El Racó de Xavi

Bon Nadal!

// 23 de desembre de 2011 // Personal // 1 comentari

Un any més, i ja en van 6, toca la felicitació. Però enguany, en lloc de buscar alguna imatge bonica pel Flickr, he optat per utilitzar una foto de les que vaig fer la setmana a Obergurgl (Àustria) durant l’últim All-Staff Meeting del projecte IMPACT.

Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2011 i Feliç Any Nou 2012

Obama, Europa i la justícia social

// 20 de setembre de 2011 // Política // 3 comentaris »

Barack Obama

O demanem als Americans més rics que paguen una quota justa en els seus impostos, o demanem als nostres jubilats que paguen més per la sanitat. No podem amb les dues coses.

O ens carreguem l’educació, sanitat i la recerca, o reformem el sistema d’impostos de manera que les companyies amb més beneficis no troben els buits legals que companyies xicotetes no tenen. No podem amb les dues coses.

No es tracta d’una guerra de classes. Són matemàtiques. Els diners han de vindre d’algun lloc.

Açò és un extracte del discurs que Barack Obama va fer ahir a la Casa Blanca, a Washington. La traducció és meua, i els enllaços duen a situacions equivalents a les que descriu Obama, però a Espanya.

Mentre que els Estats Units sembla que han iniciat un camí on l’augment impositiu a les classes benestants va de la ma de les polítiques d’austeritat, a Europa sembla que la única manera de reduir el dèficit i aplacar la set dels mercats és retalls a l’estat del benestar.

I a l’estat espanyol ja és massa, perquè damunt ens trobem amb un índex de frau fiscal escandalós.

Rubalcaba diu que ara farà tot açò: pujar impostos als rics i acabar amb el frau fiscal. Però durant més de 7 anys com a pes fort dins del Govern de Zapatero no ha fet sinó el contrari: potenciar la bombolla immobiliaria primer i recolzar els retalls, votant a favor per exemple de la congelació de pensions.

I del PP que podem esperar? D’entrada ja ha dit que l’impost de patrimoni, que només afectarà a aquells amb més d’1 milió d’euros, s’ha de llevar perquè “castiga la classe mitjana”. Estos senyors saben realment què és la classe mitjana i el que cobra la gent? Amb dades del 2009, el 63% dels treballadors són mileuristes o menys, segons els tècnics d’Hisenda. I si pujarem el llindar a uns 2000€ mensuals, estic segur que el percentatge arribaria fàcilment al 70-80%. Si la resta, els que poden tindre molt de patrimoni, són classe mitjana, potser el que passa és que la immensa majoria de la població som classe baixa. Però el que és evident és que el PP no pujarà ni un cèntim els impostos als rics, almenys mentre puga seguir explotant als que menys tenen.

Els Estats Units sempre havien sigut la imatge d’un capitalisme salvatge, on el bé de la societat estava per darrere de la llibertat individual. En canvi, la vella Europa era la cuna de l’Estat del Benestar. Potser comença a ser hora de que modifiquem tots aquestos conceptes, i acceptem que açò és la llei del més fort. O potser comença a ser hora de que ens rebel·lem, i exigim que la societat democràtica es comporte com a tal, i que la justícia social s’impose a la llei dels mercats.

Llançament d’Infobenissa per a Android

// 19 d'agost de 2011 // Internet, Programació // No hi ha comentaris »

Infobenissa per a Android

La setmana passada vaig publicar la meva primera aplicació per a Android. Es tracta d’una aplicació per a Infobenissa des de la que accedir d’una manera més còmoda des del mòbil a la informació de Benissa.

Es tracta d’una aplicació, de moment, molt senzilla, ja que només permet accedir als titulars de les últimes notícies publicades, amb enllaços directes a cadascuna d’elles.

No obstant, la meva intenció és anar poc a poc afegint funcionalitats a l’aplicació, així com alliberar el codi font sota una llicència lliure. També he creat una pàgina que servirà per recollir tots els avanços en l’aplicació: Infobenissa per a Android.

Donar permisos a un usuari en MySQL

// 22 de juliol de 2011 // Linux // No hi ha comentaris »

Últimament, per motius de feina, estic treballant prou amb bases de dades MySQL. I gràcies a la magnifica instal·lació elèctrica que tenim a la universitat, últimament se m’ha corromput diverses vegades la base de dades amb què estava treballant. A més, també he hagut de fer unes quantes instal·lacions de la BD amb usuaris nous en altres equips. I al crear el nou usuari, m’he trobat amb el següent problema:

Suposem que partim d’aquest codi

create database prova;
grant all on prova.* to 'usuari'@'%' identified by 'contrasenya';

La primera línia ens crea una base de dades, anomenada prova. Amb la segona, estem donant-li tots els permisos a l’usuari usuari es connecte des d’on es connecte (amb el comodí de MySQL, %), i que la seva contrasenya serà contrasenya. Fins ara sembla tot prou senzill i clar, no?

