Arxiu de setembre, 2005

Ja estic ací!

// setembre 28th, 2005 // No hi ha comentaris » // Personal

Des de fa una temporadeta, vaig començar a col·laborar amb el Projecte Mozilla en Català, traduint algunes extensions, i ajudant en altres tasques com l’ajuda o la revisió de cadenes traduïdes per altres companys.

El cap de la traducció, en Toni Hermoso (a qui vaig conèixer a Barcelona en setembre) sempre ha estat ben disposat a ajudar-me en aquelles coses en les que no estava massa posat (Perl, per exemple).

I tot açò per a què? Per a poder tindre el millor navegador i el millor gestor de correu de la història (almenys per a mi) en valencià: el Firefox i el Thunderbird. Voleu provar-los? Des dels enllaços anteriors els podeu descarregar.

I si teniu qualsevol dubte, teniu la secció de contacte ;-)

També he fet la meva primera extensió. Tot i semblar molt simple, pot resultar molt útil per als dissenyadors web. Es tracta de Lorem2ClipBoard LoremTools. De tota manera, encara no és res definitiu, pot canviar fins i tot el nom (m’agradaria posar-ne un en català). Poc a poc, vull aprofitar aquesta extensió per afegir funcionalitats que simplifiquen i automatitzen certes accions.

A continuació, aniré posant poc a poc les extensions que tinc instal·lades, i considere útils.

  • BBCode
    • La primera extensió que vaig coneixer d’en Jed Brown, i la primera que vaig traduir. Resulta molt útil per a donar-li format (negreta, subratllats, color del text,…) als textos dels fòrums a l’estil del phpBB.
  • Bloglines Toolkit
    • Per als amants dels RSS que utilitzen Bloglines, esdevé una eina molt útil. Apareix una xicoteta icona a la barra d’estat, i ens avisa de quan tenim canals actualitzats amb una xicoteta marca roja. Fent clic, ens porta directament a la nostra pàgina dins de Bloglines, de manera que en només una mirada i un clic podem estar llegint les novetats de les nostres pàgines d’interès.

Quasi tot el mes sense escriure al bloc. Durant aquest mes han passat moltes coses.

Els exàmens ? 50-50. AIC al clot i IS1 aprovada (amb un sis i pico). També he fet ja la mudança al pis d’enguany. És un edifici nou, prop de la universitat, i relativament barat si tenim en compte els preus als què estan els pisos ací a Sant Vicent. Tinc un sofanet i tot a la meua habitació! Fa dues setmanes vaig estar ja ací preparant l’examen d’IS1, amb Héctor i Fernando, el nou company de pis.

La setmana passada vaig estar a Barcelona, amb Sílvia, i vaig viure un parell de dies al Cor de la ciutat. Concerts de la Mercè, compres per Barcelona, passejos per Gràcia i les Rambles,… També vaig quedar amb Toni Hermoso a la Plaça de Catalunya, i ens vam fer una cervesa mentre xarràvem.

I aquest cap de setmana, 12 hores de futbol platja. La filà vam fer un equip, i allà vam anar tots a jugar. No és que forem massa bons, jugant, però no vam fer el ridícul; si més no, vam jugar prou bé. I vam guanyar el premi a l’esportivitat. Això si, al final estàvem tots lesionats.

Ara ja setmana de presentacions. Noves (i no tan noves) assignatures, professors,… El més difícil ha sigut aconseguir quadrar mínimament un horari, però al final crec que no ixirà malament del tot.

Seguirem informant!

Música en valencià I

// setembre 1st, 2005 // 4 comentaris » // Llengua, Música, Personal

Fa temps, vaig traduir algunes extensions per al Mozilla Firefox: Sage, BBCode, i WebmailCompose.

Per a traduïr-les, vaig agafar les Translate tools, que passen els fitxers .dtd i .properties de les localitzacions dels productes Mozilla al format estàndard de Gettext (.po). Després, amb l’ajuda del poEdit, les traduia, i de nou a convertir-les en .dtd i .properties. Però el
problema arribava amb els canvis de versions, on recuperar les traduccions anteriors resultava un poc complicat.

Fa poc, i coincidint amb un nou projecte de localització d’extensions, BabelZilla.org, vaig estar parlant amb Toni Hermoso, el cap del Projecte Mozilla en català, i em va comentar el seu sistema. Mitjançant xicotets scripts de Perl i utilitzant el gVim com a editor, manté la
traducció de tots els productes Mozilla. També vam comentar la possibilitat de muntar un programa de control de versions (ControlVersionSystem – CVS o Subversion) a Softcatalà per mantindre el codi de les traduccions de les extensions, entre altres coses.

I ahir em vaig posar a la faena. En primer lloc em vaig baixar el Cygwin, que simula les eines principals dels entorns Unix per a Windows. Però al final vaig pensar que per a que simular una cosa que tinc instal·lada? I cap a Linux!!!

