Escrits i reflexions

I en van 32

// 12 de febrer de 2015 // Personal // 1 comentari

32

32 anys, i seguim sumant!

Foto: Birthday Cake, de Serdar Kilic

“The postcard”, perquè tot el que fas importa

// 2 de febrer de 2015 // Personal // 1 comentari

Des que vaig començar a treballar a Vistaprint, ja fa més de dos anys i mig, he notat com les coses han anat canviant, i molt, a l’empresa. Tant de portes cap endins com de portes cap a fora.

Hem passat (o estem passant) de ser una empresa focalitzada en el preu, on l’important és que comprares (encara que només fóra una vegada, amb descomptes molt agressius) a una empresa que vol cuidar els seus clients, on el client estiga al centre.

Aquest canvi ha anat poc a poc, primer amb canvis totals als preus (s’han acabat els descomptes del 80% o els productes gratuïts, però amb unes despeses d’enviament molt elevades). A més, l’estiu passat vam fer un rebranding on la marca es modernitzava, apostant per la claredat i la transparència de preus a la web.

Però crec que el punt culminant d’aquest canvi es reflexa en el vídeo que encapçala aquesta entrada. Un exemple qualsevol de tanta gent que treballa cada dia per tirar endavant el seu negoci, i intenta millorar-lo dia a dia.

Espere que vos agrade!

Monthchunks, col·laboració en el desenvolupament d’una extensió de WordPress

// 10 de gener de 2015 // Programació // No hi ha comentaris »

Fa ja molts anys que sóc usuari de WordPress com a gestor de continguts. Des que l’any 2006 (ja fa més de 8 anys!) migrara el meu blog de Pivot a WordPress, he anat millorant el meu coneixement sobre el CMStunejant els temes que he tingut al blog o a altres pàgines (com Infobenissa, o el blog de la meua germana o Softvalencià, per exemple), he participat en la traducció tant de WordPress com d’algunes extensions, reportat alguns errors upstream (algunes de les quals no s’han resolt encara) i també he modificat/desenvolupat algunes extensions. Però açò últim sempre ho havia fet de manera privada, quedant-me per a mi l’extensió (o la millora a una existent). Fins a que l’estiu passat em vaig decidir a començar a posar ordre a gran part del codi que tenia escampat per tot arreu.

Una de les primeres extensions que havia modificat s’anomenava “Monthchunks“, de Justin Watt. Es tracta d’una extensió que genera una versió minimalista dels arxius del blog, que es troben habitualment a la barra lateral. Amb aquesta extensió, s’aconsegueix que l’espai utilitzat per tots els enllaços siga molt inferior al llistat estàndard de WordPress.

Llista estàndar dels arxius del blog

Llista estàndar dels arxius del blog

Llista dels arxius del blog de Monthchunks

Llista dels arxius del blog de Monthchunks

Vaig fer dues modificacions, la primera permetia posar abreviatures dels mesos en lloc de les opcions existents fins aquell moment (números del mes i primera lletra del mes). Després, vaig afegir l’opció de poder posar, en temes “moderns” de WordPress, els arxius a la barra lateral sense necessitat d’haver de modificar el codi de la plantilla, sinó a través d’un giny de WordPress. A més, també he afegit la possibilitat de localitzar el plugin, i la traducció al valencià.

I aquesta setmana, després de molt insistir, he aconseguit que els canvis s’integraren al repositori de l’extensió, i que Justin publicara la tercera versió del plugin. Així, de manera automàtica, les mil persones que tenen l’extensió instal·lada, han rebut la nova versió amb les millores. Al mateix temps m’ha afegit com a autor de l’extensió a WordPress.org, de manera que en el futur faig alguna altra millora, no hauré d’esperar mesos en que es publique.

Tots eixim guanyant: jo, perquè aconseguisc tindre unes modificacions integrades en l’extensió, de manera que a cada nova actualizació no les hauré de tornar a aplicar. La resta de la gent que utilitza el plugin, perquè tenen noves característiques de manera automàtica. I Justin, perquè aconsegueix algú que l’ajude a mantenir les extensions actualitzades.

