Escrits i reflexions

Moros i Cristians a BCN i sentiment valencià

// 7 de març de 2016 // Música // 1 comentari

La setmana passada, la Casa València de Barcelona i l’Espai País Valencià van organitzar una sèrie d’activitats relacionades amb els Moros i Cristians i la música festera valenciana ací a Barcelona. Entre les activitats, destacaven una conferència de José Rafael Pascual Vilaplana, o el concert de Miquel Gironés (dolçainer d’Obrint Pas) i la Banda Municipal de Barcelona a l’Auditori.

Però n’hi havia una altra, d’activitat, que va despertar moltíssima expectació: la 1a Entraeta de Moros i Cristians per la Vila de Gràcia. Un grapat de gent es va reunir dissabte a la nit per a desfilar, amb els sons de marxes tan conegudes «Ximo» o «l’Ambaixador Cristià», pels carrers de Gràcia. I la música anava a càrrec de la Banda de Música del Prat i la Xaranga la Mentireta, formada per “expatriats” valencians que viuen a Barcelona.

Van ser estos últims, la gent de la Mentireta, els que van fer una crida perquè tothom qui vulguera apuntar-se a tocar amb ells anara, i jo vaig decidir traure-li la pols al saxo, tirar-me el jet-lag a l’esquena (vaig arribar vora les 4 de la vesprada des de Boston), i anar a tocar música de Moros i Cristians amb ells.

Anàvem darrere les esquadres cristianes, tocant Aragonesos99, l’Ambaixador Cristià, Tabals i Saragüells i la Rosa i el Drac. I vas ser increïble la sensació de tocar allà, enmig de tots aquells desconeguts però que al mateix temps resultaven tan coneguts. Gent de tot arreu del País Valencià, que per un motiu o un altre, vivim a Barcelona o rodalia, i que compartim eixa estima per la música i la festa pròpia dels valencians. I tots junts, no importava si érem de Castalla, d’Alcoi, de Llutxent, o de Benissa, se’ns posaven els pèls de punta quan, tocant Tabal i Saragüells, sonava de fons les notes de la Muixeranga.

I estic segur que la gent que ens acompanyava, bé fora desfilant davant de nosaltres, o formant part de la multitud que ens seguia darrere, s’ho va passar tan bé com nosaltres. I per a mostra, un vídeo que van gravar pel carrer gent que estava mirant l’entraeta:

Respecte (i admire) el que la societat catalana ha aconseguit al llarg dels anys: l’estima que tenen pels seus costums i tradicions. I els respecte i admire més encara des que visc a Catalunya, fa vora quatre anys ja. Però crec que el fenomen musical valencià, tant les bandes de música com la mateixa música festera, són un instrument de cohesió social més important encara que sardanes i castells.

Al fer la pregunta “Ah, eres valencià? I quin instrument toques?” la possibilitat real que la resposta siga un instrument és segurament més elevada que no un “no en toque cap“. I el que hem de fer els valencians és potenciar este punt d’unió entre gent de totes les sensibilitats perquè estimar la nostra música és estimar el nostre país.

Movistar, o com no s’ha de tractar un client

// 29 de febrer de 2016 // Personal // 1 comentari

Telefòóica Movistar o Timofónica Vomistar?La setmana passada vaig experimentar (de nou) quin és el nivell més baix d’atenció al client a que es pot arribar, i és el de Telefònica Movistar (també conegut com a Timofónica Vomistar).

Després de quasi 4 anys vivint a Barcelona, i tenint internet amb ells (primer ADSL i, des de fa 2 anys, fibra òptica), diumenge passat em va arribar un correu amb l’import de l’última factura, i era un preu totalment desorbitat. A poc a poc, mes a mes, euret a euret, durant l’últim any m’havien pujat més de 5€ pel mateix servei. I no només això, sinó que quan estan amb fibra de 300Mbs a tot arreu, jo encara en tenia només 100.

Per això vaig al telèfon gratuït que apareix a la seua web, i els vaig dir que em pareix lamentable la política d’atenció al client que tenen, on cuiden millor als nous clients que no pas als que ja tenen (semblant al que els vaig dir fa uns 3 anys, quan vaig donar de baixa la línia mòbil que tenia amb ells). El pobre comercial m’ha dit, literalment, «entiendo su postura, pero no la comparto, ya que los nuevos clientes no pueden beneficiarse de una lista de ventajas que tienen los clientes», i quan li he preguntat quines,… “cri, cri, cri,…” com els grills.