En primer lloc vaig haver de configurar l’ADSL. Tinc un modem usb de Terra, un Comtrend CT-350. I, de manera impressionant, la Mandriva 2005 LE el va detectar a la primera. No em van fer falta ni drivers, ni res. Quan el vaig instal·lar a Windows em va costar més!!!

Després vaig muntar un servidor CVS, i quan vaig veure que funcionava, em vaig posar amb el Perl. No sabia res d’aquest llenguatge, però resulta molt potent. Amb una sintaxi de l’estil del C (o del PHP), dona una gran facilitat per tal de treballar amb fitxers de text, amb utilitats com sed o grep quasi integrades al propi llenguatge. Quan ja havia llegit les bases del llenguatge, vaig fer un xicotet script per modificar els fitxers contents.rdf (que tenen la informació del locale) de manera automàtica de en-US a ca-AD.

I em vaig posar a la traducció. Vaig traduir l’extensió BookmarksHome, que hem utitlitzat com a conillet d’indies al BabelZilla, amb el gVim. Quins records em va portar, quan fa un parell d’anys, vaig fer Eïnes de Programació amb Antonio Corbí a la Universitat. Fent commits dels fitxers al CVS, i tornant-ne a fer després d’algunes correccions. Després, per a facilitar l’empaquetat dels locales, amb un altre script (esta vegada del shell) que permet escollir compressió (tar+gzip o zip) i el projecte, o siga que amb una ordre, fitxer empaquetat.

Per la nit, com que m’havia agradat això del Linux, vaig començar a maquejar-me el Firefox, posant-me un grapat d’extensions (fins a 18), i arreglant-me un poc les cosetes que tenia per allí. I ara, només em queda configurar la targeta inal·lmbrica i fer una migració definitiva 😉
Arquitecturas de Computadores, un enfoque quantitativoHa arribat l’hora de la veritat. Després d’un mes de juliol semi-light, només fent pàgines web i preparant (molt poc) les assignatures de setembre, ja és hora d’estudiar en serio. I la primera és Arquitectura i Enginyeria de Computadors.

Una assignatura troncal, de 12 crèdits, que ja voré si puc traure-la. Espere que si, perquè el projecte de final de carrera (Sistemes Informàtics) és incompatible amb ella, i no m’agradaria haver d’esperar-me un altre any per fer-lo.

Avuí he començat amb el tema de paral·lelisme, el primer i més facil. Este matí m’he dedicat exclusivament a ell, i llevat de les fòrmules (que no me’n recorde d’elles) crec que el tinc mitjanament clar.

Ara he de fer la pràctica associada al tema. Tracta de paralelisme en la seva versió de segmentació, encara que no és un paralelisme a nivell d’arquitectura (la màquina només té una UC) si que funciona de manera paralela (pot arribar a estar processant fins a 5 instruccions simultàniament, una en cada etapa en què es divideixen). Per fer-ho, hem d’utilitzar una llibreria de la qual no tinc quasi ni idea: SMPL.

A vore que trac en clar!
Ja ha arribat un nou cap de setmana. I cada vegada en falten menys per a que acabe l’estiu.

Ahir vaig aprofitar prou el matí. Vaig acabar la implementació de la cistella de compra de la web que estic fent, la dels pernils. M’agrada molt com ha quedat. L’he feta en Javascript, utilitzant la tecnologia que s’anomena AJAX [en] (gràcies a la llibreria Rico [en]).

I després d’una vesprada intensa en missatges, vaig quedar per anar a fer-me algo. Vam acabar al Camaleón, que per cert estava petat de guiris, després de pegar moltes voltes. Un parell de burrets i au, cap al poble. Això si, després d’una bona conversa. M’ho vaig passar bé ;). Els amics estaven a l’Algas, i d’ahí al Camaleón de nou, però no massa rato.

Este matí m’he passat tot el matí fent el gamba per la plaça, amb Sole i una xiqueta que no parlava a la que estava cuidant (crec que li feia por). Quan ha vingut Lorena, a comprar un regal, i a dinar.

Conclusió de tot el rollo que estic contant:

Que tinc la pràctica d’AIC per fer, que no vaig aprofitar ni la vesprada d’ahir ni este matí (esta vesprada serà encara pijor…), o siga que malament del tot.

A vore si em centre un poc, les hores s’allarguen i em dona temps per acabar-ho tot 😉
Sempre m’ha agradat escoltar música mentre treballe, o faig pràctiques de la Universitat.

Fins i tot a l’hora d’estudiar, m’agrada que hi haja alguna cosa sonant de fons. Però està clar que en tots els moments no pots escoltar la mateixa música. Depén molt del tipus de feina que estigues fent i del nivell de concentració que necessites per fer-la.

