Arxiu de abril, 2008

No ens alimenten les molles…

// abril 22nd, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Miniposts, Política

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.

Ovidi Montllor

Només socis…
... té bona pinta.

// abril 21st, 2008 // 2 comentaris » // Lectura, Llengua

La setmana passada va vindre a la Universitat Ferran Torrent a presentar el seu últim llibre, Només socis. En el llibre, reapareixen un bon grapat de personatges de novel·les anteriors: de la trilogia política valenciana (Lloris, el president del València), de la novel·la negra (Butxana), els de gràcies per la propina (els germans Josep i Ferran Torres)…

La veritat és que és un llibre que pinta molt bé. Si vos interessa, hi ha una entrevista que li fan els de Vilaweb, molt bona. També un vídeo on comença a llegir la novel·la.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LxRNxMai0X8[/youtube]

El Ferran Torrent és un dels escriptors que més m’agraden: em vaig llegir Societat Límitada i Espècies protegides en un no-res, i la d’Un negre amb un saxo també és boníssima.

I com que m’agrada, vull tindre la bibliografía prou completa d’ell. I a mesura que vaja llegint (o rellegint) els llibres, faré una entrada de cadascun d’ells. De moment, vaig marcant els que tinc, he llegit però no tinc i els que ni tinc ni he llegit.

  • No emprenyeu el comissari, 1984
  • Penja els guants, Butxana, 1985
  • Un negre amb un saxo, 1987
  • Cavall i Rei, 1989
  • L’any de l’embotit, 1992
  • Gràcies per la propina, 1994
  • La mirada del tafur, 1997
  • Semental, estimat Butxana, 1997
  • L’illa de l’holandés, 1999
  • Cambres d’acer inoxidable, 2000
  • Societat limitada, 2002
  • Espècies protegides, 2004
  • La vida en l’abisme, 2004
  • Judici final, 2006
  • Només socis, 2008

Sobra dir que si algú vol fer-me un regal, i decideix comprar-me algun llibre dels que estan marcats en roig o blau, li estaré molt agraït 😉

Comentar programes…
... i netejar el bany

// abril 18th, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Miniposts, Programació

Comentar el codi és com netejar el bany; ningú vol fer-ho, però el resultat sempre és una experiència més agradable per a un mateixa i per als seus convidats.

Ryan Campbell

Chikilicuatre benissero…
... quina currada!

// abril 18th, 2008 // 1 comentari // Curiositats

M’han passat l’enllaç a un video del youtube, que m’ha deixat al·lucinat. Es tracta d’un vídeo que ha fet una xica de Benissa, Patri Ortolà (que, per cert, no sé qui és), que presenta de la següent manera:

al meu poble diuen que “a qui no té faena deu li’n dóna”… el cas és que jo si que tinc feina, però… ací va, després de dues setmanes d’haver-lo fet m’he decidit.

I ací va el vídeo en qüestió. Mereix ser tafanejat, “meneame”nat, i fins i tot, “digg”at. 😀

[youtube]http://youtube.com/watch?v=RvLCNauxQRw[/youtube]

Més ponent que ningú…

// abril 16th, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Llengua, Miniposts

Una cosa és claríssima: ací només podem ser llevant mirats des de la meseta, en perspectiva purament peninsular, continental. Mirats des de la mar, des de qualsevol punt del Mediterrani, som més ponent que ningú.

Joan Francesc Mira

Addicció als blogs…
... doctor, té cura?

// abril 14th, 2008 // 4 comentaris » // Internet, Lectura

Per als que no sabeu que són els fils de subscripció (feed, RSS,…), Benjamí fa una bona explicació en aquesta entrada.

Durant molt de temps vaig utilitzar Bloglines com a plataforma des d’on llegir els blogs que tenia sindicats (després d’un suggeriment de Joanba). Al principi, tot era un afegir blogs nous, com si d’una competició es tractara.

Però, com era previsible, la quantitat de feeds va començar pujar com l’espuma, i vaig optar per, de tant en tant, anar esborrant-ne algun (normalment per a sentir-me millor després d’haver-ne afegit uns quants). L’etapa Bloglines va acabar amb 124 blogs sindicats.

Més tard vaig passar a utilitzar el Google Reader (després d’haver-ho intentat prèviament sense èxit) i la mecànica era la mateixa: de tant en tant afegia algun blog nou i molt de tant en tant n’esborrava algun.

Açò generava un lent però constant augment de les subscripcions, fins que la cosa em va resultar ja alarmant. No recorde ara la quantitat, però segur que superava de llarg els 150.

En eixe moment arriba la primera fase de neteja: gràcies a les estadístiques que proporciona el Google Reader, vaig ser capaç d’esborrar un bon grapat de blogs que rarament s’actualitzaven, i també un altre grapat dels quals gairebé mai llegia res del que deien.

En esta primera neteja, que es va fer en diverses fases, la quantitat de blogs sindicats va tornar a baixar, però el descens es va veure compensat ben prompte amb noves incorporacions que, per contra, si que s’actualitzaven sovint. Com es sol dir, era fugir del foc per caure a les brases. Tenia menys blogs, sí, però amb un total de més apunts interessants.

I és eixa paraula la realment important: interessants. Interessants per què? Per què un dia, el mateix autor, va escriure alguna cosa que valia la pena? Per què així sóc el primer en enterar-me de les funcionalitats que tindrà el proper Google el-que-siga Beta? Per què estaré al dia de tot el que passa per la blogosfera? I tot això és realment interessant?

La resposta: per a mi, NO.

I va començar l’operació “Neteja del Google Reader 2.0”. En aquesta ocasió, els motius per esborrar eren distints. Millor dit, era només un.

Per què / Per a què collons vull jo saber el que diu XXX ?

Si era capaç de trobar una resposta immediata (encara que valia una resposta xorra, com “perquè si!”) a “la pregunta”, el blog continuava sindicat.

D’aquesta manera he aconseguit baixar a 68 els blogs sindicats, dels quals almenys 20 me’ls cepillaré (com Guerra l’estatut català) en la Neteja 2.1.

El millor de tot? Que poc a poc, tal i com vaig fer amb el correu, menys quantitat de coses = més, millor i més facil organització. Una cosa que a mi em fa molta falta.

Qui vol dir una cosa i no sap…

// abril 14th, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Llengua, Miniposts

Qui vol dir alguna cosa i no sap com expressar-la amb claredat (parlem del fet de parlar, no d’escriure), serà com si no diguera res, i qui parla de manera confusa, potser és que no té clar què vol dir.

Joan Francesc Mira

Res no m’agrada tant…
... com la pebrera

// abril 14th, 2008 // 2 comentaris » // Poesia

Òscar em va recordar un poema de Vicent Andrés Estellés que va recitar Feliu Ventura durant el concert.

El poema en qüestió m’agrada, sobre tot perquè expressa d’una manera genial una cosa tan quotidiana com menjar-se una pebrera torrada.

Escriure bé és una cosa que sempre m’hauria agradat saber. És un dels motius que em fan escriure en aquest bloc, intentar millorar poc a poc la meua forma d’escriure.

Però si sóc sincer, mai havia llegit res d’Estellés, considerat com un dels millors poetes valencians del segle XX. I crec que açò s’haurà de canviar, si més no perquè llegir dels grans sempre és bo.

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Per cert, el poema el vaig trobar a un blog que no coneixia, i que sembla que està mort (o almenys en coma: no actualitzat des de 2006): De calories i plaer.