No paraven d’insistir en què fusionara el meu mòbil podien donar-me una oferta més bona, i bla, bla, bla. Després de molt de rato de dir-los que no (vaig ser client mòbil de Movistar durant molts anys), que no volia tornar a tindre el mòbil amb ells, de confirmar-me que la quota se’m quedaria per vora 13€ menys després de multiplicar-me per tres la velocitat, i després d’un últim «bueno, entonces fusionamos el móvil?» al que els vaig respondre que ja li havia dit CINC vegades que no volia fusionar… m’ha dit que cridara al 1004 per a gestionar el canvi!!!

Així que vaig cridar al 1004, i em van dir que això de rebaixar la quota no podia ser, que era només per a nous clients, bla-bla-bla. I vaig preguntar: «aleshores què he de fer, donar-me de baixa i tornar-me a donar d’alta per a tindre un bon preu???»? Al que només em van poder dir que m’hauria d’esperar que la baixa es “confirmara” (unes tres setmanes) i després s’hauria de donar d’alta un nou titular…

Poc després, va rectificar i em va dir «que había conseguido aplicarme un descuento» exactament pels mateixos 13€ que ja m’havia dit el comercial anterior…

En fi, que potser d’ací a un any, quan s’acabe el descompte, si que acabe donant-me de baixa i d’alta de nou, a vore si així aconseguisc algun bon preu. Però de moment continuarem amb Movistar (quin remei!!!), com a mínim fins que alguna alternativa (ONO, Jazztel, QUI-SIGA) arribe amb cobertura de fibra a ma casa.

33 anys

// 12 de febrer de 2016 // Personal // No hi ha comentaris »

33I hui faig 33 anys. «L’edat de Crist», que diuen alguns (com si Crist, abans dels 33, no n’haguera tingut també 32, i 31, i 30,…)

Foto: Another Year, d’Adam Wyles.

Planificació de tasques: importància i/o urgència

// 12 de gener de 2016 // Personal // No hi ha comentaris »

L’any passat vaig fer una versió lleugera del “Vistaprint Manager Development Program”. Van ser vora dos mesos de classes per tal d’aprendre tècniques i bones pràctiques per a una millor gestió d’equips. Des de com tindre reunions “one on one” efectives, a consells de com donar feedback de manera eficient, fins a tècniques de gestió de temps i planificació de tasques o de com ajudar altres companys amb tècniques de coachingmentoring.

Una de les parts que em van resultar més útils va ser les de la gestió del temps i les tasques. Sempre vaig atabalat, amb mil coses pendents de fer, i qualsevol cosa que m’ajude a posar una mica d’ordre al meu caos, benvinguda siga.

I en aquests cas, el que s’anomena la matriu d’Eisenhower és una bona tècnica per a classificar i planificar tasques. La idea és senzilla: quan veus que has de fer qualsevol tasca, i abans de fer-la, només cal perdre uns segons pensant quin tipus de tasca és respecte a estes dues preguntes: és important? és urgent?

Planificació de tasques: Important vs Urgent

Amb aquestes dues preguntes, i les seues respostes, es poden classificar les tasques en quatre grups:

  1. Tasques importants i urgents.
    • Si una tasca és important i urgent, s’ha de fer. No n’hi ha altra.
    • Idealment no n’hauríem de tindre de tasques d’aquest tipus, però sempre n’apareixen. L’objectiu és reduir-ne la quantitat al mínim possible.
  2. Tasques importants però no urgents.
    • Son tasques que considerem importants, però que no necessiten d’una actuació immediata.
    • Per a evitar que es convertisquen en tasques de la categoria 1, s’han de planificar adequadament.
    • Idealment, només hauríem de fer tasques d’aquesta categoria.
  3. Tasques urgents, però no importants.
    • Són tasques que s’han de fer immediatament, però no són importants.
    • Un moment, parem-nos a pensar: si no són importants, perquè s’han de fer immediatament? La resposta sol ser “perquè són importants per alguna altra persona”. En eixe moment, el que haurem de fer és tornar a avaluar si realment considerem important, pel que passaria al quadrant 1, o no, fet que ens duria a intentar delegar-la per a que la faça una altra persona, o passar-la al quadrant 4.
  4. Tasques no urgents ni importants.
    • Coses que no farem mentre n’hi haja d’altres per fer.
    • Segurament, les coses que caiguen ací acaben “oblidant-se”, ja que no hi ha motius objectius per fer-les abans que tasques importants. I normalment sempre tenim coses importants per a fer, pel que acaben per no fer-se mai. Això si, és convenient tindre (i donar) les expectatives correctes quan apareix una tasca d’aquest tipus, no siga que algú estiga esperant que la fem…

