Arxiu de maig, 2009

Benedetti, un xicotet homenatje

// maig 19th, 2009 // 1 comentari // Poesia

Fa un parell de dies ens va deixar l’escriptor i poeta uruguaià Mario Benedetti. Fa quinze dies, José Saramago ja avisava al seu blog de que estava molt malalt, però que una forma d’ajudar-lo, de fer que estiguera millor, era recitar un poema d’ell.

Jo sóc, com acostume a dir, de ciències. D’aquesta manera intente excusar el meu desconeixement brutal que tinc en molts àmbits d’allò que s’anomena cultura general. Amb Benedetti em passava això. Tot i haver sentit parlar molt d’ell, mai havia llegit res seu. És trist que siga la mort d’un gran escriptor allò que et faça interessar-te per la seva vida i la seva obra, però crec que més val això que res.

Esta vesprada he estat informant-me a la Wikipedia, llegint notícies a la premsa, pegant-li una ullada a alguns poemes de l’autor… He vist que, sobre tot, era una persona compromesa amb els drets civils, i que va viure molts anys a l’estat espanyol com a exiliat del seu Uruguai natal, després d’un cop d’estat al seu país. També he vist que, incomprensiblement, mai se li ha donat el premi Cervantes, segurament degut a les seves idees polítiques. Finalment, dir que també m”he trobat amb un grapat de frases que, al llarg de la seva vida, Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia (o, com era conegut, Mario Benedetti) havia dit.

I com que és sabut que m’agraden aquest tipus de frases, en reproduïsc ací unes quantes.

Després de tot, la mort és només un símptoma de que hi va haver vida.

Jo no sé si Déu existeix, però si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.

Aquell gol que va fer Maradona als anglesos amb l’ajuda d’una ma divina és, per ara, l’única prova fiable de l’existència de Déu.

Amb cinc minuts en tenim prou per somniar tota una vida, així de relatiu és el temps.

Hi ha poques coses tan ensordidores com el silenci.

Quan pensàvem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes.

Contra l’optimisme no hi ha vacuna.

Mario Benedetti

La llum i el so

// maig 15th, 2009 // 3 comentaris » // Cites, Curiositats, Miniposts

La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar.

Anònim

L’Església contra Internet

// maig 14th, 2009 // No hi ha comentaris » // Internet, Miniposts, Política

Internet pot destruir el coneixement.

Benet XVI, Joseph Ratzinger

Definitivament, a la jerarquia catòlica se li n’ha anat totalment el cap.

Resposta a Isabel Escudero

// maig 12th, 2009 // 2 comentaris » // Llengua, Política

Fa uns dies, vaig llegir una entrada al blog d’Isabel Escudero que parlava del “valencià de Benissa”, referint-se a la curiosa variant de la nostra llengua que parla David Serra Cervera, vice-secretari d’organització del PP i veí de Benissa. Entre altres coses, critica a altres membres del PP que mai parlen en valencià, o que quan ho fan és un valencià totalment destrossat.

No em crec que el valencià que utilitza el diputat el PP David Serra en les seues intervencions davant del ple de les Corts siga el que s’empra en el seu municipi, Benissa. És tal la destrossa del llenguatge i de la parla que em veig forçada a assumir la teoria que el PP ha creat un valencià deliberadament desnaturalitzat perquè els seus càrrecs públics l’empren en els seus discursos.

[…]

Potser el que pretén el diputat de Benissa és emular al president del seu partit, Francisco Camps, altre destrossador professional del llenguatge. De fet, Serra li pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d’Alacant té mèrit.

Altres, com Ricardo Costa, no corren el perill de parlar mal el valencià, perquè senzillament mai l’utilitza.
Respecte de la qüestió de fons, no vull deixar passar la mentida que ha dit hui Serra en el ple de les Corts en la seua defensa del transvasament de l’Ebre. Ha dit que el PP no dirà que no a les dessaladores, però no les acceptarà com la solució estructural al dèficit hídric. El PP no dirà que no a les dessaladores, quan les ha injuriat fins a la sacietat, les ha boicotejat, ha dificultat la seua execució, i les ha qualificat com “les centrals nuclears del mar” (González Pons dixit).

Li vaig contestar al seu blog, però copie el meu comentari ací amb la intenció de generar (encara que siga poc) un debat al voltant dels polítics (en general) i la nostra llengua.

Isabel,

Tens raó que el valencià de David Serra està desnaturalitzat, o destrossat, i que possiblement siga de forma totalment intencional. No seré jo el que intente defensar ni que siga de forma mínima la política lingüística del PP. Al contrari, crec que no hi ha maneres més efectives de fer-li mal a la nostra llengua que les que gasten ells.

Ara, tampoc crec que des del PSOE es faça molt millor. I dic PSOE, perquè això del PSPV (malauradament) ja no s’ho creu ningú. El valencià de Jorge Alarte crec que és cosí germà del de Francisco Camps (només el gasta a les mil, encara que potser no el destrosse tant), y el de Ángel Luna, portaveu a les Corts, el mateix que el de Ricardo Costa: inexistent.

Respecte que siguen castellanoparlants (que no vol dir que em semble bé que els dos carrecs més visibles del vostre partit parlen pràcticament sempre en castellà).

El que si que em pareix realment trist es que, des d’un partit on els seus portaveus parlen en castellà, un partit que va votar fa un parell de dies en contra d’adherir-se a l’Institut Ramon Llull (i no és excusa tot això de la disciplina de vot en el partit,…) s’acuse al PP per la seua política lingüística…

O canvieu la vostra manera d’actuar (que seria el que m’agradaria) o deixeu d’atacar al PP amb això (que no és el que vull), però fer el que esteu fent ara és hipocresia.

La Teoria de Probabilitats…

// maig 11th, 2009 // No hi ha comentaris » // Cites, Miniposts

En el fons, la teoria de probabilitats és només sentit comú expressat amb números.

Pierre Simon Laplace