Doncs no funciona, i aquest és l’error que ens torna el MySQL quan intentem connectar-nos al MySQL des del terminal

mysql -u usuari -pcontrasenya
ERROR 1045 (28000): Access denied for user 'usuari'@'localhost' (using password: YES)

Per què ens dona aquest error? Perquè encara que li hem donat permisos a l’usuari usuari per a connectar-se a MySQL “des de qualsevol lloc”, açò inclou tots els llocs possibles excepte localhost. És a dir, des de qualsevol altra màquina del món ens podrem connectar a eixa base de dades, però no des de la mateixa on està instal·lat el servidor!

Per a solucionar-ho, només cal que afegim una tercera ordre al codi original, donant permís explícit per a connectar-se a la nostra base de dades des de localhost.

create database prova;
grant all on prova.* to 'usuari'@'%' identified by 'contrasenya';
grant all on prova.* to 'usuari'@'localhost' identified by 'contrasenya';

Potser a algú li vinga bé aquesta entrada, i segurament d’aci alguns mesos, quan haja de crear un nou usuari de MySQL i m’isca aquest error, no m’hauré de tirar hores pensant/buscant per internet la solució.

Francisco Camps ja no és Molt Honorable

// 20 de juliol de 2011 // Política // 2 comentaris »

El títol és clar: Francisco Camps ja no és Molt Honorable.

El que jo no tinc tan clar és si ho ha sigut alguna vegada. Almenys fa temps que no ho sembla, i les notícies que s’han anat coneixent al llarg del dia de hui no han fet més que confirmar-ho.

A primera hora del matí es coneixia que Campos, ex-vicepresident, confessava la seva culpabilitat. Poques hores després, Betoret també ho feia, però la premsa deia que Ricardo Costa es resistia a acceptar que havia estat subornat, per por a arribar al judici per finançament ilegal del partit amb antecedents penals, cosa que l’enviaria a presó en cas de resultar condemnat. I si tots 4 processats no acceptaven la culpabilitat, el judici es produiria, pel que no servia de res.

Vora migdia, la premsa anunciava que Costa acceptaria una vegada ho haguera fet Camps, i fins i tot s’ha anunciat que el ja ex-president aniria al TSJ a les 14.00h. Però finalment no ha acudit, i ha programat una compareixença davant els mitjans de comunicació per a les 17.00h.

Tot i la censura (tant TVE com LasProvincias han afirmat que la personal de la Generalitat els ha impedit retransmetre-ho en directe), al final ens hem assabentat: en una declaració on Camps no parava de riure de manera nerviosa, dient frases grandiloqüents (dimiteix per Rajoy i per Espanya, nyas coca!), reafirmant la seva innocència i la dels altres tres processats (ningú li havia dit que Campos i Betoret han declarat que són culpables per suborn???)

El que és evident és que el panorama polític valencià ha canviat molt després de les últimes eleccions: JJ Ripoll, ex-president de la Diputació d’Alacant i implicat en el Cas Brugal, ha deixat pas a Luisa Pastor – alcaldesa de Sant Vicent – del Raspeig; Carlos Fabra, ex-president de la Diputació de Castelló i implicat en un fum de judicis, ha sigut substituit pel regidor de Castelló Javier Moliner; l’ex-presidenta de les Corts Milagrosa Martinez, i l’ex-secretari general, Ricardo Costa, ja no tenen càrrecs de responsabilitat a les Corts… i Francisco Camps ha dimitit. Fins i tot l’organigrama ha desaparegut de la web del PPCV (ací una captura de la web sense l’organigrama, que la caché de Google encara mostra).

Personalment haguera preferit que el PP fera com a les Illes Balears: llevar a tots els imputats per casos de corrupció de les seves llistes, i presentar-se a les últimes eleccions nets.

Però més val tard que mai.

Però l’era Camps ja s’ha acabat, i més val així. I pel que sembla serà Alberto Fabra, actual alcalde de Castelló, el nou Molt Honorable. No el coneixem massa, i crec que sempre s’ha de donar un vot de confiança als governants, pel que sincerament li desitje molta sort a Fabra. La necessitarà, tal i com està la situació econòmica i social del País Valencià.

