El Racó de Xavi

Oportunitats a l’estranger

// 23 de maig de 2013 // Personal // No hi ha comentaris »

Em resulta increïble la capacitat que tenen alguns polítics de ser hipòcrites. Sembla que aquesta hipocresia no té límits.

El 27 d’abril, Esperanza Aguirre (lideresa del PP a la Comunitat de Madrid) va dir “la fuga de joves a l’estranger és un motiu d’orgull”.

En el mateix sentit es va expressar la portaveu del PP a Múrcia: “Salir al extranjero tiene muchos aspectos positivos para los jóvenes”.

Però no s’acaba ahi. La Secretaria d’Estat d’Immigració, Marina del Corral, ja va dir el desembre passat que “¿Por qué no decirlo? Hay un impuso aventurero, propio de la juventud, que contribuye también de forma poderosa a acrecentar la movilidad juvenil”.

I la Ministra de Treball, Fátima Báñez, es va unir a la festa el passat abril a l’afirmar que el fet que els joves es vegen obligats a buscar-se la vida en altres països és “mobilitat exterior”.

I crec que puc opinar, ja que no em considere una persona que no ha volgut eixir de casa i que té por de moure’s per trobar una bona feina, que li agrade i li motive. De fet, per això estic vivint des de fa poc més d’un any a Barcelona.

Però dir això quan milers i milers de joves de tot l’estat es veuen obligats a pegar a fugir, no per trobar un futur millor, sinó per intentar trobar un futur digne (i ací el matís és molt important), eixos comentaris em pareixen d’un nivell d’hipocresia que arriba a ser insultant.

Molts dels joves que han fugit a països com Anglaterra i estan guanyant-se la vida com a cambrers o cuidant xiquets no són aventurers que volen conéixer mon; no són l’arquitecte  o l’enginyer d’Españoles por el mundo que viu a Sydney o a Singapur i té es pot permetre pagar tres mil dòlars al mes de lloguer. Estos joves han hagut d’emigrar perquè no tenien cap altra alternativa.

I no, senyora Aguirre, no oferir cap futur digne als nostres joves no és motiu d’orgull. La mobilitat juvenil o exterior no són bones quan els joves que se’n van estan ben formats, amb una forta inversió de l’Estat que es perd, perquè molts d’ells faran una vida lluny de el que era sa casa, i no tornaran. La pèrdua per a la nostra societat és enorme.

Tot açò ha m’ha vingut al cap arran de dos cartells que vaig veure per Facebook el mateix dia:

El primer es tracta d’una xarrada que organitza el Casal dels Joves del meu poble, amb el mateix nom que aquest article, Oportunitats a l’estranger.

El segon, una pàrodia d’una campanya de publicitat institucional del Ministeri d’Educació.

Cadascú que pense el que vulga…

#30

// 12 de febrer de 2013 // Personal // No hi ha comentaris »

Doncs això, hui fa 30 anys que, un dia de moooolt de fred, vaig néixer a Benissa.

I hui vull donar les gràcies a tota eixa gent que, durant aquestos 30 anys, han format part de la meua vida, tant família (els meus pares, Belén, els meus uelos, tios i cosins,…), Noelia, i tots els amics (i no pose noms per no deixar-me ningú).

Ací teniu un pastís (virtual), agafeu el tros tan gran com vulgueu!

Imatge: 30th Birthday Cake, de Sugar Daze, amb llicència Creative Commons by-nc-nd

Bon Nadal!

// 24 de desembre de 2012 // Internet // 1 comentari

I, com ja va passar a 2010, tornem a apurar, i penge la felicitaticó el dia de la Nit de Nadal! Però encara arribe a hora.

Bon Nadal!!!

Imatge: “berries“

El món s’acaba…

// 21 de desembre de 2012 // Curiositats // No hi ha comentaris »

… i a més, clarament.

Sergio Ramos ha publicat un llibre.

El Papa s’ha fet Twitter.

IU s’ha refundat. Amb la mateixa gent, de nou.

Bertín Osborne torna a TVE.

Berlusconi torna a presentar-se.

El Telediario trau a un gos en patinet. En el sumari.

Segons l’enquesta del CIS sobre les preocupacions dels espanyols esl polítics ocupen el lloc que fins fa només uns anys ocupava ETA.

