Arxiu de setembre, 2008

Dropbox, magatzem en xarxa

// setembre 19th, 2008 // 2 comentaris » // Informàtica, Internet

Si alguna vegada acabem destruint el món, l’última veu en sentir-se probablement siga la d’un expert dient que «això no pot passar»

Peter Ustinov

Vist a Microsiervos
Barbaritats valencianes, a Canviem la realitat, de Sergi.

Vist a Eu!, a Vent d Cabylia, de Vicent Baydal

No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.

Randy Pausch

Randy Pausch era professor de la Universitat de Carnagie Mellon, als Estats Units. Al llarg de la seva vida, va treballar per a Disney, Electronic Arts, i també va fer treballs de consultoria per a Google. Fa vora dos anys, li van diagnosticar un càncer de pàncrees, i l’agost passat, després de sotmetre’s a diversos trataments quirúgics i de quimioteràpia, els metges van descobrir que hi havia metastasi, i que li quedaven pocs mesos de vida (entre tres i sis).

El mes següent, just fa un any (el 18 de setembre de 2007), Randy Pausch va fer una conferència a la seva universitat, anomenada “Aconseguir realment els teus somnis de xiquet“. Formava part d’una sèrie de conferències on cada ponent havia de parlar de tot allò que voldria explicar si sabera que era la última classe que anava a donar, i es titulava “The Last Lecture” (l’última lliçó). Però quan se li va donar eixe nom, i se li va proposar a Randy que la donara, ningú no sabia que en el seu cas no seria una hipotesi: era realment l’última lliço que anava a donar en la universitat.

La xarrada és impresionant, i a tots els que no l’hageu vista, vos recomane que la vegeu. Ací està en anglés, sencera, i subtitulada en castellà, alemany i anglés.

La conferència ha sigut tot un fenòmen en internet, i fins i tot s’ha arribat a editar un DVD. També s’ha publicat un llibre, fet a partir d’entrevistes telefòniques a Randy, mentre aquest passava els últims dies amb la seva família.

Randy Pausch va donar la última lliço de la seva vida fa just un any, però gràcies a haver-ho fet, serivarà durant molt de temps per ensenyar-nos coses a tots.

Busca la passió que ha de moure la teva vida, i eixa passió no està ni en coses materials ni en els diners (sempre hi haurà algú pel teu voltant que en tinga més). La vertadera passió està en les coses que t’omplin des del teu interior, i està cimentada en les persones i en les relacions amb les persones,  en com seràs recordat quan ja no estigues ací.

Seguint un poc a Òscar i els seus productes de la setmana, vaig a intentar començar una nova secció del bloc, amb xicotetes revisions i recomanacions de productes, serveis, programes,… que veig d’utilitat: Producte Recomanat. I per començar, el Dropbox.

Dropbox

Dropbox és un nou servei de sincronització entre dispositius. Es tracta d’un client (disponible per a Windows, Linux i Mac) que es connecta als servidors de Dropbox i sincronitza carpetes locals del teu equip amb el que tingues al teu compte en el servidor, desant a més un històric dels canvis per poder restaurar els fitxers a estats anteriors.

En principi, és una cosa semblant al rsync o programes similars, però amb una interfície gràfica perfecta: no notes en absolut que estàs treballant amb alguna cosa remota. La interfície s’assembla molt al TortoiseSVN, un client SVN per a Windows, que afegeix unes icones a l’Explorador de Windows de manera que sabem en quin estat tenim la còpia local respecte a la que hi ha en el servidor.

Però hi ha algunes coses que fan de Dropbox un servei web molt bo:

  • Tens també una interfície web, amb la que pots accedir des del teu compte als fitxers que tingues emmagatzemats.
  • Té una opció d’autogenerar galeries fotogràfiques amb les imatges d’un director; a més, aquestes galeries són accessibles des de la web per tothom (sempre que ho permetes expressament).
  • Pots “compartir” carpetes entre dos o més comptes de Dropbox: d’aquesta manera, sempre pots tindre en una carpeta compartida un treball i tots els companys de classe accedir a ell, o pots passar-li les últimes fotos als teus amics, etc.
  • Pots posar fitxers disponibles per a tothom en la web: es genera un enllaç públic i tothom es pot descarregar-ho.
  • Funciona a base de diferències binàries (diff en mode binari): només es transmet al servidor el canvi entre com era el fitxer abans i després dels canvis que s’hagen pogut produïr. D’aquesta manera, s’optimitza l’ample de banda consumit.
  • La facilitat de tornar a versions anteriors al fitxer: des de la interfície web, només cal escollir la revisió del fitxer a restaurar.
  • És gratuït (fins a 2Gb). De tota manera, és possible augmentar aquest espai comprant un compte premium per vora $10 mensuals. Els serveis freemium (free + premium) es veu que triomfen.
  • A diferència d’interfícies semblants per a SVN, és totalment transparent a l’usuari: no s’ha de fer res per a indicar-li al programa que sincronitze amb el servidor.

