Arxiu de març, 2008

Cazorla…
... bon lloc on anar de vacances

// març 26th, 2008 // No hi ha comentaris » // Personal

Aquestes vacances de setmana santa, he anat amb Maria Luisa, Robert i Sílvia a passar uns dies de descans a un apartament rural a la Serra de Cazorla.

Hem vist animals de tota classe: cèrvols, porcs senglars, raboses, esquirols, àguiles i voltors… i hem caminat mooooolt (segons les xiques :P)

La veritat és que ha sigut un viatge que ha valgut la pena. On anar l’any que ve? S’accepten propostes…

Pasqua 2008 a Cazorla

Programari sagrat…
... quines coses

// març 18th, 2008 // No hi ha comentaris » // Cites, Curiositats, Miniposts

El software i les catedrals s’assemblen molt. Primer els construïm, i després preguem.

Anònim

Vist a Mundo Geek

La perruqueria…
... te eixes coses

// març 13th, 2008 // No hi ha comentaris » // Política

Amb el permís de Vicent (i també de Gandulf) m’agradaria reproduir una entrada del seu bloc que he llegit hui.

Avui he anat a que em tallen el monyo (sóc Vicent, el que en té) a una perruqueria unisex. N’hi havia una dona esperant que li acabara de fer efecte el tint del seu. S’hem posat a xarrar el perruquer, votant del PP, i jo mateix; després s’ha afegit la dona a la conversa, també votant del PP.Els dos es queixaven: de com de malament està la sanitat, de la massiva construcció que està desfent el poble i omplint-lo d’estrangers (a molts pobles del País Valencià són considerats estrangers o castellans tots aquells que no parlen valencià), etc.

He hagut d’explicar-los que l’urbanisme és una competència municipal i autonòmica, que el que ací practiquem només beneficia els especuladors i corruptes per bé que molta gent creu que es farà rica, i que al poble i al país mana el partit que ells han votat. Que la sanitat també ho és, com l’educació, la justícia, l’agricultura i tantes altres, que el País Valencia és el que menys inverteix per habitant de tot l’Estat en sanitat, dels que menys en universitats o investigació i desenvolupament, que si viatjaven una mica s’hi trobarien arreu del país vora 1.000 aules prefabricades, que si veuen Canal 9 no s’assabentarien de res… m’han deixat parlar una bona estona sense quasi intervindre, sorpresos.

No sabien res de tot això, una treballadora per compte aliè i un treballador autònom que té a disposició de qui entre a la perruqueria un diari del dia dels considerats progressistes i un parell de revistes, per suposat del cor. Estàvem d’acord en tot, i he tingut la sensació de que era perquè tots tres som valencians (jo del Camp del Túria, el perruquer de la Vila Joiosa i la dona de Muro del Comtat).

Els he parlat dels marcs conceptuals (en realitat és una estratègia copiada dels ianquis) que ha aconseguit crear el PP valencià perquè el resultat siga que tot aquell que estiga en desacord amb les seues polítiques siga un mal valencià, fins i tot aquells que ens queixem de com s’ho fa Canal 9 podem ser considerats uns mals valencians. Els he dit que la sanitat i l’educació valencianes, que podrien seguir així 25 anys més, és cert, no havien estat pitjor en la vida i que això no ha de ser necessàriament així, que no està predeterminat mane qui mane.

Després han parlat ells, han manifestat que efectivament les coses no estan com sembla, que un parell d’amics del perruquer han hagut de deixar l’hospital de Torrevella perquè ha passat a ser de gestió privada, que no sabien que les obres sense llicència d’un quarter de la guàrdia civil són competència del Ministeri de l’Interior, que les cites per al metge de capçalera tenen una demora d’una setmana, i així durant un quart d’hora més. Quan he marxat, després de pagar, la senyora m’ha fet aturar-me:

“Escolta, que has dit que no és bo vore Canal 9. Per què?”


...

// març 9th, 2008 // No hi ha comentaris » // Miniposts, Política

DEA, allà anem…
... esperem arribar

// març 6th, 2008 // No hi ha comentaris » // Universitat

Després de molts mesos pensant-m’ho, analitzant idees, fent xicotetes proves… es pot dir que la màquina ja està en funcionament.

Encara estic al Taller Digital de la Universitat d’Alacant, i fins a final de més estaré encara a jornada completa, però només comence abril ja estaré només mitja jornada, i això em permetrà tirar-li moltes mes hores al doctorat.

La meva idea és anar ben matinet al TD, i quan haja fet les hores que toquen, arrear cap al laboratori de becaris del DLSI per a fer feina allí. Em conec massa, i sé que ací a casa faria el gos bona cosa!

Però he decidit que ja està bé, que no es pot anar fent les coses tan a poc a poc, i ahir, abans del partit del Madrid (per cert, Roma oeoeoe, Roma oeoeoe….) vaig estar parlant amb Fran i amb Gema, els dos treballadors de Prompsit (i molt bona gent) i vaig començar a aclarir molt millor les meues idees.

Avuí ha tocat començar a muntar el sistema en sí, que aniré desvelant en posteriors capítols d’aquesta nova sèrie, però he hagut de parar perquè he trobat un “bug” al paquet fr-ca d’Apertium, que necessite per al meu sistema.

Amb els meus treballs no vaig a erradicar la fam del món, ni trobar la cura al càncer o la SIDA, però si aconseguisc colaborar en facilitar d’alguna manera la comunicació entre la gent de diversos països, estaré més que satisfet.

Ara toca netejar la taula de papers escampats, començar a muntar un bon registre de referències bibliogràfiques, i a treballar!

Seguirem informant…

Potències de 10…
... que grans i menuts som alhora

// març 5th, 2008 // No hi ha comentaris » // Curiositats, Internet

Ja fa temps vaig veure aquest vídeo, i l’havia deixat pendent de publicar-lo algun dia ací al bloc, perquè és realment curiós.

El vídeo tracta de la mida relativa que tenen totes les coses de l’univers, i quin és l’efecte d’afegir un zero quan treballem amb aquest tipus de magnituds.

El vídeo segueix tota l’estona la mateixa dinàmica: comença mostrant-nos una imatge d’un metre quadrat, des d’un metre de distància (100 metres X 100 metres) i, cada deu segons que passen, la càmera “afegeix un zero” a les dimensions de la imatge que ens mostra (al cap d’un segon, la imatge és de 101 x 101, després 102 x 102 i així successivament) i a la distància des de que ens ho mostra fins arribar a 1024. Resulta com a mínim curiós veure com desapareix el nostre planeta en la immensitat de l’univers. Fins i tot la nostra galàxia s’ha perdut de vista. O no?

Una vegada ja hem arribat al punt més allunyat, cada dos segons es redueix fins que tornem a arribar a l’escena inicial. Però no para ací. Ara comença a la invers, i cada deu segons s’apropa una potència de 10 a la imatge, mostrant-nos la mà de l’home que apareix en la imatge inicial, fins arribar a la pell, les cèl·lules,… Quan arriba a 1 micra (10-6 metres) ja es poden veure perfectament els nuclis de les cèl·lules formats per les cadenes d’ADN. El vídeo continua arrimant-se, i a 10-9 metres ja s’observen els àtoms que formen les mol·lècules d’ADN. Tres potències de 10 després, a 10-12 ja es pot apreciar el nucli dels àtoms, format per protons i neutrons, i continua fins que arriba a un nivell subatòmic.

Interessant video, i prou frikada 😀