Font de Mora dimissió

// 31 de maig de 2011 // Llengua, Política // No hi ha comentaris »

No és la primera vegada que parle d’ell, però ara ja si que és insuperable. El Conseller Font de Mora vol eliminar la línia en valencià de les escoles. Font de Mora, dimiteix!!!

Més informació

• Font de Mora quita la línea en valenciano. Información, 31/05/2011
• Escola Valenciana: “Suprimir les línies en valencià és un atac al plurilingüisme i a l’ensenyament de qualitat”. Escola Valenciana, 30/05/2011
• El consell pretén eliminar la línia en valencià a l’ensenyament. Vilaweb, 30/05/2001
• Morera llama “traidores” a Camps i Font de Mora por “eliminar” la línea en valenciano. El Mundo, 30/05/2011
• ACPV denuncia la política antivalenciana del President Camps i el Conseller Font de Mora. ACPV, 30/05/2011

Indigna’t i VOTA

// 20 de maig de 2011 // Política // 1 comentari

Vacances de Pasqua per Navarra

// 29 d'abril de 2011 // Personal // No hi ha comentaris »

Ja a punt de començar les Festes Patronals d’enguany, no volia deixar de comentar per damunt com han estat les de Setmana Santa – per cert, i un poc off-topic, per a quan festes laiques en una societat laica?

Aquest any ha tocat viatget a la zona nord de Navarra, concretament a Oderitz, poblet pertanyent al municipi de Larraun. Tot va començar per una conversa amb Noelia per a vore que feiem, ja que no ens apetia massa quedar-nos al poble, tot i que ens havien dit que han obert un lloc nou propet, el Tallarina, que està prou bé

Odertiz

Després d’un parell de dies mirant algun lloc, al final vam decidir que aniriem a la casa rural Etxatoa, en plena Serra d’Aralar. Alicia, la dona que duu la casa rural, i amb qui vam tractar tant durant la reserva com després durant els dies allí, és una persona molt simpàtica, ens va ajudar a conèixer més la zona i ens va guiar sobre les coses a visitar.

Però com que volíem moure’ns més (mai no havíem visitat Navarra ni Euskadi), Oderitz es va convertir en la base d’operacions des de la que visitar Estella (si aneu a Navarra no deixeu de visitar-la), Pamplona (ciutat amb moltes coses per veure), Donosti (que bons els pintxos!!!) i les algunes de les valls del Pirineu navarrés. Una agenda completeta que no ens va impedir gaudir de la tranquilitat de la vall de Larraun, amb poblets encantadors, i amb racons que semblaven gairebé màgics, com el Santuari de San Miguel d’Aralar, les Coves de Mendukilo o el Bosc d’Orgui.

Finalment, i ja de tornada a casa, vam passar pel Castell de Xavier (o siga, el meu castell ). I ací una prova gràfica de que vam anar a comprovar l’estat de les meues possessions.

Al Castell de Javier, amb Noelia

750 anys després de la independència

// 8 d'abril de 2011 // Política // 2 comentaris »

Ahir va fer exactament 750 que el Regne de València es va convertir en un estat independent, dins del context de la Reconquesta, en la que els reis cristians van anar conquerint territoris de la Península Ibèrica que estaven sota el domini musulmà. Jaume I va jurar els Furs del Regne de València, una autèntica constitució valenciana, a les primeres Corts Valencianes el dia 7 d’abril de 1261.

Aquesta “independència” va durar fins el 29 de juny de l’any 1707, quan Felip V, l’aspirant Borbó a la corona espanyola, va signar el decret de Nova planta que abolia els nostres furs, així com els dels aragonesos, per “justo derecho de la conquista”

O siga, fa 750 vam començar a ser independents, i fa 300 vam passar a formar part del Regne de Castella – tot i que amb el nou nom de Regne d’Espanya, regne que, com a tal, no existia abans – : 450 anys sota jurisdicció pròpia i 300 sota jurisdicció castellana – o un poc menys, ja que des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tenim certa independència -.

I ara, 750 anys després d’aquella independència, com estem els valencians com a poble?

Reproduïsc a continuació un article que va publicar Vilaweb ahir sobre el tema.

Corts valencianes: 750 anys

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l’aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d’abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d’aquells fets en l’afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l’aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d’un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d’aquests dos fets d’ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d’un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d’aragonesos a l’interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d’incorporar, d’entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l’època. Ara, la raó d’aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d’aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.

I com sempre últimament, Ferran Suay fa un article immillorable al respecte: Corts Valencianes, a qui li importa?