Arxiu de març, 2011

Café empresarial i competències tecnològiques

// març 30th, 2011 // 4 comentaris » // Internet, Política

Segons es podia llegir avuí a la premsa digital local, la Regidoria de Promoció Econòmica, a través de l’agència AFIC-CREAMA, ha preparat un café empresarial per a explicar als empresaris locals com promocionar de manera fàcil els seus negocis a internet.

He assistit a algunes xarrades d’aquestes, fetes per gurús de les xarxes socials, i a vegades m’ha semblat que aquestos gurús tenen menys idea d’algunes coses que qualsevol usuari mig-avançat, que les utilitze a sovint i sàpiga una miqueta de com funciona Internet. Vaig anar a un gratuit que feia FUNDESEM (van ser les 2 hores més perdudes de la meva vida) i la Universitat d’Alacant està fent ara un curs de Direcció i Gestió de Xarxes Socials a l’Empresa (curset de 950€ al que, per cert, vaig haver d’enviar un grapat de suggeriments perquè la web que tenien a l’iniciar el curs era terrible, sense informació, mal estructurada,…). Resumint, puc dir que la majoria d’aquestos cursos són prou dolents, i no perquè la temàtica obligue, sinó perquè en general són molt bàsics, estan mal enfocats, i els ponents es creuen experts d’allò que no són.

Quan he vist la notícia d’avuí, he pegat una miradeta a vore qui era el ponent, per a intentar situar el nivell d’utilitat de la xarrada. De Jordi Mauri, de l’empresa Aplicae, no havia sentit parlar mai, però per a això està el meu amic Google, amb el que he trobat ràpidament el perfil de Jordi al LinkedIn. És Enginyer Industrial, Doctor i Professor a la Universitat Politècnica de València. Té un llarg llistat de cursets i xarrades com a professor/ponent, en aspectes relatius a la innovació, la competitivitat, l’I+D+i, etc.

En principi, açò no aporta massa informació, ja que tant pot ser una persona que sap moltíssim del tema, o un venedor de fum professional (que n’hi ha, i molts).

Però continuem la recerca. El següent pas és la web de la seva empresa, Aplicae. Només entrar, ja veig una cosa que no m’agrada: està feta en Flash. Per a aquells que no ho sapigueu, si voleu que algú trobe la vostra web en Google amb paraules relacionades amb la pàgina, el primer que heu de fer és NO FER LA WEB EN FLASH!!!

A més, l’enllaç de l’Aviso legal no funciona (bravo per a ser la web d’una empresa!!!) i té dues versions, una per al navegador Internet Explorer 7 i una, inactiva, per al Firefox 5.0. El primer que he pensat és: “ja estan putejant-nos als que no gastem l’IExplorer” però de sobte dic “si el Firefox 5 no existeix!!!” De fet, ara s’està anunciant el Firefox 4 després de més d’un any. I com que volia saber des de quan són tan previsors, i existeix la magnífica web Wayback Machine (la màquina del temps), he decidit buscar allí Aplicae, i el 31 de gener de 2009 ja es podia entrar a una versió de la web per a Firefox 5!!!! A més, la web mostra un grapat d’errors, que no fan sinó confondre l’usuari.

I al Facebook, que és el que el ponent vol vendre? La pàgina de Facebook d’Aplicae no dóna cap informació sobre l’empresa! No diu a què es dedica, ni quina és la seva web, ni res de res. Bé, res de res no, sabem que a Aplicae li agrada Dulcesol. Molt important.

Conclusions de tot este super-rotllo-anàlisi? No moltes, la veritat… Però alguna si que se’n pot extreure.

Si a mi vol explicar-me coses de finestres algú que té les seues que no tanquen bé, o de instal·lacions elèctriques algú a qui se li’n va la llum a sa casa cada dos per tres… no sé si li faria massa cas. Crec que algú que es vol explicar les bondats de les noves tecnologies a empresaris, el primer que hauria de fer és dur-les bé a la seva pròpia empresa. Dic jo…

 

Censurar, per Jesús Puig

// març 23rd, 2011 // 2 comentaris » // Política

Un article interessant de Jesús Puig al Levante.

