Escrits i reflexions

2015, i tornem amb les eleccions

// 22 de maig de 2015 // Política // 1 comentari

Eleccions 2015Estem a maig de 2015 i tornem a estar a punt d’unes eleccions municipals i autonòmiques. Tant en 2007 com en 2011 vaig escriure quatre línies reflexionant una miqueta sobre les eleccions.

Eleccions 2015 a Benissa

I com acostume a fer, a nivell local no vaig a demanar el vot explícit per cap candidatura. En primer lloc perquè ens coneixem tots, i sabem de quin peu coixeja cadascú (el que no vol dir que sapiguem amb certesa concretament a qui votarà cadascú).

Enguany, a Infobenissa, hem tornat a revolucionar la comunicació política local, organitzant un debat que va omplir la Seu Universitària. Ja ho vam fer el 2007, amb entrevistes per escrit als candidats (si, això ja ho vam nosaltres fer fa 8 anys 😊), i el 2011 vam tornar amb entrevistes en vídeo. Però enguany ens hem superat: debat en directe, conduit per l’amic Miquel Gonzàlez, amb retransmissió en directe des de la nostra web. I això que no disposem pràcticament de recursos (ai, si tinguérem diners per a gastar!!!).

Des d’ací vull agrair una vegada més a Juan Bautista, a Manolo, a Xavi, a Isidor i a Abel la total disponibilitat que han tingut en tot moment per realitzar el debat, a Miquel per ajudar-nos amb la conducció del mateix, i a Joanba pel curro que s’ha pegat amb la organtizació. Gràcies!!!

Siga com siga, el que ha quedat evident al llarg de la campanya i es va confirmar al debat és que en aquestes eleccions, amb molts matisos, s’enfronten dos opcions: d’una banda la continuitat, representada pel PP, que ens ven la seua bona gestió com a element diferenciador respecte al “coctel molotov” de l’oposició, i d’altra el canvi, representat aquest per un ventall de candidatures cadascuna amb les seues particularitats (amb una candidatura a mig camí una cosa i l’altra: la de C’s: defensen el canvi, però es presenten amb Isidor que ja va ser alcalde tota la dècada dels 90): el PSOE, que mostra una cara nova, amb un perfil molt diferent al de les anteriors eleccions, amb el que Miquel denomina com a “canvi tranquil”; després ens trobem a Compromís, amb una candidatura relativament continuista, amb la majoria de membres i el seu cap de llista que ja anaven a les últimes eleccions i que ven, com a gran factor diferenciador, l’estructura valenciana de partit; i després tenim a Reiniciem, que és l’opció més fresca del panorama polític local, que han sacsejat tota la campanya fent que els grans ho vulguen fer ara tot participatiu. A més, amb molt pocs recursos han demostrat que les ganes i la il·lusió guanyen, de molt, a les grans estructures partidistes. I no hi ha millor exemple que el seu vídeo de campanya, que és realment emotiu i il·lusionant (i no ho dic només perquè la veu en off siga la de la meua germana 😊 ).

Eleccions 2015 al País Valencià

Però també són eleccions autonòmiques. Ja ho vaig dir fa quatre anys, i ho torne a dir ara: tinc predilecció per Mònica Oltra. I crec, sincerament, que pot ser la millor presidenta que fins ara hem tingut els valencians. I sobre tot ara, en un context on el PP autonòmic està totalment podrit: el President de la Generalitat, els tres presidents de les diputacions i els tres alcaldes de les capitals de província estan investigats (quan directament condemnats i empresonats) per causes de corrupció.

I només un parell d’exemples que he vist aquestos dies respecte a Oltra. El primer un extracte d’una entrevista (crec que a Las Provincias) que va retuitar Andrés Boix, sobre estos que se les donen de liberals però en el fons són qualsevol cosa menys liberals

I l’altra una intervenció en el debat que va organitzar Levante-EMV i el diari Información, i que es comentava per twitter amb el hashtag #OltraComeFabra. I la veritat és que se’l berena:

En fi, d’ací a 4 dies sabrem els resultats i tots els partits hauran guanyat (uns perquè hauran pujat un poc, els altres perquè no hauran baixat massa, els altres perquè hauran superat el 5% i tindran representació…). Però allò important és que guanyem com a societat, i que siga quin siga el resultat d’estes “Eleccions 2015“, s’arriben a acords que beneficien a la majoria de la gent i no, com passa habitualment, només a uns pocs.

