El funcionament de Déu…

// 13 de juliol de 2009 // Cites, Miniposts

[lifestream]
Brutal descripció de com serà Internet d’ací 10 anys, segons José A. Pérez.
Fa uns quants dies vaig ser testimoni d’una conversa entre AB i HR a través de Twitter que em va fer molta gràcia. Lo millor de tot, la última resposta d’HR 😀

AB: m’han venut una xocolatina caducada 🙁

HR: pero te las has llegado a comer? pq si no ves y cambiala

AB: lo he visto cuando me habia comido la mitad….

HR: como lo q no mata engorda, mañana te pesas y sales de duda de si te va a sentar bien

Eleccions europees 2009

Eleccions europees 2009

S’han fet ja un fum d’anàlisi post-electorals per la xarxa, per a tots els gustos, i no volia fer-ne un altre. Tampoc volia aprofundir en les irregularitats que sembla s’han produït en els recomptes. Però tampoc volia quedar-me sense fer cap comentari.

En primer lloc, dona tota la sensació que tot el peix estava venut abans de les eleccions. Les enquestes que van fer alguns mitjans de comunicació el diumenge anterior a les eleccions clavaven el resultat: guanyava el PP al PSOE per poc, CiU+PNB+CC+Bloc mantenien 2 diputats, IU mantenia 2 diputats, i ERC+BNG+Aralar+EA i UPyD es quedaven amb un diputat per a cada llista. Però tot això a nivell estatal.

Ara, a nivell autonòmic, el resultat ha sigut realment decebedor.

Primer centrant-nos en els partits minoritaris: Tenint en compte que en aquestes eleccions això del “vot útil” no compta tant (al haver-hi només una circunscripció), el fet de que els vots a Bloc+ERC no hagen arribat a un 1,5%, quan els de UPyD han fet més d’un 2% realment m’assusta.

Resulta que el partit nacionalista[1] que més vots ha tret, deixant de banda els dos grans nacionalistes espanyols PP i PSOE  (els d’EU crec que no es posen d’acord en si són nacionalistes valencians, espanyols, internacionalistes,…) és un partit que no té programa electoral tret de la bandera espanyola. Es defineixen com a progressistes, però el perfil dels seus votants sembla més de dretes que els que voten al PP. Com pot ser que un partit que és una única persona (li lleves a Rosa Díez i el partit desapareix), i que damunt ha sigut ignorat per les televisions públiques en la campanya (les Juntes Electorals reparteixen el temps proporcionalment entre els partits que tragueren representació en les últimes eleccions) haja tret quasi el doble de vots que el Bloc (amb 300 regidors al País Valencià) i que ERC (amb una forta inversió en campanya) junts?

És evident que alguna cosa està fallant al nostre sistema. I si els que ens sentim valencians (i em dona igual si és valencians/espanyols, valencians/catalans o valencians només) no fem res per evitar-ho, a les pròximes autonòmiques em veig a la Rosa Díez sent la que trenca el bipartidisme a les Corts.

I respecte al resultat dels grans partits, és cert això que diu Fabra, de què a la gent no li preocupa si ell o Camps són culpables. Resulta clar que les campanyes a la contra (com les basades en la por que fa últimament el PSOE, o aquell famós AdéuPP del BlocJove) no aprofiten per a res. La majoria de la gent veu el que veu, i si el teu partit – Alarte, va per tu – no fa absolutament res com a oposició, com van a votar-te? Que els altres fan coses malament? Cert. Ara, tu no fas les coses ni malament. I per això eixos 15% d’avantatge, respecte al 7% de les anteriors eleccions europees.

Queden dos anys per a les properes eleccions municipals i autonòmiques (si no se’n convoquen anticipades ara que el nostre estatutet ho permet). O tots els partits es posen les piles fent política en positiu, presentant propostes, mobilitzant al seu electorat o passarà el que està cantat: nova majoria més absoluta encara del PP.

I per acabar, em quede amb una frase de Vicent Sanchis a l’Avui, parlant de Camps:

Si amb quatre vestits ha fet rècord, que li regalen un xalet i ja no cal fer eleccions!

[1]: Encara que ells es declaren no-nacionalistes, un partit la campanya del qual es basa en lo que nos une, imatges d’un DNI, manifiestos por la supremacía del castellano i coses per l’estil, seria una broma de mal gust no considerar-los nacionalistes espanyols.

Escola Valenciana

Escola Valenciana

Feia temps que tenia pendent escriure una entrada sobre Escola Valenciana, el valencià a l’educació i totes estes coses, i aquestos dies he llegit un parell de notícies que m’han fet decidir-me.