Tots fem sempre primer les tasques del quadrant 1, i les tasques del quadrant 4 són fàcils de llevar-nos-les de damunt, però el que costa més és fer abans les tasques del tipus 2 a les del tipus 3, perquè si no ho fem, no ho farem mai: sempre haurà alguna cosa urgent (important o no) que fer abans que una cosa important però que podem fer en qualsevol moment.

Duc aplicant (conscientment) aquesta tècnica de planificació de tasques uns quants mesos a la feina, i també (de manera més lleugera) en coses de fora del treball, i la veritat és que tot i que costa (sobre tot dir que no a tasques del grup 3), al final ixes guanyant: tens més temps per a fer allò que realment importa.

Propòsits per a l’any 2016

// 2 de gener de 2016 // Personal // 1 comentari

listNo sóc massa de fer llistes de propòsits d’any nou: sempre he intentat que les coses simplement vagen passant el millor possible, adaptant-me a les circumstàncies i intentant traure com més millor a cada moment. I tot i no anar-me malament del tot, crec que les coses encara podrien anar millor si em focalitzara una miqueta en les coses que sé que vull fer i considere importants, deixant de banda les que no ho són tant.

Per a això, intentaré aplicar una de les tècniques que vaig aprendre l’any passat a un curs de gestió d’equips que vaig fer a la feina, però que és totalment aplicable a qualsevol cosa que fem, com per exemple la que tracta de dividir les tasques en diferents quadrants segons la importància i la urgència que tinguen. Ja faré una entrada explicant algunes d’eixes tècniques perquè, realment, són força útils.

Però tornant a la llista de pròsits, n’hi ha un grapat de coses que voldria, quan arribe el desembre de 2016, mirar enrere i veure que no ha passat un altre any sense haver-ho aconseguit. I una manera de forçar-me a complir-les és posant-les ací, en una entrada al blog, i comprometent-me a fer una revisió quan l’any s’acabe.

Algunes de les coses tenen un inici i un final clar: són projectes definits on la mesura d’èxit és la pròpia finalització del projecte. Altres, en canvi, són més abstractes, i per tal d’avaluar-ne el resultat em caldrà definir uns objectius.

  • Escriure més
    • Durant uns anys, escrivia al blog molt més del que ho faig ara, i m’agradava. És cert que en aquella època no hi havia facebookstwitters, ni coses així, però realment em sentia bé després de publicar al blog. I vull traure temps per a tornar a fer-ho.
    • Objectiu: com a mínim, un parell d’entrades de més de 400 paraules al mes.
  • Renovar Infobenissa
    • Fa molt de temps que tinc, a mig fer (com tantes altres coses) una renovació important per a Infobenissa. Estic segur que Joanba ja no s’ho creu quan li ho dic, però enguany va de veres.
    • Objectiu: nova web d’Infobenissa en funcionament.
  • Aprendre més tecnologies mòbils
    • Fa uns anys vaig publicar, junt amb Jordi Mas, una aplicació del traductor de Softcatalà per a Android. Va ser divertit aprendre com funcionaven les aplicacions d’Android. A més, l’any passat a la feina vam fer un experiment que vam anomenar “Mobile week”, que va consistir en fer una aplicació digna d’estar a la botiga, des de la fase d’incepció, fins a tindre l’aplicació acabada, passant per les fases de disseny, implementació, proves, gestió del feedback d’usuaris,… per part d’un equip interdisciplinar i sense experiència prèvia. I va ser mooooolt intens i productiu.
    • Objectius: renovació de l’aplicació del traductor de Softcatalàpublicació d’una nova aplicació.
  • Viatjar
    • M’agrada molt viatjar. Crec que és una de les millors maneres d’aprendre sobre el món que ens envolta, conéixer altra gent i altres cultures. Tot i que no em puc queixar del tot de l’any passat, amb dos viatges a Boston, als Estats Units, i un a Montpeller, a més d’un a les Illes Canàries, el mapa del món no ha afegit cap zona roja en els últims dos o tres anys. I, de moment, amb dos viatges ja planificats per a enguany, no hi ha prevista cap altra zona roja. Ho haurem de canviar, això, no?
    • Objectiu: afegir una altra zona roja al mapa.
  • Fer esport
    • Des que em vaig trencar el turmell fa vora dos anys, he deixat de fer esport totalment. Gairebé sempre he jugat a futbol/futbol sala, excepte uns anys a la universitat on em vaig aficionar molt al squash, jugant un parell de vegades totes les setmanes, però últimament no faig res de res. I el cos s’ho nota. A més, li he promés a Héctor, que enguany ha vingut disfressat de StarWars a la San Silvestre de Benissa, que l’any que ve correria amb ell.
    • Objectius: jugar a squash com a mínim 2 vegades al mescórrer la Sant Silvestre de Benissa de l’any que ve.
  • Perdre pes
    • Fa uns cinc anys vaig perdre uns quants quilets que em sobraven, i em vaig mantenir prou bé durant un parell d’anys. Però a l’anar-me’n a viure a Barcelona, vaig començar a menjar més malament, unit al punt anterior (manca d’esport) ha fet que tots eixos quilos que vaig perdre els torne a recuperar. I això no està bé.
    • Objectiu: acabar l’any pesant com quan vaig anar a BCN.