Informació extreta d’un dels meus blogs de referència, Mi Mesa Cojea

WTF! per minut

// 12 de novembre de 2012 // Programació // No hi ha comentaris »

He començat a llegir-me el llibre Clean Code, the Robert C. Martin, a vore si aprenc d’una vegada a programar per a millorar el meu codi. I gairebé només començar, m’he trobat amb esta imatge que m’ha fet molta gràcia.

Habitualment, intente que el meu codi estiga darrere la primera porta, però no puc negar que hi ha vegades que està, segur segur, darrere de la segona.

Font: WTFs/m, OS News

Els valencians ho vam fer abans que els americans

// 9 de novembre de 2012 // Internet, Política // No hi ha comentaris »

Obama ha sigut reelegit. El primer president negre en la història dels Estats Units comença ara la seua segona legislatura. Però els valencians, com que som els primers en pràcticament tot, també ens vam avançar als EUA pel que fa a la multiculturalitat, i fa més de 15 anys que vam elegir a un president amb la pell del mateix color que Obama.

I si no, mireu

Obama i Zaplana

Matrimoni homosexual, constitucional

// 6 de novembre de 2012 // Política // 1 comentari

Després de set anys i 22.442 bodes, els magistrats del Tribunal Constitucional han decidit que la modificació de la llei del Codi Civil que va aprovar ZP en la seua primera legislatura (coneguda com la Llei del matrimoni homosexual) és constitucional. El recurs que va presentar el PP a eixa llei i que, en cas d’haver prosperat, haguera barrat la felicitat d’eixes 24.442 parelles, s’ha desestimat per 8 vots a 3.

D’aquest fet es poden traure diverses conclusions, segons la meua opinió.

• Totes les persones som iguals davant la llei (almenys pel que respecta als matrimonis). No importa si eres home o dona, i si estimes un home o una dona; si els dos voleu, podeu casar-se i dir-li matrimoni sense que ningú vos diga que això no és un matrimoni.
• La justícia espanyola és lamentable. 7 anys per resoldre un recurs a una llei tan significativa! Però que fan durant tot el dia els senyors magistrats per a tardar set anys en decidir això?
• El PP ha fet el ridícul. Ja d’entrada, no hauria d’haver presentat el recurs: una cosa és estar en contra (votar en contra al Congrés i al Senat), i l’altra és dir que la llei és anticonstitucional. Però si van cometre l’error de presentar-lo, han tingut 7 anys per retirar-lo i no ho han fet! Amb quina cara els homosexuals del PP (que n’hi han), i sobre tot aquells que s’han casat, poden continuar militant en un partit que no els tracta com a iguals a la resta de ciutadans?
• La Constitució Espanyola és una merda. Si resulta que hi ha hagut 3 jutges que, d’acord amb el text de la Constitució, creuen que el matrimoni homosexual és inconstitucional, és que la Constitució Espanyola està totalment antiquada. I evidentment, no només en això: monarquia, prioritat de l’home en la successió dinàstica, relació Esglèsia-Estat, etc.

I tot i que aquestes conclusions són personals, sembla que no sóc l’únic que pensa això…

Es diu matrimoni. I a qui no ho entenga, es diu homofòbia. #amaresconstitucional

— Carlos Villodres (@vicarlos) November 6, 2012

Mireu si la constitució espanyola és moderna, que 3 jutges del TC consideren que el matrimoni homosexual és inconstitucional. #dosPedres

— Miquel Simon (@miquelsi) November 6, 2012

UPyD i Toni Cantó, demagogs és poc…

// 28 d'agost de 2012 // Llengua, Política // No hi ha comentaris »

Si per alguna cosa s’ha caracteritzat UPyD des que existeix és per atacar sistemàticament totes les “llengües espanyoles” que no són el castellà, ja que per a ells no són prou espanyoles. Per això, repeteixen constantment coses com que a Canal 9 es margina el castellà, que el sistema educatiu valencià margina el castellà, etc. I clar, això els val per a traure molts vots a Madrid.

Anit, l’actoret que ara es dedica a política en un partit que diu que no és ni d’esquerres ni de dretes i que, en teoria, representa als valencians al Congrés dels Diputats, va amollar aquesta perla

Amigos y familiares valencianos cuyos hijos q estudian en la pública,no hablan ni papa d inglés,pero si un perfecto valenciano.PrioridadesPP

— Toni Cantó (@Tonicanto1) August 27, 2012

Respostes n’ha tingut moltes, però esta resumeix perfectament el que li m’haguera agradat contestar-li

En cambio, los niños de Cuenca, como no estudian valenciano hablan un perfecto inglés. Oh, wait… @tonicanto1

— Carlos Villodres (@vicarlos) August 27, 2012

I que impresentables així estiguen cobrant de tots nosaltres…

Tres mesos a Vistaprint… i a Barcelona

// 7 d'agost de 2012 // Personal // No hi ha comentaris »

Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos que vaig començar a treballar a 500 de Benissa, el meu poble.

