Increíble, extret d’un apunt al bloc de Vicent Partal.
La gran guerra bretona (Bretanya 4)
Hi ha un monument a la plaça del poblet, amb un soldat abillat a la manera de la primera guerra mundial. M’hi acoste i quede corprés. Els quatre cantons del monument són plens amb els noms dels joves morts en la guerra fent fila amb l’exèrcit francès. Compte els noms d’una de les quatre plaques. En són trenta sis. Molts d’ells de germans, amb els mateixos cognoms. Trenta sis per quatre fan cent quaranta quatre morts en un poble que dubte molt que ara arribe a tindre tanta gent. I hi ha una altra dada encara més esfereidora: al peu del monument una altra placa recorda els morts de la segona guerra mundial i només en són deu.
Com s’explica tanta diferència? Senzill. Els francesos van usar els bretons com a munició de guerra. Els hi van enviar al front en una proporció descomunal respecte al nombre de joves francesos que hi anaven. En van morir 120.000 segons les dades oficials i això va deixar Bretanya morta, sense els seus joves. Per això quan va arribar la segona guerra simplement no en quedaven ja.
Aquella matança, per cert, va aniquilar els parlants joves del bretó, un cop del qual la llengua no s’ha recuperat.
Fortíssim.
Deu ser això el que entenen ells per Liberté, égalité, fraternité...
Au!
el llibre "converses amb el meu gos" (o algo així) en parla. ara no el trobo, si no, et copiaria el que en diu... així que si pots, busca si el trobes i llegeix-lo, que és curtet i estic segura que t'interessarà el que hi diu.
Gràcies, Carme, intentaré aconseguir-lo i pegar-li una bona llegida. Pel que he vist per la xarxa, promet.