Ja havia sentit parlar d’ell quan estava en beta, però després d’un bon article d’Antonio Ortiz i, sobretot, un comentari al seu favor d’Enrique, m’he decidit a provar-lo. I la veritat és que val la pena. El recomane a tots.

L'ultima lliçó de Randy Pausch

// setembre 18th, 2008 // 4 comentaris » // Cites, Personal

Si alguna vegada acabem destruint el món, l’última veu en sentir-se probablement siga la d’un expert dient que «això no pot passar»

Peter Ustinov

Vist a Microsiervos
Barbaritats valencianes, a Canviem la realitat, de Sergi.

Vist a Eu!, a Vent d Cabylia, de Vicent Baydal

No podem canviar les cartes que ens han repartit, però encara hem de jugar la partida.

Randy Pausch

Randy Pausch era professor de la Universitat de Carnagie Mellon, als Estats Units. Al llarg de la seva vida, va treballar per a Disney, Electronic Arts, i també va fer treballs de consultoria per a Google. Fa vora dos anys, li van diagnosticar un càncer de pàncrees, i l’agost passat, després de sotmetre’s a diversos trataments quirúgics i de quimioteràpia, els metges van descobrir que hi havia metastasi, i que li quedaven pocs mesos de vida (entre tres i sis).

El mes següent, just fa un any (el 18 de setembre de 2007), Randy Pausch va fer una conferència a la seva universitat, anomenada “Aconseguir realment els teus somnis de xiquet“. Formava part d’una sèrie de conferències on cada ponent havia de parlar de tot allò que voldria explicar si sabera que era la última classe que anava a donar, i es titulava “The Last Lecture” (l’última lliçó). Però quan se li va donar eixe nom, i se li va proposar a Randy que la donara, ningú no sabia que en el seu cas no seria una hipotesi: era realment l’última lliço que anava a donar en la universitat.

La xarrada és impresionant, i a tots els que no l’hageu vista, vos recomane que la vegeu. Ací està en anglés, sencera, i subtitulada en castellà, alemany i anglés.

La conferència ha sigut tot un fenòmen en internet, i fins i tot s’ha arribat a editar un DVD. També s’ha publicat un llibre, fet a partir d’entrevistes telefòniques a Randy, mentre aquest passava els últims dies amb la seva família.

Randy Pausch va donar la última lliço de la seva vida fa just un any, però gràcies a haver-ho fet, serivarà durant molt de temps per ensenyar-nos coses a tots.

Busca la passió que ha de moure la teva vida, i eixa passió no està ni en coses materials ni en els diners (sempre hi haurà algú pel teu voltant que en tinga més). La vertadera passió està en les coses que t’omplin des del teu interior, i està cimentada en les persones i en les relacions amb les persones,  en com seràs recordat quan ja no estigues ací.

Barbaritats valencianes…

// setembre 11th, 2008 // No hi ha comentaris » // Llengua, Miniposts

Si alguna vegada acabem destruint el món, l’última veu en sentir-se probablement siga la d’un expert dient que «això no pot passar»

Peter Ustinov

Vist a Microsiervos
Barbaritats valencianes, a Canviem la realitat, de Sergi.

Vist a Eu!, a Vent d Cabylia, de Vicent Baydal

Dia LHC

// setembre 10th, 2008 // 3 comentaris » // Cites, Miniposts

Si alguna vegada acabem destruint el món, l’última veu en sentir-se probablement siga la d’un expert dient que «això no pot passar»

Peter Ustinov

Vist a Microsiervos

Inici de curs…
... allà anem!

// setembre 4th, 2008 // 5 comentaris » // Personal

Troba un treball que t’agrade, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida.

Confunci

Increíble, extret d’un apunt al bloc de Vicent Partal.

La gran guerra bretona (Bretanya 4)

Hi ha un monument a la plaça del poblet, amb un soldat abillat a la manera de la primera guerra mundial. M’hi acoste i quede corprés. Els quatre cantons del monument són plens amb els noms dels joves morts en la guerra fent fila amb l’exèrcit francès. Compte els noms d’una de les quatre plaques. En són trenta sis. Molts d’ells de germans, amb els mateixos cognoms. Trenta sis per quatre fan cent quaranta quatre morts en un poble que dubte molt que ara arribe a tindre tanta gent. I hi ha una altra dada encara més esfereidora: al peu del monument una altra placa recorda els morts de la segona guerra mundial i només en són deu.