N’hi ha més coses que vull fer, però crec que enguany començaré amb esta llista de 6 coses. Si tot va bé, i totes es compleixen, l’any que ve es pot convertir en una llista de 6 coses noves més 6 coses que he de continuar fent.

A vore si ho complisc!

Bon Nadal!

// 24 de desembre de 2015 // Personal // No hi ha comentaris »

I a poques hores de començar amb les fartaes que corresponen, toca posar la felicitació d’enguany.

Que passeu molt bones festes amb els vostres familiars i amics!!!

Felicitació de Nadal 2015. Bon Nadal i Feliç Any 2016!

 

«Castilla ha roto Espanya», i ja fa prou de temps

// 7 de setembre de 2015 // Política // 2 comentaris »

Estos últims dies ha sigut prou llegit a la xarxa un article de Fernando Ferrando, publicat a l’edició valenciana de El Mundo, anomenat «Castilla ha roto España». Hi ha hagut moltes reflexions al voltant d’aquest article fetes des de diversos punts de vista del valencianisme, la majoria coincidents en una idea: si des de posicions ben allunyades del nacionalisme (i, fins i tot, de l’autonomisme/regionalisme ben entés) s’arriba a eixes conclusions, és que alguna cosa està canviant, i molt ràpid. Si no l’heu llegida, no vos perdeu la que ha fet Vicent Baydal al respecte de com hauria d’encarar el valencianisme eixa construcció d’una identitat valenciana a partir de l’Espanya actual.

Fa poc més d’una setmana ja vaig tindre una conversa semblant amb @TavernerV i @arrosabanda, parlant de l’actitud d’Espanya (referint-me a la maquinària de l’Estat espanyol més que no pas als espanyols) i el seu efecte en el creixement de l’independentisme a Catalunya en els darrers anys, i com això podria replicar-se, a una altra escala, al País Valencià.

Sincerament, crec que un Estat espanyol més respectuós amb la seva diversitat nacional i lingüística (com passa per exemple Suïssa o Bèlgica, un per voluntat i l’altre de manera més forçada), la idea d’Espanya seria molt més ben acollida per les “nacionalitats històriques” o pel “nacionalisme perifèric”, segons qui parle. Una Espanya entesa com a nació de nacions, de la que s’ha parlat moltes vegades, però que és rebutjada constantment per l’Espanya castellana, molt més partirdària d’una visió imperialista (i gairebé etnicista) d’ella mateixa.

I crec que és trist. La llengua/cultura castellana no hauria de necessitar d’eixos «imperialismes», com per exemple recórrer constantment a que és la segona/tercera llengua més parlada del món per a donar-li importància, mentre molts castellanoparlants ignoren totalment que en certs territoris suposadament castellanoparlants el castellà no només no és la primera llengua, sinó que molta gent d’eixos territoris la desconeix.

També he llegit alguna vegada que Castella/Espanya sempre ha sobreviscut com a estat a base d’explotar les seves colònies però mai ha sigut una potència comercial al món. No en sé prou d’història com per a afirmar rotundament que això és cert, però amb el que sé si que sembla que, històricament, Castella/Espanya ha destinat quantitats ingents de recursos, a sovint extrets d’eixes colònies o territoris assimilats, per continuar vivint (o revivint) la idea d’un gran imperi al món.

