Arxiu de abril, 2011

Vacances de Pasqua per Navarra

// abril 29th, 2011 // No hi ha comentaris » // Personal

Ja a punt de començar les Festes Patronals d’enguany, no volia deixar de comentar per damunt com han estat les de Setmana Santa – per cert, i un poc off-topic, per a quan festes laiques en una societat laica?

Aquest any ha tocat viatget a la zona nord de Navarra, concretament a Oderitz, poblet pertanyent al municipi de Larraun. Tot va començar per una conversa amb Noelia per a vore que feiem, ja que no ens apetia massa quedar-nos al poble, tot i que ens havien dit que han obert un lloc nou propet, el Tallarina, que està prou bé 😛

Oderitz

Odertiz

Després d’un parell de dies mirant algun lloc, al final vam decidir que aniriem a la casa rural Etxatoa, en plena Serra d’Aralar. Alicia, la dona que duu la casa rural, i amb qui vam tractar tant durant la reserva com després durant els dies allí, és una persona molt simpàtica, ens va ajudar a conèixer més la zona i ens va guiar sobre les coses a visitar.

 

Però com que volíem moure’ns més (mai no havíem visitat Navarra ni Euskadi), Oderitz es va convertir en la base d’operacions des de la que visitar Estella (si aneu a Navarra no deixeu de visitar-la), Pamplona (ciutat amb moltes coses per veure), Donosti (que bons els pintxos!!!) i les algunes de les valls del Pirineu navarrés. Una agenda completeta que no ens va impedir gaudir de la tranquilitat de la vall de Larraun, amb poblets encantadors, i amb racons que semblaven gairebé màgics, com el Santuari de San Miguel d’Aralar, les Coves de Mendukilo o el Bosc d’Orgui.

Finalment, i ja de tornada a casa, vam passar pel Castell de Xavier (o siga, el meu castell :P). I ací una prova gràfica de que vam anar a comprovar l’estat de les meues possessions.

Castell de Javier

Al Castell de Javier, amb Noelia

Qüestió de confiança

// abril 18th, 2011 // No hi ha comentaris » // Cites, Miniposts

Dis-li a una persona que hi ha un milió d’estreles al cel i et creurà cegament. En canvi, posa un cartell que diga “acabat de pintar” i necessitarà tocar-ho per a comprovar-ho.

Vist al Twitter d’Arclight

750 anys després de la independència

// abril 8th, 2011 // 2 comentaris » // Política

@PSOE i no se puede llevar al pleno habiendo votado a favor de los vuelos en turista?

@iescolar ha renunciado a la parte del sueldo correspondiente a la comisión de hoy? Si no es así, a mi si me parece criticable, y mucho
Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions. Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions.

Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua“, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions.

Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘?’ ? ‘s’):

Los que con?ervan con las mugéres las ami?tádes mucho tiempo no las con?ervan por que las quieren ?ino porque las qui?ieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”


Quan és matí, és matí. Bon dia.

@peperibes va, només queda un últim esforç! ànim des de terra ferma!

Ahir va fer exactament 750 que el Regne de València es va convertir en un estat independent, dins del context de la Reconquesta, en la que els reis cristians van anar conquerint territoris de la Península Ibèrica que estaven sota el domini musulmà. Jaume I va jurar els Furs del Regne de València, una autèntica constitució valenciana, a les primeres Corts Valencianes el dia 7 d’abril de 1261.

Aquesta “independència” va durar fins el 29 de juny de l’any 1707, quan Felip V, l’aspirant Borbó a la corona espanyola, va signar el decret de Nova planta que abolia els nostres furs, així com els dels aragonesos, per “justo derecho de la conquista

O siga, fa 750 vam començar a ser independents, i fa 300 vam passar a formar part del Regne de Castella – tot i que amb el nou nom de Regne d’Espanya, regne que, com a tal, no existia abans – : 450 anys sota jurisdicció pròpia i 300 sota jurisdicció castellana – o un poc menys, ja que des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tenim certa independència -.

I ara, 750 anys després d’aquella independència, com estem els valencians com a poble?

Reproduïsc a continuació un article que va publicar Vilaweb ahir sobre el tema.


 

Corts valencianes: 750 anys

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l’aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d’abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d’aquells fets en l’afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l’aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d’un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d’un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d’aragonesos a l’interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d’incorporar, d’entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l’època. Ara, la raó d’aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d’aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.


 

I com sempre últimament, Ferran Suay fa un article immillorable al respecte: Corts Valencianes, a qui li importa?

L’amistat i les dones

// abril 6th, 2011 // No hi ha comentaris » // Cites, Llengua, Universitat

Aquest matí a la feina, mentre revisava la paraula conservar a la transcripció del “Diccionario de la lengua castellana, en que se explica el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y calidad, con las phrases o modos de hablar, los proverbios o refranes, y otras cosas convenientes al uso de la lengua”, més conegut com a Diccionario de Autoridades, he trobat una frase curiosa i que m’ha fet gràcia. Així que he decidit afegir-la al meu recull de frases i citacions.

Abans de llegir-la, cal tindre en compte dues coses: el masclisme imperant en l’època, de manera que qualsevol cosa que afectara a les persones (com en aquest cas, l’amistat) es referia gairebé exclusivament als homes (les dones eren considerades éssers inferiors, si em permeteu l’expressió), i també que la frase està en castellà antic (‘ſ’ → ‘s’):

Los que conſervan con las mugéres las amiſtádes mucho tiempo no las conſervan por que las quieren ſino porque las quiſieron

Juan de Zabaleta, en les col·leccions “El dia de fiesta”

Transició entre dues imatges amb ImageMagick

// abril 2nd, 2011 // No hi ha comentaris » // Linux

Després de prou articles de política, llengua o altres coses de l’estil que acostume a escriure al blog, ara toca una entrada un poc més tècnica, d’eixes que pose ací simplement per a en un futur, quan intente tornar a fer una cosa semblant, no estar hores cercant-ho al Google.

Es tracta d’una simple ordre a l’eina convert, del paquet ImageMagick, i a partir de les dues imatges genera una transició, deixant un temps a l’inici i al final.

$ convert ( im1.png  -set delay 100 ) ( im1.png im2.png -morph 9 -set delay 30 ) ( im2.png -set delay 100 )  tr.gif

I a continuació, un exemple per a mostrar-ho (en homenatge al documental “Del roig al blau: la transició valenciana“): la imatge roja, la transició entre les dues, i la imatge blava.