Tres anys a Vistaprint… i a Barcelona

// 17 de maig de 2015 // Personal // 1 comentari

Pareix que fóra l’altre dia quan vaig dir que me’n venia cap a Barcelona, a treballar a Vistaprint, i just avui fa tres mesos anys que vaig començar a treballar a 500 km de Benissa, el meu poble.

Plaça de Sant Pere

Plaça de Sant Pere, nucli del barri on visc des de fa tres anys

Pràcticament de la mateixa manera que vaig començar una entrada fa 2 anys i 9 mesos comence aquesta. La única diferència, que en lloc de tres mesos fa tres anys (i deu dies). Però la veritat és que, a grans trets, no han canviat tant les coses des d’aquell article.

És evident que tres anys donen per a molt, i que durant aquests 36 mesos han passat moltes petites coses que han fet que cada setmana, cada mes, fóra una miqueta distint a l’anterior.

La primera, el setembre de 2013, Noelia se’n va vindre també a Barcelona. Ha sigut el canvi més important durant tot aquest temps, i també el millor 😊.

També he(m) tingut moltes visites: els meus pares, Belén, Héctor i Montse, Isma, la mare i germana de Noelia, els seus tios… I altres visites que encara estan pendents. O siga que per la banda social anem més que bé.

Amics que estaven vivint ací a Barcelona quan jo vaig arribar han marxat en diferents moments (Ximet, cap a Benissa, Pau cap a Montpeller – tot i que tornarà aviat). Però altres, com Joanje, han vingut després que jo vinguera.

També he viscut les tres grans diades que han hagut fins ara: 2012 (amb el col·lapse del Passeig de Gràcia i Via Laietana), 2013 (la gran Via que creuava de punta a punta el país) i 2014 (amb la V, per la Gran Via i la Diagonal, unint-se a Glòries), i m’han fet veure, amb una perspectiva molt diferent a la que haguera tingut des de Benissa, el procés polític que està vivint Catalunya.

D’altra banda, a la feina, hi han hagut molts canvis. De fet, una broma que fem és: quan toca la nova reorganització de l’empresa? La majoria dels canvis han sigut a millor (promocions, canvis en els processos) i, sobre tot, molt d’aprenentatge: he aprés moltíssim en els darrers tres anys, en part gràcies a les coses en què he treballat i al background que la Universitat em va donar, però sobre tot gràcies a la gent amb qui he treballat. En aquestos tres anys, amb gent com l’Alejandro, l’Heriberto i, sobre tot, amb el Jordi, he aprés moltíssim d’enginyeria i arquitectura del programari: a dissenyar solucions que resolguen, d’una manera senzilla (o tan senzilla com siga possible), problemes que el nostre equip de màrqueting ens presenta. I amb altres com el Frank he aprés molt de la cultura empresarial americana, amb totes les seues coses bones i dolentes.

Però en tres anys, també n’hi ha hagut d’altres no tan bons, com és el cas d’alguns companys deixant l’empresa, tant per motius de retallades, tan de moda en l’actualitat, com aquells que han optat per provar coses noves i donar un gir a la seua carrera professional. Siga com siga, el fet és que són amics (i no només companys) als que ja no veus cada dia, i això sempre entristeix una mica.

L’altra part negativa és la pèrdua de contacte amb la família que, vulgues o no, és evident. Cada vegada que torne a Benissa veig als meus cosinets Carlos i, sobretot, a Júlia i a Vicent, enormes. Com creixen de ràpid! M’agradaria poder passar més temps amb ells i vore’ls més a sovint. I això es fa extensiu a la meua germana (no vaig poder anar a la inauguració de la seva clínica, després de tot el que l’havia emprenyat jo!), als meus pares, als meus cosins i tios i sobre tot a ma uelo. Tot i que baixem a Benissa cada mes, a vegades això és massa temps.

Tres anys que, com he dit, han donat per a molt. Però encara en queden uns quants anyets més per davant, i han de donar per a molt més.

Seguirem informant…

 

Traducció de l’extensió WordPress SEO de Yoast

// 5 de maig de 2015 // Informàtica // No hi ha comentaris »

YoastDurant les últimes setmanes, he estat participant més activament del que ho feia abans en la traducció del WordPress i d’algunes extensions. En concret, m’he focalitzat en la traducció i correcció de l’extensió WordPress SEO, creada per Joost de Valk, més conegut com a Yoast.

