tracta la relació de la ciutadania i el seu govern) i perquè crec que no hi ha millor manera d’enfocar unes eleccions que sabent-ne les propostes dels diferents partits polítics, fa una temporadeta vaig començar a seguir els twitters dels tres principals partits del país: @ppcv @SocialistesVal i @comunicacioBLOC, dels quals només em queda ja el del BLOC, per un simple motiu: els que s’encarreguen de la comunicació dels partits es pensen que no tenim res a fer?

El fet és que, al poc de començar a seguir al PP, va haver-hi un parell de dies seguits que van enviar més de vint missatges, i vaig decidir deixar de seguir-los. També m’ho havia plantejat del SocialistesValencians (ja que no volen dir-se PSPV, ni PSOE, ni PSPV-PSOE, però això ja és un altre tema…) i, encara que en menor mesura, del BLOC. Però sincerament per gossera encara no ho havia fet.

Més tard, el passat dia 19, vaig enviar el següent tweet als tres comptes que vos he comentat

@ppcv @socialistesVal @comunicacioBLOC vos heu plantejat mai q és demencial seguir-vos amb la burrada de tweets q feu al dia? #politica20I no sé si com a resposta (resposta directa no en vaig rebre cap) a eixe tweet, el que em vaig trobar és que diumenge, en dues hores, els socialistes van publicar 120 TWEETS!!!!!! Esteu de broma???? Realment penseu que algú que no estiga tocat de l’ala va a seguir-vos si li inundeu a missatges?

De moment, el que han aconseguit els socialistes és, no només que deixe de seguir-los, sinó que em qüestione seriosament la capacitat intel·lectual del responsable de comunicació del partit, i que ho faça públicament des del blog.

Si voleu que els ciutadans escoltem les vostres propostes, feu-ho com cal. Però no feu barbaritats com aquesta, que a més de no servir per a a res, encara es guanyeu crítiques públiques com aquesta.

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un article interessant i una cita per a reflexionar…

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un article interessant i una cita per a reflexionar…

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Al respecte del coneixement lliure i l’intercanvi d’idees, i de la famosa Llei Sinde, un parell d’articles interessants i una cita per a reflexionar…

Carta abierta a Alejandro Sanz, per Lucas Sánchez (@Sonicando)

La piratería no existe, per Juan Gómez-Jurado

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Vist al Diari atemporal i interestel·lar, de Miquel Simó

Aquesta vegada, i sense que s’agafe com a costum, vull donar-li tot el meu suport a Maria Dolorores de Cospedal, presindenta del Partit Popular de Castella la Manxa.

Per posar a la gent un poc en context: resulta que TeleMadrid es veia a algunes parts de Castella la Manxa fins ara amb total normalitat, i ara va i el PSOE d’aquella comunitat ha decidit impedir les emissions ocupant-les amb freqüències d’un altre canal. Resultat: els castellans-manxecs s’han quedat sense poder veure amb normalitat TeleMadrid.

El PP, d’acord amb el seu talant democràtic al que ens acostuma (veure, per exemple, aquesta notícia), ha declarat que aquesta restricció de la libertat d’opinió és intolerable i ha decidit amenaçar el Govern regional de José Maria Barreda amb una querella si no reestableix i garanteix amb total llibertat les emissions de TeleMadrid en el territori castellà-manxec.

I com que no vull que açò es quede en un simple text suport, sinó que també vull aportar solucions, ací va una recomanació (aprofitant que Mª Dolores de Cospedal és la número 2 del PP a nivell espanyol):

Que el PP vote sí a la ILP de Televisió Sense Fronteres, així Telemadrid es veurà sense problemes a Castella la Manxa (i ja, de passada, nosaltres podrem veure sense cap problema TV3 i IB3).

El que ja no tinc tan clar és que a Camps li faça gràcia que ací es veja TV3… Quanta hipocresia!

2 respostes a “Cospedal, estic amb tu”

  1. rak ha dit:

    he de admetre que el titol del post m’ha fet tremolar un poquet 🙂 però despres de llegir-ho, jo tb estic “amb la Cospe” 😉

    molt bon post

    Utilitzant Safari Safari 532.2 a webOS webOS 1.4.5.
  2. Des de que el TDT esta funcionant s´acabat de veure la TV3 a la meua TV. Tenia l´antena, mirant cap a Segaria (des de Xabia), direcció contraria a casi tots els de Xabia, per poder sintonitzar. Ara no puc veure res. Per a mi es fa incomprensible que a estes altures, un govern que es diu democràtic, controle els mitjans tan descart a esta Comunitat. De tota manera, tindrem que anar fent-mos el anim que eixa es la tendència. Concentració de mitjos, control de la informació. Tindrem que anar fent us, nosaltres, cada volta mes, d´altres camins tecnològics, fins que ens tornen a controlar, però mentre tant poder fer una tasca de contra-informació, sempre, clar, honrada. Be. mira Xavi, jo no estic en la Cospedal, ja ne sentit unes quantes d´esta dona, i quanta hipocresia, Bon tema. A veure si podem canviar o fer-li un forat al sistema.

    Utilitzant Mozilla Firefox Mozilla Firefox 3.6.13 a Windows Windows XP.

Deixeu una resposta