22/03/2011 – Levante-EMV

Censurar

Censurar és el verb de moda a casa nostra que el PP indígena conjuga en passat i en present; i si no hi posem remei, en futur també. Censuren els termes «català» i «País Valencià» als llibres de text, censuren les fotografies del MuVIM, censuren l’educació sexual en ESO, censuren TV3, censuren explicar quant ha cobrat Calatrava, i censuren fins i tot la presència del candidat de Compromís a alcalde de València, Joan Ribó, al sopar institucional la nit de la plantada.

I com que la dita diu que si no vols caldo te n’hauràs de prendre dues tasses, la segona ració en falles la serveix la misteriosa desaparició d’un cartell a la falla Convent Jerusalem; on, sota un Rajoy convertit en au, figurava la llegenda: «Ocell de mal averany, especialitzat en cataclismes, desastres, etc… que culpa de tot els altres, deixa el seu excrement i desapareix». Direu que és una anècdota —la desaparició del rètol, dic— però il·lustra un fet ben substantiu: que el verb (censurar) s’ha fet carn i habita en cada racó de la nostra geografia. Tan obscena és la voluntat d’amagar la realitat a fi de perllongar-se en el poder, que ni respecten l’esperit crític i sarcàstic sense censura que constitueix l’essència de les falles des de la reinstauració de la democràcia. Sí, sí, ja sé que no estem en dictadura, però això no lleva que la mordassa perdure, i cada cop de forma menys subtil. I d´ací, vetar, reprendre, limitar, restringir i controlar: sinònims de «censurar», verb que evoca un substantiu d’infausta memòria: censura.

I així van, censurant: gerundi rotund que ha adquirit caràcter d’epidèmia. I la cosa pot empitjorar, tot i que algun lector ha creuat els dits dissimuladament. Sí, vostè, amic, el del pul·lòver gris estil Evo Morales, que l’he vist. En fi, que per si n’eren pocs —els casos denunciats— aviat parirà la iaia. I no ho dic com a resultat de cap anàlisi polític. Se’n dedueix de la profunda naturalesa antidemocràtica del PP que patim. Com a la faula de l’escorpí, no poden evitar-ho: és el seu caràcter.

Jesús Puig

Pepe Ribes, Estrella Damm i el València CF

// març 22nd, 2011 // No hi ha comentaris » // Televisió

Tinc predilecció pels anuncis d’Estrella Damm. Tant el de “La feina ben feta” com el de “Les coses bones que tenim” em van semblar senzillament perfectes. Anuncis emotius, remarcant la part positiva del subjecte del vídeo (en aquest cas, del Barça el primer i de Catalunya el segon).

Però Estrella Damm no és (només) sinònim de futbol, i a Benissa ho sabem bé. El nostre Pepe Ribes junt amb l’Alex Pella estan competint a la Barcelona World Race de vela amb l’Estrella Damm, vaixell patrocinat per la marca de cervesa. I és de sobres conegut que Pepe és un gran aficionat del València CF.

I clar, si s’uneix Barcelona World Race, Pepe Ribes, Estrella Damm i València CF i es barreja bé, només pot eixir un anunci als que ens té acostumats l’empresa cervesera. Un anunci on es parla de la família (Sandra, Pepe junior i Pepe pare – Pepe noranta-cinc, pare del nostre regatista – ), així com de sensacions agradables com la sobretaula després de la millor paella del món, la de casa, o la visita a Mestalla junt amb els amics de tota la vida.

 

Alcaldes sense dignitat

// març 15th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l’havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

[…]

No és un defecte, senyora Català! Ser valencià és una condició tan digna com qualsevol altra. No és de cap manera millor que ser andalús o manxec. Però tampoc no és pitjor. I si ells no se n’avergonyeixen, per quins set sous ho hauríem de fer nosaltres? Un mínim de dignitat exigeix que no ens disculpem per ser qui som ni per ser com som. Tant se val si som hòmens o dones, persones baixes o altes o si tenim la pell negra. Tenim dret a ser com som i a no haver de demanar excuses a ningú per aquest motiu.