Ja allà pel 2011 vaig fer un primer intent de traduir l’extensió, però en aquell moment vaig “abandonar” la tasca: es tractava d’una extensió amb moltes cadenes (i moltes paraules tècniques), i en aquell moment no ho vaig considerar prioritari. No obstant això, vaig seguir utilitzant-la, i he anat seguint l’evolució de l’extensió.

Ara, en canvi, s’han unit un grapat de coses que han fet que al final em posara mans a l’obra. D’una banda, la jornada de traducció que, amb motiu de la Catosfera 2015, vam organitzar des de Softcatalà a Girona em va fer tornar el gusanillo de traduir, després de temps dedicant-me a altres tasques dins de Softcatalà i Softvalencià. D’altra banda, tenia ganes de contribuir a la comunitat, encara que fóra una miqueta, amb el coneixement que he adquirit i millorat els últims mesos a Vistaprint com a tech lead de l’equip de SEO (optimització per als motors de cerca). I finalment, amb el llançament de la versió 2.0 de l’extensió, des de l’equip de Yoast van contactar amb antics traductors per aconseguir traduir l’extensió a tantes llengües com fóra possible.WordPress SEO

Així que unes poques setmanes i vora 7.000 paraules traduïdes després, ja està disponible al 100% en català/valencià/com-li-vulgueu-dir la millor extensió que hi ha ara mateix al món de WordPress per a optimització per a motors de cerca: WordPress SEO.

Tot i que l’extensió es troba traduïda al 100%, encara hi ha moltes coses per a corregir. Gràcies a la feina que Jordi està fent a Softcatalà amb les memòries de traducció i la integració de l’espectacular corrector ortogràfic i gramatical que s’ha currat Jaume, ja n’he corregit moltes. Però encara queden moltes errades per corregir, falta millorar la coherència terminològica, ajustar verbs en diferents variants dialectals… així que si utilitzeu el WordPress SEO i trobeu cap error en la traducció, aviseu-me intentaré corregir-lo 😉

La verdad sobre la ley mordaza

// 14 d'abril de 2015 // Política // No hi ha comentaris »

Jose A. Pérez (Mi Mesa Cojea), sublim, com sempre.

La verdad sobre la ley mordaza

Todo el mundo sabe que el ejercicio de la libertad de expresión da lugar a manifestaciones que, a su vez, complican los accesos al centro. Y todo el mundo sabe que gobernar consiste fundamentalmente en tomar decisiones por el bien de la ciudadanía. Esta semana, nuestro Gobierno ha tenido que elegir entre la libertad de expresión y el tráfico fluido, y ha optado por lo segundo.

[…]

Advierte también la ONU de que la Ley Mordaza (así la llaman los izquierdistas) podría vulnerar el derecho de reunión. Una consideración absurda, ya que las reformas del Código Penal no impedirán reunión alguna, siempre que ésta se desarrolle como Dios manda.

[..]

Article complet: “La verdad sobre la ley mordaza

Abstinència del Twitter

// 26 de març de 2015 // Internet // 1 comentari

Twitter

20 dies.

Això és el que duc (de moment) d’abstinència a Twitter.

Va començar, de manera pràcticament involuntària, el passat 7 de març, quan em vaig adonar que estava cansat del Twitter.

No d’utilitzar-lo (continua semblant-me una eina espectacular per estar al dia de què passa), ni tampoc de com l’utilitza la gent (la part bona del Twitter és que no cal “seguir” als amics perquè siguen amics, i només segueixes a aquells que realment t’interessa)…

Del que estava cansat era de “necessitar” estar al dia de tot el que passava. M’interessa molt saber què diu la gent a qui seguisc, tant els que parlen de política (sobretot valenciana) com també a tota la gent que està relacionada amb el món tecnològic. Però seguisc a massa gent, o a massa gent massa activa. I gent que es segueix entre ella, el que fa que també acabes interessant-te per les converses que hi ha entre ells.

I també estava cansat d’anar sempre amb “quasi un dia de retard”: pel matí mirava que havia passat la nit abans, i per la nit, què havia passat durant el dia. Això, entre altres coses, convertia en totalment absurdes respostes meues a converses que ja havien acabat quan les feia, i on moltes vegades acabava dient coses que altres havien dit hores abans. De la mateixa manera, era molt més probable que amb un parell de retuits aconseguira expressar millor alguna cosa que intentant escriure-ho jo mateix.