I així és com llueix al meu blog

Monthchunks al Racó de Xavi

Monthchunks al Racó de Xavi

Visca el programari lliure!

Bon Nadal!

// 23 de desembre de 2014 // Personal // No hi ha comentaris »

I com cada any, ja toca posar la felicitació d’enguany.

Bon Nadal 2014 i Feliç Any Nou 2015

Basada en la foto christmas, de Joe Buckingham.

Hui fa 20 anys

// 7 d'octubre de 2014 // Personal // 7 comentaris »

Hui fa vint anys que va començar un dels anys més tristos per a la meua família. I ho recorde com si fóra ara.

Encara recorde perfectament aquella vesprada. Belén i jo estàvem a casa la meua uela Maria, i l’endemà jo jugava el primer partit de futbol com a porter, contra el Rayo Levante.

Estava nerviós. Vaig cridar un parell de vegades per telèfon a casa la uela Teresa, perquè els meus pares se’n recordaren de dur-me la motxilla amb la roba. Però els meus pares tenien altres coses en les quals pensar: ma uela s’estava morint. Recorde que vaig cridar per última vegada a les 8 i poc de la vesprada, i ja no va fer falta tornar a cridar. Només amb la veu vaig saber què havia passat, però no m’ho van dir directament.

Un ratet més tard, no recorde exactament com, ens ho van dir, i recorde perfectament la sensació de buit que vaig sentir. Era una sensació totalment nova, però que hagués preferit no experimentar. Notava com si el món s’haguera parat, com si, per un instant, res importara. Ella ja no estava amb nosaltres.

Eixa nit vam dormir a casa la uela Maria, i l’endemà de bon matí me’n vaig anar a jugar a futbol. M’havia passat tota la nit pensant en ma uela, i ja amb només onze anys vaig sentir la necessitat de deixar de pensar per una estona. I va fer, parcialment, efecte. Durant el matí vaig estar entretingut, però al tornar a Benissa, va tornar la sensació de buit.

La vesprada la vam passar a la caseta, amb els meus cosins, mentre feien el soterrament. Mai oblidaré una frase que em va dir la meua cosina Esther: “pobret, t’has quedat sense ueleta“. Eixa frase em va taladrar el cap només 9 mesos després quan mon tio, son pare, també va morir, i no vaig voler imaginar què sentiria ella per la mort de son pare, si jo ho havia passat tan malament amb ma uela. I pel mig també va morir la uela Tona, la meua besàvia, mare de ma uela Teresa. Com he dit abans, un any terrible.

El passat cap de setmana vaig estar pensant molt en ella. O millor dit, en aquell moment. He de confessar que això és una cosa que no faig massa sovint: normalment recorde anècdotes, però moltes vegades no sé si les recorde perquè les he sentit molt o perquè realment les recorde. Siga com siga, les anècdotes acostumen a ser alegres: ma uela jugant al futbol al carrer amb mi, i penjant el baló (i a vegades l’espardenya) al terrat de la casa d’enfront, els entrepans de cansalada blanca que em preparava per berenar, tots els caps d’any que vaig passar amb ella i ma uelo, sempre amb un somriure a la cara,…

Però com he dit abans, aquest cap de setmana vaig estar pensant en aquell moment, en el dia que se’n va anar. I em vaig entristir molt. I ara mateix ho torne a estar. M’agarra ràbia. Va morir molt jove, massa jove. No vam poder jugar prou amb ella, ni jo ni la meua germana.

Hui fa vint anys que va començar un dels anys més tristos per a la meua família. I ho recorde com si fóra ara.

Però ara és hora de recordar els bons moments. Els que estem ací hem de viure les nostres vides, aprofitar-les al màxim. Hem de disfrutar de la vida. I ho hem de fer per tots aquells que ja no poden fer-ho. Els ho devem.

 

Jo amb ma uela Teresa. Any 1992

 

 

Escòcia: referèndum i democràcia

// 19 de setembre de 2014 // Política // No hi ha comentaris »

Referèndum EscòciaEscòcia ha votat. I ha votat no.