Així comença l’article de Ferran Suay, que no té cap desperdici, sobre la manca de dignitat dels poders públics valencians.

 

Paula Sanchez de León, Consellera Portaveu

// març 5th, 2011 // No hi ha comentaris » // Llengua, Política

“Yo entende el valencià, lo parlo un poquet, pero la llengua d’expressió habitual és el castella, mi llengua d’expressió habitual es el castellà. Per cert, una de las dos llenguas oficials en la Comunitat Valenciana”.

Si, amb faltes (moltes).

Però el més trist és que aquesta senyora és la Consellera Portaveu del Consell, el govern autonòmic valencià. Va nàixer a València l’any 1965, ciutat on va estudiar Dret a la Universitat de València i posteriorment es va doctorar i va exercir de docent. A més, des del 1996 ostenta alts càrrecs a la Generalitat .

I dic jo: a una valenciana, llicenciada, doctora i professora a una universitat valenciana, consellera portaveu del govern valencià… no li cau la cara de vergonya al parlar així? Ara és quan vindran dient que “nosaltros defendem lo valencia”.

Que trist…

La Banda de Benissa guanya el IX Certamen d’Altea la Vella

// març 3rd, 2011 // 1 comentari // Música, Personal

Aquest article el vaig publicar originalment el dia 28 de febrer de 2011Infobenissa
Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Els músics de Benissa amb el Premi del Certamen d'Altea la Vella

Dissabte passat, 26 de febrer, la Banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa participava en el IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella, gairebé dos anys després del Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva 2009.

En aquesta ocasió, les bandes participants eren la Unió Musical de Planes (el Comtat) i la Societat Protectora Musical d’Antella (la Ribera Alta), juntament amb la nostra Societat Lírica i Musical de Benissa. El certamen va començar amb una cercavila per Altea la Vella a les cinc de la vesprada, durant la qual la nostra banda va interpretar el pas-doble l’Aficionat, del mestre benisser Josep Bertomeu (Pepe “la Maca”), eixint la tercera darrere de Planes, que va interpretar el pas-doble Mirhab, i Antella, que va interpretar José Garrido.

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

Cartell IX Certamen de Música Festera d'Altea la Vella

A les sis començava el certamen pròpiament dit, amb les actuacions de les bandes en el mateix ordre que havien seguit en la cercavila anterior. El concurs consistia en una obra obligada, la marxa cristiana Bastaixos, de Pedro Sanz Alcover – guanyadora del Concurs de 2010 de Música Festera d’Altea  -, juntament amb una marxa mora i un pas-doble de presentació que no contava per a la puntuació (ací el programa en PDF).

La Unió Musical de Planes va obrir amb un pas-doble amb el seu nom, obra de Raul Ortiz Rivas, i després de Bastaixos, va interpretar el Colze, de Ramon Garcia i Soler. A continuació va ser el torn de la Societat Protectora Musical d’Antella, que va començar amb el pas-doble Camino, de J. Vicente Egea Insa, i va continuar amb Bastaixos i Saraf Yedid, de José Rafael Pascual Vilaplana.

Molta gent de Benissa, entre els que es trobaven el Batle Juan Bautista Roselló i el Regidor de Cultura Francesc Xavier Tro, s’havien desplaçat a la localitat de la Marina Baixa per donar suport a la Societat Lírica i Musical. De fet, no hi havia ni una sola butaca buida a l’auditori, amb gent dreta als corredors mentre les bandes actuaven. I va arribar l’hora de la nostra Banda.