Una de les coses que haguera pogut fer (i que, de fet, ja havia fet en el passat) era senzillament “saltar-me un dia”, però sempre acabava igual: endarrerit. Fins que ja ho vaig tindre bé i vaig decidir parar en sec.

Què faré a partir d’ara? Segurament, abans de tornar a Twitter, perdré unes hores organitzant-me els contactes en llistes, per a agrupar d’alguna manera la gent a qui seguisc i així poder decidir què llegir, quan tinc cinc minuts i vull passar-los mirant el Twitter. També és probable que deixe de seguir algú, però això és més complicat, ja que la gent més activa (i que, per tant, més es notaria quan deixes de seguir) acostuma a ser també la que més m’interessa.

Així que, en resum, no sé segur com continuaré utilitzant el Twitter, ni quan, però el que sí que sé segur és que intentaré no fer-ho com fins ara.

Seguirem informant…

 

I en van 32

// 12 de febrer de 2015 // Personal // 1 comentari

32

32 anys, i seguim sumant!

Foto: Birthday Cake, de Serdar Kilic

“The postcard”, perquè tot el que fas importa

// 2 de febrer de 2015 // Personal // 1 comentari

Des que vaig començar a treballar a Vistaprint, ja fa més de dos anys i mig, he notat com les coses han anat canviant, i molt, a l’empresa. Tant de portes cap endins com de portes cap a fora.

Hem passat (o estem passant) de ser una empresa focalitzada en el preu, on l’important és que comprares (encara que només fóra una vegada, amb descomptes molt agressius) a una empresa que vol cuidar els seus clients, on el client estiga al centre.

Aquest canvi ha anat poc a poc, primer amb canvis totals als preus (s’han acabat els descomptes del 80% o els productes gratuïts, però amb unes despeses d’enviament molt elevades). A més, l’estiu passat vam fer un rebranding on la marca es modernitzava, apostant per la claredat i la transparència de preus a la web.

Però crec que el punt culminant d’aquest canvi es reflexa en el vídeo que encapçala aquesta entrada. Un exemple qualsevol de tanta gent que treballa cada dia per tirar endavant el seu negoci, i intenta millorar-lo dia a dia.

Espere que vos agrade!

Monthchunks, col·laboració en el desenvolupament d’una extensió de WordPress

// 10 de gener de 2015 // Programació // No hi ha comentaris »

Fa ja molts anys que sóc usuari de WordPress com a gestor de continguts. Des que l’any 2006 (ja fa més de 8 anys!) migrara el meu blog de Pivot a WordPress, he anat millorant el meu coneixement sobre el CMStunejant els temes que he tingut al blog o a altres pàgines (com Infobenissa, o el blog de la meua germana o Softvalencià, per exemple), he participat en la traducció tant de WordPress com d’algunes extensions, reportat alguns errors upstream (algunes de les quals no s’han resolt encara) i també he modificat/desenvolupat algunes extensions. Però açò últim sempre ho havia fet de manera privada, quedant-me per a mi l’extensió (o la millora a una existent). Fins a que l’estiu passat em vaig decidir a començar a posar ordre a gran part del codi que tenia escampat per tot arreu.

Una de les primeres extensions que havia modificat s’anomenava “Monthchunks“, de Justin Watt. Es tracta d’una extensió que genera una versió minimalista dels arxius del blog, que es troben habitualment a la barra lateral. Amb aquesta extensió, s’aconsegueix que l’espai utilitzat per tots els enllaços siga molt inferior al llistat estàndard de WordPress.

Llista estàndar dels arxius del blog

Llista estàndar dels arxius del blog

Llista dels arxius del blog de Monthchunks

Llista dels arxius del blog de Monthchunks

Vaig fer dues modificacions, la primera permetia posar abreviatures dels mesos en lloc de les opcions existents fins aquell moment (números del mes i primera lletra del mes). Després, vaig afegir l’opció de poder posar, en temes “moderns” de WordPress, els arxius a la barra lateral sense necessitat d’haver de modificar el codi de la plantilla, sinó a través d’un giny de WordPress. A més, també he afegit la possibilitat de localitzar el plugin, i la traducció al valencià.

I aquesta setmana, després de molt insistir, he aconseguit que els canvis s’integraren al repositori de l’extensió, i que Justin publicara la tercera versió del plugin. Així, de manera automàtica, les mil persones que tenen l’extensió instal·lada, han rebut la nova versió amb les millores. Al mateix temps m’ha afegit com a autor de l’extensió a WordPress.org, de manera que en el futur faig alguna altra millora, no hauré d’esperar mesos en que es publique.