La gent, en llibertat, ha optat per seguir en un estat que els reconeix com a nació, amb un nivell de competències polítiques elevat, on la TV pública té un canal en llengua minoritària (imagineu un canal de TVE en aranés, per no parlar d’una TVE en català?) i on a més a partir d’ara tindran més autonomia.

Molts dels catalans que conec, si els Governs d’Espanya simplement deixaren de tocar els ous amb el model d’immersió a l’escola, no impugnara per inconstitucionals articles de l’Estatut vigents a altres autonomies i, deixaren que la gent realment s’autogovernara, que les autonomies foren autònomes, i, en resum, foren realment demòcrates el nivell d’independentisme seria com ha sigut sempre, pràcticament residual.

Però ací la gent vol VOTAR, i molts la independència i a qualsevol persona q té aspiracions li passa com als xiquets: només cal que li prohibisquen alguna cosa perquè acabe aconseguint-ho.

Reflexió publicada originalmement com una seqüència de tuits, començant per aquest

Burocràcia espanyola

// 29 d'agost de 2014 // // No hi ha comentaris »

Costa més legalitzar un fill que un partit polític basc

Cèsar Palazuelos

Generar un fitxer PDF que continga 3 pàgines per pàgina

// 9 d'agost de 2014 // Linux // No hi ha comentaris »

Una de les coses que acostumava a fer quan aquest blog era posar entrades curtes, tècniques que després em serveixen per a no haver de tornar a perdre temps buscant-ho de nou a Google: “això ho vaig posar al blog!”  I avui m’ha costat fer una cosa d’eixes que em costarà repetir si no m’ho apunte a algun lloc.

Havia generat un fitxer amb el LibreOffice Writer de 210x99mm (just una tercera part d’un A4) i necessitava generar un fitxer PDF amb 3 còpies del primer. La següent imatge mostra exactament el que intentava fer

PDF 3x1

Tot i que sembla fàcil, fer-ho amb 3 pàgines no ho és tant (amb 2 o quatre pàgines si que ho és més); això no ho pots fer en cap programa del tipus Word d’Office o LibreOffice Writer sense posar-te a modificar el document original, que és una cosa que jo no volia fer: si canvie una cosa del text original, ho hauria de canviar a les 3 columnes?

Així que com a bon linuxer, segur que hi ha una manera senzilla de fer-ho utilitzant la línia d’ordres. I m’he trobat amb pdfjam, una capa per sobre del paquet pdfpages de LATEX, una eina extraordinària per fer documents.

I a continuació l’ordre simple per a generar, a partir d’un fitxer com el de l’esquerra (fitxer.pdf), un altre fitxer com el dreta de la imatge (fitxer-3.pdf), en només una línia

pdfnup --nup 3x1 --suffix "-3" --frame true fitxer.pdf fitxer.pdf fitxer.pdf

Fàcil, no?

Bon Nadal!

// 24 de desembre de 2013 // Personal // No hi ha comentaris »

Seguint la tradició dels últims anys (em referisc a penjar la felicitació a última hora), ací està la d’enguany.

Bon Nadal a tots!

Bon Nadal i Feliç Any 2014

Bon Nadal i Feliç Any 2014

Adéu Canal 9 (o, millor dit, fins aviat).

// 5 de novembre de 2013 // Política // No hi ha comentaris »

Canal 9Després de molts anys balafiant els diners de tots els valencians, i després d’haver enviat a casa a vora mil treballadors, el Consell de la Generalitat Valenciana acaba d’anunciar que tanquen tota de RTVV, tant Canal 9 com Ràdio 9 .

S’ha acabat (de moment) la televisió dels valencians.

La televisió amb que vam conèixer Son Goku, Musculman i el Babalà Club.

La televisió que ens ha permés veure durant anys el futbol en la nostra llengua.

La televisió que ens diu l’oratge que fa a les nostres comarques.

La nostra televisió, la única en valencià.

Gràcies, moltes gràcies, Partit Popular de la Comunitat Valenciana

#seguirem #SenseSenyal  #volemRTVV