Arxiu de febrer, 2009

Even more, de The WaterWheel

// febrer 28th, 2009 // 4 comentaris » // Curiositats, Internet

Aquest matí, Enrique ens ha convidat a tots a un meme, d’aquestos que se solen fer per perdre el temps. I clar, com que tenim tantes coses per fer, i ens agrada tant la procrastinació, l’havia de seguir 😀

Més o menys, es tracta de:

  1. Visita la Wikipedia i fes clic en “Random”.
    El primer article que aparega serà el nom del grup.
  2. Després visita “Random quotations”.
    Les últimes paraules de l’última cita de la pàgina serà el títol del teu primer àlbum.
  3. Vés a Flickr o fes clic a “explore the last seven days”.
    La tercera imatge, sense importar quina siga, serà la portada del teu àlbum (si la imatge no tinguera una llicència que permeta el seu ús, agafa la següent que tinga una llicència adequada).
  4. A continuació, qualsevol editor gràfic aprofita per fer la portada amb tots els elements anteriors.
  5. Publíca’l i convida a qui vulgues que participe.

Crec que m’ha quedat prou bé la meva:

  1. L’article de la Wikipedia, The WaterWheel Foundation, del que he tret el nom del grup: The WaterWheel.
  2. La cita, una de Darby Conley, que m’apunte per a la secció de cites. M’he quedat amb les dues últimes paraules: Even more.
  3. La imatge que m’ha tocat ha sigut aquesta,  de Darrius Thompson.
  4. La imatge, senzilleta, l’he editada amb el Gimp, i amb l‘escalat líquid l’he reduïda en amplària sense perdre la intenció de la imatge 😀
  5. Finalment, ací està el resultat, que crec que és prou digne. A vore si gent com Òscar, Joan, Blai, David o Pau continuen el meme.
The WaterWheel - Even more

The WaterWheel - Even more

Fabra en estat pur…

// febrer 24th, 2009 // 3 comentaris » // Miniposts, Política

Fabra en estat pur.

“Porque el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente. Y toda esa gente es un voto cautivo. Ese es un voto cautivo. Supone mucho poder en un ayuntamiento, en una diputación. Yo no sé la cantidad de gente que habré colocado en doce años, no lo sé. Pero entre Penveta, Hospital, Instituto de Promoción Cerámica, Escuela Taurina, la dipuetación, el puerto… ni sé. Tonterías. …Madre que quiere entrar en el colegio de la Consolación de Burriana… que está muy difícil… y esa señora es un voto agradecido. Por lo tanto, no hace falta que me extienda mucho más”

I ara què, Mariano? L’obliguem a dimitir o no cal?

Gmail no funciona!!!
... el món s'acaba.

// febrer 24th, 2009 // 1 comentari // Internet

Aquest matí, des de les onze i pico fins a les 12 llargues ha estat Gmail sense funcionar. I si, el món s’acaba si Gmail no funciona.

Al principi pensava que m’havien fotut la contrassenya (paranoia fomentada pel que li va passar a cvander la setmana passada, i perquè m’he adonat al demanar-me la contrassenya el Thunderbird), però quan m’ha arribat pel twitter el missatge de Joan i, gairebé al mateix temps, Víctor m’ha dit que a ell tampoc li entrava, he vist que el problema no era només meu.

L’altre dia intentava explicar-li a la meua germana què era això del Twitter, i perquè pensava que estava canviant un poc la manera d’accedir a la informació més immediata d’Internet: ja no són Technorati ni Google BlogSearch els que ens informen de què està passant en aquestos instants al món, sinó que Twitter ha pres el relleu: el microblogging ha agafat una força brutal.

Per això, per veure que deien els twitters (o twitterians, com siga), he decidit pegar-li una miradeta al cercador de Twitter, i quasi m’agafa un atac: tot el món estava parlant del mateix! Es podia observar des de Twitterfall, o també des del Twitscoop, que el caos era generalitzat. Fins i tot i ha hagut confirmacions oficials per part de Google quasi immediates.

I ha sigut ahi quan he vist la frase de James Lappin:

Utilitze Gmail per a la meva feina. Almenys quan deixa de funcionar la majoria de la resta del món sap que ha deixat de funcionar. Un avantatge del monopoli.

Rajoy a ZP

// febrer 18th, 2009 // 2 comentaris » // Miniposts, Política

“Si no signa el cessament de Bermejo, es converteix en el propi Bermejo”

Mariano Rajoy a José Luis Rodríguez Zapatero, avuí al Congrés

Si Rajoy no signa el cessament de Fabra, es converteix en el propi Fabra

Si Rajoy no signa el cessament de López Viejo, es converteix en el propi López Viejo

Si Rajoy no signa el cessament de Granados, es converteix en el propi Granados

Si Rajoy no signa el cessament de Ignacio González, es converteix en el propi Ignacio González

Vist a Escolar.net

Certamen de bandes…

// febrer 17th, 2009 // 4 comentaris » // Música, Personal

Dissabte passat va ser, per fi, l’esperat IV Certamen de Marxes Mores i Cristianes d’Oliva. Com ja vaig comentar, vam estar treballant molt dur fins a l’última hora per fer un paper ben digne, i crec que ho vam aconseguir. Però bé, anem poc a poc.