Després de molts minuts de nerviosisme, de moltes nits d’assajos, i d’algun que altre problema burocràtic per resoldre pel qual els nous músics, després d’haver estat assajant durant moltes setmanes, no van poder tocar en el certamen, era l’hora de la veritat. Els músics vam ocupar els seus seients, i després de la presentació, Josep Cano va fer acte de presència a l’escenari. El pas-doble la Festa del Poble, de Francisco Alonso López, va servir per desengarrotar els músculs, adaptar-se a l’acústica del local i també per alliberar un poc dels nervis que s’havien anat acumulant durant la vesprada. En acabar, un sonor aplaudiment va omplir l’auditori. Mirades còmplices entre els músics intentant buscar l’aprovació uns dels altres es multiplicaven. Mentre Cano, el nostre director, saludava al public, nosaltres bufàvem i intentavem continuar concentrats, ja que començava la part de l’actuació que realment puntuava en el concurs.

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

Banda durant el Certamen d'Altea la Vella

I ara tocava Bastaixos. La percussió i els greus van començar l’obra, i els músics vam començar a contar cada colp a les campanes que donava Ferran, esperant el moment per a entrar cada instrument. Vam intentar fer cas de cada indicació que durant les darreres setmanes ens havia dit el mestre, sense tocar massa fort, escoltant la melodia de les trompetes, no respirant més del compte… i poc a poc l’obra anava avançant. Els nervis anaven baixant, però l’adrenalina pujava. Al acabar l’última nota, els aplaudiments van retronar per tota la sala. Els ja típics “bravos” del nostre alcalde es sentien per damunt dels aplaudiments, i tots els músics vam agrair el recolzament dels nostres, així com el reconeixement de la gent d’altres pobles que també estava allí.

Però era l’hora de la marxa mora. I Abraham, de Rafael Mullor Grau, havia sigut l’obra triada. Els nervis pràcticament havien desaparegut, però les cares dels músics, concentrats en la partitura i en el mestre, donaven a entendre que encara no s’havia acabat la feina. I vam continuar tocants pianos, crescendos, forts,… intentant donar-li sentiment a l’obra fins el final, on a manera de campanes anaven entrant tots els instruments fins que amb una mena d’explosió acabava l’obra. “Hem fet el que hem pogut”, “tan bé com als assajos”, “hem sonat molt conjuntats”,… ens diem uns als altres els músics, com buscant compartir les nostres sensacions amb la resta.

Ja estava tot fet, només quedava esperar el veredicte del jurat, que deliberava mentre la banda d’Altea la Vella tocava algunes peces. I en acabar, la presentadora va començar a dir els resultats. Després del regust amarg d’Oliva, ens esperàvem el pitjor. Però el tercer premi anava per a la Unió Musical de Planes.

Ja erem, com a mínim, segons! “I el segon premi és per a la…. Societat….” Ja està, no hem guanyat! No, espera, els d’Antella també són Societat, encara podem ser primers!, vam pensar tots. “… el segon premi és per a la Societat… Protectora Musical d’Antella!”. Era increïble! Si ells eren segons, nosaltres érem els primers! Havíem guanyat! Erem els campions del certamen! Tots els músics vam pegar un bot, i ens vam ajuntar al corredor central de l’Auditori, botant d’alegria. Abraços, besades i fotos, moltes fotos van succeir en els minuts següents. L’enhorabona de la gent que havia acudit, de Juan Bautista, de Xavi, dels nostres familiars i amics, però també de la gent de Planes i Antella, que havien fet també un molt bon certamen però que no se n’anaven tan contents com nosaltres.

I fins ací la crònica del IX Certamen de Música Festera d’Altea la Vella. El primer certamen que guanya la Banda de Benissa en molts anys i que, a més, ha servit per llevar-nos l’espineta de fa dos anys.

Vull agrair a tots els meus companys músics les hores invertides en els assajos, al nostre director la confiança dipositada en nosaltres i també a la junta directiva per estar sempre a l’hora d’ajudar-nos a portar els instruments d’ací cap allà. Però sobre tot aquest premi va per al públic. Per tots els pares, mares, ties, germans, avis, cosins i amics que concert rere concert veniu a veure’ns tocar. Gràcies pels aplaudiments i les mostres de suport. Sense dubte, que vingueu a veure’ns als concerts és el millor premi que un músic pot tindre. Gràcies.

Xavi Ivars, oboè a la banda de la Societat Lírica i Musical de Benissa