Escrits i reflexions

35

// 12 de febrer de 2018 // Personal // No hi ha comentaris »

Doncs això, 35.

Xàmbit, paraula genuina valenciana per al gelat

// 3 de febrer de 2018 // Llengua // No hi ha comentaris »

Aquest cap de setmana estic participant a la pre-hackaton de la Wikimedia Foundation. Convidat pel membre d’Amical Wikimedia i company a Softcatalà Toni Hermoso, es tracta de passar un cap de semana treballant en projectes relacionats amb el multilingüisme i la Wikipedia.

A la hackaton, a més d’altres membres de Softcatalà, també hi participa gent de tot tipus: treballadors de la Wikimedia Foundation, acadèmics, viquipedistes… i Mikel Forcada.

Mikel va ser professor meu a la universitat, i com crec que ja he dit alguna vegada, és un dels professors que més m’ha impactat al llarg de la meua vida acadèmica (i això que només el vaig tindre, si no recorde malament, en dos classes d’una assignatura!). La cosa és que, estant amb Mikel, mai estas ni deu minuts sense aprendre una cosa nova. I ahir no va ser diferent.

Vam començar sobre curiositats lingüístiques, i va ser en aquell moment quan Mikel va fer un comentari sobre la paraula xàmbit.

Per als que no ho sabeu, xàmbit és una paraula que utilitzem els valencians, com a mínim a Benissa, com a sinònim de gelat. A certes parts (i de fet és la definició al DNV), ho utilitzen només per a referir-se al gelat de barra, que es talla i es col·loca entre dues galetes de neula.

I el comentari, que em va deixar totalment bocabadat, però que té tot el sentit del món: la paraula valenciana xàmbit ve de la paraula anglesa sandwich!!!

I quina millor manera d’acabar que amb un extracte del «Costumari valencià» de Bernat Capó sobre els xàmbits i els xambiters (extret del Web Archive)

El xambiter

Temps enrera l’estiu, a més de l’acostumada calor, portava un personatge força entranyable per als xicons: el xambiter.(…)

El xambiter, és a dir l’home que venia xàmbits, era l’artesà del gelat. (…)  La varietat era minsa, perquè, aleshores, no hi havia les possibilitats actuals. Els xicons sols podien demanar un xàmbit de crema o vainilla i també un got d’aigua llimó, i prou.

Com que el costum era anar pels carrers oferint el gènere, els venedors varen inventar un carro especial: dues rodes al davant, dos peus darrere per estrebar-lo i dos bracets per empentar i fer anar la tenda ambulant. Al dalt un tendal per evitar el rajos solars. L’espai dedicat als gelats era ocupat per tres o quatre geladores petites.(…)

Els xambiters, per tal de mesurar degudament, feien ús d’una maquineta que agafaven amb una mà mentre amb l’altra posaven una galeta al fons i damunt la paletada de gelat i una altra galeta dalt. Allò era el xàmbit que podia ser més o menys gran segons els desitjos i els diners del client, perquè l’eina posseïa diversos graons que el dit polze del xambiter feia pujar o baixar. El xàmbit fou l’avantpassat del gelat de tall que hui és també un record.

Bon Nadal!

// 24 de desembre de 2017 // Internet // No hi ha comentaris »

I un any més, (i ja en van onze!) arriba la felicitació de Nadal!

Enguany la imatge canvia respecte als anys anteriors: el protagonista és Burret, que ja fa any i mig que forma part de la família.

Però l’objectiu continua sent el mateix: desitjar-vos a tots que passeu unes bones festes amb tota la gent que estimeu, i que 2018 vinga carregat de coses bones.

Bon Nadal a tots!

Cap a San Francisco!

// 26 d'octubre de 2017 // Personal // No hi ha comentaris »

Fa un parell de setmanes me’n vaig anar a San Francisco a participar del Mentor’s Summit del Google Summer of Code.

El Google Summer of Code és una iniciativa de Google enfocada a estudiants universitaris per a que s’involucren en el desenvolupament de programari lliure i Apertium, el projecte lliure per a la creació de traductors automàtics que va nàixer a la Universitat d’Alacant, hi participa com a organització.

Jo ja fa anys que estic involucrat amb Apertium, i enguany he estat fent de mentor de diversos projectes, principalment el del traductor anglès-català que ha desenvolupat Marc Riera. D’això ja en parlaré una miqueta més endavant.

La qüestió és que Google convida a dos mentors de cada organització a participar al Mentor Summit, i enguany he sigut un dels representats d’Apertium, juntament amb Sushain Cherivala (al que he conegut personalment, després d’anys de comunicar-nos a través de la xarxa).