Després de moltes setmanes d’assaig, i d’un sprint final amb assajos dimarts, dijous i divendres (el dimecres no vaig poder anar, però també n’hi havia) havia arribat el moment. Divendres per la nit, en acabar l’últim assaig, el treball estava fet: tots teníem clar que havíem de fer en cada moment, on venien els crescendos, en quin moment érem un simple acompanyament, o a qui havíem de sentir en les parts més expressives.

Assajant per al certamen

Assajant per al certamen

Ja dissabte, poc abans de les 3, després de dinar, Noelia i Dani van passar per baix de ma casa, i junt amb la meua germana, vam anar fent camí cap on havíem quedat per agafar els autobusos. A l’hora estàvem tots al bus, i vam començar a pujar i agarrar lloc: Oliva, allà anem!

En arribar a Oliva, ens van acompanyar a un parell d’aules de l’institut, on podríem muntar els instruments, calfar, afinar, etc. Però clar, com que faltaven un parell d’horetes per a que haguérem de preparar-nos, vam anar al bar 😛

Just abans de calfar, vam veure la interpretació que va fer la banda de Muro d’Eleazar, la marxa obligada de Rafael Mullor. Personalment, no em va agradar com van començar amb la marxa: anava massa lenta, i amb pocs matisos entre les diferents veus que apareixien. També és just dir que al final van fer un parell de crescendos brutals. I abans de que començaren les obres lliures, vam anar a preparar-nos.

Així, mentre Muro acabava, i tocava la banda de Llanera de Ranes, nosaltres vam calfar, afinar, ens vam posar nerviosos (més encara)… Però era el nostre moment. Vam entregar les acreditacions i, poc a poc, vam anar entrant a la zona de l’escenari. Després de les presentacions vam pujar dalt i quan estàvem ja tots asseguts vaig tocar un Si? per a que tots afinarem (un poc de paperot no ve malament). I Josep Cano, el nostre director, va pujar a l’escenari.

Vam començar, com havien fet ja Muro i Llanera, amb Eleazar. Es sentia molt baix de volum tot (degut a l’acústica del poliesportiu), però es sentia bé. Possiblement ens va faltar un poc d’energia, però crec que el resultat va ser bo. I els matisos que Cano portava un parell de mesos intentant que férem van eixir, en general.

Després vam tocar Moros de Bèrnia, de Jaume Jimmy Ripoll Martins. Si he de dir algo de com ens va eixir, dic que molt afinada. Possiblement era l’obra més fluixa, a mi em sembla més una marxa per a desfilar que per a concert (no sé si per a certamen, ja que aquest és el primer en que participava jo :D), però el resultat va ser bo.

I, per acabar la nostra participació, vam tocar Aleluya, del mestre alcoià Amando Blanquer Ponsoda. Aleluya va ser la primera marxa cristiana que es va composar (fins a eixe moment els bàndols cristians de les festes de Moros i Cristians sempre havien tirat mà de pas-dobles). És una obra diferent a les actuals marxes cristianes, menys guerrera i més cristiana, amb sons que evoquen cants gregorians i música d’eixe estil. I crec que també ens va eixir prou bé, prou afinada per a lo delicada que és.

IV Certamen de Marxes Mores i Cristianes

IV Certamen de Marxes Mores i Cristianes

Vam baixar de l’escenari, i vam anar cap a l’institut a desmuntar els instruments. Estàvem un poc raros. Per un  costat sabíem que no ens havia eixit tot lo bé que ens havia eixit, per exemple, a l’assaig del dijous. Però d’altra banda, ho havíem fet bé, i un bon resultat al certament era possible.

De nou vam tornar al poliesportiu, on la banda d’Oliva estava acabant la seua actuació, fora de concurs, mentre el jurat deliberava. I després d’imposar els distintius d’haver participat al certamen a les banderes de les bandes participants, començà el moment de dir els premis.

Teníem just a l’esquerra al sector jove de la banda de Llanera, i la banda de Muro estava tota a l’altra punta del poliesportiu, a la dreta del tot. Ens vam agafar, com fan els futbolistes quan en un campionat de futbol, després del partit i de la pròrroga, el resultat continua marcant un empat i tot s’ha decidir en els penals.

I ara anem a anunciar el segon premi“. Un moment, segon premi? Es de veres, només hi havia primer i segon, o siga que si ens donaven el segon, era clar que Muro havia guanyat. Però un moment, i si no ens el donaven? “I el segon premi és per a… Llanera de Ranes!“.