M’ho ha recordat aquesta vesprada Valo, un xic búlgar que va començar el mateix dia que jo a l’empresa

Feliços tres mesos en Vistaprint!
We made it

I sí, el text en valencià l’ha posat ell (supose que utilitzant un traductor automàtic, però mola!).

El primer mes vaig estar a un apartament a les Rambles (realment a dos del mateix edifici), just davant del mercat de la Boqueria, mentre buscava pis. El pis estava molt bé, i va ser tota una experiència passar 5 setmanes (la primera d’elles acompanyat de Noelia) al punt més transitat de Barcelona¹.

Durant eixes setmanes vaig estar buscant un pis, i després d’un intent fallit (el mateix dia que havia de signar el contracte, em van dir que l’amo s’havia fet arrere), finalment vaig trobar el que estava buscant: un pis xicotet, acollidor, reformat, al centre de la ciutat i dins del meu pressupost. Ximet i Silvia em van ajudar amb el trasllat d’un pis a l’altre, i en un matí ho vam tindre tot apunt. Noelia va vindre per Sant Joan, ja al pis nou, i va estar una setmaneta fent-me companyia, i després de les festes de Moros i Cristians, els meus pares també van passar un parell de dies aci amb mi.

A l’empresa, cada vegada millor: la meua feina és més productiva i ja m’he adaptat a la manera de treballar d’una empresa tan gran com aquesta, amb més de 3.700 treballadors i que entre juliol de 2011 i juny de 2012 ha facturat més de mil milions de dolars (un bilió  americà). A més, els companys de feina són la canya i treballem en un ambient totalment multicultural: hi ha tres americans, un brasiler, una japonesa, un cubà, un búlgar, un rus, un ucraïnés, un veneçolà, tres belgues, tres catalans, un alemany,… Amb ells hem fet algunes activitats fora de la feina per conèixer-nos més: una vesprada vam eixir tots junts a la mar, a pescar, i després ens vam menjar el peix fregit que havíem pescat. També hem fet un parell de nits sushi dinner, on anem a provar els restaurants japonesos de la ciutat.

També he estat enfeinat amb l’adeqüació del pis, fent turisme per la ciutat, de reunions amb la gent de Softcatalà, amb alguns projectes web que prompte veuran la llum (espere que a setembre), aprenent a fer-me pa, al concert “Les nostres cançons contra la SIDA” al Palau Sant Jordi amb Ximet (on actuava Llach, Obrint Pas, els Amics de les Arts, Antònia Font, Beth, Lax’n'Busto, Gossos, Gerard Quintana, Peret,…), a les festes del Poble Sec al Concert d’Obrint Pas, fent-li una entrevista al millor esportista benisser de la història per a Infobenissa, cervesetes amb Pau, baixant al poble alguns cap de setmana… aquestos tres mesos m’han passat volant!

El pròxim objectiu: 6 mesos!

Nota 1 Font: cap, però si haguéreu vist la quantitat de guiris que veia cada dia, estaríeu d’acord ↑

Nota 2Algunes fotos d’aquestos mesos

Indignació absoluta

// 12 de juliol de 2012 // Política // 4 comentaris »

El que passa quan duus quatre mesos sense publicar res al blog és que quan et decideixes has perdut la costum d’escriure, i no trobes les paraules adequades a allò que vols expressar.

Vaig començar aquest article dimarts, després que dilluns per la nit es cremara part de la zona entre Llíber, Gata, i Pedreguer. Em vaig assabentar del foc, com passa últimament amb gairebé tot, pel Twitter amb el #focalaMarina, i també després d’haver llegit l’article de Ferran Suay anomenat Partit Piròman.

De pensar q en algun lloc hi ha algú, com jo, mirant el foc, però en el seu cas alegrant-se’n per la malifeta, m’aborrone… #focalamarina

— Belén Ivars (@berlem) juliol 9, 2012

Això després dels dos macro-incendis de finals de juny/primers de juliol, on més de 50.000ha es van veure arrasades (done fe que el dia 29 de juny, a les 8 de la vesprada, plovia cendra a la Ciutat de València).