Tinc la intenció de fer un seguit d’entrades explicant, primer, l’experiència de visitar durant un parell de dies la ciutat de San Francisco i les oficines de Google a Mountain View, i després explicant com ha anat el Mentor Summit en si. I així, de pas, recupere l’hàbit d’escriure.

Seguirem informant…

34

// 12 de febrer de 2017 // Personal // No hi ha comentaris »

Superada «l’edat de Crist». Diuen que ell a eixa edat havia fet moltes coses, moltes més de les que jo he fet. Però jo l’he guanyat en una cosa: encara estic per ací 🙂

València, la vida espera

// 12 de gener de 2017 // Política // No hi ha comentaris »

La Diputació de València ha presentat la campanya promocional per a Fitur.

I es tracta d’una campanya que intenta vendre el millor que tenim: la nostra manera de viure. Una imatge simple i planera, que explica qui som i com vivim els valencians, amb les coses que ens fan diferents (música als pobles, partides de pilota,…) i allunyada dels Ferraris i els iots que els antics governants volien associar amb la nostra terra.

Fa temps vaig dir que esperava que alguna empresa digués les coses bones que tenim al País Valencià, tal i com Estrella Damm havia fet en un anunci per a TV3. I, tot i que en aquest cas és institucional, m’ha recordat molt a aquell en què els Amics de les Arts ens contaven “què tenen” a Catalunya.

L’únic “defecte”, per a mi, és que el vídeo siga de la Diputació de València i no de la Generalitat Valenciana, ja que considere que representa perfectament a les tres províncies valencianes, i que tant la Diputació d’Alacant com la de Castelló els haurien d’utilitzar com a venda d’una imatge global de Turisme valencià. Però això ja és un altre tema…

Bon Nadal!

// 24 de desembre de 2016 // Personal // No hi ha comentaris »

Enguany fa exactament deu anys que vaig començar a fer una felicitació nadalenca per penjar a la web. Moltes coses han canviat des d’aquell moment, però invariablement, arriba un dia o dos abans de Nadal i dic “fotre! la felicitació!”.

I ací va la d’enguany. Bon Nadal a tots!!!

Bon Nadal 2016 i Feliç Any Nou 2017

PS: Enguany he triat una foto d’Annie Spratt, que tot i estar en domini public (i, per tant, no requerir cita), m’apetia molt agrair-li públicament les fotos que fa i allibera. 

 

Botifarra a Banda a Barcelona…
... d'allà on renaix de les cendres el meu País Valencià

// 19 de desembre de 2016 // Música // No hi ha comentaris »

Dissabte passat vaig viure un dels moments més bonics i emocionants que he viscut mai tocant amb la banda. I això que enguany ha sigut un any “carregat” al respecte, amb un concert de Santa Cecília a Benissa simplement BRUTAL, o una entrada de Moros per Barcelona que em va deixar sense paraules.

Després de l’entrada de Moros i Cristians de març, va quedar clar que hi havia músics valencians de sobra a Barcelona per montar una bona banda. I gràcies a la faena impagable de la “directiva”, amb el president Dani al capdavant, i sota la batuta del genial Vicent Pérez i Esteban “Coleto” (compositor de, per exemple, Aligeabà-Spyros), la SMPVB “la Valenciana” hem fet ja tres concerts: El primer, un concert de música festera en el context de la setmana cultural valenciana (en el que no vaig poder tocar). El segon, el dia de 30 d’octubre a Besalú, en un format una miqueta raro: passacarrer primer, i certamen de poesia i concert de música festera valenciana després, combinació exòtica a més no poder (amb un post-concert memorable al poliesportiu de Besalú).

Passacarrer de "la Valenciana" a Besalú Passacarrer de "la Valenciana" a Besalú (2) Concert de "la Valenciana" a Besalú

I finalment, dissabte passat, el “Botifarra a Banda” amb Pep Gimeno “el Botifarra”.

Durant les setmanes prèvies als assajos ja es respirava un ambient i una gana “de valenciania” (Coleto dixit) de por. Era música que, poc o molt, tots coneixíem, amb melodies que ens portaven records de la infància al poble, dels nostres uelos,… I la “promo” que van fer la gent de TV3 no va fer sinó augmentar encara més les expectatives que teniem de cara al concert.

La semana del concert, amb la Casa València a plena per als assajos, ja es notaven els nervis. I el mateix dissabte després de dinar, mentre feiem les proves de so i l’assaig amb Pep, van ser increïbles. Però res comparat al concert.

