Arxiu de desembre, 2007

Bon nadal!
I feliç any nou 2008!

// desembre 24th, 2007 // 2 comentaris » // Personal


Enguany torna la felicitació nadalenca!

Bon Nadal i Feliç Any 2008!

Felicitació basada en una foto de TIO…, sota una llicència de Creative Commons. Creative Commons License

Editat: a la felicitació posava desitje en lloc de desitge. Falta greu!

Quina frase…
... m'ha fet gràcia :D

// desembre 14th, 2007 // No hi ha comentaris » // Cites, Curiositats

Anit, quan tancàvem la Farola, ens vam ajuntar allí mitja banda: Albarítono, Juanet, Marcos, Robert, Marto,… I Marto va amollar una frase de les seues, memorable com totes elles.

Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges

Senzillament, Marto.
No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

Funcionaris de la Generalitat tanquen amb nocturnitat i sense avís previ el repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)

Contràriament a l’anterior intent de tancament, el passat 27 d’abril, en aquesta ocasió la Generalitat Valenciana ha procedit a l’accès forcòs a les intal·lacions sense el permís pertinent del propietari de les mateixes, ACPV. El Consell ha pretés que la veu de protesta de milers de valencians i valencianes no s’escoltara aquesta vegada i deixara en evidència l’atac antidemocràtic del PP valencià als drets més elementals a qualsevol societat democràtica, el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la llibertat informativa, i a la normalització de la nostra llengua al País Valencià.

Des d’anit a les deu –i després de més de vint anys– la senyal de TV3 no arriba al sud del País Valencià. ACPV fent palés el seu compromís inalterable en favor de la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques dels valencians acusa la Generalitat Valenciana d’atemptar contra la democràcia i la llibertat al País Valencià, i es compromet a seguir lluitant pel restabliment complet d’aquestes. Igualment insta la societat valenciana a respondre contundentment, des de tots els àmbits, a aquesta agressió sense precedents en els darrers trenta anys. I fa extensible aquesta crida a la societat civil i a la classe política del conjunt dels Països Catalans a comprometre’s plenament en aquesta tasca, la qual no sols és responsabilitat i afecta els valencians sinó el conjunt de la comunitat cultural catalana.

Avui es reunirà d’urgència la Junta Directiva d’ACPV per analitzar la situació creada, i respondre amb la contundència i la fermesa que requereix aquest atac antidemocràtic a la llibertat d’expressió i al dret a la pluralitat informativa. En els propers dies informarem complidament de les actuacions de la nostra entitat al respecte.

Amb aquesta nota de premsa em despertava ahir. Em va arribar al correu, mentre passava l’últim dia d’un llarg pont a Barcelona amb la meua xicona. “No pot, no tenen vergonya!” És el primer que em va passar pel cap.

Volia posar-ho immediatament al bloc, però vaig pensar que ja ho faria: volia escriure alguna cosa més treballada que la nota de premsa i punt.

Després a migdia vaig veure el telenotícies:

(aquest video és del TN de la nit, no he pogut trobar les imatges del TN del migdia)

i dic: esta nit ho pose. Però per la nit, vaig arribar fet pols i no vaig escriure res.

He llegit el Mail Obert de Vicent Partal, i l’entrada d’Enric Morera al seu bloc. També el que ens conten a la Mirada Crítica, a Des de Llíria cap a Ítaca, el que diu Isaura Navarro, Toni Roderic, … i tants altres blocs i notícies de tots els mitjans.

I després de llegir-ho tot, no sé que dir. No sé que pensar. Bé, si que ho sé. No vull ser d’aquest país. Tinc igual com es diga. Tant em fa Espanya, que Comunitat Valenciana/País Valencià, Benissa, o la Unió Europea. Em dona exactament igual. No vull ser d’un lloc on, uns fent i altres permetent, es tanquen emissions de televisions per motius polítics.

Fa pocs dies, es va aprovar a Benissa una moció presentada pel Bloc demanant que no es tancara el repetidor i que es llevara la multa a ACPV. La van aprovar amb els vots de PSOE, CIBE-Bloc i PSD, amb els vots contraris del PP. D’aquestos últims, com a partit era clar el que anaven a fer, però realment m’haguera agradat que alguns d’ells, gent a la que conec i aprecie, i que sé (o almenys això pensava) que no comulga amb l’anticatalanisme, votaren en contra del seu partit, i defensaren la moció.

Perquè senyors i senyores del PP que vau votar en contra de la moció, es pot ser de dretes, però em podeu explicar que té que vore ser de dretes i tancar una televisió? No li vau dir fel al Chávez quan ho va fer ell? No cal ser el més blavero del món!. Els que teniu una miqueta de consciència de País (o de comunitat, o del que vulgueu) demostreu-ho, planteu-se, o feu com va fer Piqué (encara que va tardar massa). I si, per contra, no en queda cap amb una miqueta de consciència de ser valencià, pues res. Miraremos Canal9 i la tele de murcia, que esa si que la entendemos.