La primera, la que parla de l’educació infantil i primària. Segons càlculs d’Escola Valenciana, més d’un 55% dels alumnes que estan en aquestos cicles estudiarien en valencià, però la Conselleria només oferta un 43% dels centres educatius oferten places dins dels plans educatius en valencià. Però no només això, sinó que tampoc no s’ofereixen totes les places demanades en aquestos centres (hi ha molts centres on, directament, no hi ha cap plaça). Per tant, són moltíssims els alumnes que no poden estudiar en valencià encara que vulguen.

La segona és encara molt més trista, parla de la secundària, el batxillerat i els cicles formatius. Dels 300.000 alumnes d’aquestes etapes educatives, menys de 60.000 poden estudiar en valencià. Tenint en compte que a infantil i primària són molts més els alumnes que estudien en valencià (al voltant de 130.000) ja no passa que no poden estudiar en valencià tots els que voldrien, sinó que ni tan sols poden estudiar en valencià aquells que ja ho feien en cicles anteriors.

Això si, bé que se’ls ompli als polítics la boca de dir que potencien el valencià, que si plans multilingües i mesures estrella per l’estil (cal recordar que a les escoles on s’instaurarà el pla trilingüe – pla realment en anglés – s’ha eliminat la línia en valencià?).

I de la universitat no cal ni parlar-ne. A les comarques del sud és acollonant – no sé com estarà a València i Castelló -. No sé exactament les dades, però crec recordar que al voltant del 10% dels alumnes de la UA afirmaven a la matrícula que volien estudiar en valencià, però l’oferta només arriba a un 3%.

Jo he estudiat sempre (sempre que he pogut, clar) en valencià. Vaig fer l’EGB amb la línia en valencià. Vaig ser de la generació que vam encetar la línia en valencià (PEV) al meu institut, i la majoria d’assignatures eren, per tant, en valencià. I estic convençut que quan vaig acabar COU no tenia un nivell de castellà més baix que els companys que no anaven a línia (els de línia erem els raros). Ara, tenia un nivell mooooooolt més alt en valencià. I no només això, sino que vaig aprofitar per a estudiar francés com a 2n idioma estranger (i em va resultar més fàcil que als companys de no-línia). És a dir, vaig eixir parlant/llegint/escrivint bé dues llengües (valencià i castellà), i defensant-me en anglés i francés, mentre que altres només sabien castellà (ni tan sols es defensaben bé en anglés).

Totes les notícies que he llegit al respecte (sobretot de Catalunya) demostren que els programes d’immersió lingüística funcionen, que donar (i rebre) classe en la llengua minoritzada (perquè la nostra és una llengua minoritzada) afavoreix moltíssim l’aprenentatge d’aquesta llengua, sense oblidar les altres.

O siga que, per favor, matriculeu-se (o matriculeu) en valencià. Demaneu places en valencià. Participeu en cursos/activitats de valencià (jo tinc pendent el voluntariat). Perquè, tal i com diu l’eslògan de les trobades d’enguany, el valencià és teu.

El valencià és nostre.

Després de fitxatge de 95 milions de Ronaldo, a verue qui es posa davant dels alumnes a treballar en Educació per a la Ciutadania.

Aníbal de la Torre

La setmana passada vaig veure al blog de Blai una conferència del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera. Durant aquesta setmana s’ha reproduït molt en blogs, enllaços al Facebook, i semblants. Però si encara no l’heu vista, no s’ho perdeu.

Principals idees amb les que em quede de la xarrada

  • La cooficialitat de les llengües (dues llengües són cooficials, no una oficial i l’altra cooficial).
  • L’atac sistemàtic contra les llengües pròpies, volent fer veure que el castellà també és pròpia als territoris on se’n parla un altra.
  • Superioritat perquè si de la llengua comuna.


He decidit encetar una nova categoria, dins de la de curiositats. Es tracta d’una categoria d’efectes òptics.

Des de menut sempre m’han agradat les xorrades d’aquest estil, principalment els estereogrames – tenia un llibre d’estereogrames que era una passada! llibre que, per cert, no tinc ni idea de per on para… segur que li l’he deixat a algú i no se a qui :'(.

També m’agraden molt imatges que produeixen il·lusions òptiques, que semblen ser una cosa quan en realitat en són una altra. A vore si, poc a poc, vaig afegint entrades a aquesta categoria.

I per a començar, en pose una molt curiosa que m’he trobat a Microsiervos.

De quin color són les espirals?

De quin color són les espirals?

En principi pareix que hi haja una espiral rosa, una verda i una blava… però no! Només hi ha de dos colors! Rosa (o fucsia, o morat, magenta… cadascun el pot veure d’un color) i un altre verd-blavós; o el que és el mateix: l’espiral verda i l’espiral blava són en realitat del mateix color!