Per això escolte música de molts tipus distints (encara que hi haja gent, com mon pare, que no s’ho crega :P).

Un dels gèneres que més m’agrada és el de BSO. I entre ells destaquen diversos compositors per sobre de la resta.

La llista d'SchindlerJohn Williams [es] és un d’ells. El seu gènere preferit són les aventures, com es pot observar per la seva col·laboració gairebé des dels seus inicis amb directors com Steven Spielberg i George Lucas. El nombre de composicions que té és impressionant, i la majoria d’elles molt bones.
Des de les sagues d’Indiana Jones, la Guerra de les Gal·làxies o Harry Potter fins a pel·lícules mítiques com la Llista de Schindler, Parc Juràssic, E.T. l’Extraterrestre, Salvar al soldat Ryan, Hook, Superman, Set anys al Tibet, i un llarguíssim etcètera li deuen la seva música.

Pearl HarbourUn altre és Hans Zimmer [en].

Aquest compositor alemany ha fet un fum de bandes sonores per a pel·lícules de la productora DreamWorks. L’Últim Samurai, Pearl Harbour, la Roca, Gladiator, el Rei Artur o Black Haw Down comparteixen compositor amb altres com les pel·lícules d’animació el Rei Lleó o Madagascar. Música molt bona.

La MissióFinalment el tercer, però no per això menys bo, Ennio Morriconne [es].

Aquest compositor és conegut per la música d’algunes pel·lícules de l’oest, com El bo, el lleig i el roïn (i que personalment no m’agraden gens), però a més n’ha fet per a altres pel·lícules que li han valgut fins a cinc nominacions per als Oscar. Entre aquestes trobem la Missió, Cinema Paradiso, Novecento, Els intocables d’Eliot Ness,… Entre elles, Novecento i la Mission són de les meves preferides des de menut: el so de l’oboè destaca en elles i són possiblement les culpables de que m’agrade tant eixe instrument, i que seguisca tocant-lo darrere de tants anys.

Aquestes són les meves preferències respecte al que a BSO respecta. Un altre dia parlaré d’altres estils de música que també m’agrada escoltar.
Ahir, en un moment en què la bola se’n va anar a pegar una volteta, i tenia menys ganes de fer faena que altra cosa, vaig instalar el CVSWeb per fer accesible el CVS del portatil per internet. Així, si en qualsevol moment vull, per exemple, donar a revisar les cadenes de les extensions que he traduït, es pot fer de manera ràpida i còmoda.

A més, ajudant-me de la funció fsockopen() de PHP, he aconseguit posar una imatge en el bloc que indica l’estat en què es troba el servidor CVS: connectat o desconnectat. I per acabar amb coses de programari lliure, aquesta imatge la faig ver utilitzant el GIMP, a l’estil dels botons que tan de moda estan ara.
Gossos - Gira del Jardí del TempsFins va pocs anys, no sabia que la música en valencià existia, pensava que no hi havia vida més enllà de l’anglés i el castellà. Però gràcies a una amiga, vaig conèixer els Gossos. Estaven sonant al Terra, a Ondara, i ella em va dir que eren els Gossos i em va deixar un cd d’ells (Cares) que em va agradar moltíssim. Potser és pels recors que em porten les cançons, però és un dels meus discs preferits. Després, he escoltat els seus discs, els anteriors i els nous, i n’hi ha de molt bons, especialment el Jardí del Temps. Fa un parell d’anys els vaig veure en concert a Barcelona, i és possible que enguany els torne a veure. Com mola!

Lax'n'Busto - MorfinaEl segon grup, però no per això pijor, són els Lax’n’Busto. Este va ser el segon grup que vaig conèixer, gràcies a uns cds que li van deixar a la meua germana. Rock bo, amb bones lletres i millor música. Els festers del 2003 els van portar a Benissa i la nit del concert va ser inoblidable. També els vaig veure fa poc al Rock a la Mar de Dénia, i ja vaig parlar un poc d’ells. Els discs que més m’agraden d’ells? Sense dubte Llença’t i Morfina Amb un poc de sort és possible que també els torne a veure a Barcelona d’ací a poc!!!

Sopa de CabraI per acabar el post d’avuí, els Sopa de Cabra. Aquest grup el vaig conèixer fora de temps, quan ja s’havia desfet. Però algunes de les seves cançons també són molt bones. El millor disc, per a mí, el seu últim directe, en el concert de comiat del grup: Bona nit, malparits!. El far del sud i El boig de la ciutat són les cançons que més m’agraden. Be, i Plou i fa sol 😉 Gerard Quintana, el seu cantant, va començar carrera en solitari. I el primer single del seu últim disc, Caic, també és molt bo.

Un altre dia parlaré de més grups, de la terreta i d’un poc més al nord 😉