I senyors del PSOE amb ministres d’indústria com Montilla o Clos: no hi ha prou amb paraules: volem fets! Volem que pegueu un colp damunt la taula i que digueu que les freqüències són vostres.

I senyors d’ERC fent president de la Generalitat de dalt gent com en Montilla: gràcies. Gràcies de tot cor. Pujol seria tot lo roïn que vosaltres vulgueu, però estant ell TV3 mai va deixar d’emetre’s; més bé al contrari: es va passar d’una freqüència per a TV3 a tindre’n també per al C33/K3. No vull els vostres Països Catalans.

Perquè senyors polítics: només volem veure un canal en la nostra llengua, un canal amb películes i sèries on la gent diga “Bon dia“.

Que vos aprofiten les freqüències buides.

Ja feia temps que volia fer-li alguna cosa al meu Thunderbird que, pobret meu, ja començava a estar agobiat.

Aquest estiu vaig llegir una entrada al bloc de’n Jordi Mallach, i ja ho vaig pensar, però ho vaig deixar per a més endavant. Més tard, a mitjan octubre, va publicar una altra entrada on deia que ell ja s’havia posat a fer neteja. Eixe dia, em va entrar l’agobio (tenia casi nou-cents missatges a la safata d’entrada) i vaig fer una mini-arreglà i em vaig cepillar un parell de centenars de correus, i vaig posar la safata d’entrada per baix dels 700.

Però avuí m’havia arrimat perillosament als mil: en tenia 987 dels quals 474 estaven marcats com a no llegits! I m’he decidit. He anat al bloc de Jordi, a veure si donava algun consell, i he trobat el vídeo del qual parlava en els seus apunts. He començat a veure’l, però m’he adonat que estava perdent el temps, i m’he posat mans a l’obra.

És hora d’anar-me’n a dormir (demà m’alçaré matí: he d’anar a l’aeroport a portar a un amic, que va al congrés de l’IEEE que se celebra a Marrakesh aquestos dies), i puc estar mitjanament satisfet de la meva feina.

  • 987 missatges s’han convertit en 263 en total a la safata d’entrada
  • 473 missatges per llegir s’han quedat en 87 per llegir a la safata d’entrada.

I el que és més important:

Demà ho acabe 😛

seguirem informant…
Acabe de veure al bloc de Trici una frase que m’ha agradat.

No és que estiga d’acord, però si que és cert que passem moltíssimes hores a la feina i que, per tant, més val no equivocar-se en quin volem que siga el nostre entorn de treball, o ho passarem malament.

Passem molt més temps a la feina que a casa; per tant, equivoque’s de parella però no de feina

Inbox Zero…
... o quasi

// desembre 12th, 2007 // 2 comentaris » // Internet, Personal

Ja feia temps que volia fer-li alguna cosa al meu Thunderbird que, pobret meu, ja començava a estar agobiat.

Aquest estiu vaig llegir una entrada al bloc de’n Jordi Mallach, i ja ho vaig pensar, però ho vaig deixar per a més endavant. Més tard, a mitjan octubre, va publicar una altra entrada on deia que ell ja s’havia posat a fer neteja. Eixe dia, em va entrar l’agobio (tenia casi nou-cents missatges a la safata d’entrada) i vaig fer una mini-arreglà i em vaig cepillar un parell de centenars de correus, i vaig posar la safata d’entrada per baix dels 700.

Però avuí m’havia arrimat perillosament als mil: en tenia 987 dels quals 474 estaven marcats com a no llegits! I m’he decidit. He anat al bloc de Jordi, a veure si donava algun consell, i he trobat el vídeo del qual parlava en els seus apunts. He començat a veure’l, però m’he adonat que estava perdent el temps, i m’he posat mans a l’obra.

És hora d’anar-me’n a dormir (demà m’alçaré matí: he d’anar a l’aeroport a portar a un amic, que va al congrés de l’IEEE que se celebra a Marrakesh aquestos dies), i puc estar mitjanament satisfet de la meva feina.

  • 987 missatges s’han convertit en 263 en total a la safata d’entrada
  • 473 missatges per llegir s’han quedat en 87 per llegir a la safata d’entrada.

I el que és més important:

Demà ho acabe 😛

seguirem informant…

TV3 s'ha acabat…
... gràcies a tots els que ho heu fet possible

// desembre 11th, 2007 // 2 comentaris » // Llengua, Personal, Política

Anit, quan tancàvem la Farola, ens vam ajuntar allí mitja banda: Albarítono, Juanet, Marcos, Robert, Marto,… I Marto va amollar una frase de les seues, memorable com totes elles.

Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges

Senzillament, Marto.
No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol

Funcionaris de la Generalitat tanquen amb nocturnitat i sense avís previ el repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí)

Contràriament a l’anterior intent de tancament, el passat 27 d’abril, en aquesta ocasió la Generalitat Valenciana ha procedit a l’accès forcòs a les intal·lacions sense el permís pertinent del propietari de les mateixes, ACPV. El Consell ha pretés que la veu de protesta de milers de valencians i valencianes no s’escoltara aquesta vegada i deixara en evidència l’atac antidemocràtic del PP valencià als drets més elementals a qualsevol societat democràtica, el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la llibertat informativa, i a la normalització de la nostra llengua al País Valencià.