Més de dues hores de concert, amb la pell de gallina cada vegada que tocàvem, o rient de les historietes amb que el Botifarra anava omplint els buits entre cançó i cançó. Personalment, el Cant de batre, amb l’Ahmed Touzani donant-li el toc moro a les melodies, em va fer imaginar-me la història que m’ha contat tantes vegades ma mare de ma uelo Joan, cantant unes cançons incomprensibles al mig de l’era de la caseta mentre l’haca anava pegant voltes per a batre els cereals. Però també altres cançons, com el Dotze i u de Canals, la Tarara, o la coneguda per tots Malaguenya de Barxeta (que un altre dia ho parlarem, però hauriem de declarar-la Himne nacional del País Valencià) ens van emocionar moltíssim, tant als que estàvem dalt com als de baix de l’escenari.

I com algú (crec que Pau Benavent) va dir en acabar el concert, si el Botifarra no existira, s’hauria d’inventar.

Ací vos deixe un parell de vídeos de collita pròpia (bé, de Rosa 🙂 ). Espere que vos agraden!

 

Boston de nit…

// 12 de desembre de 2016 // Personal // No hi ha comentaris »

La setmana passada vaig estar amb alguns companys de feina per l’oficina de Waltham, MA. Una de les vesprades vam acabar una miqueta abans, i vam anar a Cambridge. És, possiblement, una de les localitats amb més “intel·ligents” per metre quadrat del planeta: allà es troben tant el MIT com Harvard, dues de les universitats més prestigioses del món. Passejant pels seus campus sempre pense com de diferents hagueren sigut les coses si hagués pogut estudiar per allà, amb desenes de premis Nobel caminant pels corredors. Fa, fins i tot, una mica de vertigen.

I allà, just davant del MIT, hi ha una vista preciosa del skyline de Boston, amb el riu Charles reflectint les llums dels gratacels.

Boston de nit

Hi ha moltes coses que no m’agraden dels EUA: individualisme dut a l’extrem, pobresa extrema a gran part de la societat, racisme i xenofòbia estructural… però al mateix temps em meravella la seua capacitat de reinventar-se com a societat i de creure que es pot construir un món millor. I, no sé perquè, imatges com aquesta em fan tindre esperança en el món.

Machine Learning reloaded

// 3 de setembre de 2016 // Informàtica // No hi ha comentaris »

Machine LearningPer si no duia prou coses al vol,  m’he apuntat a un curs de Machine Learning. Però anem per pasos.

Durant la carrera, vaig donar diverses assignatures d’aprenentatge automàtic. He de reconèixer que machine learning sona més fancy que aprenentatge automàtic, tot siga dit. Va ser José Oncina, principalment, a l’assignatura d’Aprenentatge Computacional i d’Extracció de la Informació, però també des d’un enfocament més concret a les dues assignatures d’intel·ligència artificial o a la d’Enginyeria del Llenguatge Natural, on vaig tindre el primer contacte amb el processament del llenguatge natural i després hi vaig aprofundir (tot i que menys del que m’hagués agradat) durant els cursos de doctorat, amb Rafa Carrasco i Mikel Forcada.

ML LogoDes que me n’havia vingut a Barcelona, havia deixat gairebé per complet “l’estudi” des d’un punt de vista acadèmic, tot i que he aprés moltíssim d’enginyeria i desenvolupament de programari a la feina, i ja tenia ganes de tornar a fer alguna cosa. I després d’una xarrada fa una setmaneta amb Héctor, em vaig decidir a refrescar els meus coneixements “teòrics” de Machine Learning (i ja vorem si els apliquem a alguna cosa després).

Per a fer-ho, m’he apuntat a un curs de la Universitat de Standford a través de Coursera, un plataforma d’aprenentatge en línia. El curs està impartit pel professor Andrew Ng, cap científic al cercador xinés Baidu, professor adjunt de la Universitat i co-fundador de Coursera.

De moment, he fet ja un parell de “setmanes” del curs, d’un total de dotze, i m’està agradant molt. He posat setmanes entre cometes perquè, tot i que el curs està dividit en tasques “setmanals”, res no t’obliga a fer-les cada setmana; de fet jo he fet totes les tasques durant aquesta setmana.

El curs en sí està molt bé: senzill per a fer memòria de molts conceptes matemàtics (gairebé no recordava les derivades parcials) o algorismes d’aprenentatge senzills com el descens per gradient, però el professor Andrew ho explica tot d’una manera molt planera i fàcil.

Ja aniré contant més sobre el curs!