Llanera segons? Tan mal ho hauria fet Muro? O tan mal ho hauríem fet nosaltres? Tots, en el fons, sabíem que ja estava, havíem perdut, però no ho volíem creure. No podia ser, havíem treballat massa… “I el primer premi… per a Muro!”.

“Eoeoeoeo!!!!” es va sentir a l’altra punta del poliesportiu. La banda de Muro, tots a una celebraven el primer premi. Els de Llanera seguien celebrant el segon. I nosaltres estavem com si ens hagueren desenxufat. Com si se’ns haguera acabat la bateria. Apatia total. Necessitavem un motiu, un bon motiu, saber què havia passat. Què havíem fet pitjor que els altres. Però no, no vam saber els punts que ens vam emportar. I tampoc importava realment.

Ràbia. Decepció. Tristesa. Impotència.

Ja de camí a l’autobús, van començar les hipòtesi, que si els de Llanera havíen tocat 3 cançons de Mullor (que, recordem estava al jurat), que si els de Muro n’havíen tocat també dos d’ell, que si a la pròxima guanyem… i poc a poc vam anar recuperant la moral. Vam sopar tots junts al Llaurador, on no van faltar les cançonetes (Núria al clarinet, Llorenç a la trompeta i Dani i jo partint-nos el seu saxo). Després “Morralla & Associats” vam anar al Codi. Va ser una nit molt bona, ens vam riure bona cosa i ho vam passar realment bé. Però tot anava amb un regustet amarg.

Tocant després de sopar, al Llaurador

Tocant després de sopar, al Llaurador

Ara, quan ja han passat uns quants dies, les coses es poden analitzar un poc millor. Vam quedar tercers, sí, però vam treballar. Anavem molt il·lusionats (sobre tot els joves) i ens vam pegar el bac, però el que ens ha quedat clar és que podem fer-ho. Podem guanyar. Perquè sabem tocar, i tocar bé. I sabem treballar-nos les obres. I cumplir amb els assajos, si hi ha la suficient motivació.

Feia quinze anys que la banda no anava a cap certamen, i eixa falta d’experiència també és possible que ens afectara. Però ara ja en tenim, d’experiència. Almenys de quedar els últims. Així que, a partir d’ara, qualsevol cosa que passe serà a millor. I segur que, en poc de temps, guanyarem algun certamen. Per ganes no quedarà.

Vint-i-sis…
... encara en són més!

// febrer 12th, 2009 // 6 comentaris » // Personal

A partir d’avuí sóc un any més major (físicament, eh???, que de mentalitat soy como un niño).

Estic mooolt i mooolt preocupat, ja que aquest aniversari no és un aniversari qualsevol, perquè deixe oficialment de ser jove!!!! Açò m’ha caducat!!!

Carnet Jove Euro <26

Carnet Jove Euro <26

Menos mal que, fa un parell d’anys, s’ho van repensar i han fusionat el Euro<26 i el Carnet+26, i ho han allargat fins als trenta 😀

Aquestos dies estic, junt amb la resta de gent de la Banda de Benissa (oficialment, músics de la Societat Lírica i Musical), preparant el certamen de música festera d’Oliva, al que anirem dissabte amb la intenció de guanyar. Estem tenint assajos totes les nits i, encara que a tots no he pogut anar (més que res… perquè estic a Alacant!!!) intente fer tot el possible. Aquesta setmana s’acabarà havent-me alçat tres dies a les 6 del matí per agafar el bus i vindre a la Universitat!

Però a partir de dissabte descansarem, i intentaré dues coses: relaxar-me musicalment parlant, i centrar-me acadèmicament parlant: Rabiner i els Models Ocults de Markov (HMM) m’estan esperant!

Fareu el mateix a Benissa?

// febrer 3rd, 2009 // 3 comentaris » // Personal, Política

Sueca adjudicarà només a empreses locals les obres del “pla Zapatero”

L’ajuntament de Sueca distribuirà les obres incloses en el Fons Estatal d’Inversió Local, que sumen prop de 5 milions d’euros, “exclusivament” entre les empreses locals segons ha afirmat avui el seu alcalde, Joan Baldoví

Entre els requisits fonamentals per a aconseguir algun dels 27 projectes, està el d’estar donat d’alta en l’IAE abans de desembre del passat any en el municipi de Sueca i en l’epígraf de la construcció.

[…]

Baldoví ha dit que la seua principal pretensió és “aconseguir un repartiment just i equitatiu del fons, especialment en el sector de la menuda i mitjana empresa local”, ja que no es podran adjudicar més de dos projectes a una mateixa empresa.

Fareu (tots els partits: PPPSD des del govern, PSOE des de l’oposició, i CIBE-BLOC entre una cosa i l’altra) el mateix al nostre poble? O vindran les grans constructores  i s’emportaran la majoria del pastís?

Ho veurem…