Tots eixim guanyant: jo, perquè aconseguisc tindre unes modificacions integrades en l’extensió, de manera que a cada nova actualizació no les hauré de tornar a aplicar. La resta de la gent que utilitza el plugin, perquè tenen noves característiques de manera automàtica. I Justin, perquè aconsegueix algú que l’ajude a mantenir les extensions actualitzades.

I així és com llueix al meu blog

Monthchunks al Racó de Xavi

Monthchunks al Racó de Xavi

Visca el programari lliure!

Bon Nadal!

// 23 de desembre de 2014 // Personal // No hi ha comentaris »

I com cada any, ja toca posar la felicitació d’enguany.

Bon Nadal 2014 i Feliç Any Nou 2015

Basada en la foto christmas, de Joe Buckingham.

Hui fa 20 anys

// 7 d'octubre de 2014 // Personal // 7 comentaris »

Hui fa vint anys que va començar un dels anys més tristos per a la meua família. I ho recorde com si fóra ara.

Encara recorde perfectament aquella vesprada. Belén i jo estàvem a casa la meua uela Maria, i l’endemà jo jugava el primer partit de futbol com a porter, contra el Rayo Levante.

Estava nerviós. Vaig cridar un parell de vegades per telèfon a casa la uela Teresa, perquè els meus pares se’n recordaren de dur-me la motxilla amb la roba. Però els meus pares tenien altres coses en les quals pensar: ma uela s’estava morint. Recorde que vaig cridar per última vegada a les 8 i poc de la vesprada, i ja no va fer falta tornar a cridar. Només amb la veu vaig saber què havia passat, però no m’ho van dir directament.

Un ratet més tard, no recorde exactament com, ens ho van dir, i recorde perfectament la sensació de buit que vaig sentir. Era una sensació totalment nova, però que hagués preferit no experimentar. Notava com si el món s’haguera parat, com si, per un instant, res importara. Ella ja no estava amb nosaltres.

Eixa nit vam dormir a casa la uela Maria, i l’endemà de bon matí me’n vaig anar a jugar a futbol. M’havia passat tota la nit pensant en ma uela, i ja amb només onze anys vaig sentir la necessitat de deixar de pensar per una estona. I va fer, parcialment, efecte. Durant el matí vaig estar entretingut, però al tornar a Benissa, va tornar la sensació de buit.

La vesprada la vam passar a la caseta, amb els meus cosins, mentre feien el soterrament. Mai oblidaré una frase que em va dir la meua cosina Esther: “pobret, t’has quedat sense ueleta“. Eixa frase em va taladrar el cap només 9 mesos després quan mon tio, son pare, també va morir, i no vaig voler imaginar què sentiria ella per la mort de son pare, si jo ho havia passat tan malament amb ma uela. I pel mig també va morir la uela Tona, la meua besàvia, mare de ma uela Teresa. Com he dit abans, un any terrible.

El passat cap de setmana vaig estar pensant molt en ella. O millor dit, en aquell moment. He de confessar que això és una cosa que no faig massa sovint: normalment recorde anècdotes, però moltes vegades no sé si les recorde perquè les he sentit molt o perquè realment les recorde. Siga com siga, les anècdotes acostumen a ser alegres: ma uela jugant al futbol al carrer amb mi, i penjant el baló (i a vegades l’espardenya) al terrat de la casa d’enfront, els entrepans de cansalada blanca que em preparava per berenar, tots els caps d’any que vaig passar amb ella i ma uelo, sempre amb un somriure a la cara,…

Però com he dit abans, aquest cap de setmana vaig estar pensant en aquell moment, en el dia que se’n va anar. I em vaig entristir molt. I ara mateix ho torne a estar. M’agarra ràbia. Va morir molt jove, massa jove. No vam poder jugar prou amb ella, ni jo ni la meua germana.

Hui fa vint anys que va començar un dels anys més tristos per a la meua família. I ho recorde com si fóra ara.

Però ara és hora de recordar els bons moments. Els que estem ací hem de viure les nostres vides, aprofitar-les al màxim. Hem de disfrutar de la vida. I ho hem de fer per tots aquells que ja no poden fer-ho. Els ho devem.

 

Jo amb ma uela Teresa. Any 1992