El que és evident és que molta gent ja ens hem fartat, d’esta Espanya. Els catalans van davant. No sé si s’independitzaran enguany, o d’ací a deu anys. Però segur que s’independitzaran. I poc després aniran els bascos. Fa uns anys, allà pel 2007-2008, Marc Belzunces va escriure una sèrie d’entrades (ara només accessibles a traves de web.archive.org) en que parlava de l’Espanya futura, després dels processos d’independència que, segons ell, començarien a l’Estat espanyol a la meitat d’aquesta dècada: Euskadi, Catalunya, Navarra, les Illes Canàries, les Balears, Galícia i el País Valencià. En aquell moment, em va semblar quasi una bogeria, no tant pel què, sinó pel quan pensava ell que començaria a passar tot. Però, sincerament, crec que tot aquest procés (si Espanya no s’arregla a ella mateixa) no ha fet més que començar.

Processos d'independència d'Espanya - per Marc Belzunces

Processos d’independència d’Espanya – per Marc Belzunces

Tot açò m’ha fet recordar una frase que he sentit moltes vegades dir en pla de broma, però que cada vegada més em sembla l’única solució que tindria Espanya/Castella, si no fóra perquè és impossible:

Si Espanya fóra un donuts, Madrid no existiria.

Actualització: Vicent Partal va escriure un editorail fa poc, arrel d’un comentari (des del meu punt de vista, poc afortunat) d’Ada Colau, anomenat “Madrid és el problema“. I val la pena llegir-lo.

Casualitats i política

// 25 d'agost de 2015 // // No hi ha comentaris »
“En política les casualitats no existeixen. I si existeixen, han estat perfectament planificades.”
Winston Churchill

I una altra extensió per al WordPress: XV Random Quotes

// 19 d'agost de 2015 // Programació // No hi ha comentaris »

XV Random QuotesJa feia temps que ho tenia a la llista de coses pendents: “netejar” l’extensió que utilitze per a mostrar una cita a la barra lateral (i també la pàgina més vista d’aquest lloc, la de cites) i publicar-la al repositori d’extensions de WordPress.

La idea realment és més gran: estic intentant “netejar” totes les extensions que tinc instal·lades i que tenen algun error, bé perquè noves versions de WordPress o PHP han modificat les API o bé perquè simplement tenen bugs. Amb eixe ànim vaig començar a col·laborar amb MonthChunks (on les últimes versions ja les he publicat jo sol), i ara continue amb altres extensions.

En aquest cas concret, es tracta d’una extensió que s’anomenava originalment Random Quotes, que després d’estar abandonada va ser represa per un altre desenvolupador sota el nom Stray Quotes i finalment, després d’un nou abandonament, un altre anomenat Stray Quotes Z.

I ara rep un nou nom: XV Random Quotes. La part de Random Quotes és evident: es tracta d’una extensió que permet desar cites i mostrar-les de manera aleatòria (tot i que també les pots mostrar com vulgues). I la part de XV (que ve de Xavi, no de XV en números romans) vull utilitzar-ho com a “prefix” de les diverses extensions que vaja publicant en el futur, com una mena de “marca” personal. Respecte al logo, el senyor Mario Santacreu ha tingut a bé crear-ne un per a l’ocasió 🙂

Aquesta extensió, ara mateix, és funcional, però necessita moooooolta feina: el codi és caòtic, i cada vegada que òbric qualsevol fitxer del codi font m’agarren ganes de tirar-la al fem. A més, l’extensió fa moltes coses que no utilitze, i possiblement eixa siga una manera de fer-la més senzilla: eliminar funcionalitats. Per eixe motiu, és possible que futures versions de l’extensió tinguen alguna característica menys de les que té ara. Siga com siga, espere poc a poc anar millorant la qualitat i la legibilitat del codi, tant per a simplificar el manteniment per la meua part com també per a facilitar que altra gent s’involucre amb el desenvolupament.

També tinc intenció d’aprofitar aquesta extensió com a “banc de proves” per a utilitzar eines que faciliten el desenvolupament en un llenguatge de programació que no destaca per ser massa agraït: PHP. Proves d’unitat amb PHPUnit, integració continua amb Travis…

Com deien els obrint pas, tot un món per descobrir 🙂

 

2015, i tornem amb les eleccions

// 22 de maig de 2015 // Política // 1 comentari

Eleccions 2015Estem a maig de 2015 i tornem a estar a punt d’unes eleccions municipals i autonòmiques. Tant en 2007 com en 2011 vaig escriure quatre línies reflexionant una miqueta sobre les eleccions.