I hui se n’ha declarat un altre a la Serra de Mariola, i pel que sembla tindrem una altra catàstrofe mediambiental al nostre país, mentre els nostres governants fan el ridícul i aproven retallades i més retallades, com deixar sense brigada anti-incendis a més d’una trentena de pobles, entre els quals Benissa.

Tot això em va produir una indignació molt gran, i va fer que començara a escriure aquesta entrada. Però, ai!, no la vaig acabar, i per culpa d’això, avuí és el doble de llarga.

I va arribar ahir de matí, i sessió de control al Congreso de los Diputados, on Rajoy, que no va tindre la vergonya ni la dignitat d’arrimar-se a les zones afectades per l’incendi per anar al futbol o a fer-se fotos amb un llibre, va fer en un momentet més retalls que tots els que portava ja fets sumats als del dimoni ZP. Ni més ni menys que 65.000 milions d’euros de retalls “no desitjats i imposats des de fora” a canvi d’un rescat europeu a la banca que anava a ser una linea de crédito sin condicionantes macroeconómicos. Nyas coca!

Durant la campanya electoral del passat novembre membres del PP de tots els nivells es van unflar la boca de dir que si ZP malo, que si havia baixat el sou als funcionaris, que si havia pujat l’IVA, que si les pensions…

Del tema de les pensions, Rajoy va incumplir la seua promesa als 7 dies de ser president, ja que va decidir congelar-les (el que no és una baixada en termes absoluts, però si tot és més car i tu cobres el mateix, és com si t’hagueren baixat el sou). Però la resta ja és escandalós.

També a final d’any van pujar l’IRPF per a no pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Fa un mes van aprovar una aministia fiscal fastigosa com a alternativa a pujar l’IVA com va fer el malo de ZP. Tot per a acabar pujant l’IVA fins al 21%!!! (nivell d’IVA que paguen productes de luxe com, entre altres, compreses, tampons i panyals; però no els cotxes i revistes que com tots sabem són productes de primera necessitat).

Una altra de les retallades va ser la supressió de la paga “extra” de Nadal als funcionaris. Perquè això de retallar coses extra als funcionaris està molt ben vist. Però com que no em dona la gana fer-los el joc als retrògrads neoliberals que ens governen, vaig a dir amb les meues paraules què és això: els han rebaixat un 7% el sou a metges, mestres, policies, bombers,… Perquè si tu cobres 14.000€ bruts a l’any, dóna igual si tens pagues extres i cobres 1.000€ bruts a l’any en 14 pagues o 1.160€ bruts en 12 pagues: els diners al final de l’any són els mateixos. És, per tant, una rebaixa de sou (major al 5% de mitjana aprovat per ZP que, per cert, afectava més als que més cobraven). De nou, els més pobres a pagar el pato.

També ha reduit la prestació per desocupació per a incentivar la búsqueda de empleo. Toca’t els ous! Ara resulta que la gent que fa un any que no treballa és perquè no busca activament feina!

I com el populisme va bé, a retallar el 30% del regidor a tots els pobles. Regidors que augmenten la proporcionalitat de la societat (tots els votem) i que no representen cap estalvi significatiu comparat amb coses que si que són màquines de gastar diners públics i que, a més, els ciutadans no controlem amb els nostres vots: càrrecs de confiança (a Benissa hi ha 10 càrrecs de confiança per a un equip de govern de 9 regidors!!!)  consells d’administració d’empreses públiques, diputacions provincials (que no tenen quasi competències i no votem directament, i que per cert es veuen reforçades en esta reforma), etc. Però clar, com que tots estem cansats dels polítics, tots contents amb esta mesura.

I tot això per a no entrar amb la merda que hi ha entre Bankia, la CAM i totes les mangarrufes que han fet tant PP com PSOE en els seus consells d’administració, malgastant (i, possiblement malversant) diners de tots per a beneficis d’uns pocs. Però no passa res, que al País Valencià només hi ha un 29,3% de gent que viu en la misèria.

Ah! Se m’oblidava! Mentre Rajoy anunciava la retallada del subsidi per desocupació, Andrea Fabra, filla del cacic mafiós que ha presidit durant anys la Diputació de Castelló i a qui no se li coneix altra feina que col·locar-la en un càrrec polític por ser vós quien sóis, estava aplaudint i dient “que se jodan”.

Se’ns pixen damunt i ens diuen que plou…