La raó per la que es veuen com a diferents colors és que el nostre cervell representa el color d’un objecte no de manera absoluta, sinó comparant-lo amb els colors que l’envolten. Les bandes espirals més fines que van en sentit contrari no són d’un color uniforme, com podria semblar a primera vista, sinó que van canviant segons passen per la zona d’espirals «blava» o «verda».

Actualització

Com que el que es promet es fa, i li vaig dir a la meua germana que posaria una part de la imatge ampliada, ací va.

Espiral amb un poc de zoom

Espiral amb un poc de zoom

I com així tampoc no es veu bé bé del tot, una altra encara més ampliada.

Espiral amb molt de zoom

Espiral amb molt de zoom

Ací es pot comprovar perfectament que l’espiral “verda” es travessada per línies taronja, i que l’espiral “blava” és travessada per línies rosa. I és eixa diferència, al comparar-ho amb taronja i rosa, que el nostre cervell interpreta “verd” i “blau” com a dos colors distints, quan realment és el mateix color. I si algú encara no s’ho creu, sempre pot guardar la imatge i comprovar-ho amb el paint 😀
Ahir per la vesprada pujar a l’SVN d’Apertium els últims canvis de la versió 0.9 de WP-Apertium, l’extensió per a WordPress de què ja he parlat altres vegades.

Aquesta versió porta algunes novetats respecte a la versió anterior. La més significativa és que ha canviat la manera de recuperar les traduccions. Amb la 0.8, totes les traduccions s’escrivien al document, però ara amb la 0.9 es recuperen amb AJAX, de manera que no hi ha textos en diversos idiomes al codi font de la pàgina. A més, també soluciona un problema que hi havia de multiplicitat d’ID (si algun element HTML del contingut de l’entrada tenia ID, aquest es repetia tantes vegades com traduccions hi havia).

Respecte als anuncis AdSense que hi poguera haver dins del contingut de l’entrada, no he pogut resoldre les incompatibilitats. Si amb la versió 0.8 el que passava és que apareixia moltes vegades (i, per tant, era possible que no es veiera pel màxim de blocs d’anuncis que marca Google) amb la 0.9 directament es queda la pàgina en blanc quan es demana una traducció. Així que, si voleu utilitzar WP-Apertium, no poseu AdSense dins de les entrades (a la resta de la pàgina no hi ha problema).

Finalment, he implementat també un xicotet detall per a aquells que no tinguen habilitat el Javascript, i que apropa el plugin a aquells que permeten llocs multilingües: es pot accedir directament a traduccions de les entrades. Per exemple, des d’aquest enllaç podreu accedir a la versió en castellà de l’apunt, i des d’aquest altre a la versió en occità. Amb una bona interfície de post-edició, i amb re-escritura de les URLs, WP-Apertium passaria per davant a plugins com ZdMultilang.

Queden alguns xicotets detalls per resoldre, com què fer quan a l’entrada hi ha un <!–more–>, però això serà per a la propera versió.

Una altra decissió que he pres ha sigut el tema dels números de versions. Quan vaig publicar la primera versió la vaig anomenar 0.8. La meva idea original era resoldre uns pocs detalls en una futura 0.9 i passar a una versió estable 1.0. Com que venia del treball previ d’Enrique, i el plugin funcionava bé, no era massa destrellatat. Però els problemes que vaig detectar (en la indexació des dels cercadors, amb el tema dels IDs…) van fer que la 0.9 fóra més complexa del que esperava.

A partir d’ara, la numeració de les versions serà un poc diferent. El primer canvi és que no passaré a la versió 1.x fins que no hi haja una API estàndar d’Apertium, de manera que es puguen obtenir les traduccions des de la pàgina d’Apertium d’una manera normal mitjançant peticions REST – JSON o XML – definides i documentades per part del projecte Apertium (i no tal i com es fa ara, enviant una petició POST al formulari de traducció de documents). Eixa és una de les coses que s’espera aconseguir amb el GSOC d’enguany. Així, les properes versions seran totes 0.x, amb noves funcionalitats a cada versió.

El proper repte és resoldre l’assumpte del <!–more–> i fer un panell d’administració per a l’extensió, de manera que no s’haja d’editar a ma un fitxer per a configurar coses com l’idioma per defecte, les traduccions a generar, etc.

I, com no, demanar ajuda a tots aquells usuaris que utilitzeu l’extensió (que sé que no seran molts, però més val pocs i bons…). Feu comentaris, suggeriments, avisos d’errades, i tot el que vos vinga al cap. S’agrairà 😉

Li vaig demanar a Déu una bicicleta, però sé que Déu no funciona d’eixa manera. Així que en vaig robar una i vaig demanar perdó a Déu.

Onelinerz.net

2 respostes a “El funcionament de Déu…”

  1. alvaro ha dit:

    Bon sistema!

Deixeu una resposta