Eleccions 2015 a Benissa

I com acostume a fer, a nivell local no vaig a demanar el vot explícit per cap candidatura. En primer lloc perquè ens coneixem tots, i sabem de quin peu coixeja cadascú (el que no vol dir que sapiguem amb certesa concretament a qui votarà cadascú).

Enguany, a Infobenissa, hem tornat a revolucionar la comunicació política local, organitzant un debat que va omplir la Seu Universitària. Ja ho vam fer el 2007, amb entrevistes per escrit als candidats (si, això ja ho vam nosaltres fer fa 8 anys 😊), i el 2011 vam tornar amb entrevistes en vídeo. Però enguany ens hem superat: debat en directe, conduit per l’amic Miquel Gonzàlez, amb retransmissió en directe des de la nostra web. I això que no disposem pràcticament de recursos (ai, si tinguérem diners per a gastar!!!).

Des d’ací vull agrair una vegada més a Juan Bautista, a Manolo, a Xavi, a Isidor i a Abel la total disponibilitat que han tingut en tot moment per realitzar el debat, a Miquel per ajudar-nos amb la conducció del mateix, i a Joanba pel curro que s’ha pegat amb la organtizació. Gràcies!!!

Siga com siga, el que ha quedat evident al llarg de la campanya i es va confirmar al debat és que en aquestes eleccions, amb molts matisos, s’enfronten dos opcions: d’una banda la continuitat, representada pel PP, que ens ven la seua bona gestió com a element diferenciador respecte al “coctel molotov” de l’oposició, i d’altra el canvi, representat aquest per un ventall de candidatures cadascuna amb les seues particularitats (amb una candidatura a mig camí una cosa i l’altra: la de C’s: defensen el canvi, però es presenten amb Isidor que ja va ser alcalde tota la dècada dels 90): el PSOE, que mostra una cara nova, amb un perfil molt diferent al de les anteriors eleccions, amb el que Miquel denomina com a “canvi tranquil”; després ens trobem a Compromís, amb una candidatura relativament continuista, amb la majoria de membres i el seu cap de llista que ja anaven a les últimes eleccions i que ven, com a gran factor diferenciador, l’estructura valenciana de partit; i després tenim a Reiniciem, que és l’opció més fresca del panorama polític local, que han sacsejat tota la campanya fent que els grans ho vulguen fer ara tot participatiu. A més, amb molt pocs recursos han demostrat que les ganes i la il·lusió guanyen, de molt, a les grans estructures partidistes. I no hi ha millor exemple que el seu vídeo de campanya, que és realment emotiu i il·lusionant (i no ho dic només perquè la veu en off siga la de la meua germana 😊 ).

Eleccions 2015 al País Valencià

Però també són eleccions autonòmiques. Ja ho vaig dir fa quatre anys, i ho torne a dir ara: tinc predilecció per Mònica Oltra. I crec, sincerament, que pot ser la millor presidenta que fins ara hem tingut els valencians. I sobre tot ara, en un context on el PP autonòmic està totalment podrit: el President de la Generalitat, els tres presidents de les diputacions i els tres alcaldes de les capitals de província estan investigats (quan directament condemnats i empresonats) per causes de corrupció.

I només un parell d’exemples que he vist aquestos dies respecte a Oltra. El primer un extracte d’una entrevista (crec que a Las Provincias) que va retuitar Andrés Boix, sobre estos que se les donen de liberals però en el fons són qualsevol cosa menys liberals

I l’altra una intervenció en el debat que va organitzar Levante-EMV i el diari Información, i que es comentava per twitter amb el hashtag #OltraComeFabra. I la veritat és que se’l berena:

En fi, d’ací a 4 dies sabrem els resultats i tots els partits hauran guanyat (uns perquè hauran pujat un poc, els altres perquè no hauran baixat massa, els altres perquè hauran superat el 5% i tindran representació…). Però allò important és que guanyem com a societat, i que siga quin siga el resultat d’estes “Eleccions 2015“, s’arriben a acords que beneficien a la majoria de la gent i no, com passa habitualment, només a uns pocs.