Com s’explica tanta diferència? Senzill. Els francesos van usar els bretons com a munició de guerra. Els hi van enviar al front en una proporció descomunal respecte al nombre de joves francesos que hi anaven. En van morir 120.000 segons les dades oficials i això va deixar Bretanya morta, sense els seus joves. Per això quan va arribar la segona guerra simplement no en quedaven ja.

Aquella matança, per cert, va aniquilar els parlants joves del bretó, un cop del qual la llengua no s’ha recuperat.

Fortíssim.
Ja comença de nou el curs acadèmic.

Dilluns pel matí vaig tornar a Sant Vicent, per començar ja el curs a la Universitat. Curs en cursiva, perquè enguany no tindré cap classe, ni cap assignatura per fer: “només” està la tesina/tesi per fer. He de treballar dur, perquè vull entregar la tesina en desembre. Supose que podré arribar a temps, però només si em pose les piles.

Referent a les piles, crec que les he carregat prou. Durant l’estiu, no m’he matat que diguem. Un juliol light (després de moros, que voleu…) i un agost pràcticament inexistent en lo referent al treball d’investigació. També vaig fer el curset de Web 2.0 del que vaig parlar en apunts anteriors.

Referent a projectes web alternatius, Héctor i jo hem anat definint una miqueta el roadmap de la nostra primera aventura empresarial? No es tracta d’una idea brillant amb la que ens podrem jubilar d’ací a un parell d’anys, però pensem que alguna sopaeta de tant en tant si que ens pot pagar. Per això lo de empresarial en cursiva també: no és tracta d’una empresa (de moment), però si anara bé, perquè no? I lo millor de tot és el nom, però això ja vindrà més avant.

A més, també amb Héctor, he fet un viatget del 21 al 27 d’agost: hem visitat els Països Baixos: Utrecht, Amsterdam, Rotterdam, La Haia i Maastricht. Una ruta completa pel país, que ens va servir per descansar, veure món, i tornar a casa amb unes ganes d’un bon plat d’arròs i de pegar una “suà” tipica del mes d’agost… Queda pendent una crònica del viatge.

Musicalment, amb la banda, un parell de concerts (València i Senija), i entrades de moros a Poble Nou i a Oliva. Amb la Xaranga, hem anat a tocar a Calp, a la cavalcada de les festes patronals (subcontracte de l’Espardenya) i també hem tingut un parell de baixes: Judith i Núria ens deixen.

I finalment, matins a la mar i gelats a la plaça amb Maria Luisa, burrets fresquets amb Robert, Sílvia, i tota la resta de la tropa, sessions de cine al centre comercial d’Ondara,… en fi, estrès estival total i absolut.

Per a aquest nou curs, molts propòsits (com sempre), dels quals només es compliran uns quants (també com sempre), però el que és segur és que aprendrem moltes coses, i traurem experiències positives.

Anem allà!

Munició de guerra

// setembre 2nd, 2008 // 3 comentaris » // Llengua, Política

Troba un treball que t’agrade, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida.

Confunci

Increíble, extret d’un apunt al bloc de Vicent Partal.

La gran guerra bretona (Bretanya 4)

Hi ha un monument a la plaça del poblet, amb un soldat abillat a la manera de la primera guerra mundial. M’hi acoste i quede corprés. Els quatre cantons del monument són plens amb els noms dels joves morts en la guerra fent fila amb l’exèrcit francès. Compte els noms d’una de les quatre plaques. En són trenta sis. Molts d’ells de germans, amb els mateixos cognoms. Trenta sis per quatre fan cent quaranta quatre morts en un poble que dubte molt que ara arribe a tindre tanta gent. I hi ha una altra dada encara més esfereidora: al peu del monument una altra placa recorda els morts de la segona guerra mundial i només en són deu.

Com s’explica tanta diferència? Senzill. Els francesos van usar els bretons com a munició de guerra. Els hi van enviar al front en una proporció descomunal respecte al nombre de joves francesos que hi anaven. En van morir 120.000 segons les dades oficials i això va deixar Bretanya morta, sense els seus joves. Per això quan va arribar la segona guerra simplement no en quedaven ja.

Aquella matança, per cert, va aniquilar els parlants joves del bretó, un cop del qual la llengua no s’ha recuperat.

Fortíssim.

Un treball que t'agrade…
...no és treball

// setembre 1st, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Miniposts, Personal

Troba un treball que t’agrade, i no tornaràs a treballar ni un sol dia de la teva vida.

Confunci