La perruqueria…

// 13 de març de 2008 // Política

Amb el permís de Vicent (i també de Gandulf) m’agradaria reproduir una entrada del seu bloc que he llegit hui.

Avui he anat a que em tallen el monyo (sóc Vicent, el que en té) a una perruqueria unisex. N’hi havia una dona esperant que li acabara de fer efecte el tint del seu. S’hem posat a xarrar el perruquer, votant del PP, i jo mateix; després s’ha afegit la dona a la conversa, també votant del PP.Els dos es queixaven: de com de malament està la sanitat, de la massiva construcció que està desfent el poble i omplint-lo d’estrangers (a molts pobles del País Valencià són considerats estrangers o castellans tots aquells que no parlen valencià), etc.

He hagut d’explicar-los que l’urbanisme és una competència municipal i autonòmica, que el que ací practiquem només beneficia els especuladors i corruptes per bé que molta gent creu que es farà rica, i que al poble i al país mana el partit que ells han votat. Que la sanitat també ho és, com l’educació, la justícia, l’agricultura i tantes altres, que el País Valencia és el que menys inverteix per habitant de tot l’Estat en sanitat, dels que menys en universitats o investigació i desenvolupament, que si viatjaven una mica s’hi trobarien arreu del país vora 1.000 aules prefabricades, que si veuen Canal 9 no s’assabentarien de res… m’han deixat parlar una bona estona sense quasi intervindre, sorpresos.

No sabien res de tot això, una treballadora per compte aliè i un treballador autònom que té a disposició de qui entre a la perruqueria un diari del dia dels considerats progressistes i un parell de revistes, per suposat del cor. Estàvem d’acord en tot, i he tingut la sensació de que era perquè tots tres som valencians (jo del Camp del Túria, el perruquer de la Vila Joiosa i la dona de Muro del Comtat).

Els he parlat dels marcs conceptuals (en realitat és una estratègia copiada dels ianquis) que ha aconseguit crear el PP valencià perquè el resultat siga que tot aquell que estiga en desacord amb les seues polítiques siga un mal valencià, fins i tot aquells que ens queixem de com s’ho fa Canal 9 podem ser considerats uns mals valencians. Els he dit que la sanitat i l’educació valencianes, que podrien seguir així 25 anys més, és cert, no havien estat pitjor en la vida i que això no ha de ser necessàriament així, que no està predeterminat mane qui mane.

Després han parlat ells, han manifestat que efectivament les coses no estan com sembla, que un parell d’amics del perruquer han hagut de deixar l’hospital de Torrevella perquè ha passat a ser de gestió privada, que no sabien que les obres sense llicència d’un quarter de la guàrdia civil són competència del Ministeri de l’Interior, que les cites per al metge de capçalera tenen una demora d’una setmana, i així durant un quart d’hora més. Quan he marxat, després de pagar, la senyora m’ha fet aturar-me:

“Escolta, que has dit que no és bo vore Canal 9. Per què?”

Deixeu una resposta