Des d’anit a les deu –i després de més de vint anys– la senyal de TV3 no arriba al sud del País Valencià. ACPV fent palés el seu compromís inalterable en favor de la llengua, la cultura i les llibertats democràtiques dels valencians acusa la Generalitat Valenciana d’atemptar contra la democràcia i la llibertat al País Valencià, i es compromet a seguir lluitant pel restabliment complet d’aquestes. Igualment insta la societat valenciana a respondre contundentment, des de tots els àmbits, a aquesta agressió sense precedents en els darrers trenta anys. I fa extensible aquesta crida a la societat civil i a la classe política del conjunt dels Països Catalans a comprometre’s plenament en aquesta tasca, la qual no sols és responsabilitat i afecta els valencians sinó el conjunt de la comunitat cultural catalana.

Avui es reunirà d’urgència la Junta Directiva d’ACPV per analitzar la situació creada, i respondre amb la contundència i la fermesa que requereix aquest atac antidemocràtic a la llibertat d’expressió i al dret a la pluralitat informativa. En els propers dies informarem complidament de les actuacions de la nostra entitat al respecte.

Amb aquesta nota de premsa em despertava ahir. Em va arribar al correu, mentre passava l’últim dia d’un llarg pont a Barcelona amb la meua xicona. “No pot, no tenen vergonya!” És el primer que em va passar pel cap.

Volia posar-ho immediatament al bloc, però vaig pensar que ja ho faria: volia escriure alguna cosa més treballada que la nota de premsa i punt.

Després a migdia vaig veure el telenotícies:

(aquest video és del TN de la nit, no he pogut trobar les imatges del TN del migdia)

i dic: esta nit ho pose. Però per la nit, vaig arribar fet pols i no vaig escriure res.

He llegit el Mail Obert de Vicent Partal, i l’entrada d’Enric Morera al seu bloc. També el que ens conten a la Mirada Crítica, a Des de Llíria cap a Ítaca, el que diu Isaura Navarro, Toni Roderic, … i tants altres blocs i notícies de tots els mitjans.

I després de llegir-ho tot, no sé que dir. No sé que pensar. Bé, si que ho sé. No vull ser d’aquest país. Tinc igual com es diga. Tant em fa Espanya, que Comunitat Valenciana/País Valencià, Benissa, o la Unió Europea. Em dona exactament igual. No vull ser d’un lloc on, uns fent i altres permetent, es tanquen emissions de televisions per motius polítics.

Fa pocs dies, es va aprovar a Benissa una moció presentada pel Bloc demanant que no es tancara el repetidor i que es llevara la multa a ACPV. La van aprovar amb els vots de PSOE, CIBE-Bloc i PSD, amb els vots contraris del PP. D’aquestos últims, com a partit era clar el que anaven a fer, però realment m’haguera agradat que alguns d’ells, gent a la que conec i aprecie, i que sé (o almenys això pensava) que no comulga amb l’anticatalanisme, votaren en contra del seu partit, i defensaren la moció.

Perquè senyors i senyores del PP que vau votar en contra de la moció, es pot ser de dretes, però em podeu explicar que té que vore ser de dretes i tancar una televisió? No li vau dir fel al Chávez quan ho va fer ell? No cal ser el més blavero del món!. Els que teniu una miqueta de consciència de País (o de comunitat, o del que vulgueu) demostreu-ho, planteu-se, o feu com va fer Piqué (encara que va tardar massa). I si, per contra, no en queda cap amb una miqueta de consciència de ser valencià, pues res. Miraremos Canal9 i la tele de murcia, que esa si que la entendemos.

I senyors del PSOE amb ministres d’indústria com Montilla o Clos: no hi ha prou amb paraules: volem fets! Volem que pegueu un colp damunt la taula i que digueu que les freqüències són vostres.

I senyors d’ERC fent president de la Generalitat de dalt gent com en Montilla: gràcies. Gràcies de tot cor. Pujol seria tot lo roïn que vosaltres vulgueu, però estant ell TV3 mai va deixar d’emetre’s; més bé al contrari: es va passar d’una freqüència per a TV3 a tindre’n també per al C33/K3. No vull els vostres Països Catalans.

Perquè senyors polítics: només volem veure un canal en la nostra llengua, un canal amb películes i sèries on la gent diga “Bon dia“.

Que vos aprofiten les freqüències buides.

Poema de Martí i Pol…
... l'he vist i m'ha agradat

// desembre 4th, 2007 // 1 comentari // Personal, Poesia

Anit, quan tancàvem la Farola, ens vam ajuntar allí mitja banda: Albarítono, Juanet, Marcos, Robert, Marto,… I Marto va amollar una frase de les seues, memorable com totes elles.

Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges

Senzillament, Marto.
No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

Miquel Martí i Pol